Excepció peremptòria de manca de personalitat i manca de postulació de la procuradora (3000322/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000296/2020 ORIGEN: 3000322/2019 - 00

NIG: 5300542120190001999

PARTS:

Apel·lant : Sr. Somoza

Procurador : Sr. Sanz

Advocat : Sra. Marti

Apel·lat : B Tur

Procurador : Sra. Canales

Advocat : Sr. Vives

SENTÈNCIA XXXX

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 12 de juny de 2019, la representació processal del senyor Somoza, en la seva qualitat de titular administratiu del comerç A, presentà demanda de citació a judici contra la societat Tur, als efectes de què comparegués a escoltar la demanda en reclamació de quantitat que pensava interposar pel procediment abreujat.

El dia 4 de setembre de 2019, la mateixa representació processal actuant però per compte de la societat A interposà l'anunciada demanda.

Segon.- En data 18 de setembre de 2019, la representació processal de la Tur, contestà la demanda articulada de contrari oposant-hi a títol principal l'excepció peremptòria de manca de personalitat de la demandant i de manca de postulació de la representant processal sol·licitant, en conseqüència, que es dictés l'absolució de la instància i l'arxiu definitiu dels autes i, subsidiàriament, en quant al fons, la desestimació de la demanda.

Així mateix demanava també la condemna de l'agent a satisfer les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Tercer.- Una volta practicades les proves proposades per les parts (la representació processal de l'agent continuava manifestant actuar per compte de la societat A) i declarades pertinents i després d'evacuats els respectius tràmits de conclusions (la representació processal de l'agent manifestava actuar per compte del senyor Somoza, titular administratiu del comerç A), l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva estableix:

"DECIDEIX: que ha d'acollir amb caràcter principal l'excepció peremptòria de manca de personalitat de la demandant i de manca de postulació de la seva procuradora, dictant l'absolució en la instància i l'arxiu definitiu de les actuacions, havent d'assumir el Sr. Somoza -titular administratiu del comerç "A" radicat a la localitat de Zaragoza (Espanya)- les costes d'aquesta instància ocasionades a la societat mercantil defenent "Tur, S.A.U".

Quart.- La representació processal del senyor Somoza interposà recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució d'instància sol·licitant principalment en el marc de les seves conclusions d'apel·lació la seva revocació, la desestimació de l'excepció peremptòria plantejada per la part defenent i la retroacció de la causa per a què sigui examinada sobre el fons. Subsidiàriament demana, pel cas que la Sala entri sobre el fons, l'estimació de la seva demanda i la condemna de la societat Tur al pagament de la suma de 6.025 EUR, majorada amb els interessos legals meritats des de la data de l'incompliment del pacte 16 del contracte, és a dir, des del 7 de desembre de 2018 i fins a la seva total liquidació.

Demana també la condemna de la societat defenent al pagament de les costes judicials causades en primera i segona instància, així com les extrajudicials causades pels honoraris d'advocat, procurador i saig, a avaluar en període d'execució de sentència.

Cinquè.- Per la seva banda, la representació processal de la societat Tur, principalment s'oposa al recurs interposat demanant la condemna en costes al senyor Somoza. I subsidiàriament i pel cas d'estimació del recurs interposat, sol·licita el retorn de les actuacions a la Batllia per a obtenir una resolució d'instància sobre el fons. I encara més subsidiàriament, cas d'entrar-se sobre el fons en aquesta alçada, sol·licita la desestimació íntegra de les pretensions de l'adversa, amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies al senyor Somoza.

Sisè.- En data 22 d'abril de 2021, es va celebrar l'acte del judici oral en el marc del qual ambdues parts litigants van aprofundir en l'argumentació sostinguda, tot afegint la representació lletrada del senyor Somoza referències jurisprudencials, tant històriques com més actuals, en relació a la legitimació ad causam.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sentència d'instància considera que la procuradora, senyora Martin no gaudia de postulació per actuar en nom de la societat "A", que en no ser una persona jurídica no gaudia de personalitat jurídica, donant lloc en conseqüència a l'excepció peremptòria de manca de personalitat de la demandant i de manca de postulació de la representació processal, plantejada per la representació processal de la societat Tur, tot procedint a dictar l'absolució en la instància i l'arxiu definitiu de les actuacions, sense entrar sobre el fons i condemnant a l'agent al pagament de les costes processals causades.

Arriba a aquesta conclusió per quant considera que s'ha acreditat que la senyora Martin actuava en mèrits de poders "apud acta" en nom i representació del senyor Somoza, titular administratiu del comerç "A", havent formulat demanda de citació a judici en aquesta qualitat, però havent interposat posteriorment demanda i formulat d'altres escrits, fins al tràmit de conclusions, en nom i representació de la societat A, que és inexistent, no gaudint en conseqüència ni de personalitat jurídica ni de capacitat processal. Derivat de l'anterior, la senyora Martin no gaudia tampoc de postulació per actuar en nom de l'esmentada inexistent societat.

Segon.- La representació processal del senyor Somoza, per la seva banda, considera que va cometre un error formal en l'encapçalament dels seus escrits de demanda, de proposició de proves i d'aportació de dades d'un testimoni, en els quals es deia que la procuradora senyora Martin actuava en nom de la societat A i no del senyor Somoza, en quant a titular administratiu del comerç, com sí que havia fet de forma correcta en l'escrit de citació a judici.

Considera, en conseqüència, que es tracta d'un error i que el mateix és subsanable en no haver provocat cap mena d'indefensió a la part defenent, que sabia que la citació s'efectuà per part del senyor Somoza i que en tot cas, disposava del contracte atorgat entre ambdues parts, on ja es pot apreciar confusió en la qualitat en què actuava el senyor Somoza.

Tercer.- És cert, tal i com afirma la part defenent, que el debat litigiós queda fixat, tant respecte a les parts enfrontades com a la petició i la causa petendi, en els seus respectius escrits de demanda i de contesta, essent en aquest últim on la defenent ja va posar de relleu l'excepció estimada en la instància. I és cert també que les normes de dret processal són normes de ius cogens.

Ara bé, tal i com aquesta Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se en diferents resolucions, entre altres en l'Aute de data 11 de maig de 2006, rotlle TSJC-014/06 "qualsevol de les normes legals s'ha d'interpretar en consonància amb allò que disposa la Constitució. I l'article 10 de la Carta Magna conté el dret a la jurisdicció, de manera que exigeix que les exigències i requisits processals s'interpretin sempre de la forma més adequada a l'afavoriment de la tutela judicial efectiva de qui impetra l'auxili judicial. En aquest sentit, esdevenia molt més adequat a la tutela judicial efectiva i favorable, per consegüent, al dret a la jurisdicció, conferir a la part que presentava la citació a judici un termini per a subsanar els defectes que presentava el seu escrit, abans de procedir a l'arxiu de les actuacions".

I més recentment en la Sentència de data 5 de juny de 2018, rotlle número 063/18, la Sala va posar de relleu: "Malgrat la importància que les formes i requisits processals tenen per a l'ordenació del procés, aquests no poden constituir-se en obstacles insuperables per a la seva prossecució. En aquest sentit s'ha pogut pronunciar el Tribunal Constitucional en la seva Sentència de 13-7-2012 (recurs d'empara 92-2012) indicant que el rigorisme formalista ha de cedir quan entra en conflicte amb el dret a un procés degut, consagrat a la Constitució, havent d'atorgar-se al principi "pro actione" la rellevància que es mereixia. Aquest principi requereix que les normes siguin interpretades de conformitat a la Constitució i en el sentit més favorable a l'efectivitat del dret a la tutela judicial".

Si les anteriors precisions són traslladades al concret supòsit que s'examina es constata que malgrat la persona que interposa la citació actua en qualitat diferent del moment en què interposa la demanda, i malgrat la part defenent ho posà de relleu en l'escrit de contesta, no només l'agent continuà amb aquesta qualitat fins a l'escrit de conclusions sinó que també durant la tramitació de la instància s'incorregué en l'error de considerar que actuava de forma correcta -ja que es va considerar part agent al senyor Somoza i no a la societat en nom de qui es manifestava a l'encapçalament que ell actuava, i per extensió, la procuradora-. Altrament, de ben segur que se li hauria donat l'oportunitat de regularitzar la situació o, com a mínim, explicar en quina de les dues qualitats actuava.

A més, com sigui que fins al moment aquest defecte formal no ha ocasionat cap indefensió material a la part defenent i que la mateixa sol·licita de forma subsidiària que el Batlle d'instància pugui entrar sobre el fons; als efectes d'evitar caure en un excessiu rigorisme formal que perjudiqui l'accés a la jurisdicció en un supòsit on ningú posa en dubte la qualitat de titular administratiu del negoci A per part del senyor Somoza i, en canvi, cap indici existeix respecte a l'existència de la societat a la que es refereixen els encapçalaments dels escrits abans indicats; procedirà la revocació de la resolució d'instància, i el retorn dels autes a l'Hble. Batlle d'instància als efectes de què resolgui sobre el fons de la qüestió origen del litigi.

Precisament, respecte de la pretensió de la part apel·lant de què sigui la Sala la que, per economia processal, resolgui sobre el fons del litigi, cal invocar la nostra pròpia jurisprudència relativa al doble grau de jurisdicció, continguda en l'Aute de 27 de juny de 2016, número de rotlle TSJC- 486/2015: " (...) Però, s'ha de distingir entre doble examen i doble pronunciament, i la qüestió esdevé determinar si les parts tenen el dret només al primer, i en aquest cas es pot admetre la possibilitat de no retornar els autes, o si tenen dret al segon, i en aquest cas, no es pot admetre que el Tribunal Superior resolgui directament una qüestió que no va donar lloc a pronunciament per part del Tribunal a quo.

Per contestar a aquesta qüestió, ens hem de referir a la jurisprudència del Tribunal Constitucional relativa al doble grau de jurisdicció. Aquest darrer ha reconegut la seva importància en uns termes clars, motivant que "l'apel·lació està íntimament unida a la consideració que un litigi ha de poder ser examinat dues vegades, atès que el seu objectiu és permetre un nou examen del litigi: el pronunciament d'apel·lació, que intervé en segon lloc, s'efectua per magistrats normalment més experimentats i dels quals, a més, es pot esperar que jutgin millor, perquè la instrucció davant els primers jutges ha dilucidat i ha aclarit les dades de l'assumpte. Altrament dit, és la preocupació d'una bona administració de la justícia que du a la tècnica del doble grau de jurisdicció.« i "si el principi del doble grau de jurisdicció no té per ell mateix valor constitucional, en el sentit que el legislador el pot excloure, per contra, quan aquest mateix legislador l'estableix, esdevé un composant del dret a la jurisdicció. Per aquest motiu, pel fet d'incloure'l en un dret que reconeix l'article 10 de la Constitució, el legislador li atorga un abast constitucional." (Causa 2013-30-RE del 03-02-2014).

També va precisar que "L'apel·lació, per ser un procés degut, en el sentit de l'article 10 de la Constitució, ha de permetre que l'assumpte resolt en primera instància sigui examinat per ulls nous, amb l'extensió i l'amplitud, que la llei mateixa pugui determinar. Aquesta és la seva raó de ser: jutjar de nou un assumpte a través de la mirada d'un magistrat o d'un tribunal que no tingui sobre ell cap judici personal previ i d'aquesta forma s'aproximi a la decisió apel·lada i a les actuacions que la van originar." (CAUSA 2014-22 i 32-RE Sentència del 16- 02-2015).

D'aquestes consideracions, s'ha d'extreure la conclusió que seria contrari a la Constitució el fet de privar una part de la possibilitat que la seva causa fos jutjada una segona vegada en apel·lació i de la possibilitat d'obtenir un pronunciament complet de la justícia, és a dir un pronunciament del primer jutjador i un pronunciament de la jurisdicció d'apel·lació sobre la integritat del litigi.

Aquesta jurisprudència, formulada de manera general, no preveu cap excepció i en particular no preveu que una distinció de caire processal, com és la que hem detallat abans, pugui justificar una solució diferent.

Quart.- L'estimació del recurs justifica la no imposició de les costes d'aquesta alçada. I tampoc procedeix efectuar pronunciament respecte a la condemna en costes de la instància, que caldrà efectuar en el moment processal oportú.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del senyor Somoza, revocant la resolució recorreguda en el sentit de no apreciar- se les excepcions de manca de personalitat i de manca de postulació invocades per la representació processal de la societat Tur, i ordenar el retorn de les actuacions a l'Hble. Batlle d'instància per a què es pronunciï sobre el fons, sense efectuar pronunciament respecte a la condemna en costes de la instància, que caldrà efectuar en el moment processal oportú.

Segon.- No efectuar cap condemna en costes en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-