Comiat no causal art. 83 d) LRL- legitimació activa i passiva - irrenunciabilitat (6000569/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000393/2020 ORIGEN: 6000569/2019 - 00

NIG: 5300542120190003293

PARTS:

Apel·lant : Sra. Cañete

Procurador : Sr. Olmo

Advocat : Sra. Palau

Apel·lat : Sra. Salcedo

Procurador : Sr. Castrillo

Advocat : Sr. Bueno

SENTÈNCIA 074-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En els Autes laborals seguits sota el número de rotlle 6000569/2019, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència del 01-10-2020 decidint:

"Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Salcedo contra la Sra. Cañete, i condemnar a aquesta darrera a pagar la suma de 7.437,81.-euros nets en concepte d'indemnització de l'article 92 del Codi de Relacions Laborals, majorada dels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució judicial.

Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al IX. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

Segon.- Contra aquesta resolució ha formulat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Cañete demanant la seva revocació parcial en el sentit de no donar lloc a la condemna de l'import de 7.437,81.-euros en concepte d'indemnització, amb imposició a la contrapart de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la Sra. Salcedo demana la desestimació del recurs i la condemna de l'apel·lant al pagament de les costes de segona instància.

Tercer.- En data 23-03-2021, la representació processal de la Sra. Cañete va presentar un escrit de manifestacions sobre l'escrit de contesta de la part apel·lada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Escau en primer lloc estatuir sobre l'escrit que la representació processal de la Sra. Cañete, part apel·lant, va presentar després d'haver presentat el seu escrit de greuges i que la part apel·lada hagi presentat el corresponent escrit de contesta, i això amb el propòsit de manifestar sobre les al·legacions contingudes en l'escrit de la part apel·lada.

Si bé per diligència del 11-03-2021 es va donar trasllat a la representació processal de la part apel·lant de l'escrit de contesta de la part apel·lada "als efectes escaients", aquesta diligència no obre la possibilitat a la part apel·lant per a manifestar-se de nou.

No existeix el tràmit que la part apel·lant pretén celebrar amb el seu escrit sui generis i les manifestacions que el mateix conté són necessàriament extratemporànies.

Per consegüent, dit escrit no es pot admetre a tràmit.

Segon.- Ha quedat acreditat que en data 18-08-2016, la Sra. Salcedo i el Sr. Barba van firmar un contracte de treball en mèrits del qual aquesta darrera es va comprometre a prestar el seus serveis de cura del matrimoni i tasques domestiques assignades per mitja de les ordres i instruccions del Sr. Barba i de la seva esposa la Sra. Cañete.

El contracte es va pactar com de durada d'un mes amb renovació tàcita cada mes salvat que una de les parts el denunciï.

Es va pactar una jornada de 40 hores setmanals i un salari de 1.818,18.- euros brut.

També es va pactar una clàusula de confidencialitat que obligava l'empleada a no divulgar res en relació als Srs. Barba i Cañete.

Del mes d'agost del 2016 fins al mes d'octubre és el Sr. Barba qui va cotitzar a l'assalariada prop de la CASS, però a partir del mes de novembre del 2016 va passar a ser la Sra. Cañete.

El salari era satisfet via transferència des del compte bancari dels Srs. Barba i Cañete.

S'han aportat en Autes, els butlletins de salari dels mesos de setembre i octubre del 2016, ambdós firmats pel Sr. Barba, dels mesos de novembre del 2016 fins al maig del 2017, tots firmats en qualitat d'empresa declarant per la Sra. Cañete.

A partir de l'agost del 2017, la Sra. Salcedo es va trobar en situació de baixa mèdica per malaltia comuna.

Per carta del 17-09-2019, es va comunicar a la Sra. Salcedo, qui acabava de rebre l'alta mèdica, que com a conseqüència de la defunció del Sr. Barba ocorreguda el 11-08-2019, el contracte es trobava extingit en aplicació de l'article 83 d) de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. Cal precisar que aquesta carta remesa a l'assalariada no està firmada pel seu autor i que només menciona el nom del difunt Sr. Barba.

La Sra. Salcedo la va firmar aposant-li la menció "NO CONFORME".

El mateix dia es va remetre a l'empleada una quitança emesa per "familiars del Sr. Barba", sense més precisió.

La Sra. Salcedo la va firmar, acceptant-la en concepte d'acompte i aposant-li la menció "NO CONFORME".

Tercer.- Abans d'estudiar detalladament els greuges exposats en l'escrit de recurs, i en relació al punt "ALTRESSI DIC" que conté el referit escrit sobre el fet que la sentència d'instància no es fa menció de si estima o desestima les excepcions formulades per la part demandada, hem de precisar que, si bé és veritat que la part dispositiva no desestima expressament les excepcions de manca de legitimació activa i de manca de legitimació passiva, no obstant això, sí que les va rebutjar de manera implícita.

En efecte, i com ho exposarem de manera més detallada posteriorment, el tribunal ha jutjat en substància que sí que la Sra. Salcedo tenia legitimació per a reclamar front de la Sra. Cañete, qui té la qualitat d'empresari, que el comiat era improcedent, que l'empresari no podia invocar en seu jurisdiccional nous fets per a fonamentar el comiat, i que l'empleada no havia ni podia haver renunciat a reclamar els seus drets laborals.

Quart.- Un altre punt que cal precisar de manera prèvia és que si les parts i la sentència es refereixen al "Codi de relacions de laborals", són en realitat els articles de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals que, s'han invocat i aplicat.

Aquesta llei va efectivament entrar en vigor el 31-01-2019 i ha derogat a la llei 35/2008 del 18-12-2008 del Codi de relacions laborals, de tal manera que els nous articles en qüestió no són del "Codi de relacions laborals" sinó de "la Llei de relacions laborals" (endavant LRL).

Cinquè.- El primer punt del recurs de la part defenent és que l'empleada no tindria acció per reclamar tota vegada que "la part defenent" va "finiquitar" la relació laboral, extrem reconegut per la sentència, i que la demandant va acceptar la liquidació consignada judicialment com a liquidació, que era, i no pas com acompte. Afegeix que l'assalariada no ha renunciat a cap dret tota vegada que la relació ha estat degudament finiquitada ; que les sentències de la Sala citades no són d'aplicació al present cas i que la Sra. Batlle va fer una interpretació integradora a favor de la demandant trencant la igualtat entre les parts.

Però, malgrat els intents de l'apel·lant per considerar de manera forçada una diferència entre el fet de renunciar a un dret laboral i el fet d'acceptar una liquidació, queda una sola qüestió, que és la de dir quina conseqüència té sobre el dret a reclamar de l'assalariat el fet d'haver acceptat cobrar un import ofert per l'empresari en concepte de liquidació.

La sentència d'instància ja va contestar de manera diàfana i complerta a aquesta problemàtica. La part recurrent no aporta cap element nou per contradir la motivació de la Sra. Batlle a la qual no tenim res a afegir.

En efecte, i en primer lloc, són nombroses les sentències de la Sala que han vingut a determinar la irrenunciabilitat dels drets salarials dels assalariats, i la sentència 315/2019 del 21-01-2020 citada en la sentència d'instància en és una síntesi que no repetirem aquí.

En segon lloc, i de totes les maneres, com ressurt de l'exposat fàctic del Fonament anterior, cap element permet considerar que la Sra. Salcedo hauria renunciat a reclamar o havia acceptat la liquidació efectuada per l'empresa (el que finalment és el mateix). Al contrari, va firmar la carta d'acomiadament i el document de quitança però mencionant en ambdós documents que no era conforme.

Quant al document de remesa de la consignació judicial de l'import fixat en la quitança del 17-09-2019, la part defenent en fa una lectura parcial i interessada ja que si bé la Sra. Salcedo va marcar la casella "LIQUIDACIÓ" també va marcar la casella "ACOMPTE" mencionant a més, i una altra vegada, de manera manuscrita "NO CONFORME".

Així va manifestar de manera evident la seva voluntat d'acceptar el dipòsit en concepte d'acompte de la seva liquidació laboral, tot i mostrant la seva disconformitat amb l'import consignat.

Per tant, aquest primer greuge s'ha de desestimar puix sí que la Sra. Salcedo tenia dret i acció per a reclamar, val a dir legitimació activa.

Una altra qüestió és de dir si l'empleada tenia uns drets més amplis que els reconeguts en la quitança ja que això depèn de la determinació dels drets en qüestió (vacances pendents i indemnització de l'article 92 LRL).

Sisè.- El segon aspecte del recurs és que, contràriament al pronunciament del tribunal, no s'ha provat en Autes que s'hagi donat una transmissió d'empresa i que el tribunal no podia presumir tal transmissió.

Però en cap moment la sentència fonamenta la qualitat d'empresari de la Sra. Cañete, i per tant la seva legitimació passiva, en una suposada transmissió d'empresa en el sentit dels articles 11 CRL i ara 12 LRL, sinó que es fonamenta sobre l'article 11 LRL (abans 10 CRL) que defineix l'empresari.

És així que ha pogut determinar que, malgrat el fet que només fos el Sr. Barba qui havia signat el contracte, la Sra. Cañete també ostentava la qualitat d'empresari donat en particular que ella també es beneficiava de la prestació salarial com de l'obligació de confidencialitat, que donava instruccions a l'empleada en relació de qui tenia poder i facultat per organitzar la feina, i que a partir d'un cert moment és ella qui la va cotitzar i va firmar el butlletins de salari en qualitat d'empresari.

S'ha de compartir aquest plantejament del tribunal, en contra del qual la part recurrent no aporta cap element contradictori.

Així les coses, no es podia negar la legitimació passiva de la Sra. Cañete.

Setè.- Un altre aspecte del recurs és que el Tribunal erraria en considerar que s'haurien vulnerat els drets de l'assalariada. Sosté que, al contrari, s'ha pogut defensar de totes les al·legacions formulades en el procediment i per tant de les relacionades al fet que, trobant-se de baixa mèdica durant més de 2 anys després d'haver efectivament treballat durant només 1 any, no va justificar a l'empresari de les prolongacions de la seva baixa, en violació de l'article 32 CRL (en realitat 32 LRL). Afegeix que l'únic testimoniatge aportat era insuficient per demostrar que s'havia respectat aquesta obligació.

Però, la part defenent no podia pretendre modificar l'objecte essencial del present plet laboral, que era la qüestió de determinar si l'acomiadament practicat el 17-09-2019 era conforme a dret, i en el cas de no ser-ho si l'assalariada podia dirigir la seva demanda d'indemnització en contra de la Sra. Cañete.

La resposta del tribunal a aquestes qüestions va ser positiva i compartim les seves conclusions, en contra de les quals la part recurrent no aporta cap argument suficient. En efecte, a partir del moment on la Sra. Cañete ostenta també la qualitat d'empresari, de cap manera la defunció del Sr. Barba podia permetre l'acomiadament en base a l'article 83.1 d) LRL ("El contracte s'extingeix en els casos següents:...Per mort o incapacitat total permanent de l'empresari persona física sempre que comporti el tancament de l'empresa").

Per tant, és de manera errònia i no conforme a dret que s'ha acomiadat la Sra. Salcedo en base a l'article 83.1 d) LRL, i en res la suposada violació de l'obligació de comunicar la renovació de les successives baixes mèdiques pot modificar aquesta realitat fàctica i jurídica.

Si l'empresari considerava que l'empleada violava aquesta obligació d'informació, li pertocava emprar l'acció disciplinària corresponent en base a l'article 98 n) LRL que tipifica com a falta greu el fet de "No comunicar a l'empresa en el termini màxim de 48 hores les renovacions eventuals de la baixa mèdica i l'alta mèdica o administrativa emesa per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.", o fins i tot, si era el cas, en base a l'article 99 l) LRL que tipifica com a molt greu el fet de "No reincorporar-se a l'empresa al cap de tres dies laborables de la finalització del període de suspensió del contracte de treball, sigui per baixa mèdica, sigui per excedència o per permisos i, en general, per les causes establertes al capítol cinquè del títol II."

Però no ho va fer i no pot utilitzar aquesta suposada i invocada falta de l'assalariada per fonamentar la resolució de la relació laboral, o negar-li el seu dret a indemnització ni tampoc reprotxar al tribunal no haver-la examinat.

Tot i així, i per acabar de donar una resposta complerta a tots els arguments de la recurrent, hem de dir que la part demandant va contradir l'afirmació de l'empresària a traves de la testifical de la Sra. Bonet qui va manifestar que era companya de pis de la Sra. Salcedo i que podia confirmar que aquesta darrera trobant-se amb els dos turmells trencats, és ella qui, seguint les seves instruccions, portava les prorrogacions a la filla de la Sra. Cañete.

Tot i tractar-se d'un testimoni únic, es tracta d'un testimoniatge directe, en contra del qual no existeix cap element per considerar que no correspondria a la veritat i en contra del qual la part defenent no aporta cap element de contradicció si no és la seva repetida afirmació que l'empleada no va justificar de les renovacions de baixa. Però, ja hem palesat que aquesta afirmació xoca contra la seva manca de reacció, i de fet, sobta molt que no hagués fet res front a la situació que durant mesos i anys no hauria sabut res de la situació de l'empleada.

De fet, és de constatar que la carta de comiat es va lliurar al moment de finalitzar la baixa mèdica, element que permet suposar que la part empresarial no desconeixia la situació de l'empleada.

Vuitè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part recurrent vençuda, i no s'adverteix cap circumstància constituint una iusta causa litigandi.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- NO ADMETRE a tràmit l'escrit de manifestacions presentat en data 23-03-2021 per la representació processal de la Sra. Cañete.

Segon.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Cañete contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 01-10-2020 que confirmem íntegrament ;

Tercer.- IMPOSAR a la Sra. Cañete el pagament de les costes judicials de segona instància.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-