MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Exequàtur-inadmissió (TSJC 037/2015)

Resolució
Aute · 23/07/2015
ROJ
ATSJAD 96/2015
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2015:96A
Recurs
A037/15
Ponent
Joan Manel Abril Campoy
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy, Pere Pastor Vilanova, Vincent Aniére
Descriptors
DRET CIVIL EFECTES (DIPÒSIT) BANC SENTÈNCIES COSTES PROCESSALS EXECUCIÓ DE SENTÈNCIES EXEQUÀTUR
Atenció: aquesta resolució cita normativa que avui no és vigent. El criteri pot no ser aplicable al dret vigent.
  • Art. 47 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993: article derogat.
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha inadmes a tràmit la demanda d'exequàtur presentada per Salas en relació a una sentència del Tribunal de Districte dels Estats Units que declara la confiscació de fons dipositats en un compte bancari a Andorra, que pertanyien al Sr. Porras. La sentència nord-americana havia estat dictada en el marc d'un procediment penal i havia estat posteriorment modificada per un acord entre les parts que reconeixia els drets de Salas sobre els fons. No obstant això, el Tribunal andorrà ha considerat que la resolució nord-americana té per objecte la confiscació de béns objecte de delicte i, per tant, no es pot incardinar en l'exequàtur previst per a les sentències civils i els efectes civils de les sentències penals. En conseqüència, el Tribunal ha decidit inadmetre la demanda d'exequàtur sense imposar costes processals.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000037/15 EXEQUÀTUR

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de juliol del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs Magistrats Vincent Anière i Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Salas va interposar demanda d'exequàtur, en data de registre 20-01-2015, en relació a la sentència ferma i definitiva dictada pel Tribunal de Districte dels Estats Units, districte est de Califòrnia, dictada per la divisió de Sacramento de data 13-06-2014, relativa a un fons de titularitat del Sr. Porras, de manera que es declarés executòria a Andorra i que els fons dipositats al compte bancari, i que posteriorment podrien haver estat transferits a l'Institut Nacional de Finances, que indicava són de titularitat de la part agent.

II.- Per Providència de 19-03-2015 es va decidir: "Donar trasllat a la part que ha presentat la demanda d'exequàtur, així com al Ministeri Fiscal, per tal que en el termini de tretze dies puguin efectuar les al·legacions que tinguin per oportunes, en relació a la concurrència d'una possible causa d'inadmissió, consistent en que la resolució de la qual es pretén obtenir l'exequàtur es refereix al comís de l'objecte del delicte comès als Estats Units i no a la responsabilitat civil derivada d'una resolució penal".

III.- El Mgfic. Ministeri Fiscal va presentar escrit, de data 7-04-2015, en virtut de la qual i, en atenció als arguments exposats, s'oposava a la demanda d'exequàtur.

La representació processal de la part agent va formular al·legacions, segons escrit de data 24-04-2015, i va aportar documentació en recolzament de la seva posició, alhora que va manifestar que de no atorgar-se l'exequàtur se li generaria indefensió, atès que no podria tornar a plantejar a Andorra un assumpte de terceria de domini o de millor dret ja resolt.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'únic extrem que s'ha de resoldre mitjançant la present resolució és si ens trobem front a una demanda d'exequàtur que té per objecte el comís de l'objecte del delicte comès als Estats Units, de manera que no seria possible l'atorgament de l'exequàtur, atès que aquest només procedeix respecte de les sentències civils i la responsabilitat civil derivada d'una sentència penal, o no és així i, al tractar-se d'una sentència civil, com defensa la part instant de l'exequàtur, s'hauria de donar lloc al mateix.

Per a la resolució de la present controvèrsia, esdevé oportú assenyalar quins són els fets que motiven la demanda d'exequàtur i relacionats amb la mateixa:

1.- El Sr. Porras i el Govern dels Estats Units van assolir un acord, de 23- 03-2012, pel qual el primer es declarava culpable de delictes de crim organitzat, entre altres, i acceptava el comís dels drets que tingués en el compte bancari obert a l'entitat CA., així com es comprometia a fer tot el possible pel retorn d'aquests actius als Estats Units. Aquests fons foren transferits, segons indica CA., a l'INAF en data 4-05-2010.

2.- En data 27-09-2012 es va dictar una "Resolució preliminar de confiscació" que abastava els drets que el Sr. Porras tingués a CA. a favor dels Estats Units.

3.- En data 12-06-2014 davant del Tribunal de Districte dels Estats Units, districte est de Califòrnia, divisió de Sacramento es recull l'acord entre els Estats units i el Salas (anomenat "pacte per a una resolució ferma de confiscació i ordenament d'aquesta") que, després d'afirmar que la resolució provisional és vàlida quant a l'ordre de confiscació del dret del demandat Sr. Porras en els fons, acorden i pacten que Salas té un dret legal, títol i interès superior sobre els fons i es modifica la resolució provisional per a reflectir aquest dret del Salas sobre els fons.

4.- En data 13 de juny de 2014 el Tribunal aprova l'esmentat pacte i dicta la resolució ferma de confiscació en els termes previstos al pacte.

II.- L'article 47.2 de la Llei Transitòria de procediments judicials disposa que "Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d'una sentència penal, podran ésser objecte de prèvia aprovació del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referencia".

Per la seva part, la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, segons redacció per Decret de 9-9-2009, que aprova el seu text refòs, preveu en el seu article 36 que "En absència de tractat internacional específic, les sentències estrangeres dictades per tribunals penals no són, en cap cas, executòries a Andorra i no s'admet la petició d'execució a Andorra de les disposicions penals d'aquest tipus de sentències, excepte pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte comès a l'estranger que es trobin en territori andorrà, tal com es disposa en l'apartat A del capítol II".

La remissió s'efectua a l'article 38 de la referida llei, en el qual es preveu que "En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d'instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests o llur contrapartida a què es refereix l'article 147 del Codi penal o procedents de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d'audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia. El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada. El mateix procediment és aplicable de manera general, d'ofici o a petició de l'estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció penal que no tenen propietaris legítims identificats".

Per tant, i en consonància amb la legislació aplicable, malgrat que la part agent manifesti que es tracta d'un procediment accessori que es tramita de conformitat amb les normes del procediment civil (folis 94 a 97), no existeix cap dubte que la resolució de 13 de juny de 2014 té per objecte la confiscació dels béns objecte de delicte. Aleshores, la pretensió adreçada a l'obtenció del reconeixement del comís dels efectes del delicte no es pot incardinar en l'exequàtur previst per a les sentències civils i els efectes civils de les sentències penals, sinó que a la normativa específica, continguda a la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, es possibilita el reconeixement de les decisions dictades per un tribunal penal, respecte del comís, però en atenció a la llera processal i a les exigències contemplades en la referida normativa.

III.- Consegüentment amb les anteriors consideracions, procedeix la inadmissió a tràmit de la demanda d'exequàtur interposada per Salas.. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada, ateses les concretes circumstàncies del present cas i les diferents normatives aplicables que justifiquen els dubtes de dret en la present controvèrsia.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

INADMETRE A TRÀMIT la demanda d'exequàtur interposada per la representació processal de Salas en relació a la sentència ferma i definitiva dictada pel Tribunal de Districte dels Estats Units, districte est de Califòrnia, dictada per la divisió de Sacramento de data 13-06-2014, relativa a un fons de titularitat del Sr. Porras, de manera que es declarés executòria a Andorra i que els fons dipositats al compte bancari, i que posteriorment podrien haver estat transferits a l'Institut Nacional de Finances, que indicava són de titularitat de la part agent.

No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora