Execució (TSJC 160/14)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000160/2014 ORIGEN: 1100089/2003 - 00

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'abril del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Herrera, Bermudez i Codina van interposar, en data 1-12-2011, demanda d'execució de les sentències de dates 26-04-2010 i 23-12-2010, segons la qual demana que es deixi en 655.064,16 euros el preu de la franja envaïda.

Sol·licitat per la representació processal del Sr. Capellà que el preu de la referida franja sigui establert per un pèrit, es va dictar Aute, de data 7-07- 2011, pel qual s'incoava l'oportú incident d'execució.

II.- Tramitat l'esmentat incident d'execució va recaure Aute, de data 18-03-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX

1er) Fixar el valor de mercat de la franja de terreny que en el foli 514 de les actuacions principals apareix grafiat amb les lletres A'-A-D-D' d'una superfície exacta de 35,74 m2, en l'import de 298.742,70.-EUR que el Sr. Capellà haurà de satisfer al Sr. Herrera i que serà augmentat dels interessos legals que aquest devengui des de la fermesa de la present Resolució i fins al seu total pagament.

2on) No efectuar pronunciament en les costes ocasionades judicials relacionades amb el present incident d'execució.

3er) Requerir la part demandant per tal de què corregeixi els honoraris de lletrat del procediment principal en atenció al valor que la present Resolució ha establert en quant a la parcel·la de constant referència".

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la resolució d'instància. Així, el dia 20-06-2014, van presentar ambdues parts llurs escrits de conclusions, en virtut dels quals i pels arguments continguts en els mateixos demanaven la revocació de la resolució dictada. Consta també a les actuacions que, en data 21-07-2014, la representació processal del Sr. Capellà va presentar llur escrit de contesta a les conclusions; i que, en data 22-07-2014, ho va realitzar la representació processal Barba i del Sr. Sarabia, així com la representació processal de la part executant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal de la part executada, el Sr. Capellà, va interposar recurs contra l'Aute d'instància, el qual es fonamenta en els següents greuges o motius. En primer terme, manifesta que les sentències a executar van determinar el preu a satisfer en el "valor de mercat" de la franja envaïda, però malgrat això la pericial de Marti va valorar el terreny en funció dels criteris que indicava la part executant. Assenyala que la pericial de Marti incideix en l'errada de valor el preu del terreny en comparació amb l'edifici de l'aparcament Barba, el qual és un edifici singular que gaudeix de diferents beneficis. En segon terme, entén que el pèrit no fa cas de les al·legacions de la recurrent i dels dos mètodes no empra el comparatiu que sí podia servir per a determinar el preu del mercat.

Així mateix, la representació processal de la part executant, els Srs. Herrera, Bermudez i Codina, també apel·la l'Aute d'instància i justifica el recurs, resumidament, en els següents greuges. En primer terme, assenyala que en els escrits del 25-09-2012 i 16-12-2013 ja s'indicava que la pericial no es podia considerar perquè la norma ECO/805/2003 no es troba vigent i no és adequada per raó de la matèria, a la vegada que cal aplicar les normes nacionals, existeixen errades materials en relació als elements urbanístics, és un estudi incomplert i parcial i descompta indegudament la cessió obligatòria. Considera que el jutjador ha ignorat aquestes crítiques, de manera que ens trobem en una hipòtesi de manca de motivació. S'argumenta que la resolució judicial accepta acríticament la pericial, com succeeix amb l'argument que la normativa andorrana no permet assolir el valor de mercat. En canvi, manifesta que la pericial dels Srs. Moliner i Blasco sí es fonamenta en la normativa andorrana i efectua una valoració sobre la base d'una forma administrativa vigent. En segon terme, s'efectua la crítica a l'informe de Marti punt per punt: dades incorrectes, càlcul de l'edificabilitat del terreny, valor del subsòl, metodologia emprada, que només utilitza el mètode residual estàtic, estudi de mercat poc transparent, inviabilitat de descomptar la cessió econòmica del 15% en el mètode residual i la valoració per capitalització de rendes esdevé incomplerta.

II.- Els dos recursos es poden analitzar conjuntament per quant els mateixos s'adrecen a impugnar la pericial judicial realitzada per Marti per diferents motius que han estat explicitats. En primer terme, la missió de la pericial consistia en la valoració, a preu de mercat, de la franja de terreny de 35 m2 i no es pot convenir amb el recurs de la part executada que s'acollin els paràmetres indicats per la part agent, sinó que per a obtenir la valoració econòmica, a preu de mercat, de la referida franja cal prendre en consideració les possibilitats edificatòries del terreny, per tal d'aplicar al nombre de metres el preu per metre de sostre edificable. És més, la part executant sol·licitava una indemnització de 655.064,16 euros, que l'Hble. Batlle rebutja per quant no prenia en consideració cap paràmetre urbanístic i s'inclina per la valoració pericial judicial que, lluny de la pericial de la mateixa part executant (449.050,70 euros), es concreta en la suma de 298.742,70 euros.

En segon terme, procedeix ara analitzar si, de conformitat amb la sana crítica, es pot atorgar preferència al dictamen pericial judicial o bé, caldria, prioritzar el dictamen de part que es troba a les actuacions. Des d'aquesta òptica, té raó la representació processal de la part executant quan qüestiona la pericial judicial perquè la mateixa empra com a criteri de valoració el determinat per una normativa espanyola de l'any 2003 (Orden Eco/805/2003), quan existeix en l'ordenament jurídic andorrà normes que permeten assolir el valor de mercat de la franja envaïda (cfr. Llei General d'ordenació del territori i el Reglament urbanístic). I és des d'aquest punt de vista que si es parteix que el valor de la referida franja s'ha de realitzar tenint en compte el màxim aprofitament urbanístic que es pot obtenir, la pericial judicial i la de part solament discrepen en un extrem. En efecte, en consonància amb el que s'acaba d'exposar no s'ha d'estar al mètode residual estàtic, per a obtenir el preu de venda de la promoció acabada, ni la valoració econòmica estimativa, segons aprofitament del Sr. Barba, sinó que el mètode més adequat, a criteri d'aquesta Sala, és l'aplicació als metres de sostre edificable del preu del metre quadrat de sostre edificable segons el valor que la normativa andorrana, i en aquest cas, el fixa la pròpia Administració, s'atribueix al metre quadrat. I és en aquest punt en el qual tant la pericial judicial com la de part determinen el valor del sostre edificable en un preu de repercussió de 1.832,86 euros/m2 (folis 225 i 145) per la zona GD 89b.

La diferència del valor total que s'assigna a la franja de 35 m2 per la pericial judicial i per la pericial de part es troba en l'edificabilitat màxima. Segons la pericial de part (foli 145), segons el POUP es permet una ocupació del 100% de la finca de referència, amb set alçades obligatòries, de manera que el preu que s'obté resultant de multiplicar els 35 m2 per 7 pisos i pel preu fixat per l'Administració de 1.832,86 euros és de 449.050,70 euros. Pel contrari, en la pericial judicial, es parteix del mateix preu de 1.832,86 euros, però els metres quadrats no es determinen en 245, sinó en 162, de manera que la indemnització es xifraria segons la pericial judicial en 296.923,32 euros.

Pel que fa als m2 de sostre edificable, a diferència de la pericial judicial, la pericial de part els xifra en 245 m2 per entendre que, conforme al POUP, es pot obtenir l'ocupació màxima en cadascuna de les set plantes. Per el contrari, la pericial judicial argumenta (foli 228 en relació al foli 209) que, segons l'article 34 del Pla d'ordenació i urbanisme de la parròquia d'Andorra la Vella, es possibilita un major aprofitament en profunditat pels edificis destinats exclusivament a aparcament de vehicles, de manera que al no ser-ho, l'edificabilitat màxima és de 162 metres quadrats. Consegüentment, la indemnització, d'acord amb aquests criteris, s'ha de fixar en l'import de 296.923,32 euros i ha de ser revocat en aquest extrem l'Aute d'instància.

Els interessos de la referida quantitat s'hauran de meritar des de la fermesa de la present resolució.

III.- L'estimació parcial dels arguments continguts en ambdós recursos comporta la no imposició de les costes d'aquesta alçada, màxim quan la determinació de la indemnització de la franja envaïda s'ha argumentat amb fonament a criteris diversos dels de la resolució d'instància.

Quant a les costes processals de primera instància, la fixació de la quantitat en 296.923,32 euros, molt propera a la determinada per l'Hble. Batlle permet seguir mantenint el criteri de la no imposició de les costes processals de la instància, no solament per la necessitat de la tramitació de l'incident per a la determinació de la indemnització, sinó també, perquè com també s'indica, la quantia fixada és substancialment diversa a la sol·licitada per la part executant.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART els recursos interposats per la representació processal dels Srs. Herrera, Bermudez i Codina i per la representació processal del Sr. Capellà i revocar en part l'Aute, de data 18-03-2014, dictat per l'Hble. Batlle en el sentit de fixar en 296.923,32 euros l'import de la indemnització establerta en el punt primer de la part decisòria, amb la meritació d'interessos des de la fermesa de la present resolució i mantenir la resta dels apartats de la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.