Laboral-desistiment justificat-91.1 f) LRL- perjudici dolós (4000343/2021)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000318/2022 ORIGEN: 4000343/2021 - 00

NIG: 5300542120210001696

PARTS:

Apel·lant: Vara

Representant: Sra. Bonet

Advocat: Sra. Sandoval

Apel·lat: Sr. Marti

Representant: Sr. Palmer

Advocat: Sra. Serra

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral-desistiment justificat-91.1 f) LRL- perjudici dolós

SENTÈNCIA 039-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Marti treballava com a cambrer al restaurant R d'Andorra la Vella, i titularitat de la societat Vara, de la qual els legals representants són el Sr. Amador i la Sra. Cañete.

La relació laboral es va iniciar durant l'any 2020 a una data sobre la qual les parts van discrepar i es va formalitzar per escrit més tard, en data 01 d'octubre del 2020.

En data 16 d'abril del 2021, el Sr. Marti, després d'haver requerit la intervenció de la policia al restaurant, es va presentar a les urgències de NSM indicant que havia estat víctima d'una agressió en l'àmbit laboral.

En data 17 d'abril del 2021, va denunciar prop del Servei de policia que trobant-se al seu lloc de treball havia patit una agressió física per part del Sr. Amador.

A partir d'aquí es va trobar en situació de baixa mèdica.

Per carta de data 22 d'abril del 2021 remesa el 27 d'abril del 2021, el Sr. Marti va notificar a l'empresa el seu desistiment justificat. La carta queda redactada com segueix :

"(... ) lamento comunicar-li que, presento el meu desistiment del contracte laboral que m'uneix amb la seva empresa, Vara, per motius justificats. De conformitat amb el que preveu l'article 91.1 f) de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, he decidit desistir del meu contracte laboral de durada indeterminada, en data d'avui, i el qual va començar el dia 01 d'octubre del 2020. En base al precepte anteriorment esmentat, el qual preveu que serà causa de desistiment justificat "el perjudici dolós (...) ocasionat per l'empresa o els seus representants a la persona assalariada", decideixo no donar cap mena de preavís a l'empresa Vara, degut a l'agressió física soferta sobre la meva persona per part de l'empresari. (... )".

En data 29 d'abril del 2021, el Sr. Marti va denunciar la presumpta agressió del 16 d'abril i diverses irregularitats prop del Servei d'inspecció de Treball. En data 30 d'abril del 2021, l'empresa va dipositar judicialment l'import de 884.96.-euros en concepte de salari del mes d'abril i de vacances, que l'assalariat va acceptar a títol d'acompte.

2.- Per escrit de data del registre 22 juny del 2021 i prèvia obtenció del benefici de justícia gratuïta, el Sr. Marti va presentar demanda laboral sol·licitant la condemna de la societat Vara, al pagament de la quantitat total de 1.696,73.-euros nets (126,52.-euros bruts en concepte de salari d'abril, 122.-euros bruts en concepte de vacances, 54,36-euros en concepte d'hores extres, i 1.566,16.-euros en concepte d'indemnització), juntament amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, a declarar prop de la CASS i al pagament de les costes, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

3.- Per escrit de data 7 de setembre del 2021, la representació processal de la societat Vara es va oposar a la demanda sol·licitant a títol principal la seva desestimació i, subsidiàriament, la seva estimació parcial en relació únicament als punts 1 i 2 de la demanda únicament quant a l'import de la compensació econòmica, tenint en compte però com a data d'inici de la relació laboral l'1 d'agost del 2020 i com a preu per dia de treball efectiu l'import de 40 EUR i, sempre amb imposició de costes a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

4.- Per Aute de data 01 de març del 2022, es va desestimar la qüestió de prejudicialitat penal formulada per la part defenent.

5.- En data 31-10-2022, la Sra. Batlle actuant com a tribunal unipersonal va decidir

" PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada per part del Sr. Marti contra la societat Vara.

SEGON.- Condemnar a la societat Vara a satisfer al Sr. Marti la quantitat de 1.700,92 EUR bruts incrementada amb els interessos legals comptadors des del 17 de setembre del 2021 i fins a la seva total liquidació.

TERCER.- La quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 82 LRL i, 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social) i, això sense perjudici de que aquesta sentència- una volta esdevingui ferma- sigui comunicada d'ofici a la CASS (art. 290.4 del Codi de procediment civil.

QUART.- Imposar les costes del procés a la part vençuda, això és a la societat Vara, inclosos honoraris d'advocat i de procurador." (SIC).

6.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Vara.

Demana la seva revocació íntegra i que es dictes una que :

"desestimi la demanda formulada pel Sr. Marti, contra de la meva poderdant, establint que la carta de desistiment justificat no complia les formalitats o subsidiàriament que resultava acreditat el motiu al·legat i que no correspon cap quantitat en concepte d'havers laborals, i imposant al Sr. Marti la totalitat de les costes del procediment, inclosos, taxes judicials i honoraris d'advocat i de procurador, d'ambdues instàncies.".

Fonamenta el seu recurs en una indeguda valoració dels requisits de forma de la carta de desistiment justificat i dels motius del desistiment.

Argumenta que la jurisprudència invocada en la sentència no és d'aplicació doncs es va dictar sota l'imperi de l'antiga Llei i que el vigent article 91.1 exigeix que la carta exposi la causa del desistiment, i que, en el present cas, la carta és massa genèrica, el que li ha provocat indefensió doncs, fins al moment de comparèixer davant els policies en data 16 de maig del 2021, desconeixia a quina agressió es referia el Sr. Marti.

D'altra banda, sosté que el caràcter justificat del desistiment només es pot determinar tenint en compte les causes exposades en la carta i no pas les complementàries exposades en l'escrit de demanda, i que la presumpta agressió no ha quedat establerta perquè el Sr. Marti ha mancat a la veritat. En darrer lloc, afirma que la data d'inici de la relació s'havia de fixar al 01 d'agost i que els càlculs s'havien de fer en base a aquesta data.

7.- La representació processal del Sr. Marti demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

Argüeix que sí que la carta respecta les exigències de l'article 91 LRL i que la jurisprudència invocada ha quedat d'aplicació ; que l'agressió del 16 d'abril del 2021 queda establerta i per tant el motiu del desistiment, i finalment, que la relació laboral es va iniciar el 16 de juny del 2020.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la data d'inici de la relació laboral, si bé és només a partir dels mes d'agost del 2020 que l'empresa va degudament declarar l'empleat prop de la CASS i que el va pagar mitjançant transferència bancaria fent-li firmar el llibre horari, ressurt dels elements de prova que obren en autes, en particular els missatges intercanviats via WhatsApp (tant els aportats per l'agent que els aportats per la defenent) i l'explicació donada per la part defenent durant la vista oral, que és al mes de juny que el Sr. Marti va començar a treballar.

L'argument de l'empresa segons el qual el fet de declarar l'assalariat només a partir de l'agost i pagar-lo en efectiu correspondria a la voluntat del mateix que no hauria volgut perdre el benefici d'un ajut social proporcionat per Govern no és de rebut tota vegada que una empresa no hauria d'acceptar participar en tal frau i que la seva obligació és respectar la llei laboral, el que comporta pagar l'assalariat mitjançant abonament al domicili bancari que la persona assalariada indiqui (article 77.1 LRL) i declarar-lo degudament a la CASS ( articles 91.1 d) i 159 LRL, i articles 94 i 95 de la Llei de la CASS en virtut dels quals la no presentació de la sol·licitud de la afiliació i/o de l'alta no impedeix el naixement de l'obligació de cotitzar).

Si tal frau existeix, pot eventualment donar lloc a la denúncia que correspongui però no pot fer desaparèixer les obligacions de l'empresa ni la realitat que la relació laboral es va iniciar al juny del 2020, el tot sense perjudici que la Sala considera necessari remetre la present resolució al Ministeri Fiscal com ho preveu l'article 3.1 de la Llei del Ministeri Fiscal.

Per tant, és amb bon criteri que la sentència ha fixat la data d'inici de la relació al 16 de juny del 2020 i ha efectuat els càlculs en base a aquesta data.

Segon.- Pel que fa a la forma de la carta de desistiment, l'article 91.2 LRL disposa que :

"2. El desistiment s'ha de fer amb exposició de la causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa a l'empresari, que n'ha de signar la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de dos testimonis, o per conducte notarial.".

La sentència d'instància ha invocat la nostra jurisprudència al respecte i ha citat de manera extensa la nostra resolució del 30 d'octubre del 2018 en el rotlle 273-2018.

No tornarem a citar dita sentència que ha establert que les exigències formals de les cartes d'acomiadament disciplinari no es podien transposar a les cartes per desistiment justificat.

Pretén la part apel·lant que aquesta jurisprudència no seria més d'aplicació però, al contrari, segueix perfectament d'actualitat doncs el vigent article 91.2 LRL és la copia exacta de l'antic article 97.2 CRL citat en la referida sentència, i totes les consideracions jurídiques exposades en la mateixa segueixen veraces.

Quant a la carta d'autes, no és cert que seria massa genèrica i que hauria provocat indefensió a l'empresari que no hauria pogut saber de quina agressió física sofert pel Sr. Marti per part de l'empresari la carta tractava. No existeix altre possible episodi d'agressió física perpetrada per l'empresari sobre l'assalariat (en tot cas cap de les parts ho pretén) i el Sr. Amador no pot amb bona fe pretendre ignorar l'incident a la que es refereix la carta és el que va tenir lloc sis dies abans, i que va provocar la intervenció de la policia en el seu establiment i la baixa mèdica del seu cambrer.

Tercer.- Pel que fa al fons, l'assalariat ha invocat l'article 91.1 f) LRL (antic article 97.1 f) CRL) en virtut del qual la persona assalariada pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents: "(... ) el perjudici dolós o per imprudència greu ocasionat per l'empresa o els seus representants a la persona assalariada.".

És l'únic motiu examinat pel tribunal unipersonal i no cal per tant entrar en l'examen de l'argument de la part defenent i ara recurrent que no es podia tenir en compte cap altre.

El que queda establert és que :

el dia 16 d'abril del 2021 a les 23 hores, l'assalariat va requerir la intervenció de la policia indicant que havia patint una agressió a l'interior del restaurant per part del seu cap,

el Sr. Amador va reconèixer davant dels policies que s'havien discutit però va negar l'agressió tot i reconeixent una empenta ; dits policies van mencionar que no havien constatat "cap signe d'agressió a cap de les parts",

sempre el dia 16, val a dir de forma immediata vist l'horari, el Sr. Marti es va presentar a les urgències referint que per raó d'una agressió patida en l'àmbit laboral tenia un dolor a nivell lumbar esquerra i vora costal ipsilateral, presentant una erosió i tumefacció a nivell de comissura bucal i àrea mentoniana dreta, eritema i signes d'equimosi en la fosa lumbar esquerra per sobre de la cresta ilíaca, una graella costal dolorosa en la part postero- lateral.

El metge va diagnosticar una "CONTUSIÓ, PARET TORÀCICA POSTERO- LATERAL ESQUERRA" així com una "contusió de part no especificada del coll" i una contusió cara",

va sortir de les urgències el dia 17 a les 01:42, i es va trobar de baixa mèdica del 17 al 22 d'abril,

el dia 17 d'abril va cursar la denúncia prop de la policia explicant que el Sr. Amador l'havia agafat pel coll en varies ocasions i que li havia donat unes empentes fortes,

els dos altres empleats va pretendre que no sabien res doncs es trobaven a dintre la cuina quan el Sr. Marti havia declarat que havien vist tot el que havia passat,

convocat per la policia el dia 16 de maig del 2021, el Sr. Amador va acollir-se al seu dret a no declarar.

Així les coses, sí que queda establert l'existència d'un episodi de violència física per part de l'empresari al perjudici de l'assalariat.

Tal inacceptable comportament imputable a un representant de l'empresa constitueix sense cap mena de dubte un perjudici dolós per l'assalariat (veure per exemple la nostra sentència de data 19 de juny del 2020 rotlle 03/2020). També podria correspondre a la definició d'un tractament ofenent la seva dignitat (articlr 91.1 h) LRL).

Així les coses, és amb bon criteri que el Tribunal ha considerat el desistiment com a justificat i ha donat lloc a la indemnització corresponent.

Quart.- Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència.

La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent vençuda a pagar les costes d'aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Vara, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 31 d'octubre del 2022, que confirmem íntegrament;

Segon.- IMPOSAR a la societat Vara, les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Tercer.- REMETRE la present resolució al Ministeri Fiscal als efectes que siguin procedents.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.