Laboral (TSJC 232/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000232/2014 ORIGEN: 2000695/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de gener del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Garzón va presentar demanda laboral contra la Sra. Sanz en qualitat de titular administrativa del negoci "R.", demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma de 15.058,62.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat i la suma de 5.252,90.-euros en concepte de salaris impagats, al pagament dels interessos legals corresponents, a cotitzar prop de la CASS els salaris d'ençà el mes de maig del 2011 i els imports pendents de pagament, així com al pagament de totes les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 24-03-2014, decidint "Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Garzón, he de condemnar i condemno a la Sra. Sanz en la seva qualitat de titular administrativa del negoci R.- ORG_0 a pagar a la part agent la quantitat bruta total de 4.511,75 EUR bruts (és a dir 4.263,60 euros nets) en concepte d'havers laborals.

Segon.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a pagar a la part agent la quantitat bruta de 3.458,13 euros bruts (és a dir 3.267,93 euros nets) en concepte d'indemnització per desistiment justificat del treballador.

Tercer.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a pagar, respecte de les referides sumes, els corresponents interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 5 de juny de 2012, així com a sufragar les despeses processals causades segons allò previst al Considerant VII d'aquesta decisió.".

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Garzón, demanant la seva revocació i que es dictés una nova, condemnant l'adversa al pagament de l'import de 4.702,26.- euros bruts en concepte d'havers laborals pendents, en lloc de 4.511,75.-euros, de la quantitat de 3.581,78.-euros en lloc de 3.458.13.-euros en concepte d'indemnització, a la declaració i cotització de les citades quanties a la CASS, la retribució dels honoraris de Procurador de primera instància i la imposició a l'adversa de les costes processals causades en segona instància.

IV.- Per edicte de data 07-07-2014, es va citar a judici a la Sra. Sanz i en data 15-09-2014, aquesta darrera va comparèixer davant el secretari judicial d'aquesta Sala.

Finalment, en data 10-10-2014, va presentar un escrit de contesta a les greuges, sol·licitant que es desestimi el recurs i fins i tot la demanda.

Per aute de data 25-11-2014, es va decidir no donar lloc a les pretensions adduïdes per la Sra. Sanz consistent en què per a millor proveir s'incorporin en autes els documents adjuntats a dit escrit de contesta.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Abans d'entrar en l'examen del recurs del Sr. Garzón, s'han de fer unes precisions en relació a la compareixença en aquesta alçada de la Sra. F. Aquesta fa valdre que no havia pogut comparèixer fins ara en autes perquè era el seu pare, amb qui té una mala relació, qui gestionava el negoci del qual ella només era la titular administrativa. Segons ella, aquest fet explicaria que no s'ha pogut assabentar del procediment laboral que s'estava tramitant, i que no ha pogut aportar en autes la documentació establint, al seu parer, que el treballador ha percebut els salaris que reclama.

Per sol·licitar la incorporació en autes de dita documentació, la representació processal de la Sra. F. invoca l'article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials, afirmant que es tracta d'un fet nou que no s'ha pogut aportar en primera instància.

Nogensmenys, hem de constatar que la Sra. F. no va comparèixer en primera instància malgrat haver estat legalment i personalment citada en dues ocasions (folis 40 i 44). Segons ella aquesta situació correspon al fet -invocat però no acreditat- que era prestanom del seu pare, qui era el que gestionava el negoci i va rebre "tots els temes" del mateix. Però, cap element permet contradir la indicació feta pels nuncis que les citacions es van lliurar personalment a la Sra. F.

En tot cas, és la Sra. F. qui ha d'assumir d'haver acceptat ostentar la titularitat del negoci, i aquest fet no pot de cap manera perjudicar al treballador.

A més, de contrari, aquest darrer es trobaria en una situació d'indefensió ja que no ha pogut en cap moment de la instància contestar als arguments de l'empresària.

II.- El primer greuge del recurs del Sr. Garzón és en relació amb el càlcul dels havers laborals ja que sosté que no s'havia de fer aplicant l'article 82.1 del Codi de relacions laborals. Afegeix que per determinar el salari d'una persona que cobra per hores, s'ha de multiplicar el nombre d'hores treballades pel preu hora pactat, i si ha fet vacances, aquestes es retribueixen d'acord amb l'article 82.3 del Codi de relacions laborals.

Aquest greuge s'ha d'estimar per les raons que segueixen.

Queda establert que el Sr. Garzón va començar a treballar com a paleta per l'empresa demandada, des del mes de setembre del 2010, i aquest extrem no és més objecte de discussió per part de l'agent.

Les parts, de conformitat amb l'article 77.3 del codi de relacions laborals, han pactat un salari per unitat de temps, en el present cas, horari.

El salari pactat entre les parts era de 10 euros per hora i el horari diari de 8 hores, de dilluns a divendres.

Pel que fa el càlcul del salari fix mensual, en els supòsits on és necessari determinar-ho, l'article 82.1 del codi de relacions laborals disposa que "En els supòsits en que s'ha pactat un salari per hora, el salari fix mensual correspon a l'import resultant de multiplicar el salari horari per 40 hores i per 52 setmanes i dividir la xifra resultant entre dotze mesos.". En el cas del Sr. C. el càlcul correspon a l'import de (10x40x52)/12 = 1733.33.-euros.

Pel que fa la retribució de les vacances, l'article 71 preveu que es té en compte el salari i el variable segons el que preveu l'article 82, i l'article 82.3 precisa que " A efectes de retribució de vacances, compensació econòmica per comiat no causal i per comiat per causes objectives, compensació per pagament del període de preavís, si escau, i indemnització per comiat fet en forma indeguda, improcedent o injustificat, el salari per dia correspon a l'import resultant de dividir per trenta el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana dels salaris variables dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat.". En el cas concret, es tracta de 1733,33/30 = 57,78.- euros.

El tribunal ha considerat que degut a la manca de proves aportades pel assalariat en relació als dies que ha treballat, s'havia de remetre al càlcul de l'article 82.1 per determinar el salari fix mensual incloent salari i vacances realitzades.

Però, al contrari considerem que queden establerts els dies en que el demandant va treballar i els dies que va gaudir de vacances. Com ho recull la sentència recorreguda, va gaudir de 9 dies de vacances al mes de desembre del 2011 i 8 al mes de gener del 2012. Més concretament, com ho indica el recurrent, s'ha de considerar que:

al desembre del 2011, va treballar 16 dies i va estar 9 dies de vacances. Així, li corresponen en concepte de salari 16x8x10=1280.-euros i en concepte de vacances 57,78x9= 520.02.-euros, és a dir un total de 1.800,02.-euros dels quals s'han de treure els 600.-euros pagats per l'empresa en efectiu;

al gener del 2012, va treballar un total de 17 dies (17x8x10=1.360) i va estar 8 dies de vacances(57,78x8=462,24, és a dir un total de 1.822,24.-euros;

al febrer del 2012, va treballar un total de 21 dies (21x8x10=1.680) sense cap dia de vacances, és a dir un total de 1.680.-euros.

Així, és un total de 1680+1822,24+1200,02= 4.702,26.-euros bruts i no de 4.511,75 EUR bruts que l'empresa deu al treballador i la sentència s'ha de modificar en aquest sentit.

III.- El segon greuge del recurs rau en el fet que el Tribunal Unipersonal ha considerat que la data de finalització de la relació laboral era el 29 de febrer del 2012 quan en realitat és el dia 16 de març del 2012, i que per conseqüent la indemnització per desistiment justificat és de 3.581,78.-euros i no 3.458,13.- euros.

Aquest greuge no es pot estimar.

És un fet establert que el Sr. C. va treballar efectivament fins al dia 29-02-2012 i que en data 05 de març del 2012 va formalitzar la seva intenció de desistir sense preavís, val a dir de posar fi a la relació laboral.

En aquestes condicions, de cap manera es pot considerar que la data de finalització de la relació laboral seria el dia en el qual l'empresa X. li va retornar la carta.

En segon lloc, l'article 97 del codi de relacions laborals disposa que el desistiment justificat dóna dret a percebre la indemnització per comiat injustificat quina, en virtut de l'article 98, correspon a una indemnització "no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats".

D'aquestes disposicions es desprèn que la indemnització s'ha de calcular en funció del servei efectiu que l'assalariat va prestar a l'empresa.

En el present cas on l'assalariat va deixar de prestar el seus serveis al dia 29- 02-2012, és de manera ajustada a dret que el Tribunal Unipersonal ha considerat que l'antiguitat era de 16 mesos (2 mesos del 2010, 12 del 2011 i 2 del 2012) pel càlcul de la indemnització.

IV.- Com a últim motiu de recurs, l'assalariat fa valdre que el tribunal a quo no ha estimat la seva demanda en relació a la declaració i a la cotització dels havers laborals i de la indemnització.

És cert que la part agent en el seu escrit de demanda va sol·licitar que es declarin i cotitzessin els imports deguts en concepte d'havers laborals impagats i d'indemnització objecte de la seva reclamació.

Força és de constatar que el Tribunal Unipersonal no s'ha pronunciat explícitament sobre la condemna a declarar i cotitzar, tot i desglossant, però, els imports bruts i nets de les sumes a pagar, el que es pot considerar com un pronunciament implícit.

En aquestes condicions, s'ha d'esmenar la sentència en el sentit de condemnar expressament la demandada a declarar i cotitzar prop de la CASS els imports bruts objecte de condemna.

V.- L'estimació parcial del recurs i la matèria laboral han de portar a la condemna de la part recorreguda al pagament de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs del Sr. Garzón contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 24-03-2014, que revoquem parcialment en el sentit de condemnar la Sra. Sanz a pagar en concepte d'havers laborals, la quantitat bruta de 4.702,26.-euros bruts en lloc de la de 4.511,75 EUR bruts, i en el sentit de condemnar-la a declarar i cotitzar prop de la CASS els imports bruts objecte de condemna en concepte d'havers laborals i d'indemnització, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments;

IMPOSAR a la Sra. Sanz les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.