Excepcions de manca de legitimació passiva i prescripció moment en què es poden al·legar (TSJC 259/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000259/2014 ORIGEN: 3001489/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 13 de gener del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 d'octubre del 2013 la representació processal de la societat "Palmer" (ENTITY_5) va formular demanda contra el Sr. Manso sol·licitant que es condemnés al defenent a abonar a la seva mandant la suma de 2.123,84 euros, corresponents a l'import de diferent material informàtic que ella li havia subministrat i no li havia estat abonat, més els interessos legals d'ençà de la data de contesta a l'ordre judicial de pagament formulada contra ell en data 30 de juliol del 2013, més 0,74 euros per les despeses bancàries de retorn dels efectes impagats, més 18.03 euros en concepte de taxes judicial de l'ordre judicial de pagament, més la quantitat que es determinés en concepte de costes processals.

II.- El defenent no va comparèixer per tal de contestar la demanda malgrat haver estat degudament citat i va ser declarat en rebel·lia, presentant, no obstant, opportunament el seu escrit de conclusions.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 18 de juny del 2014 va decidir estimar íntegrament la demanda formulada per la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Palmer" condemnant al Sr. Manso al pagament a aquella de la quantitat de dos mil cent vint-i-quatre euros amb cinquanta-vuit cèntims (2.124,58.- EUROS), més aquells interessos descrits en el II.- considerant de la present resolució, imposant al demandat les costes processals causades, així com els honoraris de procurador de l'agent de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica d'aquesta decisió jurisdiccional.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Manso i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, l'estimació de les excepcions plantejades per ell en primera i en segona instància i que s'imposin a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que la societat "Palmer" (ENTITY_5) va subministrar al negoci "T.V." una sèrie de material informàtic i va portar a terme en benefici seu determinats serveis tècnics, presentant per aquest motiu diverses factures dirigides a J.T. - ORG_0 per un total de 2.067,68 euros (folis 53 a 59). No es discuteix tampoc que ni el Sr. T. ni tampoc ORG_0 va abonar aquest import, raó per la qual Palmer va formular en primer lloc ordre judicial de pagament contra la persona i l'entitat a les què havia dirigit les factures (foli 69) i el Sr. T. es va oposar a la mateixa per no estar d'acord ni amb la quantia reclamada, ni amb els conceptes pretesos, raó per la què la citada societat va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra la mateixa persona i el mateix negoci.

El Sr. Manso no va comparèixer per tal de contestar la demanda i en període probatori va aportar una fotocòpia del Registre de Comerç i Indústria en relació al comerç "ORG_0 V.-T.V." del qual era titular la societat "ORG_0 S.L.", l'escriptura de constitució d'aquesta societat i els seus estatuts (folis 86 a 103). Finalment, en el seu escrit de conclusions el Sr. Manso va negar la seva legitimació passiva en aquest procediment, argumentant que la titular del negoci "T.V." era la societat "ORG_0 V." i no pas ell, al·legant igualment la prescripció de l'acció exercitada, ja que les factures reclamades eren de l'any 2010.

Atès que la resolució d'instància desestima aquestes excepcions, la defenent les torna a plantejar en aquesta alçada argumentant que l'excepció de manca de legitimació passiva es pot apreciar d'ofici, mentre que la de prescripció es pot al·legar en qualsevol estadi del judici, raó per la qual entén que s'ha de revocar la Sentència objecte del present recurs i condemnar a la part agent a pagar les costes de la primera i de la segona instància.

II.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal destacar que l'excepció de manca de legitimació passiva no es pot apreciar d'ofici, sinó que s'ha d'oposar al contestar a la demanda, tenint en compte que si s'admetés la seva al·legació en fase de conclusions es deixaria en situació d'indefensió a la part agent que no podria proposar i aportar proves en relació a la legitimació de la part defenent, tot això en aplicació dels principis processals que regeixen el procediment civil d'acord amb allò que disposa l'article 10 de la Constitució a fi de respectar el principi d'igualtat de les parts en el procediment, el de contradicció i el que obliga a concedir als litigants la possibilitat de proposar les proves que estimin convenients per fonamentar les seves al·legacions.

D'altra banda, en el cas present la societat agent va interposar una ordre judicial de pagament contra el Sr. J.T. "titular administratiu o gerent" de ORG_0 en reclamació de les dites factures i aquest s'hi va oposar argumentant la improcedència de la reclamació sense plantejar la seva manca de legitimació passiva. En el mateix sentit les factures i els rebuts corresponents retornats aportats per l'agent a les actuacions van dirigits al Sr. J.T.-"T.V." i al seu compte corrent(folis 53 a 59), sense que enlloc constés el nom de la societat, ni el recurrent objectés en cap moment que no era ell el deutor de les mateixes, ni que la titular del negoci era una societat. Finalment, consten a les actuacions diverses factures dirigides igualment a "T.V." o a J.T. que la defenent va abonar sense protesta amb anterioritat (folis 120 a 168).

Per aquestes raons, considerem que la defenent va portar a confusió a l'agent sobre qui era el veritable deutor de les quantitats corresponents als treballs realitzats en favor seu i es va reconèixer com a tal, raó per la qual no pot ara anar contra els seus propis actes argumentant que el deutor és una societat de la qual no havia donat mai referència, ja que el dinamisme que presideix les relacions mercantils i l'obligació d'actuar d'acord amb el principi de bona fe que les regeix impedeixen exigir a un comerciant que esbrini en quin concepte actua el seu client si aquest no ho manifesta i obliguen a aquest a posar-ho de relleu si no actua en nom propi.

III.- Pel que fa a l'excepció de prescripció, considerem que aquesta s'ha de plantejar al contestar a la demanda, ja que el fet que es faci en tràmit de conclusions impedeix a l'agent aportar proves que acreditin la interrupció del termini, o neguin la data d'inici del còmput, raó per la qual tampoc es pot estimar aquest motiu del recurs.

És cert que tant la Sentència del Tribunal Superior del Copríncep Francès de data 17 de març del 1986, com les d'aquesta Sala de 10 de juliol del 1997 i 30 de novembre del 2000 ressalten que, d'acord amb el Codi 8,36,8, l'excepció de prescripció es pot oposar en qualsevol estadi del litigi. No obstant, una vegada aprovada la Constitució andorrana la solució no pot ser mateixa, com destaquen les resolucions d'aquesta Sala de dates 18 de març i 17 de juliol del 2003, 14 de maig del 2004, 27 de gener i 22 de juliol del 2010 i 29 d'octubre del 2013, entre d'altres, que suposen una jurisprudència consolidada.

En aquest sentit la citada Sentència de data 22 de juliol del 2010 destaca que "l'excepció de prescripció només es pot al·legar en la fase inicial del procés i, en particular, en els escrits rectors; és a dir, en la demanda o la contesta. I l'argument pel qual no és possible efectuar-ho en un moment posterior rau en l'adequació de l'articulació de l'excepció als principis processals que actuen en el procés civil- art. 10 CA-. Es tracta que ambdues parts litigants es trobin en situació d'igualtat i, amb ple respecte al contradictori, puguin adduir les al·legacions que tinguin per convenient i proposar prova en defensa de les mateixes. D'aquesta forma articular l'excepció de prescripció a la fase de conclusions no permet a l'altra part litigant produir al·legacions al respecte i el que esdevé molt més rellevant, ja ha preclòs la fase probatòria, de manera que qualsevol mitjà probatori que es volgués proposar per a practicar en relació a la determinació dels dies a quo de la prescripció, a la seva interrupció o renúncia, ja no es podria portar a terme. Consegüentment, acollir l'excepció articulada en aquesta fase no s'acomoda amb els principis processals que integren el dret a la jurisdicció de l'article 10 C.A. i limitaria els drets de defensa de la part agent, per la qual cosa acollir l'excepció significaria situar en indefensió a una de les parts litigants".

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Manso contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 18 de juny del 2014, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.