MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Laboral-acomiadament disciplinari injustificat-art. 104-1-denegació accés al lloc de treball TSJC 0040/14

Resolució
Sentència · 30/06/2014
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 154/2014
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2014:154
Recurs
40/14
Ponent
Pere Pastor Vilanova
Magistrats
Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
Àrea
Civil Laboral i Seguretat Social
Descriptors
HORES EXTRAORDINÀRIES SALARI CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL ADVOCAT PROCURADOR
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Campillo contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle que l'havia condemnat a pagar 50.560,48 euros a la Sra. Macias com a indemnització per acomiadament injustificat. El tribunal ha confirmat que el comiat de la Sra. Macias va ser injustificat, ja que ella no va poder reincorporar-se al seu lloc de treball degut a l'actuació dolosa del Sr. Campillo, qui havia canviat el pany de la porta i no li havia facilitat les claus. El tribunal també ha condemnat el Sr. Campillo a pagar les costes judicials de l'alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-040/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0987-2/2012, instades per la Sra. Macias contra el Sr. Campillo, en data 21 de gener del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Macias contra el Sr. Campillo, he de condemnar i condemno a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat total de 50.560,48.-euros, en concepte de la indemnització corresponent al comiat injustificat, juntament amb els interessos legals devengats des del dia de contesta a la demanda, a saber el dia 4 de setembre del 2012. Segon.- Condemnar al Sr. Campillo a declarar i cotitzar a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL i a favor de la Sra. Macias la suma que ha estat objecte de la condemna suara pronunciada. Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- El Sr. Campillo ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle.

Els arguments revocatoris són els següents: la treballadora no es va reincorporar a la feina el dia 23 de maig del 2013, perquè va refusar deixar de fer hores extraordinàries; res impedia acceptar les noves condicions; la interessada perseguia el seu acomiadament; la Sra. Macias no es va posar en contacte amb el recurrent fins el dia 25 de maig del 2013, a les 17 hores; les comunicacions es tenien que efectuar al telèfon mòbil del Sr. ENTITY_5; no es feia cap menció a la reincorporació en els missatges adreçats per l'assalariada abans de ser acomiadada; la Sra. Vendrell no havia estat mai la seva empleada, sinó la seva representant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Macias va formular demanda laboral contra el Sr. Campillo, sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament improcedent i injustificat, interessos legals, costes judicials, més l'obligació de cotitzar a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL l'import reclamat. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda, tota vegada que ha corregit lleument el càlcul de la treballadora. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 29 de maig del 2012.

La missiva litigiosa contemplava el següent: "Distingida Senyora,

Segons ens ha informat la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL la seva baixa per incapacitat laboral temporal hauria finalitzat el passat dia 18 de maig de 2012.

Cal ressenyar que vostè tenia l'obligació de presentar- se al seu lloc de treball.

Per tant, com no ho ha fet, entenc que vostè ha comès una falta d'assistència a la feina durant tres dies o més, prevista en l'apartat 1 de l'article 104 del mateix text legal i que dóna lloc a l'acomiadament disciplinari previst en l'apartat c) de l'article 105.

En conseqüència, mitjançant la present li comunico la meva decisió d'acomiadar-la pel motiu disciplinari suara esmentat i sense dret a cap indemnització.

Estant resolt el contracte entre les dues parts, li ofereixo la liquidació i pagament de tots els conceptes eventualment pendents que pot passar a signar i recollir el proper dimarts a les meves oficines; altrament, serà consignada judicialment al seu favor en el termini legalment previst" (foli 22).

La funció d'aquesta Sala consisteix en verificar si l'Hble. Batlle ha conclòs, correctament, en la producció d'un comiat injustificat.

II.- No es discuteix que la Sra. Macias va estar de baixa mèdica entre febrer del 2011 i el 18 de maig del 2012. La interessada s'ocupava de les tasques domèstiques del pis del Sr. Campillo. La treballadora va comunicar al recurrent, en data 12 de maig del 2012, via sms, que es reincorporaria a la feina el repetit dia 18 de maig del 2012 (foli 13). Per raó de l'estada del Sr. Campillo a l'estranger, les parts van convenir que la relació laboral tornaria a començar el dia 23 de maig del 2012, quedant emparaulats per veure's el dia precedent (folis 13-14). El Sr. Campillo havia canviat el pany del seu apartament, de manera que la treballadora no hi tenia més accés (resposta 7, foli 148). Els litigants convenen que es van trobar en el domicili del Sr. Campillo, a finals de tarda del 22 de maig del 2012. En aquell moment, el recurrent reconeix que va voler canviar les condicions laborals perquè "va arribar un punt que ja no s'ho podia permetre", referint-se al salari de la Sra. Macias (fi de la seva confessió en judici, foli 149). Afegeix l'apel·lant que "la Sra. Macias no podia incorporar-se a la feina fins que no arribessin a un acord respecte de les noves condicions laborals". A comptar de l'endemà, les actuacions del recurrent evidencien la posada en pràctica d'aquella maniobra. En efecte, l'assalariada va assajar, infructuosament, d'accedir al seu lloc de treball, però el Sr. Campillo es va refugiar en un silenci culpós. Consta a les actuacions, les tres trucades de l'empleada al telèfon mòbil o fix del Sr. Campillo dels 23 i 24 de maig del 2012 (foli 21). El divendres 25 de maig del 2012, a resultes d'una conversa mantinguda amb el Sr. Campillo (consta una trucada a les 17.00, foli 21), la Sra. Macias s'havia de dirigir a una coneguda del Sr. Campillo per obtenir les claus de l'apartament, tractant-se de la Sra. Vendrell. Aquesta conversa queda reflectida en el sms del divendres 29 de maig, on l'assalariada exposa al Sr. Campillo que la va trucar, que li va contestar que estava treballant, que dilluns era festiu (dilluns de Pentecosta) i que dimarts, no es va presentar. Els sms que adreça la treballadora al seu patró els dies següents no obtenen resposta. Finalment, la Sra. Macias s'assabenta formalment del seu comiat el 31 de maig del 2012.

Per tant, es convé plenament amb l'Hble. Batlle que el comiat era injustificat, tota vegada que la treballadora no va acudir al seu lloc de treball degut a l'actuació no ajustada a la bona fe del recurrent. Res prova el refús de la treballadora de rebre les claus del pis en el decurs de la reunió celebrada al domicili del Sr. Campillo el 22 de març del 2012. El testimoniatge de la Sra. Vendrell esdevé insuficient (resposta 7, foli 153), en motiu de l'amistat que manté amb el recurrent.

Hagut compte que els càlculs de la indemnització no es discuteix, procedeix confirmar la sentència impugnada.

III.- La desestimació del recurs del Sr. Campillo condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 21 de gener del 2014; condemnar el Sr. Campillo a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora