Reclamació de quantitat (2000177/2018)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000287/2020 ORIGEN: 2000177/2018 - 00

NIG: 5300542120180001149

PARTS:

Apel·lant : Sra. Rius

Advocat : Sra. Pino

Apel·lat : B, SA

Procurador : Sra. Viñas

Advocat : Sra. Barba

SENTÈNCIA 079-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 19 de juny del 2018, la representació processal de B SA formulava demanda pel procediment ordinari contra la Sra. Rius, sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquesta darrera a satisfer a la seva representada, l'import de 14.721,87.- euros, suma que calia majorar amb els interessos tipus ABA de descobert que es meritin a comptar del dia 16 de febrer del 2018 i fins a la total i definitiva liquidació del deute. Així mateix, pretenia la condemna de la defenent a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador

Segon.- Després de substanciar-se un procediment incidental subsegüent a la interposició per part de la Sra. Rius d'una excepció dilatòria de manca de legitimació passiva, en data 16 d'abril del 2019, la demandada contestava la demanda i sol·licitava que es dictés sentència estimant l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada i per tant es desestimi en tots els seus extrems la demanda formulada per l'adversa i es condemni a aquesta darrera al pagament de les costes derivades del present judici, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de tota altra despesa que porti conseqüència del present procediment. Subsidiàriament, sol·licitava que es dictés sentència sense condemna en costes, assumint cadascuna de les parts les seves pròpies.

Tercer.- Per escrits de dates 7 i 28 de maig del 2019 les parts en litigi replicaren i duplicaren en el sentit acostumat.

Quart.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i pertinents per a la resolució del litigi iniciat i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 27-5-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Estimar la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària B SA i condemnar a la Sra. Rius a pagar a l'agent la suma de 14.721,87.- euros, suma que caldrà majorar amb els interessos tipus ABA de descobert que es meritin a comptar del dia 16 de febrer del 2018 i fins a la total i definitiva liquidació del deute, tot imposant a la defenent el pagament de les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

Cinquè.- Contra aquesta resolució, la Sra. Rius formula recurs d'apel·lació i per escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 26-11-2020 sol·licita la seva revocació i en el seu lloc es declari que no es trobava legitimada per ser, a títol personal, part demandada en el marc del present procediment, tot i estimant per tant l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva formulada. Tanmateix interessa que les costes ocasionades en ambdues instàncies siguin imposades a la societat demandada. Subsidiàriament però en l'eventualitat que el recurs articulat resultés desestimat, sol·licita que no s'efectuï pronunciament en costes en cap d'ambdues instàncies.

Sisè.- La representació processal de B, SAU s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació amb íntegre confirmació de la Sentència dictada, imposant a la part recurrent les costes derivades del recurs plantejat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present procediment ho és en reclamació de la quantitat de 14.721,87.- EUR augmentada dels interessos de descobert al tipus ABA que es generessin a partir del dia de la liquidació del deute (16-2-2018) i fins al seu total pagament. Aquesta reclamació deriva de l'incompliment del contracte de préstec subscrit el 16-2-2016 per import de 17.000.- EUR i que havia de ser reemborsat mitjançant el pagament de 48 quotes mensuals consecutives d'un import de 421,50.- EUR cadascuna.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles acull íntegrament la demanda articulada per l'entitat bancària demandant i és contra aquesta decisió que la Sra. Rius interposa un recurs d'apel·lació, pretenent la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència que constati la seva manca de legitimació, en relació a la reclamació articulada, desestimant la demanda i imposat a la part actora el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies. Subsidiàriament, en l'eventualitat que el recurs formulat resultés rebutjat interessa que no es faci especial imposició en costes en aplicació de la regla de la mitigació.

Segon.- Argumenta amb aquesta finalitat, que la Sentència dictada es fonamentava exclusivament en l'aparença que resultava dels contractes subscrits, obviant però que la Sra. Rius havia acreditat opportunament que front al banc no actuava en nom propi, sinó que ho feia en representació de la societat C, SLU de la qual era sòcia i a la vegada administradora única. En aquest sentit defensava que si bé havia obert el compte corrent descrit per l'entitat de crèdit, l'examen de l'operativa instrumentalitzada a través del mateix abocava a la conclusió que aquest es va destinar exclusivament a l'explotació del negoci D, extrem aquest conegut pel banc, sense aparèixer en aquest cap mena d'activitat personal de la seva titular. Referia tanmateix que una volta la societat C, SLU va ser autoritzada administrativament, la Sra. Rius s'havia personat a l'oficina del banc signant una ordre de traspàs del saldo que existia en el compte NC1 al compte corrent NC2 obert a nom del negoci D, el tot per tal de reconduir la operativa comercial del negoci en un mateix compte bancari, i amb aquesta finalitat es va facilitar al banc una certificació d'acta de la societat indicada que autoritzava la Sra. Rius per a operar en el compte NC2. Que l'exigència per part del banc d'aquest certificat només s'explicava si el compte de constant referència era de la societat i no de la Sra. Rius i que en definitiva, el fet que aquesta aparegués com a tal era imputable a un disfuncionament intern del propi banc. Sostenia que la Sentència recorreguda no es pronunciava en relació a l'Acta del consell d'administració de la societat C, SLU incorporada, quan aquesta prova resultava essencial per entendre que mai la Sra. Rius havia actuat per interès propi sinó per compte d'aquesta mercantil, amb el benentès que aquest raonament esdevenia extrapolable per al contracte de préstec atorgat, atès que aquest es destinà exclusivament a cobrir el saldo deutor que el compte de la societat presentava.

Tercer.- Són fets definitivament acreditats en aquesta alçada els següents. El dia 27-6-2008 la Sra. Rius obria prop de B el compte corrent NC2 -actualment d'ençà la implementació del codi IBAN s'ha convertit en un compte que acaba en 0000- (folis 46 i ss). Segons s'infereix de l'extracte de compte incorporat a la demanda, aquest compte es destinava a l'explotació de D, tractant-se d'un negoci titularitat de la societat C, SLU (folis 9 i ss de la peça corresponent a l'excepció dilatòria). Quant a la concreta reclamació que s'articula, s'acredita que el dia 16-2-2016, B, SA concedia a la Sra. Rius un préstec per import de 17.000.- EUR que s'ingressava al compte IBAN a que ens acabem de referir, el que permetia cobrir el saldo deutor que aquest presentava que en aquells moments ascendia a -16.375,33.- EUR (foli 56).

Quart.- La resolució del recurs articulat ha d'intervenir des de la perspectiva del principi de la relativitat contractual. En mèrits d'aquest, els efectes del que ha estat pactat en el contracte només poden afectar a les parts intervinents en el mateix i no poden en principi perjudicar els tercers (Digest 12, 2, 10 "quia non deberet alii nocere, quod inter alios actum esset").

En el supòsit examinat, la posició de la part deutora del contracte de préstec l'ostenta indiscutiblement la Sra. Rius i aquesta tanmateix esdevé la titular del compte corrent que es va nodrir de l'ingrés que en derivava. Així poc importa que a través del mateix es canalitzés exclusivament l'activitat mercantil pròpia del negoci D i que aquest negoci fos titularitat d'una societat tercera. Si això es va produir va ser per quan la pròpia Sra. Rius, ho va decidir i va permetre que el tràfec d'aquest negoci intervingués en un compte personal, atorgant a títol personal els contractes necessaris (obertura de compte i de préstec) i mantenint aquesta situació en un lapse temporal superior a 8 anys que sols ha qüestionat a partir de la reclamació judicial iniciada. En aquesta alçada, la deutora no pot imputar a l'entitat de crèdit demandant una qualsevol negligència o error administratiu en la titularitat del compte sinó que aquest només es podria atribuir a la manca de diligència de la titular del compte d'excloure l'operativa del negoci del mateix, sense que el fet de no haver-ho fet pugui perjudicar l'entitat de crèdit demandant.

Pel que es refereix al fet que l'operativa existent en aquest compte fos atribuïble exclusivament al negoci D que pertanyeria a la societat C, SL, es tracta d'un acte que si bé era conegut pel banc, no suposava per si sol una novació subjectiva del pol passiu de la relació obligatòria. En aquest sentit existeix una assentada jurisprudència de la Sala al respecte de la modificació del pol passiu de les obligacions i es pot citar la Sentència 392-14 del 09-04-2015 que confirma la Sentència de data 17-07-2003 que va establir que :"La modificació del pol passiu de la relació obligatòria pot tenir lloc de diferents formes, admeses per l'ordenament jurídic andorrà (cfr. D. 46,2,8- 5 i C.8,42,6 i SSTM de 16-12-1986 i 22-3-1993 i SSTSJA de 27-1-2000 i 11-5-2000). Així una primera forma és l'anomenada expromissió, segons la qual i degut a un acord entre el nou deutor i el creditor, resta obligat aquest nou deutor, alliberant a l'anterior o bé assumint de forma cumulativa amb l'antic deutor el deute existent. La segona modalitat és la que es coneix amb el nom de delegació del deute. En virtut de la delegació l'antic deutor, anomenat delegant, designa un nou deutor, conegut amb el nom de delegat per tal de complir amb el deute existent front al creditor o, fins i tot, per assumir una nova obligació. En el cas de nomenament pel pagament d'una prestació ja existent ens trobem davant la delegació solutòria, mentre que quan el nomenament té per objecte el compliment d'una nova prestació estem davant la delegació promissòria, I, la tercera modalitat és el negoci d'assumpció de deute, a través del qual, amb el consentiment del creditor o bé el primitiu deutor es reemplaçat pel nou o bé aquest s'obliga de forma cumulativa amb aquell". Cap d'aquestes figures concorre en el concret supòsit que aquí s'examina i en conseqüència cap novació subjectiva pot aquí haver existit.

La recurrent tanmateix efectua especial èmfasi en el certificat de l'Acord de l'assemblea general extraordinària de C, SL (foli 252 de la peça relativa a l'excepció dilatòria) en que es destaca que la Sra. Rius es trobava facultada per operar lliurement front a B, SA per compte de la societat. Aquest document però no permet corroborar la tesis de la recurrent, atès que en definitiva en la mateixa entitat bancària existia altre compte (NC1) obert a nom de E, de tal manera que perfectament l'autorització atorgada podia intervenir exclusivament al respecte d'aquest darrer compte.

Cinquè.- En atenció a tot l'exposat s'ha de considerar que tant al moment de procedir a l'obertura del compte corrent com de concertar el contracte de préstec, la Sra. Rius va actuar front a B, SA a títol personal, sense que concorri cap mena de novació subjectiva posterior que pogués modificar la identitat del deutor principal. En aquestes coordenades, la Sentència dictada resulta ajustada a dret i a les circumstàncies concurrents. En conseqüència haurà de ser confirmada en aquesta alçada, i el recurs d'apel·lació íntegrament desestimat.

Sisè.- La part interessa amb caire subsidiària que les costes no li siguin imposades en cap d'ambdues instàncies en aplicació de la regla de la mitigació continguda en la Novel·la 82, capítol X.

Aquesta Sala ja ha pogut precisar que "(···) la Novel·la 82, cap X va determinar una excepció a les costes processals i Vinnius va interpretar la referida Constitució en el sentit que sí existeix iusta causa per a litigar, com passa en ocasions si la cosa és obscura, per una probable ignorància del fet o per la incertesa del dret derivada de les diferents opinions dels Doctors, malgrat el venciment, no s'escau efectuar imposició de les costes processals. Consegüentment, afirma que existeix la iusta causa litigandi i l'estimació parcial de la demanda, la qual cosa justifica la no imposició de les costes processals" (Sentència de 9-4-2015, TSJC-293/14).

En el supòsit examinat però no pot considerar-se que ni el dret ni tampoc els fets en que B, SA fonamentava les seves pretensions fossin obscurs, sinó que en definitiva la seva reclamació es sustentava en uns contractes establerts per la pròpia recurrent i que resultaven incomplerts. En tal eventualitat, el recurs que es pretén a les previsions de la Novella 82, cap. X resultava improcedent. En conseqüència també aquest motiu del recurs ha de ser rebutjat.

Setè.- La desestimació del recurs articulat també comportarà en mèrits de la regla del venciment objectiu que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Rius al respecte de la Sentència 45/2020 dictada pel Tribunal de Batlles, Secció Civil, en data 27-5-2020 que es confirma íntegrament.

Imposem a la recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-