Indemnització perjudici corporal - Comptabilitat IPP i renda per invalidesa de l'accident laboral- condicions (6000357/2018)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000160/2021 ORIGEN: 6000357/2018 - 00

NIG: 5300542120180002076

PARTS:

Apel·lant: Duque

Representant: Sra. Conde

Advocat: Sra. Ribes

Apel·lat: Sra. Sandoval

Representant: Sra. Gálvez

Advocat: Sr. Ruiz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Indemnització perjudici corporal - Comptabilitat IPP i renda per invalidesa de l'accident laboral- condicions.

SENTÈNCIA 193-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En les actuacions 6000357/2018 instades per la representació processal de la Sra. Sandoval en responsabilitat civil i en reclamació de quantitat per a la indemnització dels perjudicis soferts com a conseqüència de l'accident laboral sobrevingut el 25-08-2017, el Tribunal de Batlles, secció civil, va dictar resolució de data u de març de l'any dos mil vint-i-u, amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva ad causam, aixecada per part de la representació processal de la societat Duque.

Segon.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per part de la representació processal de la Sra. Sandoval contra la societat Duque i condemnar aquesta darrera a indemnitzar-la per raó dels següents conceptes:

Per raó d'incapacitat total transitòria, pel període comprès entre el 25 d'agost del 2017 i el 24 de setembre del 2018, la suma que s'estableixi en període d'execució de sentència, a través de la certificació que lliuri la Caixa Andorrana de Seguretat Social respecte de les sumes per ella abonades a l'agent en el període i concepte referit.

Per raó d'incapacitat parcial permanent, l'import de 19.500.- euros;

Per raó de perjudicis dolorós, estètic i de lleure, els imports respectivament de 8.000, 1.300 i 400.-euros;

Per raó de les despeses de manutenció i allotjament d'un acompanyant de la demandant en el decurs de la seva hospitalització al desembre del 2017, la suma de 263,58.-euros;

Per raó de les despeses de reclamació extrajudicial del deute, l'import de 21,95.-euros.

Tercer.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades per raó de la tramitació del present judici, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i eventualment de saig, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.".

Segon.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Duque, demanant la seva revocació en el sentit de no fixar cap quantia en concepte d'indemnització de la Incapacitat Permanent Parcial, i sense imposar-li les costes de primera ni de segona instància.

S'alça en contra del fet que la sentència ha fixat la indemnització per Incapacitat Permanent Parcial en 19.500.-euros tot i haver estat provat que la demandant percep de la CASS una pensió de invalidesa derivada de l'accident laboral d'Autes.

Argumenta que aquesta pensió indemnitza el mateix perjudici que la IPP doncs la pensió per part de la CASS rescabala la incapacitat derivada de l'existència de certes limitacions físiques consolidades i que en el concepte de IPP s'indemnitza les limitacions físiques que tenen incidència laboral ; que acordar la condemna a indemnitzar pel perjudici de la IPP equival a enriquiment injust i indemnitza dues vegades el mateix concepte; que a partir del moment en què la CASS té l'obligació legal d'indemnitzar una invalidesa quan es donen els requisits recollits al Capítol cinquè del Títol II de La Llei 1/2008, el perjudicat ja no té legitimació per reclamar per aquest concepte. A partir del moment en què percep aquella pensió o capital per invalidesa de La CASS i el seu perjudici deixa d'existir, i que la capitalització de la pensió que ja percep la Sra. Sandoval equival pràcticament a l'import fixat per la sentència.

D'altra banda, sosté que la seva oposició a la demanda era raonable i justificada i que per tant no hi havia lloc a imposar-li les costes processals causades en primera instància.

Tercer.- La representació processal de la Sra. Sandoval sol·licita la desestimació íntegra del recurs, amb imposició de les costes processals de segona instància a l'apel·lant.

Argumenta en substància que la qüestió plantejada pel recurs ja ho fou en primera instància i resolt en la Sentència, i que comparteix la motivació de la mateixa que es tracta de dos perjudicis distints que s'han d'indemnitzar separadament de conformitat amb l'article 162 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre, de la seguretat social.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En aquesta alçada, la discussió es cenyeix a la qüestió de dir si un perjudicat per un accident laboral al que s'atorga una pensió de la CASS per invalidesa derivada de l'accident pot també obtenir la condemna del responsable a pagar cert import en concepte d'indemnització de la seva Incapacitat Permanent Parcial (IPP).

La societat responsable de l'accident considera que es tracta de dos conceptes iguals, mentre que la víctima de l'accident considera que són diferents i que mereixen la seva pròpia indemnització.

La sentència d'instància ha considerat que compte tingut de la definició donada de la invalidesa per l'article 162 de la Llei de la seguretat social la mateixa s'havia de considerar com un concepte distint de la IPP.

Segon.- Prèviament convé recordar que ens trobem en seu de responsabilitat civil on regeix el principi de restitució in integrum en virtut del qual el perjudicat s'ha de veure indemnitzat de tots els seu perjudicis, sense guany ni pèrdua.

Això implica que no es poden duplicar els conceptes. Tanmateix implica que el responsable té l'obligació d'indemnitzar cada concepte de perjudici en la seva totalitat i que no pot intentar eludir les conseqüències de la seva responsabilitat invocant un pagament fet per un tercer si aquest pagament no ha extingit la totalitat de la indemnització que el responsable ha de satisfer.

Quant a la jurisprudència andorrana apareix que han pogut existir solucions diverses però pel que fa a la jurisprudència més recent, és cert que la Sala penal d'aquest Tribunal Superior, fixant les indemnitzacions en concepte de responsabilitat civil conseqüència d'un delicte penal, ha pogut indicar que la IPP i la pensió d'invalidesa procedeixen del mateix concepte amb modalitats diferents de fixació i de pagament (Aute 78-2019 del 24-09-2019) i que l'import de la capitalització de la pensió d'invalidesa s'havia de deduir de la indemnització de la IPP ja que la mateixa integra a dintre del seu concepte el perjudici derivat de la incidència professional de les limitacions funcionals del perjudicat (Aute 139-2019 del 20-12-2019).

En el mateix sentit s'ha pronunciat el Tribunal de Corts el 18-01-2019 (Delicte menor 6000121/2017) en un cas d'accident laboral in itinere, on ha jutjat que tot i ésser ajustada la petició realitzada en concepte de IPP, s'havia de restar d'aquesta quantitat la quantitat abonada per la CASS com a pensió d'invalidesa pel mateix accident.

Del seu costat, aquesta Sala ja ha indicat d'una part que la indemnització en concepte de IPP s'havia de fixar en funció del percentatge de IPP determinat segons els mètodes i criteris propis a aquesta noció, i no pas en funció de la pensió fixada per la CASS, essent aquest darrer import la base de l'acció subrogatòria de la CASS (STSC 234/2017 del 30-11-2017) i, d'altra part, que la víctima d'un accident laboral no podia pretendre acumular la pensió d'invalidesa que percebia de la CASS com a conseqüència de les seqüeles de l'accident laboral amb la indemnització per IPP (STSC 423/2018 del 30-05-2019).

Tercer.- Quant a la IPP, recordarem que es tracta d'indemnitzar el perjudici provocat per la limitació de les possibilitats orgàniques, físiques o intel·lectuals, o també pel dolor persistent, i que es tracta d'un dèficit funcional permanent i definitiu, desprès de la consolidació, és a dir, quan l'estat de la víctima no es pot millorar via un tractament mèdic adaptat. El grau del dèficit funcional o de la limitació no és l'únic criteri que es pren en compte per determinar la indemnització ja que aquest percentatge serveix per mesurar l'extensió del dany personal, amb la precisió que les conseqüències funcionals augmenten gairebé exponencialment amb l'augment de la discapacitat, però que també s'ha de tenir en compte l'edat ja que com més jove és el perjudicat i més és susceptible de viure amb aquesta limitació funcional i patir de les seves conseqüències.

Es veu que es tracta d'un concepte ampli destinat a indemnitzar varis aspectes de les limitacions funcionals i es parla ara de dèficit funcional permanent.

Quant a la legislació social (Llei 17/2008 del 03 d'octubre de la seguretat social i Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social del 27-05-2015), l'article 162 de la Llei preveu que:

"La invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional és la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional".

El grau d'invalidesa correspon a la mesura de la reducció de la capacitat de treball de la persona i la reducció de la capacitat de guany correspon a la reducció dels seus ingressos que pot comportar aquesta pèrdua de capacitat de treball.

La prestació d'invalidesa es determina segons el grau d'invalidesa (o menyscabament) i es calcula en funció del grau de minva de la integritat corporal i de la pèrdua d'ingressos .

Per tant, apareix que si bé no es tracta ben bé del mateix concepte, ni que tampoc es pot afirmar com ho fa la sentència que es tracta de dos conceptes distints, els dos conceptes tenen en comú d'indemnitzar les conseqüències dels límits funcionals patides per la víctima.

Ara bé, la pensió d'invalidesa de la CASS té com a abast només les conseqüències sobre la capacitat de guany, quan la indemnització de les conseqüències de la limitació funcional patida, que fonamenta també la IPP o DFP, té un abast més general ja que, a més de les conseqüències merament personals pot comportar també unes conseqüències de caire patrimonial.

D'altra banda, en virtut de l'article 90 de la Llei de la seguretat social, la CASS pot obtenir prop del tercer responsable de l'accident de treball el rescabalament de les prestacions i compensacions econòmiques que ha pagat a la víctima sense però poder reclamar una quantitat superior a la que els tribunal assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable.

D'aquests paràmetres ressurt la solució que, per evitar indemnitzar dues vegades el mateix concepte, les dues indemnitzacions no es poden acumular i l'import de la pensió s'ha de deduir de la indemnització per IPP (salvat que el perjudicat renunciï a percebre aquesta darrera [veure en aquest sentit el ja citat Aute 78-2019 de la Sala penal]), sempre i quan l'import fixat en concepte d'IPP o DFP integri l'element patrimonial sigui per majoració del valor del punt d'IPP, sigui per haver integrat aquest element patrimonial de forma clara en l'import global (veure en aquest sentit el ja citat Aute de la Sala penal Nº139-2019 en els Autes 63-2019 CONSIDERANT XII).

Quart.- En el present cas, on ressurt clarament de la pericial, de les pretensions de l'agent i de la sentència que l'import de 19.500.-euros (que ressurt d'aplicar un percentatge d'IPP del 15% a una persona que en el moment de l'accident tenia 54 anys) només indemnitza les conseqüències en la esfera personal de la disminució de la flexió ventral de la columna dorso-lumbar i de la limitació menys important de la flexió dorsal d'aquest tram de la columna que pateix la Sra. Sandoval, no s'ha de descomptar l'import capitalitzat de la pensió d'invalidesa atorgada per la CASS.

No s'ha de descomptar perquè no existeix l'enriquiment denunciat puix la Sra. Sandoval no es veu indemnitzada dues vegades pel mateix concepte.

De decidir el contrari es donaria la situació injusta i contrària a dret que el responsable es beneficiària del fet que la perjudicada percep una pensió finançada per la col·lectivitat que ell no paga, mentre que dita perjudicada es veuria privada de la indemnització a la qual pot pretendre en reparació de les conseqüències en la seva esfera personal i intima de la limitació funcional patida, essent precisat a més a més que l'import de la pensió sobrepassarà sense cap dubte l'import de la indemnització per IPP.

Per consegüent, el recurs s'ha de desestimar.

Cinquè.- L'altre aspecte del recurs és relatiu a les costes ja que la part apel·lant sosté que la seva oposició a la demanda era raonable. Però no advertim cap iusta causa litigandi, i la desestimació del recurs i la confirmació del caràcter substancial de l'estimació de la demanda justifiquen mantenir la condemna en costes de primera instància de la part defenent vençuda.

Sisè.- La desestimació íntegra del recurs determina la imposició a la part apel·lant de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Duque, contra la sentència de data 01-03-2021 dictada pel Tribunal de Batlles, secció civil, de la qual confirmem la part dispositiva.

Segon.- IMPOSAR a la societat Duque, les costes d'aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.