LABORAL.acomiadament disciplinari basat en l'article 104.1 i 104.5 del CRL; manca de reincidència en les faltes greus; teoria de la cristal.lització; manca de concreció en la carta de comiat; cal l'element intencional per l'article 104.5 CRL (2000400/2016)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000154/2019 ORIGEN: 2000400/2016 - 00

NIG: 5300542120160002729

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, qui ho és d'aquest Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 23-09-2016, la Sra. Bonet va presentar demanda laboral contra Álvarez demanant al tribunal la seva condemna a pagar-li l'import total de 54.276.- euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, improcedent i/o injustificat, l'import de 1.040,29 euros en conceptes de vacances del 2016, els dos incrementats dels corresponents interessos legals, a declarar i cotitzar prop de la CASS i al pagament de les costes processals, amb inclusió de les d'advocat, de pèrit i de procurador.

II.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 07-01-2019, aclarida per Aute del 06-02-2019, decidint:

"Primer.- Estimar la demanda interposada per la Sra. Bonet formulava demanda contra Álvarez (A), i condemnar a aquest darrera abonar a l'agent l'import de:

54.276.- euros, en concepte d'indemnització, juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda.

1.040,29.- euros, descomptant-se però la suma dipositada per l'A judici- alment en concepte de vacances, augmentada amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda.

Igualment s'escau condemnar a l'A a declarar i cotitzar a la CASS la suma esmentada.

Segon.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part defenent incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, i pèrit si s'escau, a acreditar en període d'execució de sentència."

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació de l'A demanant la seva revocació i que es dictés una desestimant la demanda, amb imposició a la part agent de les costes d'ambdues instàncies.

La representació processal de la Sra. Bonet demana la confirmació íntegra de la Sentència i la imposició de les costes de segona instància a la contrapart.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala del 03-09-2019 es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de l'A mitjançant el seu escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix la relació laboral de durada indeterminada que existia entre la Sra. G-L i l'A des del mes d'abril del 2003 ni que el seu últim salari mensual era de 2.505.-euros.

Malgrat la part defenent hagi negat aquest fet, apareix que l'assalariada assumia la tasca de directora.

La junta de l'A va canviar al 2016 i van aparèixer discrepàncies entre l'assalariada i membres de la nova junta.

Si bé fins aquell moment la demandant era l'única assalariada de l'A, al juliol del 2016 es va contractar una administrativa.

La relació amb la Sra. G-L es va acabar amb el seu acomiadament disciplinari mitjançant carta del 01-08-2016 que diu :

"...li posem en coneixement que, des que la nova Junta de Govern fou elegida el passat 31 de març d'enguany, hem tingut coneixement de diferents irregularitats en l'exercici del seu càrrec com a directora de l'A. S'exposen a continuació:

1.-Abandonar el lloc de treball sense justificar, deixant la seu social sense vigilar i accessible a persones alienes al col·legi:

EI dilluns 11 de juliol de l'any en curs, ens informen les treballadores que netegen l'A, que el divendres dia 1 de juliol i altres divendres (dia laborable per elles a la seu de l'A), a les 14:00h -que és quan comença la seva jornada laboral-

, vostè ja no hi és al seu lloc de treball. Per a que aquestes treballadores puguin accedir a la seu social, vostè els hi ha dipositat la clau al conserge o els hi ha deixat sota la catifa de l'entrada.

Aquesta absència al lloc de treball i el risc que suposa que persones alienes puguin accedir als locals de l'A, on el col·legi disposa de material molt sensible, constitueixen una falta greu tipificada a l'article 103.3 del codi de relacions laborals.

2.- Incompliment i retard en l'execució de les tasques sol· licitades pels membres de la Junta de Govern:

Des que la Junta de Govern començà el seu mandat, han estat múltiples les ocasions en les que la Junta s'ha dirigit a vostè encarregant-li una tasca i se li ha tingut que anar al darrera per a que la realitzés.

Exemple d'aquesta passivitat és que, l'actual Junta de Govern prengué el càrrec el 31 de març de l'any 2016 i des que es celebrà l'Assemblea General no s'ha enviat l'Acta a tots els membres del col·legi.

Però a més de l'incompliment de les tasques sol· licitades amb un grau important d'interès per a tots els membres del col·legi, contestà a la Junta reaccionant de males formes i tractant d'imposar el seu criteri al de la plataforma directiva que és l'organisme que pren i executa decisions.

Aquest modus operandi, es repeteix en vàries ocasions, mancant per part seva al compliment i el bon desenvolupament de la feina i l'assoliment d'objectius fixats per la Junta de Govern.

Un exemple de falta de serietat laboral és el No tancament del portal immobiliari de la pàgina web, essent el vicepresident i la Comissió de Marketing qui novament i en innumerables ocasions, a partir des del 14 de juny de l'any en curs, van haver de recordar i exigir el tancament del portal. Passat el temps no només estava operativa la pàgina, si no que en l'esmorzar que l'A va celebrar el 6 de juliol a la cafeteria de l'Hotel Plaza per a l'exposició de "Net 2 Rent", s'inicià la presentació mostrant una sèrie de pàgines en les que apareixia el portal (que tant insistentment s'havia demanat el tancament), demostrant que estava actiu i que a més s'hi havien penjat continguts; tot donant una impressió als assistents de que la Junta no estava assolint les seves responsabilitats i de deixadesa.

No fou fins el 20 de juliol, que amb un mail a tots el col·legiats, es donà una excusa incerta en la que es feia menció a que s'havia tancat degut a problemes tècnics. Dit comportament constitueix una falta greu tipificada a l'article 103.5 del codi de relacions laborals.

3.- Absències injustificades del lloc de treball:

La Junta de Govern, és coneixedora, ja que membres que formen part de la mateixa Junta o membres de Comissions o altres membres del col·legi l'han vist a vostè en horari laboral prenent cafès i passant llargues estones fora del lloc de treball. Amb l'excusa que un col·legiat vol exposar-li un dubte, manifestar-li algun tema o qualsevol altra consulta que tinguin els col·legiats, vostè té per costum sortir de l'A i anar a fer el cafè per parlar del tema en qüestió o de qualsevol altre assumpte. Com se li ha dit de forma reiterada, les reunions o consultes que vulgui realitzar amb qualsevol col·legiat es tenen que dur a terme dins de les instal·lacions de l'A, no havent cap justificació i necessitat d'anar a prendre cafè en hores de treball. Dit comportament és una falta greu tipificada a l'article 103.3 codi de relacions laborals.

4.- Utilització dels ordinadors per a finalitats privades:

Com hem pogut constatar, vostè ha anat emprant els ordinadors del Col·legi per a finalitats privades i de lucre durant la seva jornada de treball a l'A.

5.- Indiscrecions d'afers del Col·legi amb terceres persones:

Reiteradament vostè comenta, fins i tot per e-mail, amb persones alienes al Col·legi, afers de la Junta de l'A, de les deliberacions, opinions o capteniments dels membres de la Junta de Govern i dels esborranys de les Actes adoptades en Junta, sovint acompanyant-ho de comentaris denigrants. Dits comportaments són constitutius de falta greu tipificada a l'article 103.14 i de falta molt greu tipificada a l'art. 104.5 del codi de relacions laborals.

Els punts 1, 2, 3, i 5 constitueixen més de tres faltes greus (de diferent naturalesa en un període inferior a 6 mesos), durant el mes de juliol de 2016, conformant una falta molt greu.

Per decisió de la Junta ens veiem obligats a prescindir dels seus serveis, ja que vostè ha comès tres faltes molt greus, una tipificada a l'art 104.11 dos faltes tipificades a l'art 104.5 del Codi de Relacions Laborals.

Un dels motius pel que se la ha sancionat per l'art 104.5, ha estat que vostè ha facilitat al Sr. Salcedo (persona aliena a l'A), correspondència privada en la que ha revelat molta informació i on existien documents i dades reservades per al col·legi, comportament del que acabem de tenir coneixement.

Un altre motiu pel que se l'ha sancionat per l'article 104.5 ha estat, que vostè ha enviat per mail a moltes persones, però en especial al Sr. Zurita (persona aliena a l'A) correspondència privada en la que ha revelat molta informació, facilitant converses privades amb membres de la Junta, esborranys de parts d'actes de la Junta de Govern acompanyades de comentaris despectius o ofensius.

Així doncs, i en base a l'article 93 del Codi de Relacions Laborals se li comunica un acomiadament disciplinari des de la recepció de la present, sense preavís ni indemnització. (...) ".

II.- El greuge general del recurs és que la sentència d'instància no ha tingut en compte totes les faltes que, segons afirma la part recurrent, han estat acreditades en període probatori i que va cometre la demandant durant la seva relació laboral.

Critica el fet que la Sentència recorreguda conclou majoritàriament que la carta d'acomiadament no és prou concreta. Sosté que ja va explicar en tràmit de contesta a la demanda i conclusions el detall de com van succeir els fets i com, en la major part dels mateixos, era impossible, al moment d'acomiadar a la Sra. G, de concretar res més però que els fets que van motivar l'acomiadament de la Sra. G es van detallar el màxim possible en la carta d'acomiadament.

Argumenta que no és fins a partir del cessament de la Sra. G que va ser possible entrar en detall en quasi tots els fets objecte de les faltes.

Afegeix que al moment de l'acomiadament, la Sra. G va conèixer amb el màxim detall que l'A podia donar en aquelles dates els fets que motivaven l'acomiadament i que en cap moment ha estat en situació d'indefensió en el present procediment laboral, doncs, amb la contesta a la demanda i les proves practicades en autes, ha pogut defensar-se i contradir amb totes les armes legals al seu abast el seu acomiadament disciplinari.

Recorda a l'efecte que la Sra. G era la "Directora" de l'A i, per tant, la que controlava, gestionava i movia en solitari, la totalitat dels papers, documentació i informació de l'A.

Sosté també que la pericial informàtica sol·licitada era necessària per establir com la Sra. G utilitzava les eines del seu lloc de feina encara que dits fets hagin resultat acreditats per aquesta part amb l'aportació de dos informes de l'empresa KMK.

La part apel·lant torna a detallar com van succeir tots els esdeveniments que van donar lloc a l'acomiadament disciplinari i reprodueix la carta de comiat, afirmant que cada una de les faltes reprotxades, sigui greu sigui molt greu, queda establerta en autes, tot i reproduint la seva argumentació de primera instància al respecte.

Conclou que ha quedat plenament acreditat que l'acomiadament disciplinari que l'A va notificar-li a la Sra. Bonet fou fet de forma deguda i correcta, doncs no hi ha lloc a la prescripció de les faltes invocades i la comissió de les faltes van ser efectivament comeses per l'agent.

Però el plantejament i l'argumentació de la part empresarial no poden prosperar de cap manera ja que s'afronten a tres obstacles majors.

III.- El primer obstacle que cal ressaltar és que l'empresari pretèn fonamentar el seu comiat en la falta molt greu de l'article 104.1 ("La comissió de tres faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dintre d'un període de sis mesos des de la primera i l'autor n'hagi estat sancionat.") sense tenir en compte en cap moment els principis que regeixen aquesta falta molt greu.

Ja vam explicar que aquesta falta requereix reincidència. Així motivàvem en la Sentència 100-2016 del 30-06-2016 :

"Ara bé, com ho ha recordat el tribunal, i la part recurrent no aporta cap greuge o argument al respecte, aquest motiu de comiat només queda constituït en cas de reincidència. Cal recordar en efecte que després que la constitucionalitat d'aquesta disposició legal hagi estat confirmada pel Tribunal Constitucional (sentència 2011-1-PI del 04-06-2012) aquesta Sala va poder deduir que les tres faltes havien de ser comeses en situació de reincidència, és a dir, que la segona falta havia de ser comesa una vegada sancionada la primera i així mateix respecte de la tercera (STSJC 294/12 del 25-02-2013).

Aquest pressupòsit no pot existir en el present cas doncs totes les faltes van ser notificades el mateix dia, i que a més cap d'elles va donar lloc a una sanció específica sinó que l'empresa va pretendre invocar-les conjuntament per motivar la sanció de comiat.".

Es tracta exactament de la mateixa situació en el present cas i la mateixa solució s'imposa.

Per tant, el tribunal no tenia per que entrar en l'estudi detallat de cada una de les faltes qualificades com greu puix una falta greu per si sola no pot fonamentar un comiat i que acabem de veure que, encara que les faltes greus reprotxades a la Sra. G fossin constituïdes, la manca de reincidència entre elles impediria que serveixin per fonamentar una falta molt greu que sol permet un acomiadament disciplinari.

D'aquest punt de vista, si bé, ja vam resoldre la qüestió de la prova mitjançant el nostre Aute del 03-09-2019, podem nogensmenys afegir que la prova pericial sol·licitada era innecessària per la resolució del litigi puix era destinada a establir una falta greu quan acabem d'explicar que poc importa establir les faltes greus a efecte de comiat disciplinari si no existeix reincidència entre elles.

IV.- El segon obstacle rau en els principis que regeixen la forma del comiat disciplinari i a la natura del mateix.

En efecte, és clar que la part apel·lant ens invita a procedir a una valoració global del comportament i del valor professional o la "serietat" de la Sra. G i això en base als elements que ha pogut acreditar un cop acabats els autes.

Però, com ho hem recordat en moltes ocasions, la missió dels òrgans judicials en matèria laboral disciplinària no és d'apreciar de manera general el comportament de l'assalariat, sinó de determinar si les sancions imposades, tal com motivades en la carta de sanció (teoria de la cristal·lització), ho van ser de conformitat amb les exigències legals, tant a nivell formal que a nivell del fons de la sanció.

Per tant, el motiu del comiat és l'exposat en la carta de comiat i no pot un altre motiu fonamentar el comiat.

És aquesta una de les raons essencials que fan que la carta de comiat ha de ser prou concreta i situar temporalment els fets reprotxats com ho hem detallat en nombroses ocasions.

I en el present cas, pel que fa als fets que hem de tenir en compte (és a dir els que fonamenten la falta de l'article 104.5, com s'exposarà en el Fonament següent), aquesta manca de concreció és patent ja que la carta no especifica quines actuacions concretes l'assalariada concerneix ni sobre tot indica cap data.

(Reiteradament vostè comenta, fins i tot per e-mail, amb persones alienes al Col·legi, afers de la Junta de l'A, de les deliberacions, opinions o capteniments dels membres de la Junta de Govern i dels esborranys de les Actes adoptades en Junta, sovint acompanyant-ho de comentaris denigrants. Dits comportaments són constitutius de falta greu tipificada a l'article 103.14 i de falta molt greu tipificada a l'art. 104.5 del codi de relacions laborals.

(...)

Un dels motius pel que se la ha sancionat per l'art 104.5, ha estat que vostè ha facilitat al Sr. Salcedo (persona aliena a l'A), correspondència privada en la que ha revelat molta informació i on existien documents i dades reservades per al col·legi, comportament del que acabem de tenir coneixement.

Un altre motiu pel que se l'ha sancionat per l'article 104.5 ha estat, que vostè ha enviat per mail a moltes persones, però en especial al Sr. Zurita (persona aliena a l'A) correspondència privada en la que ha revelat molta informació, facilitant converses privades amb membres de la Junta, esborranys de parts d'actes de la Junta de Govern acompanyades de comentaris despectius o ofensius.).

Per tant, compartim la valoració feta pel Tribunal d'instància sobre aquesta qüestió (pàgina 13 i 14 de la Sentència).

En aquest ordre d'idees, volem afegir que, compte tingut de la gravetat de l'acomiadament disciplinari i de la coloració penal de la matèria, no es pot admetre que un empresari apliqués tal sanció sense tenir la certesa de la realitat i de l'abast dels fets que la motiven, esperant la fase judicial per disposar dels elements dels quals no disposava, sinó que només sospitava, al moment de l'acomiadament .

V.- El tercer obstacle, el trobem en la segona falta molt greu reprotxada és a dir la falta de l'article 104.5 ("Violar el secret de la correspondència, documents o dades reservades de l'empresa, o revelar-ne el contingut a persones estranyes a l'empresa, si es fa de forma malintencionada.") que segons la carta correspondria, a més de la imputació general d'indiscreció, a dos comportaments que són, d'una part, haver facilitat al Sr. Salcedo correspondència privada de l'A, i d'altra part, haver enviat per correu electrònic a moltes persones, però en especial al Sr. Zurita, correspondència privada de l'A i revelant molta informació acompanyada de comentaris despectius o ofensius.

Al respecte, és veritat que el tribunal no s'ha pronunciat sobre el fons ja que ha constatat que la carta no era prou concreta.

Com ho hem motivat abans, compartim aquesta conclusió.

No obstant això, es veu que el tribunal només s'ha referit al paràgraf general sense mencionar però el paràgraf posterior relatiu als Srs. Salcedo i Zurita que, tot i no indicar cap data, és més concret en la descripció dels fets.

Per tant, considerem necessari examinar més en detall els dos comportaments en qüestió.

La part apel·lant exposa al respecte que ha aportat els documents assenyalats de números 73 a 84 (folis 429 a 446), que són una sèrie de correus electrònics que la Sra. G va intercanviar amb terceres persones alienes a l'A de documentació i informació confidencial ; que el Sr. Salcedo va confirmar els fets exposats en la carta per la part que el concerneix i que les testificals dels Srs. Coll, Talavera, Daza, Estany, Machado i Quesada confirmarien la versió de l'empresa.

Però no compartim aquesta valoració de les proves.

Sobre el fons, i salvat error, apareix que aquesta Sala només es va pronunciar una vegada sobre la falta molt greu de l'article 104.5 ( STSJC 11-2014 del 30-06-2014). La mateixa exigeix per la seva constitució un evident element intencional. No només cal establir la violació del secret de la correspondència i la divulgació de documents o dades reservades de l'empresa. També cal acreditar que aquesta violació o divulgació es va fer a destinació de persones estrangeres a l'empresa, i, a més, de manera malintencionada, és a dir amb la voluntat o la consciència de perjudicar a l'empresa, val a dir no només una simple imprudència.

Aquest supòsit no es dóna el present cas.

En efecte, el que ressurt dels autes en relació al Sr. Salcedo és que aquest és advocat i que havia entrat en les candidatures per ser advocat de l'A i que finalment només se li van fer consultes per part de l'antiga junta. Donat que dites consultes no eren pagades, va posar fi a la relació però després es va iniciar un procés de negociació de les factures amb la nova Junta. És en aquest marc que la Sra. G i ell es van trobar i que aquesta li va remetre tres correus deixant veure que l'antiga junta havia parlat de l'impagament de les factures, fet que el Sr. Salcedo va considerar com un acte d'indiscreció però el mateix no en va informar de seguida l'A sinó que apareix que ho va fer molt més tard (vg foli 534 correu electrònic del 12-09-2016, del Sr. Salcedo al Sr. G "...una vegada cobrats els meus honoraris i revisat el dossier, li haig de dir que he trobat documentació sensible corresponent a l'A que vaig rebre el dia que em vaig reunir amb la Sra. Lo, que es correspon a e-mails enviats per l'antiga junta i que penso que hauria de tenir l'A, per a la seva informació.").

Així les coses, si bé el Sr. Salcedo no pertany a l'A, és clar que és en el marc de la seva relació d'advocat amb l'entitat, i per tant una persona no totalment estranger a l'empresa, que la Sra. G li va remetre la documentació en qüestió. Vist el contingut dels correus electrònics, que finalment no fan més que mostrar que es volia aclarir la qüestió de les factures que ell reclamava, no es pot considerar que la Sra. G hauria difós aquesta documentació de manera malintencionada.

Igual passa en relació al Sr. Zurita, ja que el mateix va treballar per l'A donant serveis d'e-mail màrqueting i de consultor, i que l'estudi de la documentació que la Sra. G li ha pogut comunicar no permet considerar que aquesta ha actuat de manera malintencionada sinó més aviat de forma lleugera ço que és diferent.

Finalment, pel que fa a les altres testificals invocades, res aporten per establir que l'assalariada hauria actuat de forma malintencionada.

Per tot l'exposat, escau confirmar la sentència d'instància d'haver donat lloc a la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals.

VI.- La desestimació del recurs justifica imposar a l'apel·lant les costes d'aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de l'A contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 07-01-2019 de la qual confirmem la part decisòria.

IMPOSAR a l'A les costes judicials de segona instància provocades pel seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-