Renúncia expressa per part dels avaladors solidaris al benefici d'excussió (TSJC-403/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 403/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de juliol de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat C.S.S. va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra els Srs. Sarabia i Castillo, en reclamació de la quantitat de 508.854,31 EUR en concepte de deute derivat d'un crèdit en compte corrent amb els interessos i indemnitzacions per incompliments pactats sobre dita quantitat des del dia 9 de febrer del 2009, i en pagament de les costes processals i les extrajudicials causades, incloses les derivades de l'intervenció d'advocat i de procurador.

II.- El Sr. Sarabia i la Sra. Castillo es varen oposar a les pretensions de la part agent, contestant que el litigi és improcedent, ja que tot ignorant que la garantia hipotecària és una garantia accessòria i que en primer lloc s'havia d'iniciar el procediment de reclamació, la part agent comença la reclamació a Andorra, prescindint del procediment de reclamació al lloc on es va constituir el deute i davant la societat M. SL deutora principal.

III.- Per sentència de data 16 de novembre del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de la part actora, va condemnar solidàriament als Srs. Sarabia i Castillo a satisfer a la societat C.S.S., la suma global de 503.854,31 EUR, més els interessos i indemnitzacions que per manca de compliment dels compromisos assolits com a conseqüència de la pòlissa de crèdit en compte corrent foren pactats, això és des de la darrera liquidació practicada, és a dir el 9 de febrer del 2009, i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb imposició de les costes processals ocasionades, segons estableix el darrer Considerant. Tot això amb el ben entès que la responsabilitat dels defenents s'ha de cenyir al límit que cobreixi la garantia hipotecària de l'instrument públic atorgat el 2 d'octubre del 2001 i al qual ja s'ha fet menció en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució.

IV.- Contra aquesta sentència el Sr. Sarabia i Castillo han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre sol·licita la pràctica de la prova testifical denegada en primera instància, i sobre el fons del litigi torna manifestar les mateixes al·legacions que en primera instància.

II.- En data 27 de setembre del 2001 la societat C.S.S. va concedir a la societat M. SL un crèdit en compte corrent, amb un descobert, fins a la suma màxima de 1.256.115,30 EUR, amb venciment al 27 de desembre del 2002. En garantia de la referida pòlissa de crèdit els Srs. Sarabia i Castillo, per escriptura pública de data 2 d'octubre del 2001, varen constituir, conjuntament i solidàriament, a favor de l'entitat bancària, una hipoteca sobre una casa amb plaça d'aparcament formant part del XXXX. Arribat el venciment de la pòlissa, l'import de la mateixa no va poder ésser retornat. Després de diverses pròrrogues, el compte presentava a la seva liquidació, el dia 9 de febrer de 2008, un ròssec deutor de 503.854,31 EUR, quantitat avui reclamada pel C.S.S.

III.- L'article 73 de la LTPJ disposa que en segona instància: "No s'admetrà la pràctica de proves noves. No obstant això, el ponent podrà ordenar la pràctica de les proves que hagin estat denegades en la instància a quo en cas que la considerès pertinent, que s'hagués fet, opportunament, la protesta i que s'hagués interessat la seva pràctica davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra".

La part recurrent sol·licita la pràctica de la prova testifical consistent al testimoniatge de la persona que va firmar el crèdit hipotecari per compte de l'agent. Aquesta prova ja fou proposada en primera instància, però denegada pe l'Hble. Batlle Ponent, per Providència de data 24 d'octubre del 2011.

La petició dels Srs. Sarabia i Castillo no pot prosperar, ja que d'una banda, els mateixos no han fet cap protesta relacionada amb la denegació de la prova en primera instància tal com la norma legal els obligava, i que d'altra banda, des del moment que el contingut de l'escriptura pública de constitució de garantia hipotecària no està discutit, no té cap interès per a la resolució del present litigi, el testimoniatge de la persona que va signar l'esmentada escriptura pública pel compte de l'entitat bancària.

IV.- Sobre el fons del procés, força és de constatar que la part que recorre només fa que reiterar arguments ja desenvolupats i correctament rebutjats en primera instància, sense exposar cap motiu de discrepància amb la resolució impugnada, ço que seria suficient per desestimar el recurs.

A més a més, els Srs. Sarabia i Castillo no neguen el deute, manifestant únicament que essent accessòria la garantia hipotecària, l'agent havia d'iniciar la seva acció, en prioritat contra el deutor principal, la societat M. SL. Aquest raonament no pot ser admès de cap manera. En efecte, resulta de l'escriptura pública de constitució d'hipoteca, que els Srs. Sarabia i Castillo són, front a l'entitat bancària, fiadors solidaris amb renúncia expressa dels beneficis d'excussió, ordre i divisió de la societat M. SL. La renúncia expressa per part dels avaladors solidaris al benefici d'excussió, és a dir de l'acció de dirigir-se contra els béns del deutor principal abans de procedir contra els del fiador, legitima plenament la demanda de la part actora.

V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la sentència impugnada i imposar les costes processals de segona instància a la part que recorre en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs. Sarabia i ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 16 de novembre del 2011, en tots els seus extrems, amb condemna dels Srs. Sarabia i Castillo a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.