Nul·litat d'actuacions (4000101/2021)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000116/2022 ORIGEN: 4000101/2021 - 00

NIG: 5300542120210000470

PARTS:

Apel·lant: Sr. Esteban

Representant: Sr. Morell

Advocat: Sr. Girona

Apel·lat: Toll

Representant: Sra. Gibert

Advocat: Sr. Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Nul·litat d'actuacions

AUTE 000095/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat Toll formulava incident de nul·litat d'actuacions contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 27-9-2022, sol·licitant se'n pronunciés la seva nul·litat.

2.- La representació processal del Sr. Esteban s'ha oposat a l'incident de nul·litat articulat, interessant la seva desestimació amb imposició a la part que el promovia de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La representació processal de la societat Toll, fonamenta l'incident de nul·litat d'actuacions que planteja en els següents motius.

En primer lloc, raona que la Sentència dictada era incongruent i incoherent, considerant que dels mitjans de prova practicats s'inferia que el treballador tenia ple coneixement de la concreta política retributiva de l'empresa atès que la seva reclamació es sustentava en els quadres de criteris de valoració que s'hi annexaven.

El segon motiu en què s'estructura l'incident, intervé respecte de la decisió de posar a càrrec de l'empresa la càrrega de la prova de la concreta retribució que hauria correspost al treballador, considerant que en mèrits de les regles que vertebren "l'onus probandi", era el Sr. Esteban qui ostentava la càrrega de provar que la concreta reclamació que articulava s'ajustava a dret i a les circumstàncies concurrents. D'altra part refereix que, en tot cas, la proposta de "bonus" l'havia de realitzar el cap de departament i posteriorment ser aprovada pel Consell d'Administració si esqueia, sense que ni el Sr. Esteban ni aquest Tribunal, poguessin substituir una funció que corresponia en exclusiva al consell d'administració de l'empresa.

Segon.- Respecte del primer motiu en què s'estructura l'incident de nul·litat articulat, la resolució dictada examina la condició temporal inserida en les condicions per a assolir la gratificació de l'empresa, indicant que per a ser vàlida havia de ser almenys coneguda pels subjectes beneficiats. I des d'aquesta perspectiva indicàvem que no concorria en autes prova que, ens portés a afirmar que el Sr. Esteban, coneixia de la seva existència atès que, d'una banda, aquesta condició en cap moment es va preveure en les diapositives de presentació realitzades per l'empresa (PowerPoint), i que, d'altra banda, malgrat que des de l'empresa es poguessin penjar en una carpeta compartida del sistema informàtic, cap dèbit informatiu específic va ser realitzat des de l'empresa per a assabentar els treballadors de la seva ubicació per tal que pogués ser consultat i tampoc justificava en cap moment que el treballador hi hagués accedit de manera específica.

Tercer.- Quant als retrets que s'efectuen respecte de la càrrega de la prova que refereix vàrem posar a càrrec de l'empresari, en la Sentència dictada ja vàrem argumentar que l'empresari era qui tenia màxima disponibilitat i facilitat probatòria per a justificar l'acompliment dels objectius fixats per al cobrament de la prima, tant respecte dels requisits quantitatius com qualitatius.

Considera ara, que aquest raonament contravenia la configuració clàssica de les regles de "l'onus probandi" en mèrits de les quals "ei incumbit probatio qui dicit non qui negat". No obstant el recurs a la regla de la facilitat probatòria, no és una decisió aïllada de la Sala, sinó que ja hem tingut ocasió de precisar (vegeu per això i entre altres pronunciaments la Sentència de 5-2-2015, rotlle TSJC-265/2014): "Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem sintetitzar en els següents: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius". 2) Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal.

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer 3) als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu"); 4) presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; 5) cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, 6) la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria".

En el present supòsit admet la societat que promou l'incident que els paràmetres emprats pel treballador demandant corresponien a aquells que es contenien en el "PowerPoint" de presentació, i en aquesta eventualitat atesa la facilitat i proximitat de què la demandada disposava respecte de la prova amb relació al que es reclamava, no podia limitar-se a negar sense més la reclamació econòmica que s'exercitava, sinó que havia d'anar més enllà, justificant els concrets càlculs realitzats.

Tampoc podem compartir l'argument segons el qual amb la decisió emprada, els Tribunals substituirien el Consell d'Administració en la fixació de l'import de la gratificació. Deixant de banda que aquest argument no va ser inclòs per la part apel·lada en el seu escrit de contesta al recurs d'apel·lació articulat, sent-ho per primer cop en aquest estadi del procediment corresponia, una volta declaràvem que la condició contemplada per a la gènesi de la gratificació era inoposable al treballador demandant, extreure'n la conseqüència jurídica associada que no és altre que reconèixer-li el dret a obtenir-la.

Quart.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions articulat respecte de la Sentència dictada el 27-9-2022, imposant a la part que promou l'incident el pagament de les costes que en davallen.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR l'incident de nul·litat articulat per la representació processal de la societat Toll contra la Sentència de 27-9-2022.

Segon.- Imposar al promotor de l'incident les costes que en deriven. Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR l'incident de nul·litat articulat per la representació processal de la societat Toll contra la Sentència de 27-9-2022.

Segon.- Imposar al promotor de l'incident les costes que en deriven. Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.