Arrendaments urbans-embargament preventiu posterior a la sentència (0042/11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-042/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 19 de març del 2010 va decidir estimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Guerrero contra el Sr. Vendrell i la societat "P.A. SL", condemnant solidàriament als defenents a pagar a l'agent la suma de 10.370,96 euros, import dels lloguers deguts per aquests, augmentada amb l'interès legal corresponent a aquesta quantitat a comptar de la data fixada per la contesta a la demanda, més la quantitat mensual de 2.505 euros en concepte d'ocupació indeguda de l'immoble que el defenent havia tingut arrendat des del dia 1 de juny del 2009 i fins el dia 31 d'agost del 2009, amb els interessos legals calculats per mensualitats vençudes, i a satisfer la totalitat de les costes judicials.

II.- En data 12 d'abril del 2010 la representació processal del Sr. Guerrero va formular demanda d'embargament preventiu sobre els béns i drets del Sr. Vendrell i de la societat mercantil andorrana "P.A. SL", argumentant que, atès que no havia estat possible notificar al Sr. Vendrell la Sentència citada, era procedent embargar preventivament els seus béns per tal de garantir l'import de 13.000 euros, més aquella quantitat que prudencialment assenyalés la Batllia en concepte d'interessos, despeses i costes, atès el perill de que, mentre es portava a terme la recerca, els defenents fessin desaparèixer els seus béns, prestant el corresponent aval bancari.

III.- L'Aute dictat en data 21 de juny del 2010 va decidir estimar parcialment la demanda d'embargament preventiu sol·licitada per la representació processal del Sr. Guerrero i decretar-lo per compte i risc de la part actora sobre els béns del Sr. Vendrell per tal de garantir el pagament de la suma establerta per la Sentència de data 19 de març del 2010, mentre que va desestimar aquesta petició respecte de la societat "P.A. SL", entenent que respecte d'ella no havia resultat acreditada l'existència de periculum in mora.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Guerrero i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació parcial, en el sentit d'estimar igualment la demanda respecte de la societat "P.A. SL", decretant l'embargament preventiu sobre els béns i drets d'aquesta societat per tal de garantir el pagament de la suma establerta per la Sentència de data 19 de març del 2010.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- De l'examen de les actuacions es dedueix que la mesura que sol·licitava la representació processal del Sr. Guerrero no és la d'embargament preventiu a la què ella fa referència, sinó que el que pretén és una execució provisional de la Sentència dictada en el seu dia. En efecte, quan es presenta la demanda d'embargament preventiu en data 12 d'abril del 2010 (foli 174) l'objecte del litigi ja havia estat resolt per la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de data 19 de març del 2010 (foli 167) que encara no era ferma en aquell moment i que condemnava al Sr. Vendrell i a la societat "P.A. SL" a pagar a l'agent la suma de 10.370,96 euros en concepte de lloguers pendents de pagament, més la quantitat de 2.505 euros com indemnització per ocupació indeguda de l'immoble arrendat des del dia 1.06.09 i fins el 31.08.09. Per aquest motiu, no es pot parlar de l'existència de fumus boni iuris, sinó del dret derivat d'una decisió que encara no era ferma en aquell moment, ja que la representació processal de la societat "P.A. SL" ja havia presentat en data 9 d'abril d'aquell any un recurs contra la citada Sentència (foli 194), encara que finalment la Sentència d'aquesta Sala de 24 de març del 2011 va desestimar aquest recurs, atès que l'apel·lant no havia fonamentat motivadament la seva pretensió de revocació, com exigeix la norma vuitena de la disposició addicional segona de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes de data 30 de juny del 1999, tenint en compte, a més a més, que la part recurrent tampoc havia consignat les sumes degudes, com disposa la norma dotzena de la disposició addicional segona de la LAFU.

Atès el moment processal en el què es sol·licita l'embargament preventiu, aquest no es podia estimar i tampoc es podia estimar la demanda d'execució provisional que és la que en realitat es formula, ja que aquesta possibilitat no està contemplada en l'ordenament andorrà respecte dels litigis que deriven dels contractes d'arrendament. En efecte, mentre que l'article 70 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials disposa en relació a altres recursos que el president de la Sala civil del Tribunal Superior es pronunciarà sobre la seva admissió a ambdós o a un sol efecte, condicionant en aquest darrer cas l'execució provisional a la prestació d'una caució, en matèria d'arrendaments el recurs d'apel·lació es presenta directament davant del Batlle que eleva els autes a la Sala civil i aquesta sense cap altre tràmit, llevat que una de les parts demani la celebració del judici oral, dicta Sentència dins el termini de trenta dies a comptar de la recepció, sense que estigui prevista l'admissió a un efecte, ni per tant la possibilitat d'execució provisional, mentre que la norma 14 a) de la disposició addicional segona de la LAFU disposa que "quan sigui ferma la Sentència que condemni al desnonament i una vegada retornats els autes a la Batllia en cas d'apel·lació, es procedeix a l'execució a instància de l'actor" i, pel contrari, en l'apartat d) ordena que no tinguin efectes suspensius les apel·lacions eventuals que es puguin interposar en període d'execució, disposició que, interpretada a contrari, significa que sí el tenen les interposades abans d'aquest moment processal. D'altra banda, la possibilitat d'executar provisionalment una Sentència de desnonament que encara no és ferma aniria sens dubte en contra del principi de protecció dels drets de l'arrendatari, com a part més feble de la relació, que es posa de relleu al llarg de tota la Llei i comportaria per ell un perjudici irreparable en el supòsit de que finalment fos estimat el recurs formulat.

Per aquesta raó, sense entrar a examinar si existeix periculum in mora en el supòsit que no es puguin embargar preventivament els béns de la societat "P.A. SL", procedeix desestimar aquest recurs, imposant les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Guerrero contra l'Aute dictat en data 21 de juny del 2010 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.