Recurs contra desestimació incident de nul·litat d'actuacions.

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000002/2023 ORIGEN: 0000308/2022 - 1

NIG: 5300542120210002146

PARTS:

Apel·lant: Sra. Plana

Advocat: Sra. Girona

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL

Advocat: Sra. Serra

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Elsa Puig Muñoz

OBJECTE: Recurs contra desestimació incident de nul·litat d'actuacions.

AUTE 000032/2024

Andorra la Vella, el 16 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Aute de 11-7-2023 dictat en el rotlle TSJC-308/2022 es desestimava l'incident de nul·litat promogut per la Sra. Plana contra la Sentència dictada el 11-5-2023, condemnant a la promotora de l'incident a satisfer les costes judicials causades.

2.- El 7-11-2023, la direcció lletrada de la Sra. Plana formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant-ne la revocació, declarant la nul·litat de la Sentència d'11-5-2023 dictada per la Sala civil, acordant la retroacció de les actuacions fins al moment previ al seu pronunciament, i sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades, pretensió que sustenta en els següents motius de greuge.

En primer lloc, refereix que el Tribunal no s'havia pronunciat respecte dels arguments esgrimits en l'escrit de recurs d'apel·lació quan respecte de la Sentència dictada per la Batllia es denunciava error en la valoració de la prova i en l'aplicació de les regles que en vertebraven la càrrega. D'altra part, referia que la decisió del Tribunal es sustentava en dues Sentències dictades anteriorment, sostenint que una d'elles no havia estat invocada per cap de les parts i respecte de l'altra discrepava de la valoració que se n'efectuava.

Considerava que la referència a la Sentència TSJC-160/2021, sense tenir en compte les regles de la càrrega de la prova ni el principi d'autonomia de la voluntat de les parts, vulnerava el seu dret fonamental al procés degut.

Denuncia també que la Sentència dictada no es trobava fonamentada en dret atès que no feia referència a cap jurisprudència o a la Llei per fonamentar la seva valoració respecte del punt d'IPP i que el valor que s'assolia resultava molt diferent del que el Tribunal de Corts contemplava de manera reiterada i constant i que en definitiva la valoració que respecte del punt d'IPP es realitzava per la Sala civil, era arbitrària i subjectiva.

3.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, s'ha oposat al recurs articulat, sostenint que les resolucions adoptades per la Sala civil s'ajustaven a dret sense que concorregués cap de les irregularitats que la part que promovia l'incident plantejava. En conseqüència, interessa la desestimació del recurs articulat amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La defensa de la Sra. Plana articula recurs contra l'aute que desestima l'incident de nul·litat d'actuacions en el seu dia formulat contra la decisió de la Sala civil d'aquest Tribunal d'11-5-2023, sol·licitant es dicti resolució que anul·lant les resolucions anteriors, acordés la retroacció del procediment per tal que la sala civil dictès nova Sentència.

La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL s'oposa al recurs d'apel·lació, sol·licitant es dictès Resolució que el desestimés, imposant a la part que el promovia les costes que en derivaven.

Segon.- El recurs d'apel·lació formulat per la direcció lletrada de la Sra. Plana no deixa de ser una mera reiteració dels mateixos arguments que ja es plantejaven en l'incident de nul·litat d'actuacions, sense introduir una crítica precisa respecte d'aquesta, sinó que es limita a discutir la Sentència en el seu dia dictada, el que ja per si sol seria suficient per a desestimar el recurs que s'articula.

Això no obstant, amb l'ànim de convèncer -si és que es pot- la part de la manca de fonament del recurs, tornarem a examinar els diferents arguments en què sustenta les seves pretensions.

Tercer.- En primer lloc, considera que la Sentència dictada per la Sala civil incorrea en incongruència a partir del moment que no valorava els arguments que en el recurs s'havien introduït respecte de l'error en la valoració de la prova i vulneració de les regles que en regien la càrrega.

Respecte d'aquesta qüestió, convé recordar que l'objecte del procediment instat per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la Sra. Plana consistia en una reclamació econòmica a alçada de 6.343,13.- EUR en concepte de pensions d'invalidesa percebudes en el període comprès entre el mes de gener del 2019 i fins al mes de maig del 2020, més la quantitat que resultés de les pensions d'invalidesa satisfetes per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL des del mes de juny i fins a la resolució del litigi, més interessos i costes. Aquesta pretensió deriva de l'accident patit per la Sra. Plana el 10-8-2017 en un supermercat, fruit del qual per transacció judicial homologada el 30-4-2019 va percebre de la companyia asseguradora corresponent, una indemnització per IPP de 35.000.- EUR, entre altres, i simultàniament, el 10-4-2018, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL li va reconèixer una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del Grup II amb efectes a partir del 17-12- 2018 a raó de 357,70.- EUR mensuals. Considerant que la pensió d'invalidesa i la indemnització per IPP indicada, indemnitzaven un mateix concepte i que en aquesta eventualitat la Sra. Plana obtenia un lucre que no es trobava justificat, articulava una acció en enriquiment injust, a través de la qual en essència pretenia recuperar els imports que en concepte de pensió per invalidesa li havia pogut satisfer i que derivaven de l'accident indicat.

En tal supòsit la controvèrsia jurídica que es suscitava implicava determinar si la indemnització per IPP i la pensió per invalidesa reconeguda per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL resultaven conceptualment coincidents. I com sia que aquesta decisió ja havia estat resolta amb anterioritat per aquest Tribunal, la més elemental seguretat jurídica i igualtat dels ciutadans en l'aplicació del dret, exigia recórrer als pronunciaments adoptats, encara que cap dels litigants s'hi hagués referit expressament.

D'altra banda, i quan a la incongruència que entre la interpretació que la Batllia va realitzar respecte de la Sentència dictada en el rotlle TSJC-160/2021 i aquella d'aquest Tribunal tampoc compartim tal argumentació. En efecte, aquesta resolució si bé admet unes lleugeres diferències conceptuals entre IPP i prestació d'invalidesa, destaca que ambdues tenen per finalitat comuna indemnitzar les conseqüències dels límits funcionals patits per la víctima, precisant que la pensió de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL té un àmbit més reduït atès que només rescabala les conseqüències sobre la capacitat de guany, quan la indemnització per limitació funcional (IPP o DFP) té un abast més general, "ja que a més de les conseqüències merament personals, pot comportar també unes conseqüències de caire patrimonial". I ja en aquesta situació admetíem que "la solució per evitar indemnitzar dues vegades el mateix concepte, les dues indemnitzacions no es poden acumular i l'import de la pensió s'ha de deduir de la indemnització per IPP (salvat que el perjudicat renunciï a percebre aquesta darrera) ···, sempre i quan l'import fixat en concepte d'IPP o DFP integri l'element patrimonial sigui per la majoració del punt d'IPP, sigui per haver integrat aquest l'element patrimonial de forma clara en l'import global". I el fet que l'IPP i la pensió d'invalidesa satisfeta indemnitzessin un mateix element patrimonial és el que motivava la decisió desestimatòria de la Batllia, criteri que es confirmava per la Sala civil.

Quart.- Respecte de l'error en la valoració de la prova

La part que promou l'incident destina gran part de l'escrit que ha presentat a denunciar un error en la valoració del punt de l'IPP, sostenint que l'import en què s'havia fixat no es corresponia als barems establerts pel Tribunal de Corts en aquest àmbit.

Aquest aparell argumental resulta no obstant estèril. En efecte, cap de les resolucions recorregudes es fonamenta en el valor del punt d'IPP. La referència que a aquesta qüestió s'efectua intervé a títol d'argument de reforç per a excloure que es pogués acumular la pensió d'invalidesa i la indemnització per IPP, argumentant per això que si es sumava la capitalització de la primera a alçada d'un 50% amb la indemnització per IPP obtinguda s'assolia una suma global de 65.156,26.- EUR que prorratejada amb l'IPP que presenta la part demandada (20,8%), oferia una valoració per punt superior a 3.100.- EUR, import aquest que correspon aproximadament al doble d'aquell que fixen els Tribunals en totes aquelles resolucions que la mateixa part invoca i que permet excloure els arguments que es plantejaven.

Tampoc podem admetre que les resolucions dictades menystinguin el principi d'autonomia de les parts i més concretament de la Sra. Plana i de la companyia d'assegurances del centre comercial que van establir lliurement l'import de la indemnització. Aquest argument, topa amb la mateixa conducta de la segona que una volta va ser intimada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL per a liquidar la meitat de la capitalització de pensió d'invalidesa en mèrits de l'acció de repetició que es contempla en la Llei de seguretat social, es negava a fer cap pagament, defensant que aquella indemnització ja s'havia pagat directament a la Sra. Plana. En tot cas, la mateixa literalitat de la transacció judicial atorgada, confirma que la indemnització rebuda intervenia per compensar també el dèficit patrimonial patit, sense que aquella infracció a les regles sobre la càrrega de la prova puguin prosperar atès que en definitiva corresponia a la part que defensava que la indemnització per IPP i la pensió per invalidesa eren complementàries i es podien acumular, justificar-ho ja no tan sols en mèrits de l'aforisme "ei incumbit probatio qui dicit non qui negat" sinó també en atenció a la major facilitat probatòria que disposava respecte de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en haver estat part en els dos litigis, el què de cap de les maneres ha fet.

Cinquè.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat respecte de l'Aute d'11-10-2023 que confirmem íntegrament.

Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la direcció lletrada de la Sra. Plana contra l'Aute 140/2023 dictat per la Sala civil d'aquest Tribunal el dia 11-10-2023 que confirmem íntegrament.

Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades derivades del recurs articulat.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.