Desistiment no justificat, mobbing (TSJC-083/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-083/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de juliol de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0664-5/2011, instades per la Sra. Amorós contra la societat "Somoza", en data 9 de març de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar en part la demanda formulada per la Sra. Amorós en data 19 d'abril del 2011 contra la societat Somoza, i condemnar a la defenent a pagar a la demandant: 1.- La quantitat bruta de 271'67 euros en concepte d'hores extraordinàries del mes de març del 2010 al mes de febrer del 2011; 2.- la quantitat bruta de 787'37 euros en concepte de remuneració variable de l'any 2010; 3.- la quantitat de 5'47 euros bruts en concepte de vacances del 2011; 4.- a pagar-li els interessos legals generats per aquestes quantitats des del 26.III.11; 5.- a cotitzar les quantitats principals a la CASS, practicant les retencions que corresponguin; 6.- a suportar les costes processals de l'actora inclosos els honoraris d'advocat i procurador".

II.- La Sra. Amorós ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Amorós no es mostra d'acord amb la sentència d'instància pels motius següents: havia realitzat molt regularment jornades laborals superiors a 8 hores, als efectes de donar compliment a tota la feina encomanada, sense cobrar les hores extraordinàries realitzades; sempre havia assolit els objectius marcats per l'empresa; les pressions rebudes havien provocat la seva baixa mèdica per ansietat i depressió; era tècnic en recursos humans d'un equip de 245 treballadors; no se li havia mai recriminat la seva manca de diligència professional; no havia mai causat baixa amb anterioritat a la dimissió; l'Hble. Batlle no va permetre la tatxa dels testimonis durant el judici de proves ni permetre repreguntes, vulnerant-se el dret al procés degut; l'Hble. Batlle tampoc va tenir compte de les tatxes formulades en fase de conclusions; la sentència recorreguda procedia a un còmput arbitrari de les hores extraordinàries; el document núm. 157 no contemplava els dies festius setmanals treballats ni s'ajustava a la planificació horària núm. 184 i ss, ni respecte dels documents 175 a 193; l'històric de marcatges debutava l'1 de març de 2010 i, per tant, no servia de base per computar les hores de 2009; havia de percebre 1.172,16 EUR en concepte d'hores extraordinàries; l'empresa no havia acreditat la manca d'assoliment dels objectius; el volum de feina a assumir era d'impossible compliment, circumstància que justificava un desistiment justificat; li mancava per cobrar 6,70 EUR de vacances.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre la Sra. Amorós i la societat "Somoza" signat el 14 de juny de 2006 (folis 45-47). La treballadora va ser contractada en qualitat d'administrativa del departament de recursos humans amb una jornada laboral de 40 hores (foli 46), concretament de dilluns a divendres de les 9h a les 13h i de les 15h a les 19h (foli 18). El currículum de la interessada posa també de relleu que disposa d'una formació d'administrativa (foli 60), cosa que corrobora el seu rang dins l'empresa i salari mensual inicial (1.052,63 EUR, foli 47). La Sra. Amorós va desistir del contracte de treball, mitjançant carta del 23 de març de 2011 (folis 10-12) i que reproduïm a continuació:

"Distingit Senyor,

Per la present li comunico, la meva decisió de rescindir unilateralment la relació laboral que m'uneix amb la societat mercantil andorrana Somoza, la quina és propietària dels grans magatzems R., en els quins he prestat els meus serveis com a tècnic de Recursos Humans, com a conseqüència dels esdeveniments que s'han produït darrerament, i dels quins són coneixedors el Sr. Zurita (Director dels grans magatzems R.) i les Sres. Morell i Téllez (Responsables de RRHH).

Les raons que han ocasionat aquesta decisió són prou conegudes per l'empresa, concretament les que recull l'article 97.1 de la Llei 35/2008, del Codi de Relacions Laborals, apartats b), e) i h) passant a esmentar-li detalladament les mateixes:

Des de fa dos anys, la direcció de l'empresa ha estat sabedora, tal i com ha he manifestat en reiterades ocasions que el volum de feina del meu departament era molt important i que es precisava d'un altra persona donat que era materialment impossible donar compliment a tanta la feina, arrel que responsable del departament, la Sra. Téllez marxés de l'empresa.

Les pressions per tal que es donés compliment a tota la feina ha estat tal, que ha provocat que en l'actualitat estigui de baixa mèdica laboral arrel del quadre ansiós i depressiu que presento, provocant que des de fa dos anys m'estigui medicant.

Igualment, la meva jornada de treball ha distat i dista molt de les 40 hores setmanals ordinàries i de les 60 hores màximes setmanals, donat que des de sempre s'ha hagut de treure tota la feina, indicant-me que en breu es contractaria més personal, i que aquella situació era temporal i com a conseqüència de raons organitzatives i de volum de feina.

Així mateix, des de sempre he percebut una retribució variable corresponent als objectius marcats per l'empresa que sempre he assolit. Doncs bé, aquest any, se m'informa que no percebia aquesta retribució, sense que en cap cas se'm lliurés l'avaluació efectuada o es justifiqués raonadament aquesta decisió.

Igualment, estic essent objecte de "mobbing" per part de la coordinadora Sra. Morell i del director, Sr. Zurita, donat que malgrat se'm posaria un altra persona per ajudar a fer tota la feina, des de fa dos meses, es dediquen a assetjar-me i pressionar-me, havent-me manifestat que em canviarien de secció si no em veia capacitada, obligant-me a plegar com ja han fet amb altres treballadors.

Finalment, al llarg dels dos últims anys i seguint instruccions del Sr. Zurita i de la Sra. Morell, he constatat tota una sèrie d'irregularitats que no puc ni vull continuar suportant com ho són:

acomiadaments efectuats a treballadors de forma "irregular" a on se'ls forçava a signar l'acomiadament sense efectuar la corresponent liquidació amb "amenaces" legals.

no fer constar vacances de treballadors que superen els 30 dies naturals, pagant-se igualment la nòmina.

Constatar com per exemple, les caixeres del centre comercial R. rebent un tracte degradant atenent a que se'ls hi treu l'aigua i les cadires.

Rebre indicacions del Sr. Zurita per pagar les vacances de forma fraccionada, enlloc de gaudir-les com és d'obligat compliment.

Aquest comportament ha provocat que estigui de baixa mèdica pel quadre ansiós i fins i tot depressiu, atenent a que durant els anys que he estat a l'empresa mai havia tingut cap problema ni incident amb la Direcció, però els últims esdeveniments han fet que la situació sigui insuportable.

Per aquests motius i en estricte compliment dels articles 97.1 i 2 la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de Relacions Laborals, a partir de la recepció de la present li comunico que formulo desistiment justificat unilateral de la relació laboral que ens uneix, amb efectes a partir del moment que se'm concedeixi l'alta mèdica, raó per la quina agrairé procedeixin a efectuar el corresponent pagament de salaris i demés conceptes que em corresponguin, tal i com preveu la Llei del Codi de Relacions Laborals, sense perjudici d'instar totes les accions que en dret m'emparin, d'acord amb el que disposa la precitada llei (...)".

La demanda de la Sra. Amorós persegueix la condemna de la societat "Somoza" al pagament dels imports següents: 3.597,89 EUR de retribució variable; 1.172,16 EUR per l'execució de 480 hores extraordinàries; 470,76 EUR de vacances pendents (7,5 dies) i altres 13.363,20 EUR a títol d'indemnització per desistiment justificat.

Com és de veure en la sentència recorreguda, la demanda ha estat estimada parcialment, doncs la remuneració variable ha estat quantificada en 787,37 EUR, les hores extraordinàries en 271,67 EUR i les vacances en 5,47 EUR (una volta recalculat el salari diari i descomptat l'acompte de 414,95 EUR brut, percebut durant el procés). La pretensió relativa a la indemnització ha estat, però, refusada.

III.- La carta de dimissió invoca els apartats b), e) i h) de l'article 97.1 del Codi de relacions laborals per justificar el desistiment justificat, és a dir els motius següents: "L'exigència de treball diferent de l'estipulat, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència", "l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa" i "En general, qualsevol acte de l'empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona treballadora, ofengui la seva dignitat com a persona, o suposi una conducta constitutiva d'assetjament moral, sexual o per raó de sexe". La repetida missiva exposa, sintèticament, que: a) va causar baixa mèdica laboral per raó de la pressió laboral o "mobbing" a què havia estat sotmesa, tota vegada que realitzava 10 hores extraordinàries setmanals, b) no se li havia abonat la remuneració variable de l'exercici 2010 i c) havia constatat pràctiques insuportables vers les persones treballadores de l'empresa i no conformes amb la normativa laboral.

D'antuvi, s'adverteix que la forma de la lletra es revela, a voltes, defectuosa, perquè no relaciona convenientment els greuges imputats a l'empresa i els eventuals articles legals compromesos, cosa que no pot afavorir a la demandant.

Començarem l'examen del recurs per la partida més important, és a dir la procedència o no del desistiment justificat per l'"extenuació" psicològica de la Sra. Amorós. Si bé aquesta circumstància podria qualificar-se com una "conducta constitutiva d'assetjament moral", força és de comprovar que no hi ha en autes cap prova significativa que ho acrediti. La treballadora sosté que havia realitzat, regularment, 10 hores extraordinàries setmanals en el decurs de l'any 2010. Hi ha dos testimonis que sostenen que la demandant feia 30-45 minuts suplementaris per dia (Sra. ENTITY_8: resposta 6, foli 375) o una hora al migdia i més temps desprès de les 19 hores (Sra. ENTITY_9: resposta 4, foli 386), mentre que altres sostenen que la Sra. Amorós es quedava, sense treballar, al despatx entre les 13 i les 14 hores doncs esperava l'hora per dinar al restaurant del Centre "R." puix era fronterera i no tenia temps per tornar al seu domicili (Sra. ENTITY_7: resposta 10, foli 389; Sra. ENTITY_9: resposta 9, foli 392 i Sr. ENTITY_10: resposta 9, foli 397). A més, la Sra. Manzanares va admetre que la informació li provenia de la mateixa recurrent (fi del foli 386). Per tant, aquests testimoniatges es neutralitzen mútuament. Respecte de l'informe mèdic del foli 257, on la Dra. Téllez refereix que la Sra. Amorós presenta un quadre ansiós-depressiu degut a una "important sobrecàrrega i pressió en el seu àmbit laboral, amb desvalorització de la seva feina" des de gener de 2010, s'observa que no està elaborat per un metge especialista en psiquiatria i que l'origen de la patologia emana de les manifestacions de la pròpia pacient (veure també la resposta núm. 4 que es troba al foli 396). Un altre element objectiu condueix també a mitigar la intensitat laboral que afirma haver patit la Sra. Amorós. En efecte, el nombre de treballadors de "Somoza" va passar de 233 a 258 entre els anys 2009 i 2010 (foli 70), cosa que suposa un augment inferior a un 11%, incompatible, a priori, amb un increment insuportable del volum laboral.

Davant aquests elements, aquesta Sala comparteix plenament el criteri de l'Hble. Batlle que avalua el nombre d'hores extraordinàries partint d'una dada objectiva i quina autenticitat no és objecte de debat, com és el tractament automatitzat de les entrades i sortides de l'empresa durant els 13 mesos anteriors al desistiment (folis 208-216), tot excloent el temps de presència, en el lloc de treball, de les 13h a les 15h. Per conseqüent, el càlcul de l'Hble. Batlle que estableix en 22 hores i 15 minuts el nombre d'hores que supera la jornada habitual desvirtua el plantejament de l'assalariada. La recurrent replica que el jutjador d'instància no prenia en compte les hores extraordinàries de l'any 2009. Això però, l'escrit de demanda es circumscriu en reclamar les hores suplementàries treballades durant les 48 setmanes laborals del 2010. Si bé no es disposa del còmput d'entrades i sortides de gener i febrer de 2010, l'Hble. Batlle ha emprat les dades de gener i febrer de 2011, solució que no discuteix seriosament la demandant ni indica en quina mesura l'esmentat criteri li seria desfavorable.

La Sra. Amorós discuteix igualment, en aquesta alçada, el contingut del document núm. 157 (folis 217- 224), a l'ensems que l'absència de concordança entre determinades dates que no figuren en la relació informàtica de les entrades i sortides de l'empresa, mentre que apareixen com a treballades en els butlletins de salari, fulls de treball i documents de planificació horària. La primera discussió esdevé estèril car l'Hble. Batlle es fonamenta en els extractes dels folis 208-216 i no els següents. Pel que fa el segon extrem, s'adverteix, puntualment, que alguns dies que consten com a treballats en el document de planificació horària no surten reflectits en la relació informàtica de les entrades i sortides de l'empresa. És el cas, per exemple, de l'1 de desembre de 2010. Això no obstant, només obren en autes tres fulls de planificació horària del 2010 (folis 585- 587), dels quals sols un -desembre de 2010- està signat per la treballadora. Quant als fulls de treball (folis 448-452), solament tenim aquells del primer semestre de 2010 (llevat març) i només contenen els dies de vacances gaudits per la Sra. Amorós, essent els demés indicadors a "0". Tampoc es pot descartar que alguns dies d'absència de l'empleada fossin satisfets per l'empresa. Per conseqüent, l'Hble. Batlle s'ha basat adequadament en la relació més complerta i més beneficiosa per la recurrent.

Per acabar aquest apartat, la recurrent s'alça, en tràmit d'apel·lació, contra l'actuació de l'Hble. Batlle que, en el decurs del judici de proves, no hauria permès la tatxa dels testimonis ni autoritzat repreguntes. Per una banda, aquest argument no pot ser examinat actualment, tota vegada que ni es demostra ni es va sotmetre anteriorment a la consideració del jutjador d'instància. Per altra banda, si bé és cert que figura en autes una escrit de denúncia de la Sra. Amorós del 18 de novembre de 2011 (folis 399-400) sobre una hipotètica reunió entre els testimonis i la direcció de "Somoza", això no obsta que no obra en autes cap tipus de tatxa o repregunta durant el judici de proves. Cap prova es subministra i, a més, la tatxa es produeix extemporàniament en el tràmit de conclusions (folis 609- 610), cosa que no autoritza la rèplica de "Somoza", vulnerant-se el dret a la defensa de la darrera.

La manca de pagament de la retribució variable per objectius, segons el seu import, podria donar lloc efectivament al desistiment per incompliment contractual greu. El Tribunal a quo ha condemnat la societat "Somoza" a satisfer el 22% de la retribució pactada. Aquesta solució és igualment correcta. La Sra. Amorós ha al·legat que la societat "Somoza" no li havia lliurat l'avaluació efectuada ni justificat el refús de satisfer la prima corresponent. Com bé posa de relleu la sentència recorreguda, la Sra. Amorós va afirmar, en la denúncia que va presentar al servei d'inspecció de treball el dia 11 d'abril de 2011, que "la causa principal per la qual va desistir de la feina (sic) va ser perquè aquests objectius no van ser pagats, manifesta que és cert que no els va poder complir tots, però d'aquells que va complir no ha rebut cap gratificació a canvi" (foli 19). Per conseqüent, aquestes manifestacions denoten que algun tipus d'intercanvi d'opinions va tenir lloc amb l'empresa, cosa que concorda amb les declaracions de les Sres. Morell (resposta 25, foli 389) i Manzanares (resposta 24, foli 393), segons les quals es va celebrar una reunió entre les dues bandes per analitzar els objectius fixats però que la Sra. Amorós es va negar a signar l'acta corresponent. En tot cas, la recurrent no debat sobre l'avaluació practicada per la societat "Somoza" i que trobem als folis 231-232, de manera que les seves pretensions no poden triomfar.

La recurrent es mostra també disconforme amb la suma atorgada en concepte de vacances, doncs reclama 6,70 EUR enlloc dels 5,47 EUR atorgats judicialment. Tampoc s'estima aquest darrer greuge, hagut compte de l'absoluta manca de crítica del pronunciament judicial, remetent-se la recurrent als "càlculs efectuats en el seu dia en el nostre escrit de demanda".

Per finalitzar, l'eventual realització d'actuacions abusives per part de l'empresa, en perjudici de tercers, no constitueix, en el supòsit d'autes, un element suficient per caracteritzar una dimissió.

IV.- La desestimació del recurs de la treballadora condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 9 de març de 2012;

Condemnar la Sra. Amorós a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.