MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Laboral - Responsabilitat solidària - Llei societats del 2007 - Despeses de procurador a l'estranger per tramitar una comissió rogatòria (TSJC 212/2015)

Resolució
Sentència · 29/04/2016
ROJ
STSJAD 149/2016
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2016:149
Recurs
212/15
Ponent
Vincent Aniére
Magistrats
Vincent Aniére, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
Descriptors
MANDANT CAPITAL SOCIAL SALARI CASS ADVOCAT PROCURADOR
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha estimat el recurs de la Sra. Martin contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, condemnant solidàriament la societat Aguilar, SL, i el Sr. Expósito a pagar a la demandant 19.562,75 euros en concepte d'indemnització laboral i 3.269,22 euros en concepte d'havers laborals, així com les costes processals de l'actora, inclosos els honoraris d'advocat i les costes generades per la intervenció de la procuradora espanyola. La condemna es basa en la falta d'adaptació dels estatuts de la societat H., SA, a la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada, que fa que l'administrador, el Sr. Expósito, sigui responsable solidàriament amb la societat dels deutes socials.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000212/2015 ORIGEN: 4001268/2012 - 00

NIG: 5300542120140001534

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Martin va presentar demanda laboral contra la societat H., SA (H.R.l.C., SA), el Sr. Expósito i la societat Aguilar, demanant que es condemnés solidàriament als demandats a satisfer-li la suma de 19.562,75.- euros en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent o subsidiàriament fet de forma indeguda, i la de 3.269,22 euros en concepte d'havers laborals impagats (salaris i vacances), al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de totes aquelles despeses que es puguin originar de la substanciació del present procediment, a acreditar en període d'execució.

II.- Malgrat haver estat degudament citades, tant pel tràmit de contesta que pel de judici de proves, les part defenents no van comparèixer i van ser declarades en rebel·lia processal.

Per providència de data 21-11-2013 es va procedir a la suspensió del procediment quant a la societat H., SA, per trobar-se aquesta declarada en estat de cessació de pagaments i fallida.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 22-04-2014, decidint " PRIMER. - Estimar substancialment la demanda formulada per part de la Sra. Martin en data 31 d'agost de 2012 contra el Sr. Expósito i les societat H.R.I.C., S.A. i Aguilar, S.L. i condemnar a la societat Aguilar, S.L. a pagar a la demandant la quantitat de 19.562,75 EUR en concepte d'indemnització laboral i 3.269,22 EUR en concepte d'havers laborals, quantitats que s'hauran d'incrementar amb els interessos legals d'acord amb el considerant sisè;

SEGON. - Absoldre al Sr. Expósito de les pretensions condemnatòries formulades contra ell en la demanda del 31 d'agost del 2012 i sense efectuar especial pronunciament en costes.

TERCER.- Condemnar a la societat Aguilar, S.L. a cotitzar les quantitats principals a la CASS; i a suportar les costes processals de l'actora inclosos els honoraris d'advocat i procurador en els termes del setè considerant."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Martin demanant la seva revocació parcial, dictant-se una nova condemnant solidàriament al Sr. Expósito amb la societat Aguilar, SL, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies tal com reclamat en el seu escrit de demanda.

La representació processal del Sr. Expósito presenta un escrit en aquesta alçada, i demana la desestimació del recurs i la confirmació de la seva absolució amb imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la treballadora recau sobre la qüestió de la responsabilitat solidària del Sr. Expósito tota vegada que considera que el tribunal no podia pronunciar l'absolució del mateix quan consten en autes suficients elements que acrediten que els estatuts de la societat H., SA, vulneren les disposicions de la Llei 20-2007 del 18 d'octubre de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Argumenta en essència que els estatuts vulneren els articles 14.1 que exigeix que el capital social no pot ser inferior a 60.000 euros i 15.1 relatiu a la indicació del valor nominal de les accions.

No es discuteix en aquesta alçada que la Sra. Martin treballava com a cambrera i després com a governanta per l'Hotel X., titularitat de la societat H., SA, i que la relació es va acabar en data 04-07-2012 en unes condicions que li donen dret a percebre la indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals, ni que l'empresa li deia els havers laborals reclamats.

La discussió recau només sobre la responsabilitat solidària del Sr. Expósito en mèrit de la Llei 20-2007 del 18 d'octubre de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

En efecte, la treballadora sostenia que el Sr. Expósito, en la seva qualitat d'administrador de la societat, havia de ser declarat solidàriament responsable dels deutes de la societat H., SA, per no haver aquesta adaptat els seus estatuts com exigit per la disposició transitòria punts 2, 3 i 4 de la referida llei.

Aquestes disposicions preveuen que en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor de la Llei, les societats havien d'adaptar els seus estatuts a aquesta Llei quan contradiguin els seus preceptes, havent de presentar l'escriptura de modificació dels estatuts i que transcorregut el termini, els administradors de les societats anònimes i de responsabilitat limitada que no hagin adaptat els seus estatuts a aquesta Llei, responen solidàriament i amb la societat dels deutes socials generats des de l'entrada en vigor de la Llei i fins a la inscripció en el Registre.

El tribunal ha considerat que no s?havia acreditat en autes que els estatuts eren contraris a la llei. Però, no compartim aquest punt de vista.

En efecte, la part agent va adjuntar al seu escrit de demanda el document núm. 8 (foli 27), tractant-se d'un certificat emès pel ministeri d'Economia i Territori, unitat del registre de societats mercantils, de data 29- 08-2012 del qual ressurt que al Registre de Societats Mercantils hi ha constància que :

amb data 04-04-1990, fou inscrita la societat H., SA, autoritzada pel Govern el 21-02-1990,

El capital social establert per H., SA, és de 54.091,09 euros, dividit en 1.800 accions de 30,05060522 euros cadascuna,

l'únic càrrec de la societat és Expósito, administrador únic, i l'únic soci és la societat Aguilar, SL amb 1800 accions,

al Registre de Societats Mercantils no hi ha constància que la societat H., SA, hagi presentat la modificació i adaptació dels estatuts socials a la Llei 20/207, del 18 d'octubre, de societats anònimes i responsabilitat limitada i que no ha realitzat la declaració d'unipersonalitat.

Ara bé, l'article 14 de la Llei estipula que el capital social de les societats anònimes i de les societats de responsabilitat limitada ha de constar en els estatuts indicant-ne la xifra en euros, la qual no pot ser inferior a 60.000.-euros en el cas de les societats anònimes i a 3.000.-euros en el cas de les societats de responsabilitat limitada.

Per tant, queda acreditat que el capital social de la societat és inferior al capital mínim exigit per la Llei de societats, i que dita societat no ha adaptat els seus estatuts a la Llei en el termini fixat per la mateixa (Vg. en aquest sentit TSJSC 58/10 del 29-06-2010 en un cas comparable de manca de modificació del capital social). Per conseqüent, l'administrador ha de respondre solidàriament amb la societat dels deutes socials.

II.- El segon aspecte del recurs recau sobre la qüestió de les costes ja que la part apel·lant s'alça contra el fet que la sentència, tot i condemnant a la societat Aguilar, SL, a pagar les costes inclosos els honoraris d'advocada, no es va pronunciar sobre la seva petició relativa a totes aquelles despeses que s'originin de la substanciació del procediment, quan justament ella va ser obligada a pagar unes despeses a la procuradora encarregada de trametre al tribunal d'Alella, Espanya, les comissions rogatòries necessàries, per tal d'escurçar els terminis de notificació.

És cert que el Tribunal no ha donat cap motivació específica sobre la inclusió de les costes en relació amb la intervenció de la procuradora que va ser encarregada de trametre les comissions rogatòries a Espanya.

Nogensmenys, la part decisòria de la sentència indica clarament en el seu punt tercer que condemna a la societat Aguilar, SL, a suportar les costes processals de l'actora inclosos els honoraris d'advocat i procurador en els termes del setè considerant.

Per tant, i atès que no apareix en autes que la part agent hagi tingut de fer front a cap despesa de procurador salvat aquestes relatives a la intervenció de la procuradora encarregada de notificar les comissions rogatòries, la decisió del tribunal només es pot referir a aquesta darrera.

Sigui com sigui, considerem que aquestes despeses s'havien d'imposar a la part condemnada perquè de manera general les costes processals integren els honoraris de procurador, i que si bé tal intervenció no era obligatòria apareix nogensmenys que deriva directament del procés i que era del tot justificada, compte tingut de l'actitud de la part defenent i de la necessitat per la treballadora de disposar en el terme el més breu possible d'una resolució judicial reconeixent els seus drets.

En efecte, apareix que no es va poder citar a Andorra ni localitzar pel nunci el Sr. Expósito (sigui a títol personal o com a legal representant de les societats demandades). El mateix va ser localitzat pel servei de policia i va declarar una adreça a Alella, Barcelona, Espanya, i tot i ser informat que tenia que comparèixer a l'audiència de conciliació i/o contesta del 22-11-2012 no ho va fer. Compte tingut de la necessitat de citar els defenents mitjançant comissió rogatòria, amb el corresponent retard, el Batlle va fixar l'audiència per evacuar el tràmit de judici de proves al 05-12-2013, gaire bé un any més tard. Aleshores, la part agent va sol·licitar que se li lliuri la documentació de la comissió rogatòria per tal que una procuradora dels tribunals de Barcelona la lliuri al seu torn al tribunal espanyol competent, i així es va fer, fixant-se llavors el tràmit de proves al dia 04-04-2013. Així, el Sr. Expósito, sempre a títol personal i com a legal representant de les societats defenents, va rebre la notificació el 27-02-2013, i el tràmit de proves es va poder celebrar 8 mesos abans del termini previst inicialment, continuant no obstant les parts demandades sense comparèixer.

Per conseqüent, cal dir que la condemna en costes de procurador pronunciada pel tribunal comporta, no pas "totes aquelles despeses que s'originin de la substanciació del procediment" al tractar-se d'una formula massa extensa i imprecisa, sinó el pagament de les costes generades per la intervenció de la procuradora espanyola per tal de notificar les comissions rogatòries emeses per la batllia, i que s'hauran d'acreditar en període d'execució.

Finalment, atès l'estimació del recurs i la condemna solidària del Sr. Expósito escau condemnar-lo també i solidàriament al pagament de les costes de primera instància.

III.- L'estimació del recurs i la matèria laboral han de portar a la condemna de les parts apel·lades a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs de la Sra. Martin contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 22-04-2014 que revoquem parcialment en el sentit de condemnar solidàriament a la societat Aguilar, SL, i al Sr. Expósito :

a pagar a la demandant la quantitat de 19.562,75.-euros en concepte d'indemnització i 3.269,22.-euros en concepte d'havers laborals, quantitats que s'hauran d'incrementar amb els interessos legals d'acord amb el considerant sisè de la referida sentència,

a cotitzar les quantitats principals a la CASS,

a pagar les costes processals de l'actora inclosos els honoraris d'advocat i les costes generades per la intervenció de la procuradora espanyola per tal de notificar les comissions rogatòries emeses per la batllia.

IMPOSAR solidàriament al Sr. Expósito i a la societat Aguilar, SL, les costes judicials d'aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i les costes generades per la intervenció de la procuradora espanyola per tal de notificar la comissió rogatòria emesa per aquest Tribunal.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora