Laboral - desistiment per raó de manca de pagament de salaris TSJC 048/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-048/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0809-5/2013, instades per la Sra. Quesada contra la Sra. Vélez, en data 13 de gener del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 10 de maig de 2013 per part de la Sra. Quesada contra la Sra. Vélez condemnant a la defenent a pagar al demandant la quantitat de 3.793,59 EUR bruts en concepte d'havers deguts i 10.874,51 EUR bruts en concepte d'indemnització per desistiment justificat del treballador. SEGON.- Condemnar a la defenent a cotitzar les quantitats corresponents prop de la CASS. TERCER.- Condemnar en costes a la part defenent".

II.- La Sra. Vélez ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència de la instància.

Els arguments revocatoris són els següents: la treballadora no invocava en la seva carta de desistiment la infracció de l'article 97.1.c del Codi de relacions laborals, infringint així les obligacions formals exigides per la llei.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre la Sra. Quesada i la Sra. Vélez, com tampoc la decisió de la treballadora de desistir de la relació laboral per carta de l'11 d'abril del 2013, amb motiu d'impagament i de percepció de salaris amb retard, com també per incompliment de les mesures en matèria de seguretat en el treball.

La demandant va reclamar, en primera instància, el pagament dels havers laborals pendents (3.793,59 EUR), més la indemnització de l'article 98, interessos legals i costes judicials.

En contestar la demanda, la Sra. Vélez va reconèixer ser deutora de l'import esmentat de 3.793,59 EUR, però es va oposar a abonar la indemnització sol·licitada.

El Tribunal a quo ha donat plena satisfacció a la Sra. Quesada en quedar acreditat la manca de pagament dels salaris de setembre del 2012 (parcialment), febrer i març del 2013.

La recurrent s'alça contra la resolució judicial, perquè la carta de desistiment no es referia expressament a l'article 97.1.c del Codi de relacions laborals, el qual disposa que la persona treballadora està fundada en rescindir unilateralment el contracte de treball en cas de falta o retard injustificat i reiterat en el pagament del salari.

El recurs és clarament desestimable i això per dos motius principals.

En primer lloc, perquè aquest greuge no havia estat invocat en contestar, vulnerant-se així el principi "pendente appellatione nihil erit innnovandum".

En segon lloc, només cal llegir la carta de desistiment per adonar-se que la missiva tipificava indiscutiblement la infracció comesa per la Sra. ENTITY_5:

"Andorra la Vella, als 11 d'abril del 2013. Senyors,

En aplicació de la legislació vigent en matèria laboral i, en particular del que preveu l'article 97 en el seu apartats, a), b), c) i e), de la Llei 35/2003 de 18 de desembre del 2008 del Codi de Relacions Laborals, els hi comunico que davant de la lamentable situació laboral en la que estic immersa i degut a la angoixa que m'estava provocant aquesta situació per no tenir els recursos mínims per poder desenvolupar el meu treball, per posar l'empresari en risc la seguretat en el treball, així com per posar en risc la salut i la integritat física dels nens i nenes menors d'edat que assisteixin a la guarderia, per la manca d'efectius al no ser ni raonable ni legal que 20 nens d'edats compreses entre els 5 mesos i els tres anys romanguin molts cops sota la guarda d'un o dos adults, que ni tan sols tenen la titulació adequada en aquesta matèria, i quina situació encara és complica més amb el servei de recollida d'extraescolars, fan que no pugui atendre amb les degudes garanties l'atenció dels menors, fet que m'impossibilita de poder desenvolupar la meva activitat laboral correctament

..." (foli 11, la negreta és d'aquesta Sala).

II.- La desestimació del recurs de la Sra. Vélez condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_5; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 13 de gener del 2014; condemnar la Sra. Vélez a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.