GOVERN. INVERSIÓ ESTRANGERA. Desestimació de la sol.licitud d'autorització d'inversió estrangera directa. Requisits exigibles TSJA-0000094/14

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 2000023/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000094/2014

SENTÈNCIA 16-2015

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Amorós

Advocat: Sra. Peña

Apel·lat: Sr. Águila

Representant: Sra. Vives

Advocat: Sr. Salas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Vives I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Vives I. Sr. Bernard Plagnet

Vives I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000023/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Águila va interposar recurs contra la resolució adoptada pel Govern i que resolia la desestimació de la sol·licitud d'autorització d'inversió estrangera directa sol·licitada per l'agent.

2.- En la sentència del 29 d'octubre de 2014 el Tribunal de Batlles ha estimat en part la demanda promoguda pel Sr. Águila.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 17 de desembre del 2014, el M.I. GOVERN D'ANDORRA estima en substància:

-si bé és cert que la necessitat d'aquesta motivació és la regla general, també ho és que una transparència absoluta de les raons per les quals la IUF informa desfavorablement perjudicaria altres béns jurídics constitucionalment protegits.

-resulta desproporcionat i especialment lesiu per l'interès públic obligar la UIF a revelar informació confidencial i reservada que pot afectar negativament als interessos nacionals.

El M.I. GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de febrer del 2015.

4.- En la seva contesta de data 20 de gener del 2015, el Sr. Águila estima en substància:

-en aquest expedient no hi ha cap investigació criminal en curs.

-rebutjar una inversió estrangera directa en el desenvolupament d'un petit negoci de restauració turca és ben incoherent i en tot cas mancat de fonamentació jurídica.

En el seu escrit de conclusions de data 11 de febrer del 2015, el Sr. Águila insisteix sobre el punt següent: la invocació de l'article 47.5 de la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de capitals és totalment improcedent.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per resolució de data 27 de novembre del 2013, el Ministre d'Economia i Territori ha resolt: "Desestimar la sol·licitud d'autorització d'inversió estrangera directa sol·licitada pel Sr. Águila consistent en la subscripció del 100 % del capital social de la societat que es pretén constituir sota la denominació social de "P.T., SLU", atès el pronunciament desfavorable de la Unitat d'Intel·ligència (UIF) de data 14 de novembre del 2013... "(v. foli 6).

El M.I. Govern ha confirmat aquesta resolució per resolució de data 19 de febrer del 2014. (v. foli 9)

El litigi versa sobre l'absència de motivació d'aquestes resolucions. En el seu escrit de conclusions de data 20 de gener del 2015, el Sr. Águila demana que la Sala declari "el dret del Sr. Águila a conèixer les hipotètiques denuncies que el situarien al bell mig d'activitats il·legals".

El M.I. Govern considera que "cal concloure que resta suficient motivació per resoldre denegant la inversió ans esmentada que el Govern tingui l'avís desfavorable de la Unitat d'Intel·ligència Financera" (escrit d'apel·lació de data 17 de desembre del 2014).

Tercer.- La resolució del M.I. Govern es fonamenta sobre l'article 2-1 de la Llei 10/2012 del 21 de juny, d'inversió estrangera al Principat d'Andorra:

" 1. No s'autoritzen les inversions estrangeres efectuades per persones residents, domiciliades o, en el cas de persones jurídiques, nacionals d'algun dels països considerats no cooperatius en matèria de blanqueig de diners i de finançament del terrorisme definits pel Grup d'Acció Financera (GAFI) o per l'organisme internacional competent en aquesta matèria, i les efectuades per persones físiques o jurídiques de les quals els organismes encarregats de la prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme informin desfavorablement".

En l'espècie, el 14 de novembre del 2013, la Unitat d'Intel·ligència Financera, elabora un informe desfavorable en el qual manifestava que "després d'haver efectuat les indagacions i comprovacions pertinents sobre les persones que serien partícips de la societat una vegada efectuada la inversions estrangera, s'emet un avis desfavorable" (v. foli 46).

En el seu informe de data 22 de novembre del 2013, el Cap d'Unitat dels Registres de Societats Mercantils i Inversions Estrangeres escriu: "Tenint en compte aquestes consideracions (l'article 2 citat més amunt) es porta a consideració del Govern, DESESTIMAR, la sol·licitud anteriorment relacionada atès el pronunciament desfavorable de la Unitat d'Intel·ligència Financera de data 14 de novembre del 2013" (v. foli 48).

Aquests fets plantegen un problema jurídic essencial: l'equilibri necessari dintre la motivació dels actes administratius i la confidencialitat de les enquestes de la UIF.

Quart.- En el seu escrit d'apel·lació, el M.I. Govern justifica la redacció de la resolució del 19 de febrer del 2014 per "l'obligació legal imperativa de protegir la informació relativa a les declaracions de sospita que han motivat l'informe desfavorable, la recull l'article 47.5 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de capitals quan diu...".

L'Article 47 de la Llei del 29 de desembre del 2000, modificat per l'article 4 de la Llei 20/2013 del 10 d'octubre (aplicable en l'espècie) disposa:

"5. La UIF i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses. (la negreta és nostra).

A aquests efectes, la UIF analitza la declaració de sospita i, en el cas d'apreciar indicis o l'existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe al Ministeri Fiscal o als òrgans judicials o administratius corresponents. L'informe de la UIF no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIF que hagin intervingut en la instrucció.

L'informe de la UIF té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se'n derivin quan siguin reclamats per una autoritat judicial".

Cinquè.- Per l'aplicació d'aquests texts, es necessari la descripció del procediment d'autorització dels inversors estrangers al Principat.

En realitat, aquest procediment comporta dues etapes:

La primera és l'enquesta efectuada per l'UIF o "per qualsevol altra autoritat administrativa o judicial" (article 47-5, citat més amunt). Durant aquesta etapa, la confidencialitat s'ha de preservar amb la finalitat de no comprometre l'eficàcia del control. I és aquest l'objecte d'aquell article 47-5, especialment en la part citada més amunt: "En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses". (la negreta és nostra).

Per tant, aquest text no té l'efecte que li confereix el M.I. Govern: reglamenta únicament aquesta primera etapa del procediment.

En efecte, en una segona etapa, la decisió desfavorable ha de ser notificada a l'interessat i, com s'indica en la resolució, "contra aquesta resolució pot interposar-se demanda davant la secció administrativa de la Batllia d'Andorra...".

En aquesta segona etapa es planteja un altre problema: el respecte dels drets de la defensa. El respecte d'aquest principi l'exigeix la constitució i el Conveni europeu de Drets Humans.

Per tant, la conciliació entre els imperatius de la lluita contra el blanqueig de capitals i la necessària garantia dels drets de la defensa s'ha de fer a partir de les següents consideracions:

La confidencialitat s'ha de preservar durant la fase d'enquesta, en aplicació de l'article 47 citat més amunt. Però, al moment de la notificació de la decisió desfavorable, l'interessat ha de poder estar en condició de presentar útilment la seva defensa, cosa que no és el cas si la resolució no comporta cap motivació

La resolució desfavorable, per tant, ha de mencionar els motius pels quals es rebutja la sol·licitud. amb el ben entès que aquesta motivació no ha de ser de natura a comprometre l'eficàcia de les enquestes. Així, en aplicació de l'article 47, la confidencialitat s'ha de preservar "sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses".

Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel M.I. GOVERN D'ANDORRA.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar l'anul·lació de les resolucions recorregudes.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.