Recusació Batlle TSJC 261/14

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-261/14

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el procediment civil en el qual és part agent la Comunitat de propietaris C.R. Edifici S. i com a defenents les mercantils C.R.SL, C.Q. SLU, C.A. SA i T.A. SLU, la representació processal de C.Q. SLU va formular recusació envers l'Hble. Batlle Galván.

II.- Per providència de 15-07-2014 va decidir suspendre la tramitació de les presents actuacions i remetre els autes al Tribunal Superior per tal que resolgués la recusació formulada.

III.- L'Hble. Batlle Galván va emetre informe, de data 16-07-2014, en virtut del qual no accepta els motius de recusació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que promou la recusació de l'Hble. Batlle la fonamenta en els següents fets i causes. Entén que abans l'Hble. Batlle havia desenvolupat la seva feina com a advocada al despatx ORG_0 i que, com a assalariada del despatx, havia portat la defensa del Sr. Girona, la seva família i nombroses societats. Així mateix, sosté que el despatx realitzava tot tipus de documentació societària que relacionava a C.Q. SLU amb diferents societats del client Sr. Girona. Des de l'any 2004 la relació entre C.Q. SLU i el Sr. Girona i les seves societats es converteix en un enfrontament constant que dóna lloc a causes judicials en les quals la Sra. Galván defensa al seu client, Sr. Girona, contra la societat que avui promou la recusació, així com el Sr. Duque i la seva esposa. En aquest sentit, manifesta que quan una persona porta l'assessorament i la defensa d'un client la relació personal és inevitable, així com l'assumpció d'animositats. I afirma que, encara que no ha estat advocada de cap de les parts, sí ha estat lletrat d'una de les parts que enfronta històricament i actualment a la part que insta la recusació. La presumpció d'imparcialitat es veu afectada de forma greu i evident.

II.- Aquesta Sala ja va tenir ocasió de posar de manifest que esdevé essencial per a la resolució de la present qüestió, tenir present que la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans respecte de l'article 6 de la Convenció (Afer Delcourt, 17-01-1970, Afer De Cubber, 26-10-1984 o Afer Castillo Algar- 28-10-1998) ha reconegut que en una societat democràtica l'aparença d'imparcialitat es connecta íntimament amb la confiança que els Tribunals inspiren a la mateixa. I, en aquest sentit, s'ha afirmat que, en l'extrem que ens afecta, relatiu a la imparcialitat subjectiva, que es tradueix en que el Tribunal no ha de tenir prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts, però a més ha d'oferir garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte (cfr. Fey c. Austria o Wettstein c. Suiza).

També aquesta Sala ha tingut ocasió d'indicar que l'eventual sospita que pugui recaure sobre el jutge ha d'anar més enllà de l'aparença i fonamentar-se en dades objectives (TSJC-275-11 de data 27-10-2011), a la vegada que el Tribunal Constitucional en sentència de 4-06-2012, ha manifestat que "per preservar el dret al jutge o tribunal imparcial cal que aquells que se sotmeten a la seva jurisdicció, no tinguin sospites sobre la imparcialitat de cap dels membres que composen el tribunal que ha de dictar la resolució judicial. Tanmateix, també hem reiterat que aquesta sospita ha de basar-se en dades objectives de relleu (...) La trascendència de la teoria de les aparences ha anat sent matisada i la distinció entre imparcialitat subjectiva i objectiva també... Finalment, en qualsevol problema de parcialitat hi ha elements subjectius que afecten al jutge que cal corroborar amb dades objectives".

A més, i en ares a resoldre també aquesta recusació, aquesta Sala ha indicat que les causes d'abstenció i recusació no solament constitueixen numerus clausus (cfr. Art. 73 Llei Qualificada de la Justícia), sinó que no poden ésser objecte d'una interpretació extensiva o analògica.

Des d'aquesta òptica d'idees, la primera causa de recusació que s'articula per a separar a l'Hble. Batlle del coneixement del procés en el qual està demandada C.Q. SLU, es fonamenta en que la Batlle, abans com a lletrada del despatx ORG_0 hauria interposat demandes contra la mercantil que promou la recusació en nom del client del despatx Sr. Girona, família o societats. Així, entén que aquesta causa ha de ser assimilada a la prevista a l'apartat segon de l'article 73 LQJ "ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevulla de les parts" i a l'apartat cinquè "tenir plet pendent amb qualsevulla de les parts o el seu advocat".

Ja hem posat de manifest que les causes de recusació són taxades i no susceptibles de ser interpretades de forma extensiva ni analògica. Però a més, en el cas que ens ocupa, l'Hble. Batlle no ha estat advocada de cap de les parts del litigi que va recaure sota el seu coneixement i que ha de resoldre ni tampoc es pot considerar que el fet que interposés un plet, com a lletrada, contra la mercantil C.Q. SLU, integra la causa de tenir plet pendent amb alguna de les parts o amb els seus advocats, atès que l'actual Batlle actuava com a professional del dret en defensa dels interessos del client del despatx ORG_0 i era aquest client el que interposava el plet contra la mercantil promotora de la recusació. Tampoc, per tant, des d'aquesta òrbita es pot acollir la recusació.

III.- En segon terme, fonamentaria també la recusació en la causa sisena de l'article 73 LQJ, consistent en l'enemistat manifesta amb la part defenent. Sosté la part que pretén la recusació que el fet de interposar demandes, quan era lletrada, contra la mercantil C.Q. SLU significa enemistat per haver estat assessor de les parts contràries.

Aquesta Sala ja va analitzar l'exigència de l'amistat manifesta o enemistat manifesta en els seus Autes de 27-10-2011 i 14-04-2014). Si bé van afirmar que "I, respecte de la causa que s'analitza, si bé en totes elles es requereix una anàlisi de les circumstàncies concretes i objectives que es produeixen, aquesta tasca esdevé molt més difícil quan la causa d'abstenció es fonamenta en la vessant subjectiva, caracteritzada per la concurrència d'una relació d'amistat o enemistat manifesta", en el cas present no pot tampoc ésser estimada la recusació, no solament perquè no s'ha provat l'existència de cap relació personal o lligam que pogués fer sospitar d'una enemistat de l'Hble. Batlle, sinó perquè el que es demana és que, per analogia, s'inclogui com a motiu de recusació, l'enemistat que es derivaria d'haver interposat plet com a lletrada contra la mercantil que promou la recusació, quan els interessos en joc i els que es defensen no són els del lletrat sinó els del client, sinó que, a més, tampoc hauria cap mena d'acreditació d'aquesta eventual transposició de l'enemistat de les parts que van demandar a la referida mercantil amb els lletrats que les assessoraven i defensaven. Consegüentment, també des d'aquesta òptica la recusació ha de ser refusada.

IV.- No procedeix efectuar imposició de les costes relatives a la recusació.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR la recusació promoguda per la mercantil C.Q. SLU contra l'Hble. Batlle Galván en el procediment 0247- 7/2014. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.