Laboral - Comiat disciplinari injustifcat - Indemnització (TSJC 007/2016)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000007/2016 ORIGEN: 3000998/2014 - 00

NIG: 5300542120150000265

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 22-07-2014, la Sra. Canals va presentar demanda laboral contra la societat D., SL, demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 16.887,70.-euros en concepte d'indemnització per a acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, d'havers laborals impagats, de cost dels burofaxos i de dany moral, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la societat D., SL, es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva total desestimació amb imposició de les costes.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 25-11-2015, decidint "que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Canals contra la societat mercantil andorrana per participacions "D., S.L.", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la quantitat de dotze mil cent noranta-tres euros amb trenta-quatre cèntims (12.193,34.- EUROS) en concepte d'indemnització per comiat injustificat, la qual haurà de ser cotitzada prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i tot això amb imposició dels interessos legals i de les costes d'aquesta instància a la societat defenent segons es preveu en la fonamentació jurídica de la present resolució."

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

La representació processal de la societat D., SL, demana la seva revocació, dictant-se una nova desestimant totes les pretensions de l'agent, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies .

La representació processal de la Sra. Canals demana la seva modificació en el sentit de fixar en 13.653,96.-euros bruts la indemnització per acomiadament injustificat i d'estimar la seva demanda en relació a les despeses de burofax, amb imposició a l'altra part de les costes d'ambdues instàncies .

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que la Sra. Canals va ser contractada al mes de juliol del 2007 pel Dr. Jover, per treballar en qualitat de secretària, tant per al C.R.M.F., com per al C.M.E.F., els dos titularitat i propietat de la societat mercantil andorrana D., SL. El seu salari era darrerament de 1.224,00.-euros nets i la seva tasca era d'atendre als clients, portar les agendes, cobrar les factures i ingressar al banc els cobraments en efectiu.

La relació laboral es va acabar com a conseqüència del comiat disciplinari de la Sra. Canals.

Les parts discrepen sobre la forma d'aquest comiat i han aportat dues cartes de data 11-07-2014.

D'una part, una carta adreçada per l'empleada a l'empresa via burofax del 11-07-2014 a les 10:28 i indicant :

"La sotasignada, Canals, per mitjà de la present li recordo que, en haver estat acomiadada de forma verbal, en data d'ahir, a les 17 hores de la tarda, per vostè mateix, sense haver rebut cap carta d'acomiadament que expliqui i/o justifiqui els motius del mateix, aquesta forma de procedir contravé de forma flagrant la normativa laboral vigent, considerant l'acomiadament injustificat i realitzat de forma indeguda, cosa que poso en el seu coneixement als efectes legals escaients.

Prego procedeixi a liquidar els meus haver laborals pendents, incloent la indemnització que en pertoca a tal efecte, com a màxim, el dilluns dia 14 de juliol de 2014 o, en cas contrari, no tindré altre remei que instar les accions legals oportunes que em corresponguin en reivindicació dels meus drets laborals."

D'altra part, una carta de l'empresa remesa directament a l'empleada la tarda del 11-07-2015 exposa :

"Per la present li comunico que l'empresa D., SL, ha decidit acomiadar-la del seu lloc de treball que ocupava des del dos de juliol de l'any dos mil set, sense preavís ni compensació econòmica d'acord amb el que disposa l'article 93 del vigent Codi de relacions laborals per haver comes en reiterades ocasions la falta prevista i tipificada en l'article 104.4 del citat codi.

En efecte vostè en tant que administrativa tenia com a comesa de cobrar els honoraris als pacients i de procedir als ingressos d'efectiu al banco.

Els dies 20, 23 i 26 de juny vostè va omplir del seu puny i lletra els formularis de comptabilitat corresponents (s'adjunten a la present les copies d'aquells formularis).

En el formulari que correspon al dia 20 de juny apareixen, escrits per vostè uns cobraments en efectiu per un import de 1.072,74EUR, en canvi en el formulari d'ingrés en efectiu facilitat per l'entitat bancaria X. (del qual adjunto copia) consten únicament les 4 darreres xifres d'aquell import havent estat tatxades les xifres corresponents als milers i als centenars. Per tant l'import ingressat per vostè aquell dia fou de 12,74EUR enlloc dels 1.072,74EUR que vostès'endugué per ingressar al banc, havent fet desaparèixer vostè la suma de 1.060EUR.

Igualment en el formulari del dia 23 de juny apareixen, escrits per vostè, uns cobraments en efectiu per un import de 529,77EUR, encanvi en el formulari d'ingrés en efectiu, facilitat per l'entitat bancaria X. (del qual adjunto copia), consten únicament les 3 darreres xifres d'aquell import havent estat tatxades les xifres corresponents als centenars i a les desenes. Per tant l'import ingressat per vostè aquell dia fou de 9,77EUR enlloc dels 529,77EUR que vostè s'endugué per ni gressar al banc, havent fet desaparèixer vostè la suma de 500EUR.

Finalment, en el formulari del dia 26 de juny apareixen, escrits per vostè uns cobraments en efectiu per un import de 1.377,52EUR, havent lliurat al Sr. F. 1.300EUR, restant per tant per ingressar l'import de 77,52EUR, en canvi en el formulari d'ingrés en efectiu facilitat per l'entitat bancaria X. (del qual adjunto copia) consten únicament les 3 darreres xifres d'aquell import havent estat tatxada la xifra corresponent a les desenes. Per tant l'import ingressat per vostè aquell dia fou de 7,52EUR enlloc dels 77,52EUR que vostè s'endugué per ingressar al banc, havent fet desaparèixer vostè la suma de 70EUR.

Aquests fets que vostè ha negat però que són clarament demostrats, són constitutius de una falta molt greu tipificada en l'apartat 4 de l'article 104 i penats per l'article 105 apartat e, en conseqüència, es procedeix al seu acomiadament amb efectes immediats a comptar de la recepció de la present".

Posteriorment, per carta de data 15-07-2015 enviat el mateix dia per burofax a les 10:01 hores, l'empleada va manifestar :

"Després d'haver rebut, finalment, la meva carta d'acomiadament el proppassat dia 11 de juliol de 2014 a les 14 hores, per mitjà de la present, mostro el meu total desacord, primer amb la forma d'acomiadar-me i, segon, en els fets dels quals vostè m'acusa. Jo no he agafat mai diners de la caixa i si han faltat diners de la caixa els dies 20, 23 í 26 de juny de 2014,no ha estat per culpa meva. Li recordo que a la caixa tenen accés diferents persones que treballen per a vostè.

És, francament, absurd pensar que jo mateixa ompliré el formulari acreditatiu de I'ingrés de cada dia, ompliré el comprovant bancari conforme ingressaré dits diners, després aniré al banc per ingressar una quantitat inferior i, finalment, per acabar d'arrodonir l'absurditat, posar típex sobre els meus propis números per justificar un ingrés inferior al real.

En tot cas, vostè ho tenia molt fàcil, abans d'acomiadar-me, en comprovar les imatges de la càmera de seguretat que jo mateixa li vaig suggerir de posar a sobre de la caixa, quan vostè em va comunicar fa uns anys que li havien faltat diners de la caixa en altres ocasions.

Pels motius anteriorment exposats, per mitjà de la present, el requereixo per tal que, en un termini màxim de tres dies a partir de la recepció de la present, em lliuri les gravacions de la càmera de seguretat que hi ha ubicada a sobre de la caixa, des del dia 20 de juny fins el dia 10 de juliol de 2014 o, en cas contrari, no tindré altre remei que instar les accions legals que m'emparen."

El tribunal ha considerat que el comiat s'havia practicat en deguda forma però que no era justificat, i per tant va donar lloc a la indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals tot i desestimant les peticions per dany moral i en concepte de despeses de burofax.

II.- Cal examinar separadament els dos recursos començant pel de l'empresari que concerneix el caràcter justificat del comiat, i en segon lloc el de l'assalariada que concerneix l'import de la seva indemnització.

III.- El recurs de la part empresarial és en relació al caràcter justificat del comiat tota vegada que torna a afirmar que s'ha acreditat en autes, en particular a través de la confessió en judici de la Sra. Canals i dels documents d'ingrés bancari, la justificació de dit comiat, i que al seu parer tot apunta que l'empleada es va apropiar els diners. Argumenta a més que encara que fos veritat que l'empleada no s'hagi apropiat els diners, la seva tasca era justament de realitzar els ingressos i havia d'avisar l'empresa de la anomalia, i la falta estaria igualment constituïda en aplicació de l'article 130.5 del Codi de relacions laborals.

El cert és que, el dia 26-06-2014, la Sra. Canals va portar al banc 3 sobres i va remetre'ls a l'empleada de l'entitat bancària, la qual va poder verificar que contenien l'import notat en els documents d'ingrés, adonant-se fins i tot que un contenia 10 euros de més i modificant per tant ella mateixa el document afegint un "1" al davant de 2,74. La Sra. Canals va reconèixer que existia una diferència entre els imports que s'haurien d'haver ingressat segons els documents establerts per l'empresa i els imports que es trobaven efectivament en els sobres. Però, sempre ha afirmat que no és ella qui s'havia apropiat la diferència, precisant que els sobres s'havien quedat un temps en un calaix.

Finalment, la posició de l'empresari és que l'acomiadament seria justificat perquè la versió de l'empleada no és creïble, i que aquesta darrera no es pot amagar al darrera de les seves declaracions segons les qual no se'n va adonar o que no sap on és troba la diferència.

Nogensmenys, ens trobem en matèria disciplinària i és a l'empresa que pertanyia justificar els fets esmentats en la carta de comiat i susceptible de constituir el robatori, el furt o la malversació comes dintre de l'empresa tal com tipifica l'article 104.4 del Codi de relacions laborals, i força és de constatar que no ho ha fet.

A més, cal recordar que el comiat no pot suposar una violació del principi constitucional de presumpció d'innocència i que una mesura tan dràstica com l'acomiadament equival a una pena i per tant no solament l'empresa ha de respectar certa proporcionalitat sinó que també, abans de pronunciar-lo, ha de procedir a les verificacions suficients per tal d'eliminar tot dubte.

Si bé s'entén que l'empresa podia tenir sospites, aquestes no són suficients per procedir a un acomiadament disciplinari.

En el present cas, i després del seu estudi acurat, arribem a la mateixa conclusió que el tribunal, que no existeix en les actuacions la prova que la Sra. Canals va fer desaparèixer i apropiar-se els diners. Al contrari existeix fort dubte al respecte doncs ha quedat acreditat en autes, en particular a través dels testimoniatges dels altres empleats, que la Sra. Canals no era l'única que tenia accés al calaix no tancat amb clau i en el qual es dipositava els sobres, sinó que gairebé qualsevol de l'empresa podia accedir-hi. També ha aparegut que havien existit irregularitats en la caixa amb anterioritat però que no s'havia pogut responsabilitzar a ningú.

L'acusació de desaparició de diners es fonamenta essencialment sobre la diferència entre els formularis interns (formulari de caixa) i els documents d'ingrés però no venen recolzats per cap altre element comptable com per exemple la comparació amb la caixa registradora i els fulls de la mateixa.

Al respecte, si bé ressurt del testimoniatge de la Sra. Ribes (esposa del Dr. Jover i quina porta la comptabilitat) que és ella que va advertir el seu espòs de l'existència de les irregularitats, sense donar detalls de caire comptable (folis 66 i 263).

A més, s'ha establert que era habitual que els ingressos en efectiu de l'empresa fossin de molt poca quantia doncs era el costum que el Dr. Jover es quedi la gran part dels diners en efectiu, i per tant no hi ha res d'estrany en ingressar 12,74.-euros, 9,77.-euros i 77,52.-euros.

Quant a les gravacions vídeos que haurien permès comprovar qui hauria pogut manipular els sobres o la caixa, es veu que si l'empresa ha aportat en el procediment penal unes filmacions, aquestes no van servir de res ja que es tracta de les imatges del 19-06-2014 i que el Sr. Jover no disposava de més imatges degut a un error del gestor del sistema. Al respecte, la insinuació feta mitjançant la pregunta vintena de la confessió en judici de la Sra. Canals, que el seu company sentimental treballa pel compte de l'empresa que va instal·lar les càmeres, fet negat per la demandant, no té cap suport ni cap conseqüència probatòria.

Aquest dubte també va existir en el marc de les diligències prèvies tramitades com a conseqüència de la denúncia del Sr. Jover contra la Sra. Canals, doncs per Aute de data 08-03-2015, i al constatar que no existien elements per preferir una de les versions contradictòries dels protagonistes, es va decidir del sobreseïment provisional.

IV.- D'altra banda, quant a l'afirmació que la falta estaria igualment constituïda encara que l'empleada no s'hagi apropiat els diners perquè havia d'avisar l'empresa de l'anomalia, tal argument no es pot admetre.

Com és conegut, en virtut de la teoria dita de la "cristal·lització", són els fets reprotxats en la carta i només ells que poden justificar el comiat i que s'han d'acreditar. Per conseqüent, l'empresari no pot ara i en aquesta alçada, invocar l'article 130.5 del Codi de relacions laborals ("incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, o del personal delegat de l'empresa, en l'exercici regular de les seves facultats directives. Si l'incompliment és reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un perjudici notori per a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificada com a falta molt greu."). Evidentment, el fet de no avisar l'empresa d'una anomalia de caixa o de no adonar-se d'aquesta de cap manera es pot assimilar a un robatori, un furt o a una malversació.

Així les coses, el recurs s'ha de desestimar íntegrament.

V.- El recurs de l'empleada recau sobre la qüestió de la indemnització ja que considera, en primer lloc, que el tribunal ha confós la quantitat reclamada com a import brut quan en realitat era l'import net, i que per tant la quantitat a la qual es condemna l'empresa havia de ser de 12.903.-euros nets (13.653,96.-euros bruts) i no de 12.193,34 euros nets. Considera, en segon lloc, que el tribunal havia de donar lloc a la seva petició de reembossament del cost dels dos burofaxos que va enviar a l'empresa (46,40.-euros), tota vegada que els havia d'enviar per salvaguardar els seus drets laborals.

Quant al primer aspecte de la qüestió, s'ha d'estimar doncs és veritat que la part agent va demanar en concepte d'indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals l'import de 12.903.-euros, tractant-se de l'import net després de la deguda cotització, quan el tribunal va fixar dita indemnització en 12.193,34.-euros (és a dir 12.903 - 5,5%) tot i decidint la cotització d'aquest import. Per tant, s'ha de precisar que l'import de la indemnització neta és de 12.903.- euros i que l'empresa haurà de cotitzar el corresponent import brut a la CASS.

Quant a la qüestió dels burofaxos, compartim l'afirmació del tribunal que es tracta de despeses extrajudicials no preceptives. Per tant no formen part del perjudici que la treballadora pot pretendre veure indemnitzat com a conseqüència del seu comiat.

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància tot i modificant l'import de la indemnització neta deguda a la Sra. Canals.

VI.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs de la part empresarial ha de portar a la condemna de la societat D., SL, al pagament de les costes judicials d'aquesta alçada en relació al seu recurs.

L'estimació parcial del recurs de la treballadora i la matèria laboral del plet justifiquen imposar a la mateixa societat les costes judicials d'aquesta alçada en relació al recurs de la Sra. Canals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat D., SL.

ESTIMAR parcialment el recurs de la Sra. Canals contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 25-11-2015 que modifiquem en el sentit de fixar en 12.903.-euros enlloc de 12.193,34.-euros l'import de la indemnització neta que la societat D., SL, ha de satisfer a la Sra. Canals, devent l'empresa cotitzar l'import brut corresponent a la CASS, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments ;

IMPOSAR a la societat D., SL, les costes judicials d'aquesta alçada en relació al seu recurs i en relació al recurs de la Sra. Canals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.