Valoració de la inadmissió a tràmit de l'incident d'execució contra l'acord d'embargament del Saig (6000648/2019)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000041/2020 ORIGEN: 6000648/2019 - 00

NIG: 5300542120150003254

PARTS:

Apel·lant : Sr. Puig

Advocat : Sr. Pla

Apel·lat : Diez

Procurador : Sra. Girona

Advocat : Sra. Castillo

AUTE 089-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 18.11.2019, el senyor Puig va interposar un incident d'execució impugnant la diligència emesa en data 23.9.19 per la Saig Sra. Ferreras, en el marc de l'expedient número EX-CV/18-003457-G.

Segon.- En data 6.12.2019 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute decidint el següent:

"Primer.- No admetre a tràmit l'incident d'execució de sentència formulat pel Sr. Puig mitjançant escrit de data 18 de novembre del 2019, i arxivar el present procediment sense cap altre tràmit.

Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."

Tercer.- Contra l'esmentat Aute el Sr. Puig va formalitzar recurs d'apel·lació contra l'esmentat Aute, el qual fou admès a tràmit a un sol efecte pel President d'aquesta Sala, de conformitat amb el contingut dels articles 39 de la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la justícia i de l'article 70 de la Llei Transitòria de procediments judicials.

Quart.- El dia 9.7.2020 el Sr. Puig va formular escrit de conclusions sol·licitant que es revoqui el mateix en el sentit d'admetre a tràmit l'incident d'execució. De forma subsidiària, demana que el Tribunal Superior de Justícia resolgui les qüestions per ell demanades, amb la condemna a l'adversa de la totalitat de les costes processals d'advocat i de procurador si s'escau.

En altressí primer demana que s'admeti com a prova els documents que adjunta 1 i 2 en aquest escrit.

Cinquè.- En data 5-08-2020, la representació processal de la societat Diez, va aportar el corresponent escrit de contestar les conclusions demanant que es vulgui desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació fent imposició a l'apel·lant de les costes, incloent-hi les d'advocat i procuradora.

Sisè.- En data 21.1.2021, aquest Tribunal va dictar Aute decidint el següent:

"Primer.- Donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal del Sr. Puig en aquesta alçada.

Segon.- Concedir el termini de cinc dies a les parts litigants a fi que manifestin el que creguin per convenient al respecte i si ho consideren oportú."

Setè.- Per escrit de data 3.2.2021 la representació processal de la societat Diez va formular les oportunes manifestacions al respecte de les proves.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs no és altre que la valoració de la inadmissió a tràmit de l'incident d'execució efectuada per l'Hble. Batlle d'instància per Aute de data 6 de desembre de 2019.

Aquesta qüestió ja ser resolta per Aute de 22.6.20 (TSJC 175/19) per una altra decisió idèntica entre les mateixes parts. El resoldrem en base als mateixos fonaments.

Segon.- La Sentència dictada per aquesta Sala en data 30-10-2018, Rotlle TSJC-237/2018, estableix que "Pel que es refereix als mitjans d'impugnació que es poden emprar contra els acords dictats pel Saig, sense perjudici de les diferents previsions legals que determina la submissió de l'actuació del Saig al control judicial (fonamentalment, art. 21), es determina específicament que (art.39.3) els acords d'embargament poden ésser impugnats davant de l'òrgan de control segons les normes de procediment vigents:

"3. L'acord d'embargament pot ser impugnat davant del batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar o, quan es tracti d'un acte administratiu, davant del Batlle o tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn. Aquesta impugnació es tramita i es resol de conformitat amb les normes de procediment vigents".

I continua dient l'esmentada sentència:

"III.- L'incident d'execució interposat contra l'acord del Saig, d'acord amb les previsions dels articles 21.2, 38.6 i 39.3 de la Llei del Saig, segons reforma propiciada per la Llei 8/2017, determina que aquests incidents s'han de resoldre segons les normes processals vigents (Art.21.2 "2. Els incidents d'execució que es puguin plantejar han de ser coneguts i resolts per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o aquell altre òrgan que correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de procediment vigents"), s'amplia la impugnació als acords d'execució, derivat de l'atorgament d'aquesta competència al Saig per la Llei 8/2017 (Art. 38.6 "6. L'acord d'execució pot ser impugnat davant del batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què es notifiqui. Aquesta impugnació es tramita i resol de conformitat amb les normes de procediment civil vigents") i també es possibilita, en el mateix sentit, la impugnació dels acords d'embargament ("39.3. "3.L'acord d'embargament pot ser impugnat en la mateixa forma que estableix l'article 38.6 o, quan es tracti d'un acte administratiu, davant del batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn".)

"Aquests incidents d'execució no s'han de limitar exclusivament a la impugnació de les partides d'honoraris de les costes judicials, sinó que com a mitjà d'impugnació poden posar de manifest els vicis o defectes que, al seu criteri, afecten a l'acord dictat pel Saig".

Així de l'esmentada Sentència que es fonamenta en la Llei del Saig, es deriva, d'una banda que els acords d'embargament dictats pel Saig poden ser objecte d'impugnació de forma independent dels incidents d'execució pròpiament dits (ja que la llei del Saig regula l'acord d'execució i l'acord d'embargament en articles diferents), i que en la seva impugnació es pot posar de manifest qualsevol vici o defecte que pugui afectar a l'acord d'embargament dictat pel Saig. No es pot oblidar que l'actuació del Saig no pot escapolir-se del control judicial atès que actua per delegació d'aquest (art. 21 de la Llei del Saig) i que la tutela judicial efectiva abasta també a la fase d'execució de les resolucions judicials (TSJC 89/20). Si poguessin restar actuacions no sotmeses a control judicial, s'estaria infringint greument l'article 10, i els articles 85 i seg. de la Constitució.

Tercer.- Procedeix, en conseqüència, la revocació de l'Aute d'instància en el sentit de què s'admeti a tràmit la impugnació de l'acord d'embargament dictat per la Saig, senyora Ferreras.

Quart.- L'admissió a tràmit de la impugnació de l'acord d'embargament dictat pel Saig comporta haver de determinar si aquesta Sala ha d'entrar a valorar les qüestions de fons contingudes en la impugnació i no valorades pel Tribunal a quo, o si, per contra, procedeix retornar les actuacions al Tribunal d'instància als efectes de què efectuïn la pertinent decisió al respecte.

La Sentència d'aquesta Sala de 27 de juny de 2016, Rotlle TSJC-486- 2015 va establir el següent criteri respecte al doble grau de jurisdicció: "Com ho ha plantejat la part incidental, el fet d'entrar directament al fons després d'haver resolt una excepció processal en el sentit oposat al primer jutjador quan aquest no ha entrat a resoldre el fons, ens ha de portar a estudiar la qüestió dels doble grau de jurisdicció i el seu abast constitucional, per determinar si pot existir una violació de l'article 10 de la Constitució i del dret fonamental a un procés degut.

(...) Però, s'ha de distingir entre doble examen i doble pronunciament, i la qüestió esdevé determinar si les parts tenen el dret només al primer, i en aquest cas es pot admetre la possibilitat de no retornar els autes, o si tenen dret al segon, i en aquest cas, no es pot admetre que el Tribunal Superior resolgui directament una qüestió que no va donar lloc a pronunciament per part del Tribunal a quo.

Per contestar a aquesta qüestió, ens hem de referir a la jurisprudència del Tribunal Constitucional relativa al doble grau de jurisdicció. Aquest darrer ha reconegut la seva importància en uns termes clars, motivant (en la Sentència de data 3 de març de 2014, dictada en el marc de la causa 2013-30-RE) que "l'apel·lació està íntimament unida a la consideració que un litigi ha de poder ser examinat dues vegades, atès que el seu objectiu és permetre un nou examen del litigi : el pronunciament d'apel·lació, que intervé en segon lloc, s'efectua per magistrats normalment més experimentats i dels quals, a més, es pot esperar que jutgin millor, perquè la instrucció davant els primers jutges ha dilucidat i ha aclarit les dades de l'assumpte. Altrament dit, és la preocupació d'una bona administració de la justícia que duu a la tècnica del doble grau de jurisdicció i "si el principi del doble grau de jurisdicció no té per ell mateix valor constitucional, en el sentit que el legislador el pot excloure, per contra, quan aquest mateix legislador l'estableix, esdevé un composant del dret a la jurisdicció. Per aquest motiu, pel fet d'incloure'l en un dret que reconeix l'article 10 de la Constitució, el legislador li atorga una abast constitucional". I també va precisar en la Sentència del 16 de febrer de 2015 dictades en el marc de les causes 2014-22 i 32-RE, que "l'apel·lació, per ser un procés degut, en el sentit de l'article 10 de la Constitució, ha de permetre que l'assumpte resolt en primera instància sigui examinat per ulls nous, amb l'extensió i amplitud que la mateixa llei pugui determinar. Aquesta és la seva raó de ser: jutjar de nou un assumpte a través de la mirada d'un magistrat o d'un tribunal que no tingui sobre ell cap judici personal previ i d'aquesta forma s'aproximi a la decisió apel·lada i a les actuacions que la van originar.

D'aquestes consideracions, s'ha d'extreure la conclusió que seria contrari a la Constitució el fet de privar una part de la possibilitat que la seva causa fos jutjada una segona vegada en apel·lació i de la possibilitat d'obtenir un pronunciament complet de la justícia, és a dir, un pronunciament del primer jutjador i un pronunciament de la jurisdicció d'apel·lació sobre la integritat del litigi."

Conseqüència de l'anterior és que procedeix retornar les actuacions al Tribunal a quo als efectes de què una vegada admesa a tràmit la impugnació de l'acord d'embargament, decideixi sobre totes i cadascuna de les qüestions plantejades en la mateixa.

Cinquè.- En atenció a la matèria objecte del present recurs, no procedeix que s'efectuï cap pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades, en cap de les dues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- ESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Puig contra l'Aute de data 6 de desembre de 2020, dictat per l'Hble. Batlle, en el sentit de declarar l'admissió a tràmit de l'incident d'execució contra l'Acord d'embargament del Saig, dictat en data 23.9.18, i retornar les actuacions a la instància per a què resolguin sobre el fons.

Segon.- No procedeix efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-