Excepció de cosa jutjada; inadmissibilitat (6000501/2018)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000211/2020 ORIGEN: 6000501/2018 - 00

NIG: 5300542120180001951

PARTS:

Apel·lant : A

Procurador : Sra. Calatayud

Advocat : Sr. Bermudez

Apel·lat : Srs. Palomo i Puga

Advocat : Sr. Cañellas

AUTE 094-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 13-9-2018, els Srs. Puga i Palomo formulaven demanda a tramitar pel procediment ordinari contra l'A (A) a través de la qual sol·licitaven es dictés Sentència confirmant la nul·litat dels acords de l'associació, acordant la baixa de la senyora Palomo i el senyor Puga de l'associació, demanant a la dita associació reincorporar-los plenament amb efectes als 28 d'octubre de l'any 2014, amb l'obligació de connectar els demandants a la CRT de l'associació i condemnant a la demandant a satisfer als actors una indemnització mínima de 35.000 EUR per danys i perjudicis pel període en que han estat privats de la central i feina amb l'A, a la que s'ha de condemnar també el pagament de les despeses originades per la tasca del pèrit que va valorar els danys i els que intervinguin en el present cas i a la que es condemni a les costes, inclosos els honoraris advocat i procurador fins a total execució de sentència.

Segon.- En data 10-10-2018 i sense contestar el fons de la demanda, la representació processal de l'A articulava excepció dilatòria de cosa jutjada, sol·licitant la seva estimació pel que respecta a les pretensions de la part demandant que afecten a la confirmació de la nul·litat de l'acord de l'A, acordant la baixa de la Sra. Palomo de l'Associació i donar-la d'alta amb efectes 28 d'octubre del 2014, a la condemna d'A a satisfer a la Sra. Palomo una indemnització per danys i perjudicis pel període que havia estat privada de la central i de feina a l'A i a la condemna al pagament de les despeses originades per la tasca del pèrit que va valorar els danys, tot i condemnant a la part actora el pagament de les costes judicials ocasionades per raó de l'excepció, inclosos els honoraris d'advocat i procurador

Tercer.- El dia 8-11-2018, els demandants contestaven l'excepció dilatòria articulada de contrari oposant-se al seu triomf, interessant es dictés Resolució desestimant-la i imposant al seu promotor les costes ocasionades.

Quart.- Practicats els mitjans de prova proposats en relació a l'incident articulat i evacuat per les parts els seus respectius escrits de conclusions, en data 22-1-2020 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar parcialment l'excepció dilatòria de cosa jutjada formulada per la representació processal d'A per escrit de data 10 d'octubre del 2018 i declarar que concorre cosa jutjada respecte de les pretensions formulades per la Sra. Palomo en els presents autes amb aquelles formulades en el seu dia en el judici de número 7900072 / 2014, que són les següents: "confirmant la nul·litat dels acords de l'associació acordar en la baixa de la senyora Palomo i el senyor Puga a l'associació, condemnen a la dita associació a reincorporar los plenament hi ha dóna d'alta els mateixos amb efectes els 28 d'octubre de l'any 2014.

Segon.- No fer expressa imposició de les costes judicials de conformitat amb el que preveu el IV. Fonament Jurídic de la present resolució judicial"

Cinquè.- Contra aquesta Resolució s'alça la representació processal de l'A i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el 6-10- 2020 interessa la seva revocació i en el seu lloc s'aculli l'excepció dilatòria que havia articulat, respecte a les pretensions de la part demandant que afecten a la condemna de l'A a satisfer a la Sra. Palomo una indemnització per danys i perjudicis pel període que ha estat privada de la central i de feina a l'associació i a la condemna al pagament de les despeses originades per la tasca del pèrit que va valorar els danys. Tanmateix interessa la condemna a la part demandant el pagament de les costes judicials ocasionades per raó de l'excepció inclòs els honoraris d'advocat i procurador.

Els Srs. Puga i Palomo s'oposen al recurs d'apel·lació plantejat interessant la íntegre confirmació de la decisió recorreguda amb condemna en costes a la part demandant.

Sisè.- Les parts litigants han renunciat al tràmit de vista oral en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La representació processal de l'A fonamenta el seu recurs en els següents motius.

Considera que el pronunciament adoptat en relació a l'estimació de l'excepció de cosa jutjada plantejada havia de contemplar també les despeses originades per la tasca del perit com sia que aquesta pretensió s'incorporava en el procediment 7900072/2014. Quant a la indemnització reclamada considera que el Tribunal de Batlles incurria en error a l'hora de valorar els requisits que vertebraven l'institució de la cosa jutjada, considerant que l'excepció articulada s'havia d'apreciar, àdhuc en relació al Sr. Puga, respecte de la petició de la indemnització que corresponia a la Sra. Palomo atès que era la mateixa que en el primer judici.

Segon.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi del recurs articulat resulta necessari pronunciar-nos en relació a la seva admissibilitat en atenció a la naturalesa de la resolució recorreguda.

En efecte, l'Aute de 22-1-2020 estima parcialment l'excepció dilatòria de cosa jutjada i en conseqüència no posa fi al procediment sinó que el mateix ha de continuar pels seus tràmits fins a sentència definitiva que pugui posar fi a la controvèrsia que enfronta les parts litigants.

La doctrina d'aquesta Sala (cfr. ATSJA de 30-6-2004, 15-11-2001, 18-12- 2001 i més recentment Aute de 29-5-2018 TSJC-190/2018) és reiterada en el sentit d'entendre que l'apel·lació sols es permesa front a les resolucions dictades quan impedeixin la continuació del procediment com resulta de les previsions de l'art. 17 de l'Annex II del Decret de 4-2-1986 ("els autes recaiguts en les qüestions incidentals a que es refereix l'article 4 d'aquest Decret podran ser objecte de recurs d'apel·lació únicament quan la resolució recaiguda impossibiliti la continuació del procediment").

Això no vol dir que l'Aute dictat per l'òrgan judicial d'instància no pugui ser susceptible de recurs d'apel·lació. Aquesta Sala ja ha pogut precisar en un supòsit anàleg al present (cfr. Sentència de 17-03-2005 recull número 2458 a la que es remet l'Aute 46-2020 de 27-2-2020 rotlle TSJC-32/2020): "resta, en darrer lloc, procedir a l'anàlisi de la pretensió subsidiària de la part defenent i recurrent. En efecte, la part defenent va interposar recurs d'apel·lació contra l'Aute, de data 13-10-2000, que refusava les excepcions per ella plantejada i per Providència, de data 27-10-2000, no es va acceptar a tràmit el recurs interposat. L'actuació del Batlle fou adequada i correcta, tota vegada que l'article 4 del decret de 4 de febrer de 1986, en el seu annex II estableix que el procediment abreujat és l'aplicable a les pretensions incidentals en tots els assumptes civil i l'article 17 limita l'apel·lació dels Autes que resolen qüestions incidentals a aquells casos on la resolució recaiguda impedeixi la continuació del procés. Per això, en aquell moment el recurs fou no acceptat a tràmit de forma adequada, però res impedia que, finalitzat el procés principal, pogués la part defenent que no havia pogut apel·lar l'Aute autònomament, apel·lar després l'Aute, conjuntament amb la sentència definitiva, sempre que hagués estat objecte de protesta prèvia, com ja va asseverar aquesta Sala en la seva sentència de data 15-11-2001 ("El legislador andorrà no ha volgut que els incidents rebutjats pels Batlles i que per tant no impedeixen la continuació del procediment tinguin un recurs d'apel·lació autònom amb el qual es retardaria la tramitació de l'assumpte principal. Però això no vol dir que aquell aute no apel·lable autònomament, no pugui ser revisat pel Tribunal Superior prèvia protesta quan es va dictar, si se'l fa després objecte de recurs d'apel·lació juntament amb la sentència de l'assumpte principal. Solució respectuosa amb els usos i costums del país dels quals se'n fa ressò la sentència del Tribunal Constitucional andorrà de 27 de febrer de 1996 com ja esmentàrem en l'aute de 11 de març de 1999 i segons els quals tota resolució dictada en primera instància per un Batlle pot ser objecte de recurs per davant d'un òrgan jurisdiccional superior") .

Tercer.- Les consideracions anteriors fonamenten que no es procedeixi a l'anàlisi relatiu al fons de l'afer, tota vegada que el recurs ha estat admès indegudament i, per tant, en consonància amb la doctrina reiterada d'aquesta Sala s'ha d'entendre que les causes d'inadmissió es transformen en causes de desestimació. Malgrat això, tota vegada que l'admissió indeguda no esdevé imputable a la recurrent, no procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de l'A contra l'Aute dictat en data 22-1-2020. No fem pronunciament en relació a les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.