Mesura cautelar- embargament preventiu (252/12)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-252/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat "Vilar" va formular, davant de l'Hble. Batllia, demanda d'embargament preventiu contra la societat "Manzano" per tal de garantir el pagament de la quantitat de 178.481,91 EUR.

II.- Per Aute de data 14 de juny de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar la referida demanda d'embargament preventiu.

III.- La societat "Vilar" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: la societat "Manzano" acomiadava treballadors i refusava la contractació d'obres noves per frustrar voluntàriament el pagament dels seus deutes; la plantilla de treballadors havia estat reduïda de meitat des de l'estiu; la deutora venia part dels seus vehicles; el cobrament de la retenció d'obra corresponent a l'edifici "V." no havia estat destinada a satisfer els deutes pendents; el periculum in mora quedava establert.

II.- La societat "Manzano" sol·licita la confirmació de la resolució apel·lada, amb condemna en costes de la part adversa, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

III.- Aquesta Sala ha tingut reiteradament l'ocasió de recordar que l'embargament preventiu no constitueix una mesura de coacció al demandat amb l'intent d'aconseguir que accedeixi al pagament d'allò que li reclama o que li vol reclamar el demandant, sinó que és un instrument que té la finalitat cautelar de garantir a l'actor, quan les circumstàncies del cas ho revelin necessari, que cobrarà allò que, amb una aparença suficientment fonamentada, reclama o reclamarà judicialment; d'aquí que la jurisprudència d'aquesta Sala, en interpretar l'article 2 del Decret del dia 1 de maig de 1922, ha repetit que són dos els requisits essencials per poder accedir a una petició d'embargament preventiu: una aparença de bon dret de la reclamació (fumus boni iuris) i un perill que es pugui frustrar l'efectivitat del crèdit per absència de béns del demandat quan la sentència que es dicti s'hagi d'executar (periculum in mora).

IV.- En el present cas, el Tribunal a quo considera que el segon criteri no queda constituït i aquesta solució s'ha de confirmar. Efectivament, la demanda d'embargament preventiu no facilita cap mena d'indici en ordre a justificar mínimament un perill de desaparició dels béns de la societat "Manzano". La societat "Vilar" afirma que l'adversa s'està descapitalitzant voluntàriament, perquè acomiada personal i no accepta més encàrrecs. El primer extrem es limita a la rescissió, no causal, d'un únic contracte laboral (folis 10-11). Es pot observar en la carta corresponent que malgrat l'empresa invoca les dificultats econòmiques que travessa, l'extinció es fonamenta en l'article 90.1 del Codi de relacions laborals (comiat no causal) i no en l'article 91 (comiat per causes objectives) que autoritza una compensació econòmica molt inferior. Per tant, l'existència d'un sol acomiadament i satisfent la indemnització màxima, no denota cap voluntat de descapitalització ordenada i menys en l'actualitat, on sembla més versemblant que correspon a una adaptació dels mitjans humans d'una empresa dedicada a la construcció, a la davallada dels seus ingressos. El segon element es recolza en una carta, per la qual una persona (Sra. ENTITY_6) afirma que la societat "Manzano" va refusar la realització d'una obra "perquè tenia previst de tancar l'empresa el proper mes de juny de 2012" (foli 12). La societat "Manzano" nega la realitat del contingut del document esmentat. En aquestes condicions i més quan ni tan sols la Sra. Martin ho ha ratificat judicialment ni coneixem la seva capacitat econòmica, aquest indici resulta molt insuficient en ordre a justificar una mesura cautelar tan significativa. En tot cas, a defecte de prova de contrari, totalment a l'abast d'"Vilar", cal presumir que "Manzano" es troba en activitat actualment i, per tant, el risc denunciat no queda mínimament acreditat. Per acabar, força és de constatar que enlloc figura mínimament provada la reducció de la meitat de la plantilla de la societat "Manzano" des de l'estiu passat, la venda dels seus vehicles o el cobrament d'una retenció d'obra per part d'aquesta darrera.

En conseqüència, es desestima la sol·licitud formulada per la societat "Vilar".

V.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes processals d'aquesta alçada a la societat "Vilar" (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat "Vilar";

Confirmar l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14 de juny de 2012;

Condemnar la societat "Vilar" al pagament de les costes processals d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.