Bancs-requeriment previ de pagament-obligació de pagament dels fiadors (TSJC-415/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-415/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Águila va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Guerrero i contra els Srs. Manso i Serra, en reclamació de la quantitat de 298.742,42 EUR en concepte de ròssec deutor de compte corrent, més els interessos bancaris a comptar del dia 15 d'abril del 2010, així com les costes judicials, incloses les despeses i honoraris d'advocat i procurador.

II.- Els Srs. Manso i Serra varen oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que l'adversa no els hi va notificar en cap moment, en tant que part fiadora, l'incompliment de les obligacions assumides per part de la societat Guerrero, en relació a l'escriptura pública de crèdit en compte corrent, ni els ha requerit de procedir al seu compliment en tant que fiadors de la societat Guerrero i, molt menys, els hi ha notificat la posició del compte, de forma que, ni tant sols els ha donat l'oportunitat de complir amb les obligacions que varen assumir, en tant que fiadors de la societat Guerrero, abans de presentar demanda contra ells.

III.- La societat Guerrero fou declarada en estat de cessació de pagament i d'arranjament judicial. Els administradors judicials anomenats, es van aplanar a la demanda.

IV.- Per sentència de data 20 d'octubre del 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va: estimar la demanda formulada per la part agent, condemnant solidàriament els defenents a satisfer a la societat Águila la suma de 298.742,42 EUR, més els interessos bancaris des del dia 15 d'abril del 2010, a acreditar en període d'execució de sentència, i les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

V.- Contra aquesta resolució, els Srs. Manso i Serra han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la contrapart no pot exercitar l'acció personal i l'acció hipotecària contra els fiadors si abans aquests no han denegat el compliment de les obligacions assumides i, és evident que els Srs. Manso i Serra no han pogut denegar res, atès que en res han estat requerits per la societat Águila.

II.- Són fets incontrovertibles: que el dia 28 de febrer del 2007, els Srs. Manso i Serra actuant en nom i representació de la societat Guerrero van obrir en els llibres de la societat Águila, un compte corrent; que segons escriptura pública de crèdit en compte corrent amb garantia hipotecària de data 20 de març del 2007, Águila va concedir a la societat Guerrero un crèdit en compte corrent fins a un descobert màxim de 300.000 EUR, per una durada d'un any, renovable tàcitament; que els Srs. Manso i Serra es varen constituir fiadors solidaris de la societat Guerrero, constituent en garantia de les seves obligacions, una hipoteca sobre una parcel·la de terreny radicada a La Massana; que per Aute de data 17 de març del 2010, la societat Guerrero ha estat declarada en estat de cessació de pagament i d'arranjament judicial, havent estat nomenats administradors judicials, els Srs. Pérez i ENTITY_9; que de conformitat amb la clàusula setena de l'escriptura pública del 20 de març del 2007 que preveu que s'entendrà vençut el compte de crèdit, en cas de cessació de pagament o fallida del deutor principal, la societat Águila va declarar vençut i resolt el contracte de préstec, i va formular la present acció judicial.

III.- S'ha de posar de relleu que la part recurrent només fa que reiterar els seus arguments ja desenvolupats en primera instància, i correctament rebutjats pel Tribunal a quo, sense discutir el raonament i els motius del mateix, ço que seria suficient per desestimar el recurs en virtut de la jurisprudència ben assentada que, recordant la Constitució de Justinià De Apellationibus et Consultationibus (Codi 7, 62, 39.1), qualifica d'abús processal la repetició, la concreció i la no ampliació superflus dels escrits de greuges.

IV.- Nogensmenys, per ésser complet, si examinem el fons del litigi, el present recurs no pot prosperar per les raons que segueixen.

No tant sols els Srs. Manso i Serra són socis de la societat Guerrero, sinó que el Sr. Manso és administrador general, el que fa que ambdós tinguessin ple coneixement de la situació de la societat, i particularment de la declaració de cessació de pagament i arranjament judicial que va afectar la mateixa. Per tant, d'acord amb les disposicions dels pactes 7 i 8 de l'escriptura pública de crèdit en compte corrent amb garantia hipotecària de data 20 de març del 2007, la declaració de cessació de pagament i arranjament judicial de la societat Guerrero va tenir per efecte de resoldre ipso facto el contracte de crèdit pactat, i de subrogar de forma automàtica, els fiadors, Srs. Manso i Serra en el contingut de les obligacions contractades per la referida societat envers la societat Águila.

Per tant, resulta acreditada l'obligació de pagament dels Srs. Manso i Serra en qualitat de fiadors solidaris de la societat Guerrero, i l'absència de requeriment previ per part del banc, requeriment que no està previst per cap clàusula del contracte de crèdit, no pot descartar aquesta obligació i doncs tenir per efecte la desestimació de la demanda de la societat Águila.

V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada, amb imposició de les costes de segona instància a la part recurrent, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs. Manso i ENTITY_7; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 d'octubre del 2011, en tots els seus extrems i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.