Laboral (217/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 217/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Marcos va presentar davant de l'Hble Batllia demanda laboral contra la societat Vara en reclamació de la quantitat de 5.264,39 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i injustificat, amb els interessos legals i amb la cotització de les esmentades quantitats prop de la CASS; i de la quantitat corresponent als havers laborals pendents (salari, comissions, hores extraordinàries, dietes, primes, festius recuperables, vacances etc) a determinar, amb cotització prop de la CASS.

II.- La societat Vara va manifestar que no es podia admetre la demanda de l'actora per posar l'empresa en estat d'indefensió, i sobre el fons, es va oposar a totes les pretensions de la Sra. Marcos, contestant que l'acomiadament de la demandant fou totalment procedent, justificat i ajustat a dret.

III.- Per sentencia de data 23 de juliol del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar a la societat Vara a pagar a la Sra. Marcos la quantitat de 5.264,39 EUR sense que hi hagi lloc als interessos legals sol·licitats, així com a satisfer les despeses processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació; nogensmenys, la Sra. Marcos va desistir-se del seu recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat Vara manifesta que de cap manera es pot considerar que l'acomiadament practicat a l'adversa hagi estat efectuat de forma incorrecta pel sol fet de suposadament no haver lliurat una copia de la missiva de comiat a la treballadora, quan la mateixa reconeix haver tingut coneixement de la carta, reconeix haver-la llegit acuradament i a mes, formula una demanda totalment fonamentada en els fets que s'exposen a la dita missiva d'acomiadament; que l'empresa va enviar la carta d'acomiadament per correu certificat a la Sra. Marcos a l'adreça que li havia proporcionat la treballadora a l'inici de la relació laboral; que ha quedat abastament acreditat en autes que l'acomiadament esta mes que justificat.

II.- Son fets pacífics que la Sra. Marcos va començar a treballar pel compte de la societat Vara al mes de novembre del 2003; que el dia 17 de novembre del 2006, l'empresari va entregar directament a la treballadora una carta notificant-li el seu acomiadament sense preavís ni necessitat d'indemnitzar-la per provocació freqüent i injustificada, de baralles amb els seus companys de treball, així com per mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguritat, la higiene en el treball i a l'execució del contracte de treball, motius contemplats en l'article 72 apartats 4 i 11 de la Llei sobre el contracte de treball; que la Sra. Marcos va anar al lavabo de la botiga per llegir la carta amb tranquil·litat, i quan va sortir, va declarar que no la signaria per esser fals els motius d'acomiadament; que la treballadora va demanar una copia de la referida carta d'acomiadament, cosa que va refusar l'empresari.

III.- L'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que l'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb avis de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data i, si aquest es nega a signar, en presència de testimonis. Resulta d'aquestes disposicions que sigui per carta certificada o sigui per entrega directa, l'empresari té l'obligació de lliurar l'avís de comiat al treballador. Es evident que l'entrega en mà exigeix la remesa concreta de la carta al treballador acomiadat, o la seva copia si l'empresari vol conservar l'escrit original firmat pel treballador, això per motius de gestió. Si l'empresari es nega a lliurar tant la carta original com la còpia de la mateixa, i encara que l'assalariat hagi tingut coneixement de la dita carta, ha d'enviar l'avís per correu amb acusament de rebut, però en cap cas l'empresari pot acomiadar un treballador sense que aquest tingui en la seva possessió un escrit notificant-li el comiat. Si el legislador ha volgut que l'avís de comiat es faci per escrit amb exposició de la seva causa, es per a que el treballador, que es el destinatari d'aquest avis, pugui analitzar amb tranquil·litat els motius de greuges que li son imputats i preparar la seva defensa, cosa que no pot fer amb un acomiadament verbal o, com en cas d'autes, amb una sola lectura de l'avís de comiat. En el present litigi, no tant sol l'empresa no ha lliurat l'original o una copia de l'avís de comiat a la Sra. Marcos, sinó que no justifica que hagi enviat el referit avis per carta certificada amb avis de recepció; en efecte, pertoca a l'empresari aportar en autes, o l'acusament de rebut del destinatari, o l'acreditiu del retorn de la carta, únics elements de proves objectius i determinants del compliment de l'obligació. Per tant, queda acreditat en autes, que la Sra. Marcos va romandre sense tenir en la seva possessió cap notificació escrita del seu acomiadament, en vulneració dels requisits de forma exigits per l'article 72-11 de la Llei sobre el contracte de treball.

IV.- En conseqüència, essent l'acomiadament de la Sra. Marcos fet en forma indeguda, s'ha de confirmar la resolució recorreguda i condemnar l'apel·lant al pagament de les costes processals de segona instancia.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentencia del Hble Tribunal Unipersonal de Batlles de data 2 de juliol del 2008 en totes les seves disposicions.

Condemnar la societat Vara a pagar les costes processals de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.