Incident de nul·litat acomiadament disciplinari fet en forma indeguda amb demanda reconvencional - prescripció (7000266/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000256/2017 ORIGEN: 7000266/2015 - 00

NIG: 5300542120150005137

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 26-05-2015 la representació processal del Sr. Girona va formular demanda laboral contra la societat Herrera, SL, sol·licitant la condemna de la defenent a abonar al seu mandant la quantitat de 37.489,50 euros en concepte d'indemnització, més interessos i costes i a declarar a la CASS la quantitat reclamada, fent-se càrrec cada part de l'import que correspongués.

En data 08-07-2016, la defenent va contestar a la demanda sol·licitant la seva desestimació tot i formulant una demanda reconvencional per tal de condemnar al Sr. Girona a pagar-li l'import de 26.639,81.-euros en concepte del preu de venda del material sostret, més les costes judicials.

La representació processal de l'agent es va oposar a aquesta demanda reconvencional sol·licitant a títol principal la seva total desestimació, en incórrer en defecte legal en la seva formulació, i subsidiàriament en haver prescrit la reclamació amb condemna a l'agent reconvencional al pagament les costes processals, i més subsidiàriament, la seva estimació parcial en el sentit de condemnar al seu mandant a pagar el preu de cost d'aquells articles reconeguts en el fet cinquè de l'escrit, descomptant-hi però els 500.-EUR que el seu poderdant ja va pagar al mes d'abril del 2015, el tot a compensar amb els imports al pagament dels quals la part contraria sigui condemnada, i sense especial condemna en costes.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 19-05-2017 rectificada per Aute del 24-05-2017, decidint : "Que estimant la demanda formulada pel Sr. Girona i desestimant totalment la demanda reconvencional interposada per la part defenent, així com no donant lloc a l'excepció d'indeguda formulació de la demanda però estimant en canvi l'excepció de prescripció de l'acció, s'escau declarar que l'acomiadament practicat per la part demandada en la persona del treballador fou fet en forma indeguda, i que és procedent condemnar la mercantil andorrana Herrera, SL. a pagar a la part agent la suma bruta de 37.489,50 EUR; incrementada dels interessos legals comptadors a partir del dia 8 de juliol de 2016, així; com a declarar i cotitzar a la CASS la quantitat total bruta especificada al Fonament de dret Cinquè de la present resolució, tot i sufragant les despeses processals causades segons allò previst al darrer Fonament de Dret de la present decisió.".

III.- la representació processal de la societat Herrera, SL, va formular recurs d'apel·lació.

Però, per Sentència del 30-11-2017 vam decidir "DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Herrera, SL, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 19-05-2017 i contra l'Aute rectificatiu de data 24-05-2017 que confirmem íntegrament, imposant a la societat Herrera, SL, les costes judicials de segona instància.".

IV.- Contra aquesta decisió, la representació processal de la societat Herrera, SL, formula incident de nul·litat reclamant es dictes una resolució "revocant" la nostra Sentència del 30-11-2017 i donant lloc al seu recurs en contra de la resolució d'instància, el tot sense imposar-li les costes en relació a l'incident.

La representació processal del Sr. Girona demana la desestimació de l'incident de nul·litat amb imposició de les costes de segona instància a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la societat Herrera, SL, sosté que existiria una violació del seu dret fonamental a la jurisdicció perquè no s'hauria respectat el dret a un procés degut pel fet de no tractar les parts amb igualtat i de no pronunciar una sentència fonamentada en dret.

Afegeix que hauria patit a la vegada indefensió, tracte discriminatori, manca de motivació i fins i tot arbitrarietat, i finalment omissió injustificada de proves.

Argumenta que no s'han tingut en consideració les tres testificals que permetien juntament amb la prova documental comptable acreditar que el comiat era legal i justificat i que el tribunal hauria d'haver entrat en el fons del comiat.

Argumenta d'altra banda que existia un reconeixement exprés del seu deute per part del treballador i que en no donar lloc a la compensació el Tribunal ha incurregut en una "omissió de pronunciaments".

La part incidental planteja clarament el seu incident de nul·litat com una possibilitat d'examinar novament i diferentment el cas ja resolt per aquesta Sala.

Però, cal recordar que, segons recorda el Tribunal Constitucional, en l'aplicació de la legalitat ordinària la decisió jurisdiccional ha de donar resposta a les qüestions plantejades i aquesta resposta no ha d'incórrer en error material patent, ha de ser motivada i no ha de resultar arbitrària, en el sentit de lògicament i jurídicament irraonable.

Així, el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es desprengui que la decisió no és arbitrària, i sense que es dubti de la imparcialitat del jutjador.

Tal supòsit de violació del dret a la jurisdicció no existeix en el present cas com ho exposarem de seguit.

II.- Pel que fa a la nostra motivació considerem que és del tot suficient i no és cert que no hem tingut en compte tots els arguments, peticions i proves.

En efecte, el tribunal Unipersonal va jutjar que el comiat s'havia practicat en forma indeguda i que el demandant tenia dret a percebre la indemnització prevista per l'article 98 del Codi de relacions laborals.

La part empresarial recurrent i ara incidental va sostenir que el tribunal no havia tingut en compte els elements que no permetien al Tribunal pronunciar que el comiat havia estat fet de forma indeguda. Tanmateix, sostenia que l'assalariat no provava que la rescissió de la relació laboral era il·legal.

A això vam contestar de manera motivada que és a l'empresa que pertoca provar que el comiat disciplinari que ha practicat és legal i que l'ha pronunciat en base a uns fets i motius reals i tipificats com a falta molt greu, tot i respectant les exigències formals; que una carta d'acomiadament disciplinari que no indica els fets constitutius de la falta molt greu invocada és totalment contrària a les exigències legals i jurisprudencials i que el respecte de les exigències formals també condiciona la legalitat del comiat.

En base a aquestes consideracions vam constatar que la carta de comiat era radicalment contrària a dret.

Per tant, de cap manera calia entrar en l'examen del fons del comiat puix aquestes constatacions i consideracions havien de portar a donar lloc a la indemnització reclamada, i per tant no era precisa més motivació per resoldre el cas.

III.- D'altra banda, l'altra qüestió per resoldre era de dir si, com ho havia considerat el primer jutjador, l'acció exercitada per la part reconvencional era prescrita en virtut de l'article 8 del Codi de relacions laborals donat que la recurrent sostenia que aquesta excepció de prescripció no era d'aplicació al present supòsit perquè existia un reconeixement de deute per part del Sr. Girona.

Però després de recordar els modes d'interrupció de la prescripció vam motivar perquè l'invocat "contracte de reconeixement de deute" no constituïa cap reconeixement de deute, en particular que "El document en qüestió és de la mateixa data que la carta de comiat i certament firmat per 3 tres testimonis, però no és firmat per les parts concernides, és a dir la societat Herrera, SL, i el Sr. Girona. A més, és relatiu a un import de 16.215.-euros quan la demanda reconvencional és de 26.639,81.-euros.

Potser l'empresa tenia la intenció de fer-li signar aquest document i potser li va intentar remetre, però, per la raó que sigui, el Sr. Girona no el va firmar, i no existeix cap manifestació de voluntat per part seva equiparable a un reconeixement de deute."

Per tant no és que no hem tingut en compte les proves invocades per la recurrent sinó que no les vam valorar en el sentit interessat per ella, ço és molt diferent i no pot fonamentar per si una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció.

En segon lloc, vam apuntar la diferència conceptual que s'ha de fer entre l'adquisició de la prescripció i la renúncia a una prescripció guanyada. Vam raonar perquè tal renúncia no existeix en el present cas i perquè, per tant, no es podia donar lloc a cap compensació.

De tot això no diu res la part incidental.

Per tant, no es pot considerar cap mancança en els nostres pronunciaments en relació a les pretensions i arguments de la part apel·lant, essent recordat a més que el dret a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret no implica de contestar a tots i cadascuns dels arguments de les parts.

I quan els fets acreditats i la regla de dret aplicables han de portar a una solució determinada, és del tot inútil i injustificat exposar consideracions sobre els aspectes del cas sotmès a la jurisdicció que es revelen indiferents a la seva resolució.

Finalment, no es veu en què no s'haurien tractat les parts amb igualtat ni en què la part empresarial hauria sofert discriminació.

Tampoc apareix quina indefensió hauria patit la part recurrent. Per conseqüent, l'incident no es pot estimar.

IV.- La desestimació de l'incident comporta la condemna de la part incidental a satisfer les costes judicials causades pel mateix.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat presentat per la representació processal de la societat Herrera, SL, contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 30 de novembre del 2017, imposant a la part incidental les costes generades pel mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.