Cotitzacions (0038/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0031-2/2010 TSA: 104/10

S E N T È N C I A NÚM. 38-2011

PARTS:

Apel·lant-ada: CASS

Representant: Ramirez

Advocat: Téllez

Apel·lant-ada: Benitez

Representant: Viñas

Advocat : Ribes

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juny de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0031-2/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet. el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat Benitez va interposar recurs contra la denegació per silenci, confirmant la decisió del 5 de març del 2010, sol·licitant la revocació i la declaració del seu dret a no ésser subjecte de cap recàrrec i a que se li retorni la quantitat de 1213,55 EUR cotitzats de més i la condemna en costes de la CASS.

2.- En la sentencia del 12 de novembre del 2010 el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per la societat Benitez

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 12 de gener del 2011 la societat Benitez manifesta principalment que:

-la quantitat satisfeta en concepte de vacances es de 744,76 EUR i dita quantitat ja havia estat pagada i cotitzada;

-les indemnitzacions per acomiadament indeguts, improcedents o injustificats no s'han de cotitzar a la CASS.

En la seva contesta de data 28 de gener del 2011,la societat manifesta principalment que: fou pacífic entre les parts el caràcter d'indemnització de l'import pagar a la CASS, a excepció dels 100,22 EUR que si eren havers laborals.

La societat Benitez ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 de febrer del 2011.

4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 17 de gener de 2011, la CASS manifesta principalment que:

-la decisió de la CASS que reclama un recàrrec a aquesta societat de 131,71 euros, ha de ser considerada com ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

En la seva contesta de data 4 de febrer de 2011, la CASS manifesta principalment que:

-en cap cas procediria el retorn de la quantitat cotitzada per la societat Benitez, atès que en cap moment ha estat acreditat que aquesta cotització correspongui a una indemnització per acomiadament il·legal.

-la petició de l'apel·lant que el recàrrec de 131,71 EUR sigui anul·lat no pot prosperar, atès que tant l'article 93 de la Llei 17/2008, com l'article 30 del Reglament regulador del procediment de cotització i recaptació estableixen que únicament es pot anul·lar un recàrrec quan el retard en el pagament de la cotització hagi estat degut a un error administratiu de la CASS.

-no procedeix imposar a la CASS el pagament de les costes processals.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 3 de març de 2011.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En primer lloc, convé presentar un breu resum dels fets origen del present litigi

Per carta de data 23 d'octubre de 2009, la societat Benitez informa el Sr. Andrade de la seva intenció d'acomiadar-lo (veure foli 18) i li adreça un butlletí de salari d'un muntant brut de 1746,87 EUR disminuït de les cotitzacions socials d'un muntant de 87,34 EUR (veure foli 20).

L'assalariat va presentar un recurs davant la secció civil de la Batllia en data 9 de desembre del 2009.

En el seu recurs, demanava (veure foli 27):

-el pagament d'una suma de 100,22 EUR més que els que em van ser oferts en la liquidació que obra en autes (veure mes amunt)

-a pagar, en concepte de vacances, la quantitat de 774,76 EUR: sobre aquest punt, la demanda comporta un error, com ho remarca la societat en el seu escrit d'apel·lació, ja que en el mateix recurs l'assalariat reconeix que ha rebut aquesta suma i està conforme amb el seu càlcul(veure foli 25).

Efectivament, aquesta suma figura en el butlletí de salari adreçat el 23 d'octubre de 2009 (veure foli 20).

-el pagament d'una suma de 10 288,05 EUR a títol de l'acomiadament improcedent (foli 27).

Però les parts estan d'acord en reduir aquesta última demanda a 6500

EUR (veure foli 7). El pagament de la suma de 6500 EUR es fa el 27 de gener del 2010 (veure foli 28).

En data 24 de febrer del 2010, la societat Benitez ha pagat un muntant de cotització de 1231,58 EUR (veure foli 16).

per carta de data 5 de març de 2010, la CASS informa la societat de l'aplicació d'un recàrrec de 132,71 EUR d'acord amb l'article 93 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre (veure foli 15). En efecte, la CASS estima que la relació laboral de l'assalariat amb l'empresa va finir el 22 d'octubre del 2009 i que la societat havia satisfet el pagament de la cotització corresponent al mes d'octubre del 2009 fora del termini legal de quinze dies.

En el seu recurs administratiu previ, la societat Benitez indica que va cotitzar per error sobre « les indemnitzacions per acomiadament improcedent ». En conseqüència, demana que la CASS li retorni l'import de 899,09 EUR: reconeix que ha de pagar les cotitzacions sobre la suma de 1746,96 EUR figurant en el butlletí de salari del 23 d'octubre de 2009 (veure mes amunt) i sobre la suma de 100,22 EUR reclamada com a suplement per l'assalariat. El muntant de les cotitzacions calculades així ascendeixen a 332,49 EUR., d'on procedeix la seva demanda de reembossament de 899,09 EUR (1231,58 - 332,49): veure foli 12.

Però en el seu recurs de primera instància davant la Batllia, demanava un reembossament de 1213,55 EUR (veure foli 9). En efecte, la societat estima que les cotitzacions sobre la suma de 774,76 EUR es van pagar el mes d'octubre de 2009 (veure mes amunt). Segons la societat, només s'havien de pagar les cotitzacions sobre la suma de 100,22 EUR (és a dir 18,03

EUR). La societat demana per tant, el reembossament de la suma de 1213,55 EUR (1231,58 -18,03) i que no s'apliqui la sanció per retard de pagament

Tercer.- Sobre la base de cotització

El litigi es basa sobre l'aplicació de les cotitzacions a la suma de 6500 EUR.

Els textos aplicables són els següents:

Segons l'article 98 de la Llei 17/2008:

Base de cotització de les persones assalariades:

« 1. La base de cotització de les persones assalariades mentre presten serveis està constituïda pel salari global, en els termes definits a la legislació laboral, les indemnitzacions i quitances i qualsevol altra remuneració, que ,amb caràcter mensual, tingui dret a percebre la persona assalariada o la que efectivament percebi de ser aquesta superior, per raó del treball que realitzi per compte de l'empresa on presta serveis »

L'Article 98 de la Llei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de Relacions Laborals disposa:

« 1. L'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent. »

L'Article 99 precisa:

« Quitança 1. Resolt el contracte, l'empresari ha d'oferir a la persona treballadora, el darrer dia de la relació contractual o com a màxim l'endemà, el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en un document o quitança, estès per duplicat, que han de signar l'empresari i la persona treballadora. »

Convé per tant, d'analitzar la naturalesa jurídica d'aquesta suma de 6500 EUR.

Aquesta qüestió ha estat l'objecte d'una sentencia de la Sala civil del Tribunal Superior de data 26 de novembre de 2009. En aquesta sentencia (veure foli 37), distingeix dues categories d'indemnitzats:

« ...atès que l'empresari ha abonat la suma de 6075,93 EUR en concepte de compensació econòmica per un acomiadament lliure que no va prosperar, sinó que fou substituït per un segon per culpa, s'ha de deduir l'import de la referida compensació de l'import de la indemnització per acomiadament injustificat, el que fa que s'ha de condemnar l'empresari a satisfer al treballador l'import de 8352 EUR que no s'ha de cotitzar prop de la CASS per correspondre a una sanció de l'empresari per incompliment de les normes regulant el comiat... »

En aquest cas, la suma de 6500 EUR no es pot analitzar com una sanció infringida a l'empresa ja que el pagament d'aquesta suma resulta d'un acord entre les parts i no del reconeixement d'una irregularitat constatada per un tribunal. Cal per tant, analitzar aquesta suma com una «compensació econòmica per un acomiadament lliure ». Aquesta suma, per tant, es pagada dins el marc de les relacions laborals i és assimilada a un salari, en el sentit de l'article 76 del Codi de relacions laborals:

« Salari

Es considera salari la remuneració que l'empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis. També tenen la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècie, llevat de les liberalitats de l'empresa. »

Aquesta suma , per tant s'ha de sotmetre a les cotitzacions.

Quart.- Sobre el recàrrecs:

Sobre les cotitzacions pagades sobre la suma de 6500 EUR

Com ha jutjat la sentencia recorreguda, les cotitzacions pagades no poden generar recàrrecs de l'article 93 de la Llei 17/2008. En efecte, aquesta suma no pot considerar-se com si fes part del salari de novembre de 2009; es tracta com ja s'ha analitzat més amunt (veure Fonament de dret Tercer)

« d'una compensació econòmica per un acomiadament lliure ». El pagament d'aquesta suma es podia exigir a partir de la conclusió dels acords entre l'empresa i el assalariat. Per consegüent, les cotitzacions s'han pagat correctament en el termini legal comptat a partir d'aquest acord.

El recurs d'apel·lació presentat per la CASS s'ha de rebutjar sobre aquest punt..

Sobre les cotitzacions sobre la suma de 774,76 EUR

En la quitança de salari pagat a un assalariat en el mes d'octubre del 2009, apareix la suma de 744,76 EUR en concepte de vacances i aquesta suma ha donat lloc al pagament de les cotitzacions en els terminis legals (veure olis 19 i 20). D'altra banda, en el seu recurs davant la secció civil de la Batllia, de data 9 de desembre del 2009, l'assalariat es mostrava d'acord amb aquest pagament (veure foli 25, B): « aquesta part és mostra d'acord amb el càlcul efectuat per les vacances...i per tant accepta el pagament de la quantitat de 774,76 EUR... »

El recàrrec per tant no es degut sobre aquesta suma:

Sobre la suma de 100,22 EUR

Sobre aquest punt, l'empresa reconeix que les cotitzacions són degudes a aquesta suma, que es relaciona amb el salari del mes d'octubre de 2009. Des del moment en que aquestes cotitzacions es van pagar amb retard, el recàrrec s'ha d'aplicar sobre aquesta suma. En efecte, l'empresa no entra en el cas on la sanció queda exclosa per l'article 93 de la Llei 17/2008

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS i estimar en part el recurs d'apel·lació presentat per la Societat Benitez.

Segon: Revocar en part la sentencia recorreguda i declarar que la decisió tàcita confirmant en alçada la decisió del 5 de març del 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa en la seva part relativa al refús de considerar la cotització num. CT20100LP94500 com a cotitzada de més, i revocar-la exclusivament en la part que porta reclamació d'un recàrrec de 131,71 EUR, amb declaració que el recàrrec s'haurà de calcular sobre la base de les quantitats de la quitança de 100,22 EUR corresponents al sou del mes d'octubre.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.