Insolvència - Noves normes - Noció d'ingressos (TSJC 463/2015)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000463/2015 ORIGEN: 2000336/2015

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19-10-2015, el Sr. Gálvez presentà una sol·licitud de benefici de justícia gratuïta, per tal que se li designés un lletrat d'ofici en el marc del procediment abreujat obert per jutjar la demanda en pagament de diversos honoraris de procuradora presentada per la Sra. Recio.

II.- En data 20-10-2015, l'Hble. Batlle va dictar Aute, decidint denegar la petició formulada pel Sr. Gálvez.

III.- En data 04-11-2015, el Sr. Gálvez va interposar un recurs d'apel·lació.

Demana la revocació de l'Aute i que s'estimi la seva petició d'insolvència.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per denegar-li el benefici de justícia gratuïta, l'Hble. Batlle va considerar que no quedava acreditada la insuficiència de recursos econòmics del Sr. Gálvez doncs percep uns ingressos mensuals de 1.300.-euros i no té cap persona a càrrec.

II.- El recurrent manifesta substancialment que: 1) la seva situació ha quedat documentada en els diferents procediments que varen causar la pèrdua del seu patrimoni; 2) no té més mitjans que el salari teòric que li sufraga la seva mare mitjançant la targeta de compra P.; 3) pràcticament no pot pagar un lletrat; 4) els ingressos que hauria de percebre en metàl·lic no són respectats i 5) no té cap patrimoni per a liquidar.

III.- Són d'aplicació al present cas les disposicions de la Llei 28/2014 del 24 de juliol, és a dir l'article 99 de la Llei Qualificada de la Justícia de data 3 de setembre de 1993, en la seva versió modificada per la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials del 21 de desembre de 1993 modificat per la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.

Si en l'estat anterior del dret, no existia cap criteri legal per a determinar la situació d'insolvència citada en els esmentats articles, deixant-ho a l'únic criteri dels òrgans jurisdiccionals, el ja esmentat article 99, disposa que "El Govern ha d'establir reglamentàriament els requisits i les condicions per a l'obtenció del benefici de la defensa i l'assistència lletrades gratuïtes."

És així que es va adoptar el Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades del 17 de desembre del 2014, en vigor des del 01-03-2015, i el qual té per a objecte de regular de forma detallada i per a tots els àmbits jurisdiccionals els requisits i les condicions per a l'obtenció del benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes, i de determinar les persones i les situacions concretes en què es garanteix aquest dret, tot i regulant el procediment que s'ha de seguir per atorgar aquest benefici.

Més precisament, les disposicions reglamentàries determinen quines persones poden ser beneficiàries i els requisits econòmics que han d'acreditar a aquest efecte. La situació econòmica desfavorable o d'insolvència, es valora d'acord amb la insuficiència d'ingressos, calculats d'acord amb uns llindars precisos, i a la insuficiència patrimonial, segons la titularitat eventual dels béns i els drets. No obstant això, també es preveu la possibilitat d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes en supòsits excepcionals i taxats, encara que se superin els llindars d'ingressos establerts.

Dit això, l'article 21 del Reglament relatiu a l'atorgament excepcional disposa que es pot atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a les persones que ho sol·liciten i tenen uns ingressos que superen els llindars establerts a l'article 19, si acrediten unes despeses o unes càrregues molt importants que així ho justifiquin, o quan les despeses previsibles del procés en el marc o en atenció al qual presenten la sol·licitud siguin molt elevades d'acord amb els ingressos dels quals disposen.

El mateix article precisa que, no obstant això, per tal d'atorgar el benefici de la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes a l'empara de l'apartat anterior, els ingressos de les persones que ho sol·liciten no poden en cap cas superar tres vegades els llindars establerts a l'article 19, les quals han de complir d'altra banda el requisit de la insuficiència de patrimoni.

En un altre ordre d'idees, sense perjudici de la possibilitat pel Batlle d'ordenar la pràctica de proves d'ofici per aclarir la situació econòmica del sol·licitant, pertoca al que sol·licita el benefici de justícia gratuïta de justificar la realitat dels elements que declara en la seva sol·licitud i d'exposar la seva situació de manera exhaustiva, amb la precisió que el Reglament preveu les causes de revisió i revocació del benefici de la Justícia gratuïta, en particular en cas d'error, falsejament o ocultació.

IV.- Aplicant aquestes consideracions al cas d'autes, el recurs ha de ser estimat, ja que considerem establert que el Sr. Gálvez es troba concretament en una situació econòmica desfavorable en el sentit de l'article 18.1 del Reglament del 17 de desembre del 2014 i devent portar a reconèixer-li el dret a la justícia gratuïta, i això per les raons següents.

No s'ha aportat cap element en relació als altres procediments que concerneixen el Sr. Gálvez i invocats per ell, i la Hble. Batlle no ha ordenat la pràctica de proves d'ofici en relació a la situació econòmica del sol·licitant, i per tant només disposem de la sol·licitud i dels elements que hi va adjuntar el sol·licitant, així com de les manifestacions que va fer en el marc de la seva compareixença en data 19-10-2015.

Com bé ho ha indicat la Batlle, ressurt dels referits elements que el Sr. Gálvez és propietari de vehicles antics que no tenen cap valor econòmic; que no disposa de cap negoci, accions i/o participacions en societats, ni de cap altre bé o dret de la seva propietat; que no és titular de cap compte obert prop de cap entitat bancària al Principat.

També apareix que no té cap persona a càrrec i per tant que no es tracta d'una persona integrada en una unitat familiar en el sentit del Reglament.

Tota la peculiaritat de la seva situació rau en a qüestió dels ingressos.

En efecte, la Hble. Batlle ha considerat que el sol·licitant percebia uns ingressos mensuals de 1.300.euros.

Però, el sol·licitant ha produït l'extracte d'una escriptura del 2011, i preveient que la seva mare, la Sra. Ruiz, s'ha obligat a dedicar els imports ingressats al compte JLP - se suposa que es tracta de J.L.P.P.- per a cobrir les necessitats del mateix incloent despeses de la targeta de compra P. per import de 1.500-euros mensuals, pagament del lloguer de la vivenda i dels corresponents subministres, i dotació de diners de butxaca per 500.-euros mensuals. També el sol·licitant ha aportat en autes l'extracte d'una escriptura de compravenda i accions o constitució de renda vitalícia del 22-11-2001 atorgada per la Sra. Ruiz als Srs. Esparza i Manzanares (P., SA) i la qual va expressament prohibir a aquests dos darrers entregar numerari al seu fill Sr. J.L. per atendre a les despeses de vivenda i subministrament, alimentació i manutenció, vestimenta, i vehicle.

Malgrat en la seva sol·licitud el Sr. Gálvez va notar l'import de 1.300.-euros en la categoria "ingressos procedent de salaris", i malgrat la societat P., SA, cotitza per ell mensualment sobre la base d'uns 2.042,54.-euros en regim de "compte propi", el que ressurt de les actuacions és que, concretament, mensualment gasta l'import de 1.300.-euros mitjançant la utilització de la tarja del magatzem P. i que se li cobra aquest import en concepte de "descomptes de nòmina", però que no es tracta realment d'un salari. Per tant, no es pot considerar que es tracta d'un ingrés que permet establir els seus ingressos econòmics bruts anyals com exigeix l'article 19.1.a) del citat Reglament, doncs no es tracta d'un import que alimenta el compte del Sr. Gálvez i que ell té la lliure disposició, sinó d'una possibilitat de pagament via un compte obert prop del referit magatzem, que té per a fer front a unes despeses concretes i en un marc restringint.

Igual passa amb l'import de 777,63.-euros corresponent al lloguer mensual del pis que ocupa a Sant Julià de Lòria, ja que apareix que dit lloguer es paga "a vista" sobre un compte obert prop del C.A. sobre la titularitat del qual no tenim cap element sinó que sembla ser el compte al qual fa referència l'extracte de l'escriptura del 2011 (recordem que el Sr. Gálvez no té cap compte bancari al Principat segons ressurt dels autes).

Com ho hem exposat abans, el criteri cabdal en la determinació de la situació econòmica desfavorable o d'insolvència, és un criteri objectiu, és a dir la realitat dels ingressos (calculats segons ho preveu l'article 19 del Reglament), i del patrimoni (valorat segons preveu l'article 20 del Reglament).

Força és d'admetre que aquests criteris són de difícil aplicació en el cas del Sr. Gálvez doncs si disposa de certs mitjans per fer front a les seves necessitats, d'una banda, no es tracta d'ingressos a partir del moment on es constata que no percep l'import mensual de 1.300.-euros puix no rep ni cobra dit import ( i no se sap res dels diners de butxaca que és suposat cobrar si ens referim a l'escriptura del 2011 però són insuficients en relació al llindar establert pel Reglament), i d'altra banda, apareix que no té llibertat en relació als dits recursos, en particular la llibertat de destinar-los a sufragar els honoraris d'un lletrat o per a reembossar un eventual préstec.

Finalment, els elements que acabem d'exposar han de portar a considerar que els seus ingressos no superen el llindar reglamentari i que per conseqüent pot pretendre al benefici de la justícia gratuïta.

Per tot l'exposat, procedeix estimar el recurs i revocar l'Aute recorregut.

V.- Tractant-se d'un cas de jurisdicció voluntària i compte tingut que s'estima el recurs, no escau efectuar cap imposició de costes.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Gálvez contra l'Aute de data 05- 03-2015 que revoquem en el sentit de concedir a aquest darrer el benefici de la justícia gratuïta.

NO EFECTUAR cap imposició de costes.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-