COSTES PROCESSALS. La pretensió d'anul·lació d'un acte és de quantia determinada en funció del seu contingut econòmic. Responsabilitat mancomunada dels condemnats al pagament de les costes. (2000007/2020)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000007/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000032/2022

AUTE 15-2022

PARTS:

Apel·lant: AUTORITAT FINANCERA ANDORRANA (AFA)

Representant: Sra. Esparza

Advocat: Azorin

Apel·lats: Sr. Romeu

Sra. Alvarado

Sra. Araujo

Sra. Escudero

Sr. Palomo

Sr. Toll

Sr. Cepeda

Sr. Castillo

Sr. Sancho

Sr. Cañete

Sr. Alcalá

Sr. Moliner

Sr. Palau

Sr. Marti

Sr. Conde

Sr. Tejera

Sr. Carretero

Sr. Serra

Sra. Estany

Sr. Gomila

Sra. Andrade

Sra. Palauza

Sr. Vilar

Sr. Manzanares

Sr. Gálvez

Sra. Castillo

Sr. Ruiz

Sr. Gálvez

Sr. Nuñez

Sra. Castillo

Sra. Viñas

Sr. Villegas

Sr. Coll

Sra. Alfaro

Sr. Ropero

Sr. Manzano

Sra. Carretero

Sr. Sancho

Sra. Quesada

Sr. Álvarez

Sra. Carretero

Sr. Castrillo

Sr. Suárez

Sr. Calderón

Sra. Vall

Sr. Blasco

Sr. Bernat

Sra. Esparza

Sra. Herrera

Sra. Tur

Sr. Diez

Sr. Criado

Sr. Romeu

Sr. Elías

Sr. Montenegro

Sr. Araujo

Sra. Esparza

Sr. Álvarez

Sra. Andrade

Sr. Querol

Sra. Alfaro

Sra. Vélez

Sra. Diez

Sr. Ferrer

Sra. Escolano

Sr. Palau

Sra. Plaza

Sra. Marcos

Sra. Hoyos

Sr. Caro

Sra. Bueno

Sra. Mena

Sra. Viñas

Sra. Escudero

Sr. Gibert

Sra. Criado

Sra. Criado

Sra. Barba

Sra. Ropero

Sra. Arnau

Sra. Esparzaas

Sra. Bermudez

Sr. Romeu

Sra. Benítez

Sr. Farré

Sra. Sancho

Sr. Pla

Sra. Viñas

Sr. Sainz

Sra. Cepeda

Sr. Carretero

Sra. Nuñez

Sra. Ferreras

Sr. Pina

Castrillo

Blasco

Estany

Arcos

Viñas

Representant: Sr. Toll

Advocat: Sra. Galan

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Viñas Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 20 de juliol de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000007/2020, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per mitjà d'aute d'11 de desembre de 2019, la Batllia va fixar en un total de 387.309,67 EUR l'import de les costes processals que s'havien de satisfer a l'Autoritat Financera Andorrana (AFA), a càrrec del Sr. Romeu i d'altres, al pagament de les quals havien estat condemnats per la sentència d'aquesta Sala núm. 80-2019, de 26 de setembre.

La part condemnada a satisfer les costes va formular incident d'execució contra l'esmentat aute de la Batllia, que va ser estimat parcialment per aute de 15 de febrer de 2022, el qual va declarar que el procediment principal s'havia de considerar com de quantia indeterminada, i que les costes processals s'havien de fixar d'acord amb aquest criteri.

2.- La representació de l'AFA ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia de 15 de febrer de 2022, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

En el procediment principal, la part agent va formular una reclamació de responsabilitat administrativa contra la seva mandant, en què s'havien d'individualitzar en una segona fase els perjudicis de cadascun dels agents, i demanava el restabliment de la valoració de les accions preferents al seu valor nominal comptabilitzat a la data de la intervenció, que era de 70.000.000 EUR.

Sobre el règim de responsabilitat aplicable en aquest cas, es va formular una pretensió global que mai va ser individualitzada, de manera que la condemna en costes recau solidàriament sobre tots els agents del procediment principal. Subsidiàriament, s'hauria d'aplicar la solidaritat entre els integrants de cadascun dels grups que integren els titulars dels diferents tipus de valors que van ser objecte d'amortització.

3.- La representació dels demandants incidentals s'ha oposat al recurs de l'AFA en base a les següents argumentacions:

El recurs d'apel·lació no conté una crítica de la resolució impugnada.

La quantia del procés principal era indeterminada, ja que l'acció exercitada era merament declarativa i no es formulava una reclamació de quantitat. A més, la quantia de què ha partit l'AFA confon els bons convertibles amb les accions preferents. En darrer terme, les taxes judicials que van ser abonades en el seu dia corresponen a un procés de quantia indeterminada i la contrapart no va discutir aquest import.

S'han d'aplicar les normes generals, segons les quals la solidaritat no es presumeix en cap cas, de manera que la responsabilitat dels agents seria mancomunada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte d'aquest incident versa sobre la determinació dels criteris que s'han de tenir en compte a l'hora de fixar les costes que la part agent del procediment principal ha de satisfer a l'AFA, segons va determinar la sentència d'aquesta Sala núm. 80-2019, de 26 de setembre, que va imposar als demandants el pagament de les costes causades per l'INAF (avui AFA) en la primera instància del procés.

En concret, es discuteixen dos qüestions diferents. La primera fa referència a si el procés s'ha de considerar com de quantia determinada o indeterminada, amb la consegüent incidència a l'hora de fixar els honoraris professionals i, en segon lloc, si els agents han de respondre solidàriament o mancomunada de la condemna al pagament de les costes processals.

Segon.- Com a qüestió prèvia, s'ha de desestimar la pretensió dels agents incidentals, avui apel·lats, que sol·liciten la confirmació de l'aute impugnat pel fet que el recurs no conté una crítica del mateix, sinó que es limita a reproduir els arguments que es van articular anteriorment.

En efecte, el recurs d'apel·lació fa referència expressa als fonaments de l'aute de la Batllia i, encara que insisteixi en els arguments que ja va avançar en la instància, els mateixos són pertinents quant a la impugnació d'aquell, ja que les qüestions controvertides són les mateixes i els arguments avançats en el recurs discuteixen tots i cadascun dels pronunciaments de l'aute apel·lat i, en aquest sentit, suposen una crítica de la seva motivació.

Tercer.- L'aute de la Batllia considera que el procés principal era de quantia indeterminada, ja que la demanda pretenia que s'anul·lés l'acord segon, apartats 240 i 241, de la resolució del Consell d'Administració de l'AREB de 21 d'abril de 2016, però no s'afegia una pretensió indemnitzatòria que permetés identificar la demanda com de quantia determinada.

Aquesta argumentació no pot ser compartida. En termes generals, s'ha de considerar que no tan sols les pretensions que tenen per objecte el reconeixement d'una indemnització o, en general, d'una situació jurídica individualitzada són de quantia determinada, coincidint la mateixa amb l'import que reclama la part agent. També les pretensions de mera anul·lació són de quantia determinada, quan l'acte del qual es pretén la declaració d'invalidesa pot ser valorat en funció del seu objecte, com succeeix en els cas de les sancions econòmiques, les liquidacions tributàries i tants d'altres.

A títol merament indicatiu, ja que no està encara en vigor en aquesta data, la nova Llei del Procediment Contenciós Administratiu estableix en el seu article 7.1.a) que, per fixar el valor econòmic de la pretensió, quan aquesta es refereixi a l'anul·lació d'un acte, s'atendrà al seu contingut econòmic. En conseqüència, és clar que les pretensions merament anul·latòries s'han de considerar com de quantia determinada, quan es refereixin a un acte que tingui un contingut econòmic plenament determinable.

Quart.- En el cas que ara s'examina, la part agent va instar en la seva demanda l'anul·lació de l'acord segon, apartats 240 i 241, de l'acord del Consell de l'Administració de l'AREB de 21 d'abril de 2016. Aquests apartats disposaven l'amortització amb cancel·lació total del nominal o principal pendent dels instruments financers o emissions que computaven com a recursos propis de BPA i que s'enumeren en el mateix acord. Aquestes emissions es valoraven expressament, a data 31 de maig de 2015, en 63.982.594,12 EUR. En conseqüència, l'acte impugnat tenia un contingut econòmic perfectament establert i la pretensió era de quantia determinada, coincident amb aquest valor econòmic de l'acord recorregut.

El fet que s'haguessin abonat les taxes corresponents a un procés de quantia indeterminada no vincula la decisió que procedeix adoptar en el marc d'aquest incident, que té per objecte precisament la fixació de la quantia del procés.

Cinquè.- Sobre la forma en què els agents han de respondre del pagament de les costes, s'ha d'aplicar la doctrina que deriva de l'aute de la Sala Civil d'aquest Tribunal de 22 de juliol de 2004, segons el qual:

"c) No és correcte l'asseveració dels recurs que "el repartiment dels honoraris d'advocat de l'adversa entre els dos agents és una qüestió interna entre ells".

La Sentència d'aquesta Sala de 23 de maig de 2002 objecte d'aquesta execució, va "imposar les costes de la primera instància als dos agents, ..."; ço que significa que han estat condemnats mancomunadament d'acord amb el principi contrari a la solidaritat de deutors que es troba al Codi (8,40,2) com va exposar la sentència d'aquesta Sala de 16 d'octubre de 1997".

En conseqüència, s'ha d'estimar parcialment el recurs d'apel·lació, en el sentit que les costes processals s'han de fixar d'acord amb la quantia determinada que deriva del contingut econòmic de l'acte administratiu impugnat, i que l'obligació de pagament recau sobre els agents de forma mancomunada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'AFA contra l'aute de la Batllia de 15 de febrer de 2022, el qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Declarar que les costes del procediment principal s'han de fixar d'acord amb la quantia determinada que deriva del contingut econòmic de l'acte administratiu impugnat, i que l'obligació de pagament recau sobre els agents de forma mancomunada.

3r.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.