Laboral - Desistiment o acomiadament - Legitimació passiva (TSJC 334/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000334/2015 ORIGEN: 6001798/2012 - 00

NIG: 5300542120150001598

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data del registre 23-11-2012, el Sr. Benítez va presentar demanda laboral contra la societat Anaya, SA, sol·licitant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 39.283,65.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat Anaya, SA, es va oposar a la demanda aixecant una excepció de manca de legitimació passiva així com una excepció de caducitat, i subsidiàriament sobre el fons va sol·licitar la seva total desestimació.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 11-06-2015, decidint "Estimar de forma íntegra la demanda formulada pel Sr. Benítez contra la societat Anaya, SA, i condemnar a aquesta darrera a pagar la suma neta de 37.123,05.-euros en concepte d'indemnització de l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, així com a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat i en favor del Sr. Benítez el import brut objecte de condemna a saber 39.283,65.-euros, fent imposició a la societat Anaya, SA de la totalitat de les costes judicials ocasionades a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Anaya, SA, demanant la seva revocació, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies .

La representació processal del Sr. Benítez demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 17-03-2016, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la societat Anaya, SA, mitjançant el seu escrit de greuges, consistent en que es practiqui la prova proposada per la seva part en primera instància en el seu escrit de conclusions, i que es vulgui oficiar al director o responsable de RRHH de Calderón a fi que lliuri certificació acreditativa respecte de si el Sr. Benítez, ha prestat els seus serveis o ha col·laborat per Calderón ja sigui personalment (directament) o indirectament a través d'alguna societat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que, des del mes d'agost del 2001, el Sr. Benítez treballava com a director del club Y. per la societat Salamanca, SA, sense que es formalitzi cap contracte de treball. El seu salari brut era darrerament de 2.420,21.-euros.

En data 04-05-2012, el Sr. Benítez va signar una carta manifestant la seva decisió, compartida per l'empresa, de desistir de la relació laboral i en data 15-05-2012, es va establir la quitança d'aquesta relació i l'assalariat fou donat de baixa a la CASS el 16-05-2012. Els dos documents foren establerts per l'empresa.

En data 16-05-2012, el Sr. Benítez i la Sra. Valverde, actuant en qualitat de "directora del departament RRHH del grup d'empreses U." van firmar un contracte laboral per tal de contractar al primer com a administratiu, per una durada de 3 mesos (fins al 14-08-2012) i pel salari brut de 2354,15.-euros. En data 14-08-2012, les mateixes parts van firmar un altre contracte igual que el primer però de una durada de 1,5 mesos (fins al 30-09-2012). Arribat al terme d'aquest contracte la relació laboral es va extingir i es van acabar totes relacions de treball entre les parts.

Aquests dos contractes donen la llista de les 20 empreses que formen part del grup (i entre elles Y., Salamanca i ENTITY_5) i precisen que el lloc administratiu objecte del contracte concerneix totes les empreses del grup i també "les activitats de les futures empreses que es puguin crear dins del grup".

Apareix que l'assalariat fou donat d'alta a la CASS el 16-05-2012 per "Briones." quin va declarar i cotitzar els salaris, i els butlletins de salari es van emetre al nom de Briones, SAAnaya

La quitança es va establir al nom de Briones, SAU, (salari de setembre i vacances generades), el Sr. Benítez firmant-la i donant-se per saldat i liquidat de la relació laboral iniciada el 14-08-2012.

II.- El primer aspecte del recurs és en relació amb l'excepció de manca de legitimació passiva de la societat Anaya, SA, tota vegada que considera que el tribunal ha comés errors en la valoració de la prova al respecte; que ha aplicat la teoria de l'aixecament del vel de manera incorrecta i incongruent, i que també ha aplicat de manera errònia la doctrina del grup d'empreses.

El tribunal ha considerat que malgrat la societat demandada, Anaya, SA, no hagi formalment signat els contractes de treball, es trobàvem front a un grup empresarial denominat Anaya i gestionat per la societat Anaya, SA, i que per tant era procedent aixecar el vel societari.

La solució del tribunal al respecte no és fruits d'una mala interpretació sinó que ens apareix encertada, per les raons següents.

En primer lloc, no és de manera incongruent o infringint els principis d'audiència i de contradicció que el tribunal ha invocat i aplicat la teoria de l'aixecament del vel societari. En efecte, malgrat l'agent no hagi precisat en els seus escrits que demanava "l'aixecament del vel societari", invocava un entramat de societats i demanava que el tribunal consideri que l'empresa responsable era la societat Anaya SA, doncs pretenia que malgrat haver treballat per una societat i després ésser contractat per una altra, volia que es reconeixes que es tractava de la mateixa relació amb el grup d'empreses. "L'aixecament del vel societari" és el nom donat per la jurisprudència al fet per un òrgan jurisdiccional d'anar més enllà de l'aparença contractual que constitueix un vel que disfressa la realitat de la relació contractual, i és el que ha fet el tribunal.

És veritat que aquest aixecament del vel societari es dóna en general com a remei a un abús de la limitació de responsabilitat dels socis que suposa l'existència d'una societat i quan existeix una certa confusió de patrimonis.

En el present cas existeix més aviat una confusió de societats es tracta de determinar qui és l'empresari d'un treballador a dintre d'un grup d'empreses, doncs ja hem pogut recordar en nombroses ocasions que, en particular en mèrits de la bona fe que ha de presidir les relacions laborals, pertany a l'empresa permetre a l'assalariat saber qui és el seu real cocontractant.

És justament per protegir l'assalariat del risc d'equivocar-se i per no obligar-lo a demanar en contra de vàries societats, com ho pretén la part defenent (qui dit de pas es queixa que s'ha presentat cap demanda en contra de Salamanca o Briones, SAU, però no ha formulat cap excepció de manca de litisconsorci passiu necessari), que se li permet presentar la seva demanda en contra de qui apareix com ésser la seva contrapart.

En segon lloc, en el present cas, els vincles entre les societats són evidents i van ser correctament analitzats pel primer jutjador.

En efecte, la SA Anaya té com a socis els Srs. Diez i Martin i Durán, essent els dos primers administradors solidaris.

La Societat Anònima Salamanca, té els mateixos socis i administradors solidaris.

La societat Briones, SAU, ubicada a la mateixa adreça que les dues primeres, té com a soci únic la mateixa SA Anaya, així com els mateixos administradors solidaris.

A més del mateix domicili social, tenen el mateix cap de RRHH (la Sra. ENTITY_11) i el mateix director financer.

És en va que la societat Anaya, SA, treu argument del fet que no existeix cap societat que correspongui a un "grup d'empreses" o "grup Anaya" quan els contractes laborals van ser establerts al nom "del grup d'empreses Anaya", i tal imprecisió no és acceptable per part d'una empresa que té els recursos humans i jurídics suficients per precisar la identitat correcta de qui contracta, i fins i tot és contrari a la bona fe que ha presidir a les relacions laborals recordada abans, i en cap cas pot aprofitar a l'empresari ni perjudicar a l'assalariat.

Així, és inútilment que la part recurrent afirma que el Sr. Benítez, pel que fa als contractes del 2012, no va contractar amb Anaya, SA sinó amb Briones, SAU, quan els propis contractes indiquen clarament que qui volia contractar a un administratiu era el grup Anaya i no es refereixen a Briones, SAAnaya

Difícilment pot sostenir i repetir la societat Anaya, SA, que res té a veure amb la societat Salamanca, SA, quan ressurt del propi contracte de treball que Salamanca forma part del grup i que les dues societats tenen els vincles que hem detallat anteriorment.

De fet, el dia 20-01-2012, ressurt del correu electrònic aportat amb l'escrit de contesta (foli 62) que quan el Sr. Benítez va haver d'explicar-se sobre la qüestió de regularització de l'inventari del club Y., ho va fer a l'adreça "c.@u.", essent el seu interlocutor, tal com ho ha remarcat el tribunal, el Sr. Diez.

També constatem que en el CV que va enviar en data 08-06-2012, i del qual parlarem més endavant, es veu com el Sr. Benítez indica que treballa per "Anaya, SA".

En aquestes condicions, el treballador estava legitimat en considerar que l'empresa que tenia la qualitat real d'empresari era la societat Anaya, SA, i és de manera correcta que ha dirigit les seves pretensions en contra d'ella, qui té perfecta legitimació passiva.

III.- Cal examinar junts el segon i el tercer aspectes del recurs que concerneixen respectivament l'excepció de caducitat i el caràcter viciat del desistiment, tota vegada que la seva resolució passa per determinar si han existit dues relacions laborals distintes (versió de la part empresarial) o una sola que s'ha continuat (versió del demandant). La representació processal de la societat Anaya, SA, considera que el tribunal ha errat en la valoració de la prova sobre aquests punts. Torna a afirmar que el desistiment va ser a la iniciativa de l'empleat qui no va ser coaccionat, i que la seva decisió no és viciada; que no existeix cap acomiadament ni cap continuïtat de la relació laboral, i que per conseqüent el termini de 60 dies de l'acció per acomiadament ha començat a córrer al moment del desistiment. Argumenta a més que mai ha actuat amb mala fe com ho pretén el tribunal sinó que ha volgut ajudar al treballador sense cap voluntat de defraudar els seus drets i és el treballador qui disfressa la realitat.

És clar que no existeix prova directa de que l'empresa va pressionar el Sr. Benítez i de fet en tal cas és molt difícil trobar-ne. Però, com dit abans els òrgans jurisdiccionals han d'anar més enllà de les aparences i han de donar als fets el seu real sentit, valorant les proves en el seu conjunt.

Primerament, recordem que el desistiment del treballador, atès la seva gravetat pels drets d'aquest darrer, no es pot presumir i no pot donar lloc a cap dubte sobre el fet que correspon a una voluntat reflexionada del dimitent i a la seva iniciativa pròpia, sense intervenció de l'empresa.

En el present cas, la comparació de les dues versions contradictòries, a la llum de les explicacions de les parts i de les proves practicades en autes, permet avalar la versió de l'assalariat acollida pel tribunal.

En efecte, la posició del demandant és que existeix un entramat de societats a la que pertany Anaya, SA, i que en realitat, ell no va desistir voluntàriament sinó que fou pressionat per fer-ho perquè l'empresa li reprotxava ceres irregularitats però es volia estalviar un acomiadament i li va oferir firmar un nou contracte, oferta acceptada per ell per tal de no trobar-se sense cap feina.

L'explicació de la part defenent és que el Sr. Benítez es trobava molt incòmode front al Sr. Diez qui li havia demanat explicacions en relació a diverses irregularitats de gestió, i que va preferir desistir per anar a treballar a Calderón, però que al no haver formalitzat aquesta nova relació abans del termini de preavís el Sr. Diez li va permetre treballar per Briones, SAU, i que és així que es van firmar els contractes de durada determinada.

Però, és del tot sorprenent, per no dir increïble, que l'empresa, al cap de més de 10 anys de relació, hagi descobert "irregularitats greus", "gestions deficients" i mancances en els controls de la dels recursos humans i dels inventaris (amb un desquadrament de més de 15.000,-euros), segons les manifestacions de la responsable RRHH, del director financer i del propi Sr. Diez, demanant explicacions sense obtenir una resposta satisfactòria i quedant-se preocupat, no prengui cap mesura, en particular disciplinària, i al contrari, acceptás que l'assalariat plegui de la feina ""deixant de costat l'anàlisi d'aquelles irregularitats", i al contrari decideixi fer-li un favor i li ofereixi a l'empleat un treball ("a efectes de constatar si donava el perfil i reunia la capacitat en la prestació de dit servei" cf. Pregunta 20 de les fetes al Sr. S.), que tanmateix segons ella no correspon a les seves capacitats, fins i tot renovant el contracte de durada determinada.

Quant als testimoniatges (folis 115 i 350, i 12 i 365), dels quals la part recurrent demana el rebuig, és cert que s'han presentat com a amics de l'agent, però aquest fet si bé havia de portar el tribunal a extremar les precaucions al moment de valorar les seves manifestacions, no els hi fa perdre tota forçà probatòria quan cap element objectiu permet dir que menteixen i que expliquen de manera coherent com les seves funcions li han permès constatar els fets que han dit com a certs, és a dir que el Sr. Benítez va continuar desenvolupant certes tasques en relació a la gestió d'Y. fins al mes de setembre del 2012, el que constitueix un element significatiu de continuïtat. Al contrari, la societat defenent (soci únic de Briones, SAU) tenia la possibilitat de demostrar que l'empleat ha desenvolupat tasques totalment alienes a les que desenvolupava anteriorment.

D'altra banda, no s'ha de perdre de vista que malgrat passi de director a simple "administratiu", el seu salari gairebé va ser el mateix essent només inferior de 66 euros.

Sobretot, és un fet averat que l'empresa tenia certes recriminacions d'entitat envers l'empleat, tal com ressurt en particular del testimoniatge del Sr. Diez qui va manifestar que havia constatat irregularitats greus en la gestió realitzada pel Sr. Benítez i que aquest darrer li havia reconegut verbalment el desquadrament d'inventari de més de 15.000 euros, i que tots aquests extrems havien donat lloc a diverses reunions amb l'empleat sense que el treballador aporti una resposta adequada.

El fet d'indicar en la carta de desistiment, que ho recordem va ser redactada per l'empresa (concretament per la Sra. ENTITY_11), que la seva decisió de deixar de prestar el seus serveis era "compartida per vostès", evoca més aviat una rescissió per mutu acord i en tot cas demostra que les parts van mantenir converses prèvies al respecte de la qüestió de la finalització de la relació laboral, quan justament es feien uns reprotxes d'entitat suficient per malmetre la confiança de l'empresa envers el Sr. Benítez.

Vist la (legitima i) persistent voluntat de l'empresa i del Sr. Diez d'obtenir una resposta satisfactòria a aquests greus problemes, no s'entén perquè de sobte hauria acceptat el desistiment (vg. Resposta a la qüestió 19 de les fetes al Sr. S.), i de "deixar de costat l'anàlisi de les irregularitats".

Al contrari, sí que l'empresa tenia un interès en la manera com es va acabar la relació laboral.

Quant a l'explicació de l'empresa al respecte no s'ha confirmat.

En efecte l'afirmació inicial de la part defenent era que el treballador havia ell mateix indicat que volia plegar el dia 15-05-2012 justament per anar a treballar a Calderón i que degut a una complicació havia necessitat la prolongació del contracte de durada determinada.

Però, tal afirmació és incompatible amb els elements recollits en autes, doncs s'ha establert que el primer contacte entre el Sr. Benítez i Calderón és posterior a la carta de desistiment i al primer contracte de durada determinada. En efecte, aquesta empresa (Durán, SA) va confirmar que és només en data 08-06-2012 que el Sr. Benítez li havia fet arribar un curriculum vitae. Això és un mes posterior al desistiment i 15 dies al primer contracte de durada determinada.

Al respecte, les proves practicades són suficients sobretot que apareix que a partir de la finalització de la relació l'agent va ser declarat a la CASS a títol de "prestació desocupació involuntària" i posteriorment va ser inscrit per compte propi, situació en la qual es trobava al mes d'agost del 2013.

El fet que finalment el Sr. Benítez hauria aconseguit materialitzar una relació laboral amb Calderón no canvia res a aquests elements i no es tracta per tant d'un fet nou rellevant per a la resolució del litigi que hauria pogut justificar la pràctica d'una prova per a millor proveir.

El desistiment en tals condicions no té gaire sentit i com a mínim s'ha de considerar que aquest és equivoc sobretot que no s'ha demostrat en cap moment que el treballador hagi pres la iniciativa de posar fi a la relació laboral.

Per tant, considerem amb el tribunal que la voluntat de desistiment expressada en la carta és viciada.

IV.- De tots aquests elements s'han de treure dues conseqüències.

La primera és que és la mateixa relació laboral que es va continuar. Per tant, no podia l'empresari, mitjançant un desistiment i la formalització de dos contractes de durada determinada, pretendre posar un terme al contracte de durada indeterminada sense respectar les normes sobre el comiat.

L'altra conseqüència és la desestimació de l'excepció de caducitat.

En efecte, l'article 8 del codi de relacions laborals disposa que la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en què la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament, ja sigui per comunicació escrita, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball o per qualsevol altra actuació de l'empresari que ho indiqui així.

Per tant en el present cas on no existeix cap carta d'acomiadament, i atès que apareix que es tracta d'una única i mateixa relació laboral que es va continuar fins al dia 30-09-2012, dia en el qual l'assalariat es va poder adonar que en realitat l'empresa havia realment posat fi a la relació sense procedir al degut acomiadament, la demanda per obtenir la indemnització corresponent presentada el 23-11-2012 no havia caducat.

V.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la part recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Anaya, SA, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 11-06-2015 que confirmen íntegrament;

IMPOSAR a la societat Anaya, SA, les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.