CASS. Reclamació quantitat per prestacions salarials per atur de treball. (0040/10)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-006-2/09 TSA: 49/09

S E N T È N C I A NÚM. 40-2010

PARTS:

Apel·lant: Arnau

Representant: Carnero

Advocat: ---

Apel·lada: CASS

Representant: Águila

Advocat : Salamanca

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-006-2/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 3 de juny de 2009 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Arnau contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què demanava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 28 d'octubre i 22 de desembre de 2008, en virtut de les quals es va reclamar a l'interessada el pagament de la quantitat de 5.062,11 euros, en concepte de prestacions salarials abonades de forma indeguda per diversos aturs de treball produïts del 21 de juny al 10 d'octubre de 2005, del 30 de novembre al 7 de desembre de 2007 i del 10 al 25 de març de 2008. Al mateix temps, es va confirmar la suspensió de l'atur de treball per maternitat iniciat el 20 d'abril de 2008.

La sentència apel·lada ha confirmat els arguments de les resolucions administratives impugnades, segons els quals no quedava acreditada de manera suficient la condició d'assalariada de l'agent, de manera que aquesta no podia ser beneficiària de les prestacions de salari per atur de treball.

2n.- La representació de la interessada va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en arguments tant d'ordre formal com substantius. Des del primer punt de vista, la recurrent afirma que la C.A.S.S. no podia haver deixat sense efecte de forma unilateral un acte declaratiu de drets, com és l'afiliació al sistema de seguretat social, sense recórrer al procés que contempla l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal i, amb la mateixa finalitat, s'invoca el principi d'irretroactivitat dels actes administratius. Quant als arguments de fons, la recurrent defensa que és assalariada de l'entitat "Amadeu S.L.", empresa familiar de la qual és vocal del consell d'administració, al mateix temps que desenvolupa activitats que es poden qualificar com d'encarregada del negoci.

3r.- La representació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la legalitat del procediment seguit per la C.A.S.S.

Aquesta Sala ha examinat en diverses ocasions la legalitat dels mecanismes processals que ha d'utilitzar la Caixa Andorrana de Seguretat Social per procedir a deixar sense efecte les seves resolucions declaratives de drets o bé a reclamar el retorn de les quantitats indegudament abonades, segons el casos.

La sentència núm. 65-2005, d'11 de novembre, va declarar la necessitat de recórrer al procediment previst en l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, sempre que es tractés de revisar el criteri jurídic que es va adoptar inicialment, tal com succeïa en aquell cas, en què la C.A.S.S. va considerar possible en un primer moment l'afiliació com a assegurat voluntari d'un resident passiu, mentre que posteriorment va sostenir que ambdues situacions eren incompatibles. Tanmateix, en aquesta mateixa sentència es va dir que no era necessari acudir a aquell tipus de procediment "quan l'acte s'ha dictat en base a dades o declaracions subministrades pel propi interessat, que no resulten ajustades a la realitat dels fets, ja que en aquest cas no es tracta en realitat d'examinar la legalitat o il·legalitat de l'acte, és a dir, la verificació del criteri jurídic que ha presidit la seva adopció, sinó que es planteja la mera constatació de què la situació de fet invocada per l'interessat no concorda amb la realitat".

En el mateix sentit, la sentència núm. 56-2009, de 20 de maig, va establir que "la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot, sense necessitat de deixar expressament sense efecte actes administratius favorables a l'interessat, demanar justificadament i motivada amb un acte administratiu independent, el retorn de prestacions pagades indegudament, si s'observa que les circumstàncies de fet que van justificar l'acord de pagament són, realment, diferents i exclouen l'obligació de pagament".

En el cas que ara s'examina, resulta plenament aplicable la doctrina que s'acaba d'esmentar, ja que les resolucions impugnades de la C.A.S.S. no han procedit pròpiament a revisar els criteris jurídics que van determinar l'afiliació de la interessada a la seguretat social, al contrari d'allò que succeïa en el supòsit que va ser objecte de la sentència núm. 65-2005, sinó que han apreciat que la situació de fet realment existent no coincidia amb les dades subministrades per la interessada, la qual cosa comporta l'exercici legítim de les facultats d'inspecció i control que corresponen a l'entitat parapública.

En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.

Tercer.- Sobre la condició d'assalariada de la recurrent.

Com s'ha exposat en els antecedents, la interessada presta serveis en el marc d'una empresa familiar, l'entitat "Amadeu S.L.", del consell d'administració de la qual forma part en qualitat de vocal. Segons va afirmar en l'escrit inicial de demanda, la seva activitat consisteix en tasques de venda, organització, supervisió i gestió de l'equip de venda i dels estocs, que es poden qualificar com d'encarregada del negoci.

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social, i en el mateix sentit la sentència apel·lada, ha considerat que no ha quedat acreditada la qualitat d'assalariada de la recurrent, atès el caràcter familiar de l'empresa i la manca d'acreditació de l'abonament dels salaris pels quals es va cotitzar a la C.A.S.S.

Tal com s'ha afirmat en altres processos de la mateixa naturalesa, el litigi versa sobre una qüestió de fet, que ha de ser resolta mitjançant una valoració conjunta i ponderada de les proves que consten en les actuacions.

Com a punt de partida, convé recordar que l'article 2.1.c) de la Llei 8/2003, de 12 de juny, reguladora del contracte de treball, llavors vigent, disposa que queden exclosos de la mateixa els treballs familiars, excepte que es demostri la condició d'assalariats d'aquelles persones que els porten a terme. Existeix, doncs, una presumpció legal contrària a la naturalesa assalariada de les activitats dutes a terme en el marc d'una empresa de caràcter familiar, que només pot ser destruïda mitjançant una prova en contrari suficient, que correspon aportar a qui afirmi el caràcter laboral de la relació jurídica.

En el cas que ara s'examina, es tracta d'una societat merament familiar, en la qual els pares ocupen els llocs de president i secretari del consell d'administració, mentre que dues filles -entre les quals la recurrent- són vocals del mateix consell. A més, no ha quedat acreditat l'abonament en concepte de salari de les quantitats per les quals es va cotitzar a la C.A.S.S. Tal com diu la sentència apel·lada, només consta un abonament mensual de 600 euros, molt inferior a les quantitats objecte de cotització. Encara que l'agent afirma que l'import restant li va ser pagat en efectiu, el cert és que no hi ha constància d'aquest fet, ni tan sols indiciària, ja que els butlletins de salari elaborats per la pròpia empresa familiar no són suficients per acreditar aquest extrem. En conseqüència, s'ha de concloure que no ha quedat provada la condició d'assalariada de l'agent.

Procedeix, doncs, desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Sra. Arnau contra la sentència dictada el 3 de juny de 2009 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.