Mesures cautelars: finalitats i determinació del seu abast (0102/03)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

AUTE de 8 de gener de 2004

Mesures cautelars : finalitats i determinació del seu abast.- Prohibició de disposar sobre béns objecte d'una opció irrevocable de compra-venda: procedència.- Embargament preventiu : requisits i determinació del seu abast

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Pera i la Sra. Serra van presentar escrit, de data 30-4-2003, on després d'al·legar l'existència d'un contracte d'opció irrevocable de compra-venda amb Badía sobre les unitats immobiliàries en construcció a la promoció Vilars II d'XXXX i identificades com a porta primera planta baixa, traster núm. 25 i plaça d'aparcament núm. 22 del bloc B escala A, i atès l'incompliment de la promotora de fer lliurament de les unitats immobiliàries en el temps fixat, sol·licitava l'adopció d'un sèrie de mesures cautelars, consistents en la prohibició d'alienació i gravamen del XXXX sobre el qual es construeixen les unitats immobiliàries i, un cop dividida la finca, sobre les unitats immobiliàries objecte del contracte que lliga a les parts, així com el retorn de quatre documents signats per la part agent que havien d'esdevenir canvials i l'embargament preventiu per import de 382.624,03 EUR, desglossat en 12.000 EUR per les quantitats lliurades a compte amb més els interessos legals, 300.000 EUR com a valor de mercat de les unitats immobiliàries adquirides, 24395,40 EUR com a pagament dels lloguers fins al lliurament de l'habitatge, 20.000 EUR pels danys i perjudicis ocasionats i 16.000 EUR en concepte de interessos legals i costes.

II.- L'Honorable Batlle va dictar Aute, de data 6-6-2003, que establia el que segueix: "DECIDEIX: Primer.- Denegar la mesura de prohibició d'alienació i gravamen del terreny anomenat "Borda Mairo" radicat a la partida dels Vilars d'XXXX propietat de Badía S.A. sol·licitada en l'escrit presentat el dia 30 d'abril de 2003 per la Sra. Escolano, procuradora dels Srs. Pera i Serra, així com la prohibició d'alienació i gravamen de les unitats immobiliàries radicades a la promoció "Vilars II" d'XXXX, porta primera planta baixa, plaça d'aparcament número 22 i el traster número 25, del bloc B escala A, un cop s'hagi construït la totalitat de l'Edifici Vilars II i s'hagi atorgat l'escriptura corresponent de divisió de finca.

Segon.- Estimar parcialment la demanda d'embargament preventiu sol·licitada en el mateix escrit, i decretar per compte i risc dels Srs. Pera i Serra embargament preventiu sobre béns de la societat Badía S.A. per import de 10.228,63 Euros, més altres 1841, 15 Euros que s'assenyalen prudencialment com a interessos i costes.

Tercer.- Requerir a la societat Badía S.A. a fi que aporti en autes els originals de les quatre lletres de canvi per import de 1.436.000 pessetes cadascuna (8630,53 Euros) que els Srs. Pera i Serra van signar deixant la data de venciment en blanc, a fi que quedin incorporades als presents autes fins a la resolució definitiva del present litigi".

III.- La part instant de les mesures cautelars va formalitzar recurs d'apel·lació contra l'Aute dictat per l'Honorable Batlle i va presentar llur escrit de conclusions en data 15-9-2003, en el qual es demanava la revocació de la resolució judicial dictada i que s'acceptés íntegrament la petició de mesures cautelars amb les correccions que es portaven a terme en l'escrit de conclusions. Per el contrari, la part defenent va formalitzar el seu escrit de contesta a les conclusions en data 6-10-2003, en virtut del qual sol·licitava la confirmació de l'Aute dictat i la imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'objecte de la present apel·lació es determina per la petició de la part agent dirigida a la sol·licitud d'aquelles mesures cautelars no concedides per l'Aute dictat per l'Honorable Batlle. I d'acord amb aquestes premisses correspon analitzar, en primer terme, la sol·licitud de la mesura cautelar consistent en la prohibició d'alienació i gravamen del XXXX, sobre el qual s'efectua la construcció objecte de la promoció immobiliària i, una vegada portada a terme l'escriptura de divisió de la finca, es prohibeixi a Badía S.A. l'alienació a qualsevol títol i el gravamen de les unitats immobiliàries del pis a la planta baixa porta primera ,a la plaça d'aparcament núm. 22 i el traster núm. 25, de l'escala A.

Quant a la prohibició d'alienar o gravar el terreny sobre el qual s'està bastint la totalitat de la promoció immobiliària, s'ha de mantenir el criteri establert pel Batlle, atès que les mesures cautelars, com molt bé s'indica en la resolució recorreguda, cerquen com a finalitat l'assegurament o protecció de la possible decisió que es pugui prendre en el procés iniciat o que en breu s'iniciarà. I en aquest cas, l'objecte litigiós es cenyeix a l'incompliment d'un contracte anomenat d'opció irrevocable de compra-venda i que es projecta sobre les unitats immobiliàries abans descrites. Per consegüent, no pot abastar la mesura cautelar un objecte divers del que es suscita en el procés principal i menys, com pretén el recurrent, abastar la totalitat del sòl sobre el qual es basteix l'edificació. Així, s'ha de concloure que no esdevé adequat acollir la mesura cautelar sol·licitada perquè la seva adopció, en primer lloc, com ja s'ha assenyalat per la Batllia resulta absolutament desproporcionada amb la finalitat que s'intenta aconseguir amb el procés entaulat per la part agent i, en segon lloc, perquè l'adopció de la mesura demanada, atesa la seva desproporció, podria fins i tot impossibilitar el compliment dels compromisos contractuals assolits, derivat de la dificultat d'aconseguir finançament aliè.

En canvi, si que ha de ser acceptat el recurs de la part agent respecte de la petició de prohibició d'alienació i gravamen de les unitats immobiliàries objecte del contracte d'opció irrevocable de compra-venda que vincula a les parts, una vegada s'hagi atorgat l'escriptura de divisió de la finca. I els arguments que permeten justificar aquesta solució es troben en el fet que aquest Tribunal Superior ha admès, d'acord amb el criteri que no existeix un ventall taxat de mesures cautelars sinó que ens trobem davant d'un numerus apertus, l'assegurament dels béns com a mesura cautelar que pot ésser sol·licitada per les parts (cfr. ATSJA de 22-12-1999). Aleshores, com que en el procés que es ventila entre les parts es demana el compliment del contracte que les vincula i que es projecta sobre les unitats immobiliàries ja descrites, s'ha d'entendre que si concorren els pressupòsits exigibles per l'adopció de la mesura cautelar (fumus boni iuris i periculum in mora) i tota vegada que aquesta cerca la preservació de les unitats immobiliàries objecte del contracte de tot acte de disposició o gravamen per part de la defenent, s'ha d'adoptar aquesta mesura d'assegurament i revocar, en aquest extrem, l'Aute dictat per l'Honorable Batlle en el sentit de prohibir la disposició i alienació de les unitats immobiliàries objecte del contracte de data 10-1-2001 i amb l'advertència que l'adopció d'aquesta mesura cautelar no prejutja el resultat del procés principal. I en aquest context, s'ha d'afegir que no obstaculitza la decisió d'aquesta Sala el fet que no s'hagi atorgat encara la divisió de la finca, perquè la prohibició que s'estableix com a mesura cautelar s'adopta a partir del moment en que s'atorgui l'escriptura de divisió de la finca i per possibilitar el compliment de la resolució judicial que sobre el procés principal es pugui dictar. I tampoc constitueix impediment a la seva concessió l'al·legada incompatibilitat o impossibilitat d'acumulació perquè tant la mesura d'assegurament com l'embargament preventiu esdevenen mesures cautelars que poden adoptar-se de forma conjunta sempre, com aquí succeeix, que s'orientin ambdues a l'assegurament del compliment de la futura sentència que es pugui dictar.

II.- Quant a la mesura d'embargament preventiu, la part recurrent impugna l'Aute dictat per la Batllia perquè considera que si existeix títol suficient per a la concessió de l'embargament preventiu per les diferents partides i defensar que el quantum del mateix, corregint la petició feta a la instància, s'ha de xifrar en 152.866,52 EUR. En concret, respecte de la quantificació limita la seva pretensió a 82.242,50EUR per la diferència entre el preu de mercat de les unitats immobiliàries i el preu pactat en el contracte; 24395,40 EUR en concepte de lloguer mensual des de la data prevista pel lliurament de les unitats immobiliàries; 20.000 EUR pels danys i perjudicis derivats de l'incompliment i 16.000 EUR pels interessos legals i costes processals.

La resolució d'aquest motiu d'apel·lació exigeix tenir en compte que no s'escau analitzar la petició de concessió de l'embargament preventiu pel concepte de lloguers vençuts, tota vegada que la defenent ha consignat els lloguers des de la data de lliurament prevista fins al mes d'octubre de 2003, per la qual cosa ja es garanteix el resultat de la possible sentència que es pugui dictar respecte d'aquest concepte i no s'escau atendre la pretensió d'augmentar l'embargament concedit pel jutjador d'instància en 24.395,40 EUR, sens perjudici que la part agent pugui sol·licitar que es vagi procedint a la consignació dels lloguers que segueixen vencent.

Aleshores resta per resoldre els següents extrems que, a criteri de la recurrent, haurien de portar a aquesta Sala a augmentar el quantum de l'embargament preventiu acordat a la instància. La primera partida és aquella relativa a la diferència de valor entre el preu de mercat de les unitats immobiliàries i el preu de compra de les mateixes que es xifra en 82.242,50 EUR. Aquesta partida no pot ésser assegurada a través de la mesura cautelar de l'embargament preventiu perquè el títol que s'aporta i que integra el requisit del fumus boni iuris no justifica la seva adopció. En efecte, la sol·licitud de la diferència de valor com a objecte d'un embargament preventiu no es pot acordar perquè aquesta només podria assegurar l'eventual sentència que es pogués dictar en el procés principal quan es sol·licités la resolució del contracte i no quan les altres mesures demanades s'orienten a afavorir el compliment del contracte i possibilitar el lliurament de les unitats immobiliàries, a la qual cosa s'ha d'afegir que tampoc aquesta plusvàlua es pot justificar en el títol aportat perquè no s'ha abonat la totalitat del preu sinó solament una partida a compte que es situa entorn al 5% del preu total, a la vegada que es troba orfe de tot recolzament probatori el preu de mercat que s'al·lega i, per tant, la hipotètica plusvàlua.

I la mateixa solució desestimatòria s'ha de mantenir respecte de la petició d'embargament preventiu per la quantia de 20.000 EUR per danys i perjudicis o 16.000 EUR pels interessos legals i costes processals. I fonamentalment per dues raons. La primera, perquè el recurrent només assevera que aquests conceptes també troben la seva justificació en el títol que empara l'adopció de les altres mesures cautelars, però no impugna els arguments de l'Honorable Batlle per denegar-les, sinó que només desenvolupa l'argumentació quant a la plusvàlua i als lloguers a percebre. I dues, perquè el fumus boni iuris com a pressupòsit de l'adopció de les mesures cautelars, exigit pel Decret d'1 de maig de 1922, i que s'ha d'entendre com un principi de prova de l'existència del deute no pot donar cabuda als conceptes reclamats. En efecte, els interessos i costes processals no troben la seva fonamentació en el títol, sinó en la decisió del Batlle que d'acord amb les circumstàncies del litigi i de l'objecte els fixa de forma provisional. I, quant als danys i perjudicis que es quantifiquen ad cautelam en 20.000 EUR, s'ha de posar en relleu que els danys derivats del retard ja es troben garantits per l'obligació d'abonar els lloguers prevista en el contracte i els quals han estat consignats, mentre que no existeix cap principi de prova que integri el requisit del fumus boni iuris per la reclamació d'altres partides que integrin el concepte de danys i perjudicis, màxim si es té en compte que s'enumeren i quantifiquen en 20.000 E però no s'identifiquen quines partides diferents de les cobertes per l'abonament dels lloguers poden cobrir ni el quantum diferenciat de les mateixes.

III.- Considera per el que s'acaba d'exposar aquesta Sala que amb les mesures cautelars adoptades es garanteix de forma suficient el resultat d'una possible sentència condemnatòria dictada a favor de la part agent. Nogensmenys s'ha d'indicar també que la garantia prestada per l'actora (cfr. art. 2 Decret 1 de maig de 1922) es considera suficient per aquesta Sala, atès que valorades les circumstàncies del litigi s'ha d'entendre que la quantia de 24.000 EUR cobreix la responsabilitat pels perjudicis que es puguin ocasionar amb ocasió de l'embargament preventiu i de la prohibició d'alienació i gravamen de les unitats immobiliàries objecte del contracte.

IV.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació motiva que no s'hagin d'imposar les costes processals d'aquesta instància, segons es desprèn de la Novel·la 82, capítol X.

Decisio

Atesa la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM EN PART el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Srs. Pera i la Sra. Serra contra l'Aute de data 6-6-2003 i revoquem la seva part dispositiva en el sentit d'afegir a les mesures cautelars contingudes en la seva part dispositiva la prohibició a la societat Badía S.A. d'alienar per qualsevol títol o gravar les unitats immobiliàries porta primera planta baixa, plaça d'aparcament núm. 22 i traster núm. 25 de l'escala A des del moment en que s'hagi atorgat la corresponent escriptura de divisió de finca i s'afegeix que es considera suficient la caució de 24.000 EUR aportada per la part agent. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.