Reclamació de quantitat al banc, als membres del Consell d’Administració i Equip Directiu. Força major. Improcedència indemnització per dany moral. Recurs d’adhesió. Legitimació passiva de la companyia asseguradora que pretén l’aplicació de clàusules d’exclusió. Crida en garantia. Costes.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Sola Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000134/2023 ORIGEN: 2000203/2019 - 0

NIG: 5300542120160000685

PARTS:

APEL·LANT: Sra. Agullo

Procurador : Sra. Amador

Advocat : Sra. Hoyos

APEL·LAT : Puga, Viñas, i Sr. Alfaro

Procurador : Sr. Sevillano

Advocat : Sra. Vives

Apel·lat: Srs. Campillo, Sandoval, Manso, Escolano, Varesc, i Escolano

Procurador : Sra. Garzón

Advocat : Sr. Puga

APEL·LAT : Srs. Moliner i Aguilar

Procurador : Sra. Garzón

Advocat : Sra. Caro

APEL·LAT : Sr. Varesc

Procurador : Sra. Somoza

Advocat : Sr. Sainz

APEL·LAT : Sra. Capellà

Procurador : Sra. Garzónza

Advocat : Sra. Soriano

APEL·LAT : Serra, SA

Procurador : Sra. IENTITY_26DOSerra

Advocat : Sra. ENTITY_26ENTITY_26F

COENTITY_26POSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière ENTITY_26agistrats: Sr. Carles CRUZ ENTITY_26ORATONES

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Reclamació de quantitat al banc, als membres del Consell d’Administració i Equip Directiu. Força major. Improcedència indemnització per dany moral. Recurs d’adhesió. Legitimació passiva de la companyia asseguradora que pretén l’aplicació de clàusules d’exclusió. Crida en garantia. Costes.

SENTÈNCIA 000024/2024

Andorra la Vella, el 15 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 8 d’abril de 2016, la representació processal de la senyora Agullo interposà demanda en reclamació de quantitat i en reclamació civil contractual i extracontractual i de danys i perjudicis contra Puga, SA (en endavant Puga, SA), i els senyors Campillo, Moliner i Aguilar, Sandoval, Escolano, Varesc, Varesc, Escolano, Capellà, Manso, Alfaro, tot sol·licitant la seva condemna solidària a retornar-li el total dels saldos dels seus comptes corrents bancaris multidivises, respectant una quantitat com a mínim igual a la que tenia abonada en el seu compte el dia 10 de març del 2015, amb un interès d’un 4% anual a comptar des del dia 10 de març del 2015 fins a la liquidació total del saldo, del qual s’havien de deduir 2.500.- euros per ella retirats des del bloqueig fins que es dictés sentència ferma; a reposar el valor de les inversions del contracte d’insurance link portofolio que, a data febrer del 2016 eren de 276.970,40.- euros, en la cartera de valors i inversions de la Sra. Agullo, donat que la mateixa mai va contractar cap producte d’assegurança de vida; a traspassar totes les accions, obligacions i qualsevol producte d’inversió a nom de la Sra. Agullo al banc que la mateixa indiqués, amb la condició de què els saldos de la cartera de valors esmentada en el moment de dictar sentència fossin com a mínim iguals als saldos existents el dia 10 de març del 2015; a pagar els saldos (a data 10 de març del 2015) de la cartera de valors anteriorment esmentada (amb inclusió de les inversions que es troben en el contracte d’insurance link portofolio) de la Sra. Agullo en el cas que la referida cartera de valors tingués, en el moment de dictar sentència, un saldos inferiors als de data 10 de març del 2015, amb un interès del 4% anual comptat des del dia 10 de març del 2015 fins a la liquidació total; a abonar a la Sra. Agullo a més a més, danys i perjudicis pel concepte del perjudici moral i de pèrdua d’oportunitats soferts en la quantia de 15.000.- euros; a abonar a la Sra. Agullo altres danys i perjudicis ocasionats a la mateixa a rel de la manca de trasllat de la seva cartera de valors (accions i obligacions) de la Puga a Y, danys i perjudicis que en aquell moment no es podien valorar i que s’acreditarien en període de proves; a pagar a la senyora Agullo qualsevol tipus de perjudici que es pogués acreditar pel fet d’haver afectat part dels seus productes d’inversions en un contracte d’assegurança vida, (Insurance link portofolio) tenint en compte que els productes d’inversions nominatius anaven fora del balanç del banc i que els contractes d’assegurança vida entraven dins del balanç del banc; a pagar les costes processals, inclosos els honoraris de perits, d’advocat i de procurador a acreditar en període d’execució de Sentència.

2.- En data 5 de juny de 2016, la representació processal dels senyors Campillo, Varesc, Manso, Escolano i Sandoval formularen qüestió de prejudicialitat penal i petició de suspensió dels autes.

En data 13 de juny de 2016, la representació processal dels senyors Moliner i Aguilar va formular crida en garantia de la companyia Serra, SA

Per Aute de la Batllia de data 29 de novembre de 2016 es decidí, entre altres, diferir al tràmit de conclusions la decisió sobre la qüestió prejudicial penal plantejada i donar lloc a la crida en garantia de la societat Serra, SA.

3.- En data 7 de febrer de 2017, la representació processal dels senyors Moliner I Aguilar contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i interposant excepcions de manca de legitimació activa, de manca de litisconsorci passiu necessari i de manca de competència de la jurisdicció civil, tot sol·licitant l’estimació de les excepcions plantejades o de qualsevol d’elles, la desestimació de la demanda i la condemna de l’agent a satisfer les costes processals.

En data 24 de març de 2017, la representació processal del senyor Varesc contestà la demanda interposada, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva íntegra desestimació amb imposició de costes.

En la mateixa esmentada data, les representacions processals dels senyors Campillo, Varesc, Manso, Escolano i Sandoval contestaren també a la demanda interposada, oposant-se a la mateixa, sol·licitant la seva desestimació i la condemna en costes. La representació processal dels senyors Escolano, Alfaro i de l’entitat Puga contestaren la demanda oposant-se a la mateixa, sol·licitant la seva desestimació i la imposició del pagament de les costes, inclosos els honoraris d’advocat i procurador. La representació processal de Serra, SA contestà també la demanda articulada de contrari oposant l’excepció de prejudicialitat penal, subsidiàriament l’excepció de manca de legitimació passiva i, més subsidiàriament, que es desestimés la demanda amb imposició de costes, inclosos els honoraris d’advocat i procurador. Finalment, la representació processal de la senyora Capellà contestà el mateix dia també la demanda articulada de contrari sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes, inclosos els honoraris d’advocat i procurador, taxes judicials i tota aquella que es pogués derivar de la tramitació de la causa.

4.- A través del seu escrit de rèplica de data 21 d’abril de 2017, la senyora Agullo va reconèixer que els seus saldos havien estat traspassats a l’entitat Z (el traspàs es va produir el 6 de maig de 2016 -f. 495-) i posteriorment recuperats, a excepció de la seva cartera de valors que estava bloquejada en la dita entitat i que, per escrit de data 23 de novembre de 2017, valora en 220.686,40 €, que va poder disposar des del 22 d’octubre de 2020 (f. 1243). ENTITY_26itjançant aquell darrer mencionat escrit, la senyora Agullo va reajustar la pètita de la seva acció (f. 486), tot sol·licitant la condemna solidària dels demandats a pagar els saldos (a data 13/09/2017) de la cartera de valors de la senyora Agullo, és a dir la quantitat de 220.686,40 €, en el cas que la referida cartera de valors tingués uns saldos, en el moment de dictar Sentència, inferiors als saldos de data 13/09/2017, incrementats d’un interès del 4% anual comptat des del 13 de setembre d’enguany fins a la liquidació total i/o recuperació dels seus havers; a abonar-li danys i perjudicis pel concepte de perjudici moral i de pèrdua d’oportunitats soferts en la quantitat de 15.000 €; a abonar-li els danys i perjudicis ocasionats a rel de la manca de trasllat de la seva cartera de valors (accions i obligacions) de la Puga a Y, que es valorarien en el moment processal oportú; i a pagar les costes processals, inclosos els honoraris de perits, d’advocat i de procurador, a acreditar en execució de Sentència.

Totes les parts van evacuar el tràmit de dúplica.

5.- En data 22 d’abril de 2023, el Tribunal de Batlles va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

“DECIDEIPuga

Primer.- Desestimar en tots els seus extrems la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Agullo i absoldre a Puga SA i als Srs. Campillo, Moliner i Aguilar, Sandoval, Escolano, Varesc, Varesc, Escolano, Capellà, Manso i Alfaro de quantes pretensions en ella s’hi contenien.

Segon.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part agent, incloses aquelles derivades de la intervenció d’advocat, de procurador, i de perit, a acreditar en període d’execució de sentència.”

6.- Contra l’esmentada resolució ha interposat recurs d’apel·lació la representació processal de la senyora Agullo en considerar, en síntesi, que el Tribunal d’instància va infringir la llei i les normes processals, tot especificant que es refereix a la seva manca de pronunciament sobre les costes processals relatives a la denegació de les excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva del senyor Alfaro i de Serra, SA i també sobre les relatives a les costes processals de la crida en garantia de la companyia Serra, SA; havent imposat el Tribunal d’instància les costes a la seva mandant sense entrar en detall. També considera que la Sentència impugnada ha incorregut en una incorrecta valoració de la prova i aplicació de la llei, especificant que es refereix concretament a l’aplicació errònia que el Tribunal a quo efectua del concepte de força major, no valorant adequadament la responsabilitat contractual de l’entitat Puga, SA ni tampoc la responsabilitat extracontractual dels administradors i directius de la dita entitat Puga, ni la responsabilitat legal dels mateixos. Entén que es valora inadequadament la causa en desestimar-se la seva demanda i imposar-li el pagament de les costes processals; tot sol·licitant la reforma de la Sentència d’instància en el sentit contingut en el seu escrit de recurs i condemnant solidàriament a les parts demandades a indemnitzar-li els danys i perjudicis soferts pel concepte de perjudici moral i de pèrdua d’oportunitats a rel de la manca de trasllat i de disponibilitat dels seus diners, en la quantitat de 15.000 €, reformant la condemna en costes processals de primera instància, imposant-les a les parts defendents i condemnant als defenents solidàriament al pagament de les costes processals de segona instància, inclosos els honoraris d’advocat i procurador, a acreditar en execució de Sentència.

7.- Les representacions processals dels senyors Capellà, Campillo, Varesc, Manso Escolano, Sandoval, Escolano, Moliner i Aguilar, Varesc, Alfaro i de l’entitat Puga, SA s’oposen al recurs d’apel·lació formulat de contrari demanant la seva desestimació, la confirmació de la Sentència impugnada i la condemna en costes de la recurrent, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

La representació processal de la societat Serra, SA s’oposa també al recurs d’apel·lació formulat de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la imposició de costes a l’apel·lant, inclosos els honoraris d’advocat i procurador i formulant també recurs d’adhesió pel que sol·licita, a mode de síntesi, la seva estimació i la revocació parcial de la resolució d’instància, en el sentit d’estimar-se la seva excepció de manca de legitimació passiva amb pronunciament de la condemna en costes tant de l’excepció com del mateix recurs d’adhesió als senyors Moliner i Aguilar, inclosos els honoraris d’advocat i procurador, a acreditar en període d’execució de Sentència.

8.- Les representacions processals dels senyors Capellà, Varesc, Moliner i Aguilar, Campillo, Varesc, Manso, Escolano, Sandoval, Escolano, Alfaro i de l’entitat Puga, SA, sol·liciten la desestimació del recurs d’adhesió interposat per la societat Serra, SA i la confirmació de la Sentència impugnada, així com la imposició de les costes processals causades pel recurs d’adhesió a la part recurrent, inclosos els honoraris d’advocat, procurador i, en algun cas, del saig.

I, finalment, la representació processal de la senyora Agullo deixa a criteri de la Sala la resolució del recurs d’adhesió interposat, tot demanant la imposició de les costes derivades del mateix a la part recurrent.

FONAENTITY_26ENTS DE DRET

Fonaments de dret

FONAENTITY_26ENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa al recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la senyora ENTITY_1:

Fonamenta la senyora Agullo el seu recurs d’apel·lació, en primer lloc, en el llarg termini transcorregut per obtenir una resolució judicial, havent-se-li vulnerat el seu dret a obtenir un pronunciament en terminis raonables.

En segon lloc, en considerar que en el present cas no concorre força major que justifiqui l’incompliment contractual del banc ni que eximeixi de responsabilitat extracontractual als seus administradors i dirigents. A més afegeix que el bloqueig dels comptes bancaris que va provocar la intervenció de Puga no és un cas de força major, sinó que va ser provocada per la pròpia administració de l’entitat bancària que estava obliga a actuar de forma diligent en matèria de prevenció de blanqueig, entre altres, havent estat el que va provocar que els seves transferències no s’efectuessin. Considera que la culpa llevíssima del banc i dels seus administradors es troba perfectament constituïda. Es basa en el contingut de l’informe efectuat pel Despatx Serra i S per fonamentar la responsabilitat dels seus òrgans d’administració i de direcció, podent ser responsables per omissió, a banda de ser-ho per culpa in vigilando.

En tercer lloc, afirma que va tenir bloquejats els seus diners fins al 22 d’octubre de 2020, per causa d’haver estat retingut per A, és a dir, més de 5 anys. ENTITY_26anca de disponibilitat dels seus saldos que imputa a la retrocessió inicial de la transferència bancària dels seus havers.

En quart lloc i relacionat amb l’anterior, considera que la seva mandant va patir un perjudici moral derivat no només de la retroacció de la transferència per ella ordenada sinó per tots els anys en què va tenir els seus diners bloquejats i indisponibles. Per aquest concepte reclama 15.000 €. Considera, a més, que la posició de consumidora l’empara més per reclamar el dany moral.

I finament i en relació a les costes processals considera que la resolució recorreguda aplica la normativa vigent en l’actualitat i no l’anterior a l’entrada en vigor del Codi de procediment civil, que al seu entendre imposava que es deixessin a “criteri del tribunal segons les circumstàncies de cada afer”. En tot cas entén que en el present supòsit concorre justa causa litigandi.

Distingeix també l’obligació de pagar les costes derivades de :

1.- la intervenció de Serra, SA: al respecte considera que les seves costes les ha d’assumir, en el seu cas i d’haver estat necessària la seva participació - cosa que nega en mantenir la mateixa obligacions solidàries amb els defenents-, qui la va cridar en garantia o la pròpia asseguradora. Sense oblidar que en la instància es va rebutjar la seva pretesa manca de legitimació passiva.

2.- l’excepció de manca de legitimació passiva interposada pel senyor Alfaro, que també va ser denegada en la instància, havent d’assumir el mateix les costes derivades de la dita excepció.

Segon.- La resolució d’instància considera que:

El senyor Alfaro gaudeix de legitimació passiva i, per tant, desestima l’excepció per ell plantejada.

En relació al fons, entén que existeix jurisprudència que empara l’aplicació de la força major que eximeix a la societat Puga i als seus directius i treballadors de qualsevol responsabilitat per no poder executar les ordres de la senyora Agullo a partir del dia 10 de març de 2015, tot citant la nostra resolució de data 23 de juny de 2020, rotlle TSJC-312/2019 i desestimant la pretensió indemnitzatòria interessada per aquesta causa. Afegeix encara que l’única causa de la manca de disponibilitat dels diners per part de la senyora Agullo va ser el bloqueig i posterior intervenció de l’entitat, havent-se ja considerat la mateixa com una situació de força major. Les eventuals infraccions penals en què haguessin pogut incórrer els defenents no havien de portar inexorablement al bloqueig dels seus fons.

Imposa finalment les costes derivades de la tramitació del judici a la part agent, amb inclusió dels honoraris d’advocat i procurador, a acreditar en període d’execució de Sentència.

Tercer.- Pel que fa, en primer lloc, al termini transcorregut entre la interposició de la demanda i la resolució d’instància i l’eventual vulneració, per aquest motiu, del seu dret a un judici de durada raonable, impera en aquest cas la manca de competència de la Sala per resoldre aquesta qüestió, en ser el Ple del Tribunal superior de Justícia l’òrgan jurisdiccional competent. Així es deriva de l’article 10.3 de la Llei qualificada de la justícia.

Quart.- Pel que fa, segonament, a la consideració de la situació de bloqueig i intervenció de l’entitat Puga, SA a l’origen de la manca de realització de les transferències interessades per la senyora Agullo, no podem més que confirmar la conclusió a la que arriba la resolució d’instància i relativa a què es tracta d’un supòsit de força major, no podent donar lloc, en conseqüència, a cap mena d’indemnització derivada de la seva manca de realització per les persones i entitat que entén que en són responsables.

Efectivament, en aquest sentit ens vam pronunciar en la resolució invocada i parcialment transcrita per la resolució d’instància (rotlle número TSJC- 312/2019) i també en la de data 13 de maig de 2023, rotlle número 146/2022, on vam manifestar:

“QUART.- El tercer motiu es centra en la errònia valoració de la prova i de l’aplicació de la força major per part de la sentència d’instància.

Cal recordar al Sr que ja vàrem analitzar i decidir (STJC 173/20 de 29 de gener de 2021) una seva demanda que era de problemàtica idèntica centrada en les accions del Banco i en la que varen resoldre que:

“ Es públic i notori, i en tot cas aquesta Sala ja ha pogut recordar en diverses ocasions els antecedents que van concórrer en la intervenció de Puga, SA. Recordarem que el dia 10.3.15 es feia pública la nota del United States Departament of the Treasury’s Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN) per la qual se la va declarar “com a entitat financera de preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals” i, arran d’això, les autoritats nord americanes varen adoptar diverses mesures per limitar en el futur l’activitat operativa de la Puga entre les quals la de la prohibició d’obrir i/o mantenir comptes de corresponsalia amb l’entitat, a més d’altres mesures preventives. A partir del mateix moment en què es va produir aquesta declaració i proposta, el conjunt de l’activitat de Puga es va veure afectat. Alguns dels corresponsals i custodis, com també diferents operadors de sistemes de pagaments van comunicar la seva decisió d’anticipar l’aplicació de les mesures proposades per FinCEN a l’efecte de l’obertura o el manteniment de comptes amb Puga. Això va suposar un deteriorament immediat i significatiu de la capacitat operativa de Puga, i va acabar comportant el bloqueig complet de l’operativa de l’entitat en l’àmbit internacional.

En aquest context, el dia 11.3.15 l’INAF va acordar, entre altres, la suspensió del Consell d’Administració de Puga així com del seu conseller-delegat, nomenant administradors provisionals mancomunats, decisió aquesta que de fet suposava la intervenció del banc.

Posteriorment, el consell General adoptava la Llei 8/2015 de mesures urgents per implementar mecanismes de reestructuració i resolució bancàries, i en mèrits de les seves previsions, s’acordava la resolució de Puga (11-6-2015) i es creava una entitat pont (Z, ENTITY_6) amb la condició d’entitat bancària per part de l’AREB el dia 17-7-2015. Posteriorment, el dia 21-4-2016 l’AREB acordava, entre altres, la transferència dels actius i passius, drets i obligacions de Puga a Z, decisió aquesta que comprenia les posicions “fora de balanç” que incorporaven la renda variable. Aquesta darrera però, es trobava en mans de l’entitat dipositària A, que alertada per la nota del Fincen ja al·ludida, decidia inicialment i després era ratificat pel supervisor helvètic (FINENTITY_26A) refusar les ordres de liquidació. Quan però el FINENTITY_26A es disposava a desbloquejar la renda variable, s’articula un recurs jurisdiccional que va comportar que fins al 2019 Z no pogués disposar de la renda variable que existia en el banc helvètic.”

....

Front aquest aparell argumental, la resolució dictada aprecia la concurrència d’un element de trencament de la relació causal (força major) que exonerava les demandades de responsabilitat i aquest raonament ha de ser mantingut per la Sala. En efecte, en la Sentència de data 20-12-2016, rotlle TSJC-446/2015 sosteníem que “el cas fortuït o la força major són supòsits que possibiliten que el deutor s’alliberi de l’obligació. Aquests, malgrat que han estat objecte de distincions doctrinals, han estat tractats de manera sinònima pels tribunals andorrans i han entès que existiran quan la causa que ha provocat l’incompliment ha estat inevitable o imprevisible, segons els paràmetres de diligència exigibles i prestables en la concreta obligació. Aquest Tribunal ha tingut ocasió d’ocupar-se en concretes ocasions de la determinació de l’existència de cas fortuït o força major i ha entès que s’està davant d’un cas de força major quan la persona a la qual es pot imputar la producció d’un dany ha actuat amb tota la diligència exigible per a preveure i evitar totes les prevencions que la tècnica i la prudència imposen per a evitar uns danys (STSJ 15-02-1996) i que el cas fortuït o la força major es defineixen com un fet que no s’ha pogut preveure o que no es pot evitar segons el model de conducta que es pot exigir a un bon pare de família (STSJ 29-04-1999)”. En les reclamacions derivades de la intervenció de Puga, la Sala ja ha tingut l’oportunitat d’apreciar que la impossibilitat per part de Puga de poder atendre les ordres de transferència efectuades pels clients el mateix dia de publicació de la nota FINCEN constituïa un supòsit de força major (sentències 145/18, 218/18 i TSJC-312/19). La mateixa conclusió ha de ser assolida al respecte de la impossibilitat de poder operar en la renda variable: aquesta es trobava en mans d’una entitat de crèdit tercera en un país estranger (A) quin regulador (FINENTITY_26A) en un primer temps i després les seves autoritats judicials a conseqüència d’un recurs articulat, van suspendre’n l’operativa i això malgrat des de l’AREB, es demanés prop d’aquestes el reconeixement del pla de resolució (folis 179 i ss).”

Doncs reiterem la nostra doctrina al cas present, però afegirem un altre motiu per desestimar el reiterat argument del recurrent conforme que el bloqueig dels valors a A troba la seva justificació en el comportament de Puga,SA que va incomplir la normativa sobre blanqueig de capitals. La prova que el nexe causal que impedí la liquidació dels valors ordenades pel recurrent en 14.2.19 va ser l’actuació dels tribunals suïssos, és que aquests finalment varen aixecar el bloqueig dels valors dipositats A i es varen poder liquidar, independentment de que Puga hagués incomplert o no la normativa sobre blanqueig de capital.

El motiu ha de ser rebutjat.”

Supòsit que resulta perfectament traslladable al cas que ens ocupa, tant pel que fa a la manca de realització de les transferències ordenades, com a la impossibilitat de disposició de la renda variable per causa de la decisió de A, en quines mans es trobava la mateixa. Per tant, els greuges numerats de segon i tercer en el Fonament de Dret Primer oposats han de ser desestimats.

Afegirem, a més, el que es va dir en relació a la viabilitat de l’entitat bancària, en la Sentència 63-2023, dictada per la Sala Administrativa en data 22 de novembre de 2023, que recull el que ja es va establir en la de la mateixa Sala, de data 25 d’octubre de 2022, número 74-2022:

“(...)la inviabilitat de l’entitat no venia motivada per una anterior situació de crisi financera de la mateixa, sinó que es va originar, tal com s’ha exposat, per factors externs, com són els efectes derivats de la nota del FinCEN, entre els quals s’inclouen el bloqueig de l’operativa de l’entitat i el dany reputacional consegüent, amb les lògiques conseqüències sobre la situació de solvència i liquiditat del banc”.

Cinquè.- Pel que fa a la pretesa indemnització per perjudici moral i pèrdua d’oportunitats, que la part agent quantifica en 15.000 € cal manifestar que en portar causa d’uns fets produïts, com acabem de mencionar, per causa de força major, aquesta ha de ser desestimada. No trobant-se tampoc justificada per una pretesa condició de consumidora, tardanament invocada i en tot cas, no justificada.

I això, encara sense perjudici de què en cap moment s’ha acreditat la procedència de la valoració de la reclamació que efectua, de ni més ni menys que 15.000 €.

Sisè.- Finalment i pel que fa als greuges oposats en relació a la seva condemna en costes:

Existeix nombrosa jurisprudència d’aquesta Sala que estableix que el principi general en matèria de condemna en costes prèviament a l’entrada en vigor del Codi de procediment civil, ja era el de la regla del venciment objectiu. I tot i que aquesta regla general podia ser desplaçada per la Novel·la 82, Capítol 10 quan s’apreciés una iusta causa litigandi, aquesta circumstància concorria en supòsits molt excepcionals, en els que poguessin existir circumstàncies especials o particulars del plet, en el sentit de què malgrat s’haguessin vist totes les pretensions rebutjades, si les mateixes eren raonables i si els actors tenien un motiu que justifiqués la demanda, podia existir una “justa causa” per litigar.

I malgrat les al·legacions de la part recurrent al respecte, en aquest cas no es pot considerar que la seva pretensió fos raonable fins al punt de permetre-li evitar l’aplicació de la regla general en matèria d’imposició de costes, com es deriva del fet que interposà la demanda l’any 2016 i mentre la mateixa es trobava encara pendent de resolució (la sentència data del mes d’abril de 2023) va recuperar una part important dels seus havers (durant el mateix any 2016, tot i que ella ho comunica al 2017), i al 2020 la totalitat dels mateixos, no essent per tant necessària la interposició de la seva acció al respecte. Ni tan sols per reclamar una indemnització que no ha resultat justificada.

En conseqüència, aquest greuge ha de decaure.

De la mateixa manera que tampoc pot pretendre que per causa de la desestimació de l’excepció de manca de legitimació passiva oposada pel senyor Alfaro en la seva contesta, aquest hagi de merèixer una condemna en costes, no havent comportat la mateixa més tràmits processals complementaris.

Solució diferent mereix, en canvi, el pagament de les costes processals generades per la crida en garantia de la societat Serra, SA efectuada pels germans Moliner i Aguilar i a la que ella es va oposar. Perquè de conformitat amb la doctrina fixada, per exemple, per la nostra la Sentència de data 27 de febrer de 2020, rotlle TSJC-156-2019, aquestes han de ser assumides pels senyors Moliner i Aguilar, en haver estat ells els que la van cridar i no haver estat la mateixa declarada responsable ni total ni parcial de les obligacions exigides per la part agent, que no va voler dirigir les seves accions en contra de la mateixa, i així ho va reiterar en el seu escrit de rèplica.

Havent de ser, en conseqüència, aquest greuge estimat i la Sentència d’instància revocada en aquest extrem.

Setè.- Tot i la minsa estimació del recurs d’apel·lació interposat, aquesta ha de comportar que no s’imposi un especial pronunciament en relació a les costes generades en aquesta alçada; havent de mantenir, per contra, la condemna a satisfer les generades en la instància, excepte les derivades de la crida en garantia, com hem resolt.

Vuitè.- Pel que fa al recurs d’adhesió interposat per la representació processal de la companyia Serra, SA:

Aquest recurs es fonamenta únicament en la desestimació de l’excepció de manca de legitimació passiva per ella interposada. Entén la societat Serra, SA que la resolució d’instància no va donar cap resposta als arguments per ella esgrimits al respecte, havent-la col·locat en una situació d’indefensió. Insisteix i reitera que la pòlissa contractada no cobreix la reclamació efectuada per la part agent i apel·lant. Reitera la manca de condició d’assegurats d’una part dels defenents i en l’aplicabilitat, a la resta, d’exclusions relatives a la responsabilitat professional, a la mala fe o dol, a circumstàncies anteriors i a la força major.

Novè.- Tot i que la companyia d’assegurances nega que una part dels demandats i avui apel·lats, concretament els membres de l’Equip Directiu de Puga, SA, puguin tenir la condició d’assegurats en mèrits de la pòlissa que la vinculava amb, entre altres, Puga i que obra al foli 177, no nega que els membres del Consell d’Administració de la dita entitat la poguessin tenir, tot i que al seu criteri, els serien d’aplicació diferents causes d’exclusió.

Conseqüència de l’anterior, és que no concorre l’excepció de manca de legitimació passiva, ja que la té, sense perjudici de què cas d’haver resultat condemnada al pagament interessat, i ja entrant en el fons, pogués oposar les exclusions de la cobertura per ella referides.

Exclusions que insisteix en què cal analitzar en el marc d’aquest procediment, malgrat haver-se rebutjat la pretensió condemnatòria que es pretenia, i això per quant en la resolució d’instància, per justificar la procedència de la seva crida en garantia, s’afirma “que concorre entre Puga, els administradors i treballadors, i l’assegurança, una relació de garantia que podria derivar en responsabilitat per la mateixa fruit del resultat del present procediment”.

Certament la seva crida en garantia es troba justificada perquè de la pòlissa aportada es deriva la possible existència d’una pluralitat de relacions connexes que, d’haver reeixit l’acció principal articulada, podria haver finalitzat en una acció de repetició entre almenys algun dels integrants de la part demandada i el cridat en garantia. El cas és, però, que en no haver prosperat la demanda principal, no procedeix analitzar en el marc d’aquesta causa la procedència de l’aplicabilitat de la pòlissa ni, en el seu cas, de les seves exclusions. I en coherència amb l’anterior i als efectes d’evitar qualsevol malentès derivat de la redacció del paràgraf suara transcrit de la resolució impugnada -donada la manca de valoració del seu contingut en la present causa- es tindrà per no feta la referència que s’efectua en el mateix sobre l’àmbit subjectiu de la pòlissa. ENTITY_26odificació de la resolució que, evidentment, no té naturalesa revocatòria.

Desè.- La desestimació del recurs d’adhesió ha de comportar la condemna de la part recurrent a satisfer les costes generades pel mateix.

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIPuga

Decisio

DECIDEIPuga

Primer.- ESTIENTITY_26AR de manera molt minsa el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Agullo contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 22 d’abril de 2023, que revoquem molt parcialment en el sentit d’establir que les costes generades per la crida en garantia de la societat Serra, SA hauran de ser satisfetes pels germans Moliner i Aguilar.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en relació a les costes generades en aquesta alçada pel recurs d’apel·lació interposat.

Tercer.- DESESTIENTITY_26AR el recurs d’adhesió interposat contra la mateixa resolució per la representació processal Companyia Serra, SA, que confirmem, tot i tenir per no feta la referència que s’efectua en el penúltim paràgraf de la pàgina 8 de la resolució d’instància sobre l’àmbit subjectiu de la pòlissa d’assegurances.

Quart.- Imposar a la companyia Serra, SA el pagament de les costes generades en questa alçada per la interposició del recurs d’adhesió.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.