Acomiadament improcedent destruccio meitat plantilla ( TSJC 351/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000351/2014 ORIGEN: 6000045/2014 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de juny del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 6000045/14, instades per la Sra. Roda contra el Agullo, en data 11 de setembre de 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Roda contra el Agullo, he de condemnar i condemno a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat neta de 35.505,80.-euros en concepte de la indemnització prevista a l'article 98 del Codi de Relacions Laboral, juntament amb els interessos legals comptadors des de la data de la fermesa de la present resolució judicial, així com a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor de l'actora la quantitat bruta que ha estat objecte de la condemna suara pronunciada, a saber el import de 37.572,27.-euros, fent finalment imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- El Agullo ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la Sra. Roda al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.

Els arguments revocatoris són els següents: la sentència incorrea en un vici d'incongruència extra petitum, en basar-se en un argument no invocat per la persona treballadora, és a dir el desconeixement de la causa del comiat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Roda va formular demanda laboral contra el Agullo, sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament improcedent, interessos legals, costes judicials més l'obligació de cotitzar a la CASS l'import reclamat. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 25 de novembre del 2013.

La missiva litigiosa contemplava el següent:

"EXPOSA: Que com a conseqüència de la necessitat d'amortitzar llocs de treball; ESTABLEIX: Rescindir el contracte laboral establert entre ambdues parts de mutu acord" (foli 12).

El Tribunal a quo ha donat lloc a la demanda per dos motius principals: a) la manca de concreció de la causa del comiat dins l'exposició de la carta d'acomiadament i b) la repetida carta no explicitava si l'entitat es trobava immersa dins una situació econòmica complicada, acreditada mitjançant un informe econòmic.

La recurrent entén que la instància ha emprat uns arguments no desenvolupats per la treballadora, situant-la, d'aquesta manera, en situació d'indefensió.

II.- En l'escrit de demanda, l'assalariada denunciava la comissió d'un comiat econòmic improcedent, tota vegada que mancava l'informe econòmic pertinent i s'amortitzava la meitat de la plantilla.

Si es comparen els arguments de la Sra. Roda i aquells de la sentència impugnada, hi ha almenys concordança respecte de la manca de prova de la necessitat d'amortitzar llocs de treballs per causes objectives. I si s'observa l'informe d'auditoria aportat en tràmit de contesta (folis 28-48), es pot constatar com aquesta prova es redueix a un control extern sobre la sinceritat i regularitat dels comptes anuals, sense efectuar-se cap mena de valoració objectiva sobre la necessitat de reduir personal, com ho exigeix l'article 91.1 del Codi de relacions laborals. Només resta per afegir que la carència de l'informe econòmic o l'escassa motivació de la lletra d'acomiadament són, en el cas que ens ocupa, arguments analògics, els quals, malgrat el raonament molt subtil de la recurrent, no han situat mai el Agullo en una situació d'indefensió real.

En qualsevol cas, també havia de triomfar el segon argument de la treballadora, és a dir la destrucció de la meitat de la plantilla (foli 44), quan el Codi de relacions laborals autoritza un 10% com a màxim (article 91.1.c).

Per tant, cal concloure, com ho fa la instància, en la producció d'un comiat improcedent. Compte tingut que els càlculs de l'Hble. Batlle, en relació amb l'import de la indemnització, no es combaten, escau confirmar, igualment, aquest darrer aspecte de la sentència.

III.- La desestimació del recurs d'apel·lació del Agullo condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 11 de setembre del 2014; condemnar el Agullo a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat de la Sra. Roda..

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.