Recurs d'apel·lació contra l'Aute de 6 de novembre del 2024 que desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Anna Estragués Armengol Elsa Puig Muñoz

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pla

Representant: Sr. Vives

Advocat: Sr. Alfaro

Apel·lat: Badía

Representant: Sra. Marcos

Advocat: Sr. Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

OBJECTE: Recurs contra aute desestimant incident de nul·litat d'actuacions (art 18 quater LTPJ)

AUTE 000117/2025

Andorra la Vella, 12 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Sentència dictada el dia 17 de gener del 2024, es decidia:

"Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Pla contra la Sentència dictada en data 26 de maig del 2023 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada".

2.- La representació processal del Sr. Pla formulava incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta decisió, que resultava desestimat per aute de 22 d'abril del 2024, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades.

3.- El 10 de juliol del 2024, la representació processal del Sr. Pla formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió emanant la seva revocació i en el seu lloc es dictés nova resolució acollint l'incident de nul·litat d'actuacions articulat, anul·lant l'aute recorregut i per extensió la Sentència dictada, amb retroacció del procediment fins que es van produir les vulneracions descrites.

4.- La representació processal del Sr. Badía contestava al recurs d'apel·lació articulat demanant es dictés Sentència desestimant-lo íntegrament i imposant a la part que el promovia les costes que en derivaven.

5.- Designada pel President del TSJ, la composició de la Sala per a resoldre el recurs articulat, la representació processal del Sr. Pla recusava el ponent. Prèvia audiència de la part apel·lada, la petició de recusació era desestimada per aute de 6 de novembre del 2024, imposant les costes ocasionades a la part que la promovia.

6.- El 18 de novembre del 2024, la representació processal del Sr. Pla formulava recurs contra l'anterior decisió, demanant es dictés resolució acollint-lo i en el seu lloc donant lloc a la recusació que se sol·licitava.

7.- Per interlocutòria de 22 de novembre del 2024, es requeria la part que promovia el recurs per tal que en el termini de 10 dies hàbils acredités el pagament de les taxes judicials. Contra aquesta resolució, la part recurrent formulava recurs de reposició que s'inadmetia per Acord de la secretària judicial de 13-2-2025.

8.- Per aute de 31 de març del 2025 s'inadmetia per la presidenta en funcions del TSJC, el recurs d'apel·lació articulat envers la desestimació de la recusació articulada (Aute de 6 de novembre del 2024).

9.- Per aute de 19 de maig de 2025 es requeria novament la representació processal del Sr. Pla per tal que acredités el pagament de la taxa judicial. En cas contrari, se l'advertia que l'escrit de data 26 de novembre del 2024 no serà admès a tràmit (article 6 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000).

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució se circumscriu al recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Pla respecte de l'aute de 6 de novembre del 2024 que desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions que es plantejava amb relació a la Sentència de 17 de gener del 2024.

En la resolució que es recorre el Tribunal va examinar, desestimant, els concrets motius en què la part es fonamentava: 1) la manca de motivació de la Sentència fonamentada en el sistema de prelació de fonts andorrà (corpus iuris) i sense atenir-se a la jurisprudència de la Sala; 2) denuncia que els Magistrats de la Sala s'haurien d'haver abstingut, afirmant que com que no s'havia fet es conculcava el seu dret al procés degut i a un tribunal imparcial.

Segon.- Ara a través d'un extens escrit de 12 folis insisteix en el fet que els Magistrats que van dictar la Resolució inicial havien d'abstenir-se, denunciant que no gaudien de la deguda idoneïtat objectiva per tal de resoldre la causa que se'ls plantejava i que en conseqüència s'havien d'haver abstingut.

Quant al retret que se li feia respecte de la manca d'identificació de les fonts del dret o jurisprudència en què pretenia sustentar-se, refereix que era la prescripció triennal referint que aquesta s'havia indicat clarament en l'escrit de contesta a la demanda i que tampoc es justificava en la jurisprudència de la Sala (TSJC-238/2018).

Tercer.- Respecte de la primera causa en què la part fonamenta el seu recurs, poc recorregut se li pot atribuir. El deure d'abstenció consisteix en l'obligació que el legislador fixa a càrrec dels Batlles i Magistrats en mèrits del qual han d'apartar-se del coneixement de determinada causa en el supòsit de trobar-se immersos en el catàleg de causes previst en l'art. 73 de la LQJ que pretén garantir el dret de les parts a ser jutjat per un Tribunal imparcial. Tanmateix, la LQJ preveu el mecanisme de la recusació, que permet a les parts -ja no a l'òrgan jurisdiccional- denunciar segons criteris objectius preestablerts per la Llei, la situació que pot concernir determinat(s) Jutge(s) i que permet a l'usuari del servei públic judicial, demanar que s'aparti del coneixement de la causa, essent aquesta petició resolta pel president de cada jurisdicció on es plantegi.

Si aquestes premisses es traslladen al supòsit que s'examina s'ha d'observar com en cap moment, abans de l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat, la representació processal del Sr. Pla havia emès el més mínim dubte sobre la imparcialitat dels Magistrats que integren la Sala, sense que en aquesta alçada resulti admissible la denúncia que exercita de manera gratuïta, absolutament extemporània i sense que cap mena d'argument objectiu la pugui recolzar, com ja aquest Tribunal però també el Tribunal Constitucional han pogut declarar enfront d'idèntica pretensió en altres ocasions.

Quart.- Quant a la qüestió de la prescripció de l'acció exercida, convé fer una anàlisi acurada del contingut de l'escrit de contesta a la demanda per advertir que l'única línia de defensa desenvolupada per la part demandada girava entorn de la situació concursal que afectà el Sr. Pla. En concret, s'invocava la suspensió de les accions judicials decretada per l'article 8 del Decret del 4 d'octubre de 1969, així com l'obligació dels creditors d'inscriure els seus crèdits en el procediment concursal corresponent, afegint que el Sr. Badía no ho hauria fet.

En aquest context, la part demandada inferia que el creditor havia perdut el dret a reclamar un cop rehabilitat el deutor. Aquesta tesi es recull expressament a l'apartat G del seu escrit, titulat "Resum", al dors del foli 65, on s'afirma: "El demandant, en no presentar el seu crèdit en el procediment judicial de suspensió de pagaments, ara li ha prescrit l'acció i no pot reclamar en l'actualitat". I s'hi afegia seguit: "la seva demanda es caduca per prescripció de llurs accions de crèdit, justament per haver-hi renunciat l'any 2007".

No es pot deixar de remarcar, però, el caràcter manifestament equívoc d'aquesta formulació, que utilitza, dins una mateixa construcció sintàctica, tres figures jurídiques conceptualment diferenciades: la caducitat, la prescripció i la renúncia. Malgrat que totes tres comparteixen l'efecte pràctic d'impedir l'eficàcia de l'acció -i eventualment poden donar lloc a la desestimació de la demanda-, la seva naturalesa jurídica i el règim processal aplicable són substancialment diferents: la caducitat pot ser apreciada d'ofici pel Tribunal; la prescripció ha de ser invocada per la part interessada mitjançant l'oportuna excepció; i la renúncia té caràcter substantiu i opera quant al fons respecte de la pretensió articulada.

A més, no es pot passar per alt que la referència a la prescripció -i a les figures anàlogues- és purament accidental dins l'argumentació obstativa perquè en cap moment la representació processal del Sr. Pla formulava, com corresponia, una excepció peremptòria de prescripció de l'acció, amb els requisits de precisió i de fonamentació exigibles (termini de prescripció aplicable, còmput del termini, etc..). Aquesta omissió processal resultava determinant, ja que, davant la manca d'una deguda formalització d'aquesta excepció, el demandant es veia impedit de contestar-hi en degudes condicions, sota risc evident de patir una situació d'indefensió efectiva contrària als principis que vertebren el dret al procés degut, especialment si es té en compte que ni en l'escrit de dúplica ni en el definitiu escrit de conclusions, el Sr. Pla introduïa la més mínima referència a la prescripció de l'acció que ara pretén fer valdre.

En aquestes coordenades, s'ha d'entendre que la invocació de la prescripció de l'acció per la part demandada no ho va ser fins aquesta alçada i que aquest procedir resulta absolutament improcedent.

Cinquè.- Per tot el que s'ha exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Pla contra l'Aute de 6 de novembre del 2024 que es confirma en tots els seus extrems, imposant a la part recurrent en mèrits de l'art. 354.2 del CPC les costes que en deriven.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Pla contra l'Aute de 6 de novembre del 2024 que es confirma en tots els seus extrems, imposant a la part recurrent les costes que en deriven.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.