ACLARIMENT (6000577/2018)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000302/2020 ORIGEN: 6000577/2018 - 00

NIG: 5300542120180003278

PARTS:

Apel·lant : Sr. Zapata

Procurador : Sr. Alcalá

Advocat : Sr. Gutierrez

Apel·lat : Amorós

Procurador : Sra. Ropero

Advocat : Sra. Quesada

AUTE 132-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'aclariment interposat en les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En els Autes laborals seguits sota el número de rotlle 6000577/2018, instats pel Sr. Zapata contra la societat "Amorós", aquesta Sala va dictar sentència de data 26-02-2021 decidint :

"Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs de la representació processal de la societat Amorós, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 05-03-2020 que revoquem parcialment en el sentit de fixar en 5.627,76.- euros en lloc de 6.211,75.-euros, l'import brut a pagar en concepte d'indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments;

Segon.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància."

Segon.- En data 15.3.2021 la representació processal del Sr. Zapata ha presentat un recurs d'aclariment envers la sentència, demanant que es rectifiquin els errors constatats i que la Sentència quedi redactada en el sentit de què la quantitat a pagar al treballador en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat sigui la de 6.211,75.-euros bruts més els interessos meritats a partir de la data de contesta a la demanda.

Per escrit de data 26-03-2021, la representació processal de la societat "Amorós", s'ha oposat al recurs d'aclariment.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Els motius que exposa la representació processal del Sr. Zapata per abastir el seu recurs d'aclariment són, de forma resumida, que el darrer mes treballat al qual es refereix l'article 82.3 del CRL per a calcular el salari diari i consegüentment la indemnització del comiat és el darrer mes treballat, és a dir el mes del comiat i no pas el penúltim ni el mes anterior, el tot per a poder tenir en compte el salari reconegut en el moment del comiat ; que així no es pot acceptar la interpretació que la Batlle i la Sala van fer de l'article 82.3, i que el salari fix diari s'havia de fixar en 64,64.-euros bruts.

Afegeix en relació al salari variable que la nostra sentència no recull que el treballador no va treballar tots els dies dels darrers dotze mesos i que el total del salari fix més variable s'havia de fixar en 72,50.-euros, i que per tant la indemnització s'havia de fixar en 7.666,88.-euros bruts.

Com a tercer pilar del seu recurs, la representació processal del Sr. Zapata sosté que la sentència d'instància ha fixat el punt de partida dels interessos al moment de la fermesa de la sentència quan ho havia de fer al moment de la contesta.

Segon.- En l'actualitat, el recurs d'aclariment no es troba regulat a la Llei Qualificada de la Justícia, ni a la Llei Transitòria de Procediments Judicials, però la jurisprudència d'aquest Tribunal l'ha admès amb la finalitat d'aclarir algun concepte fosc, suplir qualsevol omissió respecte de punts discutits en el litigi, o esmenar qualsevol error material que s'hagi pogut produir, tal com posa de manifest l'Aute d'aquesta Sala de data 15 de febrer del 1996, entre molts d'altres.

De fet, el codi de procediment civil adoptat al 2018 i que ha entrat en vigor recentment recull aquesta jurisprudència i disposa en el seu article 20 que el tribunal, el secretari judicial, el saig o el notari pot rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància de part, els errors materials absolutament manifestos en què incorrin les seves resolucions.

Nogensmenys, el recurs d'aclariment no permet que es puguin alterar o modificar els pronunciaments d'una determinada resolució judicial ferma.

Tercer.- Ara bé, en el cas present, i malgrat ho negui, el que pretén justament la representació processal del Sr. Zapata no és que s'aclari la sentència sinó que es modifiqui un clar pronunciament de la mateixa.

En efecte, ja vàrem respondre de manera clara a aquesta qüestió dels càlculs en els Fonaments de dret Tercer.- i Quart.-, indicant :

"Tercer.- Subsidiàriament, la part recurrent considera que cal revocar la sentència de primera instància en el sentit de considerar que l'import a satisfer a favor del Sr. Zapata en concepte d'indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals no pot ésser superior a 5.600,24.-euros i no pot ser de 6.211,75.-euros ja que si bé és cert que el salari fix del Sr. Zapata era el darrer mes treballat 1.400EUR bruts (1.026,86EUR de salari fix mensual i un complement de lloc de 373,14EUR), la mitjana dels salaris variables dels darrers 12 mesos no ascendeix a la vista dels butlletins aportats per la part treballadora juntament amb el seu escrit de demanda als 362,21.-euros (4.346,59 /12) calculats per la Batlle, puix el total d'aquests salaris variables (dels quals s'han de descomptar els imports percebuts com a complement de lloc incorporat al salari fix mensual) no ascendeix als 4.346,59.-euros tinguts en compte en la sentència.

Abans de contestar a aquest greuge, hem d'efectuar una precisió sobre la petició continguda en l'escrit de contesta als greuges presentat en aquesta alçada per la part apel·lada, en el sentit de fixar la indemnització en un import superior al fixat per la jurisdicció d'instància.

En efecte, el que no pot fer la part assalariada demandant i apel·lada, i que no ha formulat cap apel·lació en contra de la sentència d'instància, és aprofitar-se del recurs de l'altre part sobre l'import de la indemnització per pretendre al seu torn proposar que es modifiqui a l'alça l'import fixat per la sentència d'instància.

I ho pot encara menys quan va presentar un recurs d'aclariment argüint que la sentència era equivocada en tenir en compte el mes de setembre com a darrer mes treballat en lloc del d'octubre i que per Aute del 13-07- 2020, la Sra. Batlle el va rebutjar motivant que les manifestacions i peticions de l'agent excedien l'àmbit del recurs d'aclariment i que la seva resolució era clara en explicar que l'últim mes treballat que s'havia de tenir en compte era el de setembre i que l'acomiadament havia tingut lloc el 05- 10-2018.

Quart.- Per tant, la qüestió per resoldre és únicament la plantejada per la societat Amorós.

Recordarem al respecte que l'article 98 CRL disposa que l'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització a la persona treballadora no inferior a 45 dies de salari per any de servei a l'empresa fins a un màxim de 30 mensualitats, que és fixada per la jurisdicció competent.

L'article 82.33 precisa que, a efectes d'aquesta indemnització, el salari per dia correspon a l'import resultant de dividir per trenta el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana dels salaris variables dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat.

Finalment, l'article 76 defineix els elements que integren el salari indicant que es considera salari la remuneració que l'empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis, i que també tenen la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècie, llevat de les liberalitats de l'empresa; que el salari global està integrat pel salari fix i el salari variable; però que no tenen la consideració de salari les propines o gratificacions dels clients de l'empresa als treballadors. Tampoc no es consideren salari les dietes i les despeses de viatge.

I l'article 77 disposa que es considera salari fix el corresponent a la jornada legal ordinària de treball, o en el cas de jornada reduïda per contracte, a les hores ordinàries de treball mentre que es considera salari variable la retribució addicional o complementària com a pagues extraordinàries, hores extraordinàries, comissions, plus de transport o primes d'antiguitat, de puntualitat, de torn, de disponibilitat, de nocturnitat o altres.

En el present cas, el tribunal va tenir en compte un salari fix mensual del darrer mes treballat de 1.400.-euros bruts (es tracta efectivament del mes de setembre i no pas del mes d'octubre), que es composa d'un salari fix mensual de 1.026,86.-euros i un complement de lloc de 373,14.-euros, afegint la mitjana dels salaris variables dels darrers dotze mesos treballats per import de 362,21.- euros (4.346,59/12), la qual cosa suma 1.762,2158.-euros, que ha dividit per 30, obtenint un import de 58,74.-euros bruts en concepte de salari dia, el que tenint en compte l'antiguitat en l'empresa de 2,35 anys, dona una indemnització de 6.211 ,75.-euros bruts.

Es discuteix però per part de l'apel·lant l'import calculat en concepte de salari variable puix el tribunal ha considerat com a tal els 373,14.-euros cobrats cada mes per l'assalariat en concepte de complement de lloc.

Però s'ha d'estar al criteri de la recurrent que aquest import de 373,14.-euros no constitueix un salari variable sinó que integra el salari mensual doncs no correspon a cap prima ni retribució extraordinària però sí que correspon a la jornada legal ordinària de treball del Sr. Zapata i es va anar acumulant al salari fix inicial.

Els salaris variables del darrer any només corresponen a les hores extres, al bonus pagat al març del 2018 i la paga de nadal, sia un total de 2.358,35.-euros (i no pas 2.287,07) i per tant una mitjana de 196,52.-euros.

Per consegüent l'import a dividir per 30 no és de 1.762,21.-euros sinó de 1.596,52.-euros, el que porta el salari dia en 53,21.-euros i la indemnització en 5.627,76.-euros, import al pagament del qual s'ha de condemnar la part defenent en lloc dels 6.211,75.-euros fixats per la jurisdicció."

Així les coses, cap aclariment necessita la nostra sentència.

El que vol el promotor de la sol·licitud és que considerem que hem comés un error en la interpretació de la llei laboral i que canvíem el nostre pronunciament al respecte, però això és impossible per les raons ja raonades en la sentència, i no té en tot cas cap cabuda en el marc d'un aclariment.

Quart.- Encara més incomprensible i acceptable és el tercer motiu del recurs d'aclariment relatiu a la qüestió del punt de partida dels interessos, doncs no només res té a veure amb una petició d'aclariment sinó que infringeix tota lògica processal.

En efecte, és de recordar que la representació processal de l'empleat no va impugnar la resolució d'instància, en particular no va impugnar la decisió de la instància de fixar el punt de partida dels interessos al moment de la fermesa de la resolució. I el que no pot fer ara és pretendre a través d'un recurs d'aclariment obtenir una modificació d'un extrem de la sentència que no fou recorregut per ningú, el que implica que no podia ser objecte de cap pronunciament per part d'aquesta Sala. En no existir cap pronunciament, cap aclariment es pot concebre.

Cinquè.- Aleshores, i en consonància amb el que s'ha exposat, procedeix la desestimació del recurs d'aclariment interessat per la part recorreguda.

Sisè.- Malgrat és habitual no es faci especial pronunciament respecte de les costes atesa la naturalesa del procediment d'aclariment, fins i tot en cas de desestimar-se'l, considerem en el present cas que el recurs plantejat és temerari tota vegada que correspon a un obvi i reiterat (doncs ja es va procedir així en primera instància) intent d'utilitzar la possibilitat de presentar aquest tipus de recurs per unes finalitats totalment alienes al mateix i per canviar-lo en una mena de tercera instància.

Escau per tant imposar les costes generades pel present recurs al seu promotor.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- No donar lloc al recurs d'aclariment interessat per la representació processal del Sr. Zapata en relació a la Sentència número 040/2021 d'aquesta Sala de data 26-02-2021.

Segon.- Imposar al Sr. Zapata les costes generades pel present recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-