Incident nul·litat (3100616-2009)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000205/2016 ORIGEN: 3100616/2009 - 00

NIG: 5300542120150004330

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 29-11-2016, amb la següent part dispositiva: "ESTIMEM EN PART els recursos interposats per la representació processal dels Srs. Cañete. i Diez. contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, de data 6-04-2016, sense que per l'èxit d'aquells es pugui entrar a l'estudi dels recursos interposats per la representació processal dels Srs. Morales. i Recio. i revoquem la seva part decisòria en el sentit de DESESTIMAR la demanda interposada pels Srs. Morales. i Recio. contra els Srs. Diez., Cañete., Mena. i Sancho. i Tejada i absolem a aquests darrers dels pediments instats en la seva contra. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies."

II.- La representació processal dels Srs. Morales. i Recio., va formular, en data de registre 14-12-2016, incident de nul·litat d'actuacions contra la referida sentència d'aquesta Sala, segons el qual i pels motius continguts demanava "dictin resolució declarant la nul·litat de la Sentència dictada per la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia de 29 de novembre de 2016 per vulneració de l'article 10.1 de la Constitució, reposant a la part recurrent en la plenitud dels seus drets, tot obtenint una decisió fonamentada en dret, tot declarant nul·la la renúncia als llegats per manca d'autorització judicial prèvia, retornant els llegats als Srs. Morales. i Recio. i indemnitzant-los pels danys morals, reconeixent així mateix la vulneració de l'article 10.2 de la Constitució i indemnitzant segons correspongui, incloent les despeses d'advocat i procurador, als Srs. Morales. i Recio., i imposant les costes a la part adversa."

III.- La representació processal de la societat O..., S.A., en el seu escrit de data 20-12-2016, va manifestar no tenir res a opinar en relació amb l'incident de nul·litat actuacions interposat per la representació processal dels Srs. Morales. i Recio., remetent-se al criteri d'aquest Tribunal.

La representació processal de la Sra. Tejada., en el seu escrit de data 22- 12-2016, contestava a l'incident demanant que es dictés resolució en els termes demanats pels Srs. Morales. i Recio. en llur escrit de data 14 de desembre de 2016.

La representació processal de la Sra. Diez., per escrit de data 23-12- 2016, formulava al·legacions a l'incident de nul·litat, demanant que es dicti en el seu dia Aute pel que desestimi l'incident de nul·litat promogut i imposi a la part promotora de l'incident les costes processals derivades de la desestimació del mateix.

La representació processal dels germans Sancho. i Mena., per escrit de data 23-12-2016, formulava al·legacions a l'incident, manifestant que es sotmet al criteri del M.I. Tribunal en relació a la qüestió sotmesa a l'incident de nul·litat d'actuacions.

Per la seva part, la representació processal del Sr. Cañete., en el seu escrit de data 23-12-2016, demana es vulgui desestimar en tots els seus extrems l'incident de nul·litat d'actuacions formulat pels senyors Morales. i Recio., imposant- los les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat promogut per la representació processal dels Srs. Morales. i Recio. es fonamenta en els següents motius. En primer terme, entén que la sentència de la Sala vulnera l'article 10 CA, atès que incorre en una manifesta manca de motivació, ja que s'exposen raons absurdes, irracionals o arbitràries. Afirma que la resolució de la Sala s'ha desvinculat de l'ordenament jurídic aplicable i que la seva motivació és purament formal. Així, al seu parer la font del dret invocada per la sentència esdevé més pròpia de l'absolutisme pre-republicà quan Andorra ja havia incorporat els principis de dret internacional públic, en especial, la Declaració de Drets Humans i la Convenció sobre els drets de l'infant. Aquesta darrera en els seus articles 12 i 16 -segon el promotor de l'expedient- ja incorpora la protecció de l'infant. Afegeix que el ponent i President de la Sala va escriure en el volum IV dels Fonaments de Dret Privat Andorrà que la repudiació d'una herència o llegat a favor d'un menor requeria autorització judicial amb anterioritat a l'aprovació de la Llei 15/2004. Extreu de l'afirmació que la Llei 15/2004 adopta aquesta mateixa solució que l'exigència de l'autorització judicial era vigent a Andorra.

Finalment, considera que és prova d'irracionalitat, absurditat i arbitrarietat que s'avali la renúncia a l'herència d'un menor sense cap control judicial, quan des de 1996 s'havia ratificat per Andorra la convenció sobre els drets de l'infant, alhora que s'avantposa els interessos de quatre germans amb un patrimoni de més de 600 milions d'euros front a la reclamació de la part agent que significa el 0,8% d'aquella quantitat.

II.- Aquest primer greuge o motiu que denuncia la vulneració de l'article 10.1 CA per manca de motivació de la sentència no pot ésser estimat. Les raons que justifiquen el seu rebuig són les següents.

En primer terme, la Sala no ha desvinculat la seva resolució de l'ordenament jurídic aplicable, sinó que ha seguit el sistema de fonts del dret privat andorrà que recollíem a la nostra jurisprudència (vegeu, per totes la STSJA de 18-11-2004) i que la Llei 46/2014, de 18 de desembre, de la successió per causa de mort, reconeix que és l'aplicable a les Menas d'Andorra. En aquest sentit, ho contempla la Disposició Addicional segona de la referida Llei 46/2014, quan estableix que:

"Segona. Fonts del dret privat 1. Fonts del dret a) El dret privat del Principat d'Andorra està constituït per la llei, el costum i els principis generals del dret. b) La llei, com a conjunt de disposicions dels òrgans amb capacitat legislativa i dels acords internacionals sota els principis de jerarquia i de competència legislativa, és d'aplicació preferent. c) El costum, al·legat i provat, només regeix en defecte de llei aplicable. d) Els principis generals del dret informen i integren l'ordenament jurídic del Principat d'Andorra. 2. Supletorietat normativa Les disposicions del dret civil tenen caràcter de dret comú i s'apliquen com a supletòries en matèries regides per altres lleis. 3. Dret subsidiari Mentre no es legisli en matèria de dret privat, s'aplica com a supletori l'anomenat dret comú romano-canònic, d'acord amb els principis generals que informen l'ordenament jurídic andorrà. 4. Jurisprudència La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra té la funció de complementar, amb la finalitat d'interpretar i aplicar, el dret privat del Principat d'Andorra".

I de la lectura de l'Exposició de motius de la citada Llei, ja es pot concloure que la sentència de la Sala, quan resol segons el dret català anterior al Decret de Nova Planta, interpretat pels autors catalans, no fa sinó donar compliment al sistema de fonts del dret privat andorrà. Així, s'afirma, a la lletra, que "Tot i que no es té en compte la sistemàtica de la codificació catalana, aquesta legislació (tant el codi de successions de 1991 com el llibre quart del codi civil de 2008) s'ha tingut en compte per ser, precisament, la més recent i la més evolucionada tècnicament en el nostre àmbit jurídic-cultural i, especialment, per formar part d'una tradició jurídica comuna, manifestada pel fet que el Dret català anterior al Decret de Nova Planta de 1716 ha format part de la regulació civil andorrana (no només com a lleis pàtries, sinó també com a complement del dret supletori), tal com ho estableix expressament l'exposició de motius de la Llei de reforma del Dret de successions, de 31 de juliol de 1989 i tal com ho ha reconegut la jurisprudència en Consell General 11/84 www.bopa.ad Núm. 4 21 de gener del 2015 Dipòsit legal: AND.2-2015 la important STSJA núm. 2255, de 18 de novembre de 2004 (precedida per les STSJA núm. 2233 de 23 de setembre de 2004 i núm. 2132 de 8 de gener de 2004)".

En segon terme, perquè l'anterior consideració sobre el sistema de fonts del dret, que exigeix a la Sala que cerqui el dret aplicable en el dret català anterior al Decret de Nova Planta, i en el que segons els autors esmentats a la sentència que l'interpretaven, no calia l'autorització judicial per part dels titulars de la potestat per a renunciar als llegats atorgats a favor de fills menors d'edat, no xoca amb els articles 12 i 16 de la Convenció de drets de l'infant, atès que el que es recull en aquests preceptes res té a veure amb la decisió sotmesa al Tribunal.

En efecte, l'article 12 de la convenció reconeix el dret de l'infant a expressar lliurement la seva opinió i el dret a ésser escoltat en qualsevol procediment administratiu o judicial que l'afecti, mentre que l'article 16 prohibeix les ingerències arbitràries o il·legals a la vida privada, família, domicili o correspondència del menor, així com els atacs al seu honor i la seva reputació. En canvi, en el present procediment, al marge que és, per primera vegada i en seu del present incident de nul·litat quan s'invoquen els preceptes de la Convenció de drets de l'infant, s'analitza si els titulars de la potestat requerien a l'ordenament jurídic andorrà l'autorització judicial per a renunciar als llegats atribuïts als fills menors d'edat o, pel contrari, aquesta no era exigible, com així ho va entendre el Notari autoritzant de l'instrument públic i aquesta Sala.

En tercer terme, no es pot oblidar que l'opinió del Magistrat ponent, que refereix el promotor de l'incident de nul·litat, plasmada en el llibre Fonaments de Dret privat andorrà constitueix una opinió de caire doctrinal i no una decisió judicial d'un òrgan col·legiat, la qual cosa ja justificaria que el criteri pogués ésser divers. Però, a més, resulta que la posició doctrinal d'exigir per a la renúncia dels llegats o herències una autorització judicial, s'emet l'any 2005; és a dir, amb posterioritat al dictat de la Llei 15/2004, de 3 de novembre que requeria l'autorització judicial pels subjectes a tutela. Per tant, l'opinió doctrinal que es defensava es podia justificar en el fet d'estendre la solució introduïda l'any 2004 per a la tutela a la pàtria potestat.

Pel contrari, en el cas que es resol, la renúncia té lloc l'any 2000, quan no existia la Llei 15/2004 ni cap previsió, com així ho argumentem a la nostra sentència, sobre aquest extrem. I davant de la manca de previsió normativa per les lleis emanades del Consell General, el Tribunal cerca el dret aplicable segons el sistema de font del dret privat andorrà. I d'aquesta manera en els fonaments de dret III i IV s'estudia la inviabilitat de poder aplicar retroactivament l'exigència d'autorització judicial prevista a la Llei 15/2004, per a la tutela, atès que l'analogia solament podria operar des de la vigència de la norma i no a fets ocorreguts l'any 2000, a més de ressenyar que la norma no disposava de cap disposició transitòria que regulés el dret intertemporal. Fixada l'anterior conclusió, s'estudia i es concreta si el dret aplicable a les Menas el 7-04-2000 exigia l'autorització judicial o no. Es conclou que el dret català anterior al decret de Nova Planta de 1716 era l'aplicable i per a copsar el seu contingut s'analitzen les opinions dels autors catalans del segle XIX i XX que exposen com el dret català que actua com a dret supletori no precisava l'autorització judicial. És per això, que la Sala, davant l'absència d'una norma que exigeixi l'autorització judicial l'any 2000, i que el dret català aplicable com a supletori no la requeria, ha de concloure que en aquell moment aquella exigència no era tal i les escriptures públiques de renúncia atorgades pels titulars de la potestat s'entenen vàlides.

I, en darrer terme, l'argument comparatiu del patrimoni dels quatre germans RA front als actors en el present procediment, i promotors de l'incident de nul·litat, no pot tenir, als efectes de eventuals vulneracions de l'article 10 CA cap rellevància, tota vegada que el que es resol a la sentència és un extrem tècnic, consistent si l'ordenament jurídico-privat andorrà requeria l'any 2000 l'autorització judicial o no per renunciar a uns llegats atribuïts als fills menors d'edat per part dels seus pares.

Consegüentment, i en atenció a les consideracions prèvies, aquest primer motiu ha de ser desestimat.

III.- El segon greuge de l'incident de nul·litat denuncia la incongruència en que ha incurregut la sentència respecte de la condemna per danys morals.

Sustenta que a la demanda es sol·licitava, per una banda, la nul·litat de les escriptures per no disposar d'autorització judicial i, per l'altra, la condemna del Sr. Cañete. per danys morals per no haver actuat en benefici dels seus fills menors. Entén que la pretensió no guarda relació amb el requisit de l'autorització judicial, sinó amb l'incompliment de no haver actuat en benefici dels fills. Entén que la incongruència es manifesta quan no els convenia als menors rebre un llegat i sí al Sr. Cañete..

Recorda que existeixen extrems fàctics que van portar a la Batllia a entendre que no existia una actuació en benefici dels menors (negació de l'herència lliure de càrregues, ho va fer quan restava un mes perquè el fill J.. assolís la majoria d'edat, no va voler una solució extrajudicial, no es va aplanar a la demanda i s'ha quedat amb una quarta part d'allò que els va desposseir. Entén que no es va complir amb els deures derivats de la pàtria potestat i per això procedeix la condemna pels danys morals.

De la lectura de la demanda resulta que la petició que es conté en aquesta és, per una part, la declaració de nul·litat de les escriptures de renúncia als llegats i la condemna als danys morals.

Si s'analitza el fet novè de la demanda, els danys morals es justifiquen perquè s'ha hagut d'interposar la demanda contra els seus tiets (i cosins), la qual cosa produeix un trencament familiar de difícil subsanació, Afegeix que l'únic responsable d'aquest trencament familiar és el pare. I a l'escrit de rèplica es fonamenta un cop més la petició de dany moral en l'erosió de les relacions familiars derivades de la interposició de la demanda.

Aquesta Sala, en la seva sentència de 29-11-2016 esdevé perfectament congruent amb les pretensions exercitades a la demanda. Així, desestima la pretensió de dany moral perquè la demanda ha estat desestimada, ja que de conformitat amb el dret andorrà aplicable el 7-04-2000, moment de la signatura de les escriptures públiques, no s'exigia autorització judicial per a renunciar als llegats a favor dels fills per part dels titulars de la potestat. Com que la pretensió de danys morals es fonamentava en que la presentació de la demanda havia erosionat les relacions familiars dels agents, i aquesta ha estat desestimada, no es podia efectuar cap retret a la conducta del pare per haver renunciat sense autorització judicial, ni tampoc per no haver atès un intent de solució extrajudicial.

En aquest sentit, es pot observar com la sentència d'instància entenia que procedia la indemnització per la conducta del progenitor que no va voler solventar el tema ha generat intranquil·litat i patiment en els fills, que s'han vist en la incomoditat d'haver d'interposar la demanda contra els seus familiars. Però, com que aquesta Sala, pel contrari, ha considerat que l'actuació s'adequava a l'ordenament jurídic andorrà en el moment de l'atorgament de les escriptures, el no voler solucionar aquest extrem de manera extrajudicial o la incomoditat d'interposar una demanda contra el pare i demés familiars, que ha estat desestimada, no pot generar en atenció a aquests extrems l'existència de cap dany moral. I, des d'aquesta òptica, la sentència de la Sala va desestimar la referida pretensió.

Els extrems que ara s'al·leguen, relatius a l'incompliment dels deures derivats de la potestat o de no actuar en benefici dels fills, no es troben en els escrits rectors del procés i, per tant, constitueixen extrems nous que no poden ésser objecte d'anàlisi.

En conseqüència, el motiu ha de ser refusat.

IV.- En darrer terme, denuncia que s'ha produït una vulneració al dret a un judici de durada raonable perquè sense cap causa justificada el procediment va estar aturat entre els anys 2012 a 2015, de manera que procedeix la indemnització per aquesta infracció d'allò que es preveu a l'article 10.2 CA.

Tampoc aquest motiu pot prosperar. En efecte, l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia estableix, en el seu tercer apartat, que l'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i per l'eventual avaluació del dany, correspon el seu coneixement al Ple del Tribunal Superior de Justícia, dins del termini improrrogable de tres mesos, a comptar des del dia en que es pugui exercitar.

Per tant, la sol·licitud de reparació del dany i la seva avaluació no s'ha d'instar davant d'aquesta Sala civil sinó davant del Ple del Tribunal Superior per tal que determini l'existència del funcionament anormal a conseqüència d'un judici de durada no raonable i, en el seu cas, estableixi la indemnització del dany.

V.- Les anteriors consideracions justifiquen la desestimació de l'incident de nul·litat promogut per la representació processal dels Srs. Morales. i Recio., la qual cosa es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició d'aquestes a la part promotora de l'incident.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal dels Srs. Morales. i Recio. contra la sentència d'aquesta Sala, de data 29- 11-2016. Imposar a la part promotora d'aquest, les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.