Acomiadament disciplinari injustificat (TSJC-018/13)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-018/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Manzano va presentar demanda laboral contra la societat Gutierrez, demanant en concepte d'havers laborals i d'indemnització per acomiadament injustificat, l'import de 3.903,41.-euros, juntament amb els seus corresponents interessos legals generats a comptar de la data de contesta a la demanda, així com la totalitat de les despeses judicials incloent les d'advocat i de procurador.

II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 12-12-2012, decidint estimar majoritàriament la demanda i condemnant a la societat defenent a pagar a la part agent les quantitats de 3.156,66.-euros en concepte d'indemnització per comiat injustificat i de 9,15.-euros en concepte dels havers laborals pendents de liquidar, més les costes de primera instància.

II.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la societat Gutierrez, demanant la seva revocació i que es dictés una sentència desestimant íntegrament la demanda, amb imposició de les costes de primera i segona instància a l'adversa.

La Sra. Manzano demana la confirmació de la sentència en tots els seus extrems amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta en essència que:

va tenir la desagradable sorpresa de constatar que més de dues planes sobre dotze de la sentència són passatges que corresponen a un altre cas, el que significa que ningú ha rellegit i això correspon al fet que hi ha hagut una molt superficial valoració de la prova que ha portat a l'estimació de la demanda;

de manera sistemàtica la sentència ha ignorant la mala conducta general de la Sra. Manzano i el fet que de cop i volta, el seu comportament va canviar de forma radical, per fer-se acomiadar essent indemnitzada; les faltes comeses per l'empleada han estat totes perfectament demostrades, malgrat l'habilitat de la Sra. Manzano per constantment pretendre actuar al límit de la falta.

II.- És pacífic que la Sra. Manzano va començar a treballar per la societat Gutierrez el 01 de febrer del 2009 en qualitat de monitora de pilates i que la relació laboral va acabar-se el 21 de novembre del 2011, dia de la remesa de la carta de acomiadament (foli 15) redactada de la manera següent:

"Distingida Senyora,

Per la present li comunico que la societat que represento ha decidit acomiadar-la del seu lloc de treball que ocupava a l'empresa A., des del 1 de febrer del 2009 sense preavís ni compensació econòmica, d'acord amb el que disposa l'article 93 del vigent Codi de relacions laborals, per les reiterades faltes per vostè comeses a comptar des de poc temps després que l'empresa li comuniqués el canvi de direcció, havent esdevingut el seu comportament del tot inacceptable:

en data 31 d'octubre del 2011 vostè es va negar sense cap motiu a efectuar cinc sessions de classes consecutives havent hagut d'assumir l'encarregat del centre, el Sr. Ayuso una de les seves hores de classe.

Aquests fets són constitutius de la falta greu tipificada en l'apartat 5 de l'article 103.

el dia 3 de novembre del 2011, vostè en no tenir cap classe es va tancar dins la sala gran de pilates, i en picar a la porta i entrar l'encarregada, Sra. Gomila per tal de fer visitar el centre a uns eventuals clients, vostè que estava estirada en un dels reformers llegint i prenent un cafè, ni tant sols es va immutar i va continuar llegint, donant així, amb la seva conducta, una mala impressió del centre.

Aquests fets són constitutius de la falta molt greu tipificada per l'apartat 6 de l'article 104 del vigent Codi de relacions laborals.

El dia 4 de novembre del 2011 vostè va exigir de males maneres les claus del centre al Sr. Ayuso per poder anar a entrenar durant el cap de setmana, faltant-li el respecte, insultant-lo i amenaçant-lo de venir a treballar el dilluns "con cara de perro".

Aquests fets són constitutius de la falta molt greu tipificada per l'apartat 6 de l'article 104 del vigent Codi de relacions laborals.

El dia 10 de novembre del 2011 en hores laborables vostè va marxar del centre durant aproximadament 30 minuts sense avisar a la direcció del centre.

Aquests fets són constitutius de la falta lleu tipificada en l'apartat 4 de l'article 102.

El mateix dia vostè es va negar a impartir una classe de power plate al·legant motius de salut, sense però justificar- ho, havent hagut d'assumir aquella classe el Sr. Ayuso.

Aquests fets són constitutius d'una falta molt greu tipificada en l'apartat 5 de l'article 103 amb reincidència.

El mateix dia vostè davant d'una clienta va posar en evidència a l'encarregada Sra. Gomila i amb to de veu elevat, sentint-ho la clienta, es va posar a criticar les noves normes relatives a l'agenda, exigint que li sigui lliurada l'agenda i enduent-se-la malgrat saber que l'agenda s'ha de quedar a la recepció.

Aquests fets són constitutius de la falta molt greu tipificada en l'apartat 6 de l'article 104.

El dia 14 de novembre del 2011 en el decurs d'una reunió que els encarregats del centre, Sra. Gomila i el Sr. Ayuso sol·licitaren fer amb vostè per tal d'aclarir el perquè del seu comportament tant hostil, els va faltar el respecte en diverses ocasions els va insultar dient-los a l'una que era "una niñata" i a l'altre que "era un chupa culos" i que "tenia la cara rota, que se mirara al espejo", no deixant-los parlar en cap moment i repetint amb una veu de criatura que "eso es un colegio".

Aquests fets són constitutius de la falta molt greu tipificada en l'apartat 6 de l'article 104.

El mateix dia la Sra. Gomila i el Sr. Ayuso veuen apuntat en l'agenda que vostè no hi seria el dia 24 de novembre, sense comunicar-ho directament a la direcció del centre. En data 18 de novembre del 2011, vostè utilitzant dues clientes del centre, demana a la Sra. Gomila de signar-li la notificació segons la qual vostè no hi serà el dia 24 per seguir un curs de formació, no pactat amb l'empresa. Efectuada la verificació oportuna es comprova que el curs no comença el dia 24, sinó el dia 25 dia en que vostè no treballa a l'empresa.

Aquests fets són constitutius d'una falta molt greu tipificada en l'apartat 2 de l'article 104.

Pels motius expressats, i més concretament havent-se comés més d'una falta molt greu, la societat que represento ha decidit en virtut d'allò que disposa l'article 105 apartat c del vigent codi de relacions laborals procedir al seu acomiadament disciplinari."

III.- El primer greuge que articula la societat és el problema material que afecta la Sentència apel·lada i és cert que en el cos de la mateixa apareixen uns paràgrafs relatius a altres casos laborals.

Per tant, en aquesta alçada aquest defecte merament material es pot subsanar i en tot cas ressurt de la motivació de la sentència recorreguda que el primer jutjador va analitzar cada un dels motius d'acomiadament.

IV.- Pel que fa als greuges de la carta d'acomiadament, el primer que es reprotxa a l'empleada, com a falta greu, és d'haver negat el 31 d'octubre del 2011 sense cap motiu efectuar cinc sessions de classes consecutives.

En primer lloc, s'ha d'apuntar que en els mesos de setembre i octubre del 2011, el centre on treballava la Sra. Manzano va conèixer un important canvi organitzatiu i els antics companys de feina, el Sr. Ayuso i la Sra. Gomila, van arribar a ser socis i directors del centre.

Ha quedat establert que de manera habitual, la Sra. Manzano no feia més de 4 hores seguides, i ressurt de les actuacions i en particular del testimoniatge de l'anterior directora del centre (folis 87 i 194) que això era una norma no escrita per tots els monitors per tal de garantir la qualitat dels cursos. Els nous encarregats no ho han negat aquest fet de manera clara.

L'empleada afirma que en aquestes condicions, l'encarregat, el Sr. Ayuso, havia admès que tenia ella la raó i per això és ell qui va decidir fer la classe i força és de constatar que no hi ha cap prova contrària.

Per tant aquesta falta no queda establerta.

El segon motiu que es reprotxa a la empleada, com a falta molt greu, és d'haver donat una mala impressió del centre a uns eventuals clients el dia 3 de novembre del 2011.

No ressurt cap prova i en particular cap testimoniatge dels clients relatiu a aquest incident. La part apel·lant invoca les explicacions de la Sra. Manzano en el seu escrit de demanda però en dit escrit solament reconeix que estava relaxant-se prenent un cafè i llegint un manual de pilates per aprofitar una hora morta i que és l'encarregada que va tenir una actitud de menyspreu, res més.

El tercer greuge, reprotxat com a falta molt greu, és d'haver, el dia 4 de novembre del 2011, faltat al respecte, insultat i amenaçat al Sr. Ayuso. L'empresari afirma que això ha quedat provat en autes i cita el testimoniatge de la Sra. Pina, però la Sra. Pina parla del comportament general de la Sra. Manzano i en cap cas del fets del 04 de novembre (foli 199).

L'empleada va negar haver tingut tal comportament i no s'ha aportat cap prova contrària.

La quarta falta, qualificada de lleu en la carta, consisteix en el fet d'haver, el dia 10 de novembre del 2011 i en hores laborables, marxat del centre durant aproximadament 30 minuts sense avisar a la direcció del centre.

La societat apel·lant insisteix en el punt que no és perquè aquesta falta no pot constituir un motiu d'acomiadament que el tribunal a quo havia de rebutjar-la.

Al contrari del que afirma l'empresari, l'empleada ha negat aquest fet i el tribunal a quo ha jutjat que no hi ha cap prova. Força és de constatar amb el primer jutjador que no s'ha aportat cap prova relatiu amb el fet reprotxat.

El cinquè greuge fet a la demandant, com a falta molt greu, és, el dia 10 de novembre del 2011, d'haver negat a impartir una classe de power plate al·legant motius de salut, sense però justificar-ho.

L'empresari sostén que és una mentida per part de la Sra. Manzano perquè el monitor no té que pujar a l'aparell per donar la classe i en tot cas no estava de baixa mèdica i doncs la seva desobediència no està justificada.

Afegeix, que els testimoniatges demostren que utilitzava l'aparell pel seu ús personal malgrat la suposada lesió.

Per tant, s'ha de posar de relleu, en primer lloc, que la Sra. Manzano va ser contractada com a monitora de pilates i no de power plate, que són dues disciplines diferents.

En segon lloc, queda provat que té una lesió a l'esquena que li pot prohibir donar una classe de power plate.

No és perquè en certes ocasions va fer servir aquell aparell que la seva lesió no li pot impedir utilitzar-lo en altres ocasions i això no significa necessàriament un acte de desobediència.

En la seva confessió en judici (foli 139) va confessar que si és cert que més d'una ocasió havia entrenat sobre la power plate, també va precisar que això era abans de patir una lesió a la columna.

En aquestes condicions, la falta disciplinària no queda abastament establerta.

La falta número 6, qualificada com molt greu, consisteix en el fet, el dia 10 de novembre del 2011, d'haver criticat les noves normes relatives a l'agenda, davant d'una clienta, i exigit que li sigui lliurada l'agenda i posar-se a endur-la malgrat saber que l'agenda s'ha de quedar a la recepció.

Una altra vegada, al contrari de l'afirmació de la societat Gutierrez, apareix que l'empleada ha negat aquest fet en els seus escrits i no hi cap prova contrària fora de la declaració dels encarregats.

El setè greuge que es reprotxa a l'empleada, com a falta molt greu, és d'haver, el 14 de novembre del 2011, en el decurs d'una reunió, faltat al respecte als encarregats.

No es pot admetre l'argument de la part apel·lant que els fets no han estat negats per l'empleada, i al contrari ho ha negat i ha sostingut que són ells que la van escridar. En la seva confessió en judici admet (foli 139) que com els encarregats l'amenaçaven de penalitzar-la econòmicament i això amb males maneres, i com a conseqüència de les pressions que rebia des de 15 dies, es va alterar i va dir "niñata" a l'encarregada i alguna paraula semblant a l'encarregat, tot negant que siguin insults.

Ara bé, s'ha de considerar en primer lloc que segons el patró la prova d'aquests fets ressurt del testimoniatge de la Sra. Pina perquè corrobora els crits.

Per tant, aquest testimoniatge (foli 199) s'ha de considerar amb cautela ja que dita senyora treballa pel centre com a terapeuta, i sobre el fons, si diu que ha sentit crits per part de la Sra. Manzano, no parla de l' actitud dels encarregats i no aporta cap altra precisió.

Endemés, si es considera la qüestió (foli 114 qüestió vuitena), es veu que es tracta del dia 13 i no del dia 14 de novembre.

En segon lloc, s'ha també de considerar que no hi cap altra prova, cap testimoniatge exterior i doncs, si s'admet que diu la veritat la Sra. Manzano quan confessa que es va alterar, s'ha d'admetre que diu la veritat quan explica que els tres tenien un to de veu elevat i que els encarregats l'estaven tractant malament.

En aquestes condicions no es pot reprotxar una falta molt greu.

L'última i vuitena falta reprotxada a l'empleada, com a falta molt greu, és d'haver fet creure a l'empresa que el curset que havia de fer a Barcelona començava el 24 de novembre quan començava el 25.

Però, s'ha de recordar que en virtut de l'article 101 del codi de relacions laborals, tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.

Es desprèn de les actuacions que els encarregats estaven assabentats en detalls d'aquesta formació i que fins i tot van proposar a la Sra. Manzano de pagar-li contra una modificació del contracte de treball, comportament que constitueix una forma de pressió sobre l'empleat.

En la seva demanda, la Sra. Manzano explica que havia de marxar el 24 perquè el curs començava el 25 a primera hora i és cert que va notar a l'agenda unes dates d'absències del 24 al 27 de novembre quan el curs començava el 25 a les 09h00 a Barcelona, però això no significa que va intentar enganyar al seu patró sinó més aviat que va intentar decidir de manera unilateral com organitzar el seu temps, comportament que un empleat no pot haver, encara que tingui males relacions amb el seu patró.

Dit això, en el present cas el fet d'apuntar la seva absència pel dia 24 no ha tingut cap conseqüència directa puix el comiat va tenir lloc el dia 21;

En aquestes condicions, no es pot considerar que l'empleada va actuar amb frau, deslleitat o abús de confiança i la falta molt greu no és constituïda.

Per tot l'exposat, queda establert que no ha concorregut cap de les causes previstes a l'article 104 del codi de relacions laborals permetent un acomiadament disciplinari, i és amb raó que l'Hble. Batlle va jutjar que el comiat no fou justificat.

V.- La desestimació del recurs de la societat Gutierrez justifica la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat Gutierrez ;

CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 12-12-2012;

CONDEMNAR la societat Gutierrez a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.