Costes processals, mancomunitat, solidaritat.

Aute

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL ALEXANDRA CORNELLA SOLA FATIMA RAMIREZ SOUTO

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000013/2026

ORIGEN.- Executòries 9080003/2025 - 0

NIG: 5300543220160002396

AUTE 31-2026 DE 30/06/2026

Ponent: Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data: 30/06/2026

Sala: Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència: TSJP.- 0000013/2026

Nig : 5300543220160002396

IU: ECLI : AD:TSJP:2026:0031A

AUTE 31-2026

PARTS:

Apel·lants: Sr. Roland, Faustí, ORG000, ORG001, ORG002, Horaci, ORG003, ORG004, Derek, Dominique, Jennifer, Cristià, Patrícia, Àlice, ORG005, ORG006, ORG007, ORG008, ORG009, ORG010, ORG011, ORG012, Ginés, Romain, Ismael, Paulo, Enriqueta, Emili i Bàrbara.

Advocada: Sra. Eliane

Apel·lats: MINISTERI FISCAL

Srs. Elies, Maxwell, Patrick, Fermí, Casimir, Milton i Indaleci.

Advocada: Sra. Eugènia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Fàtima RAMIREZ SOUTO

OBJECTE: Costes processals, mancomunitat, solidaritat.

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 14/01/2026, dictat per la Batlle Instructora en el marc de l'execució de les diligències prèvies de referència, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per aute de data 06/11/2017, la Batlle Instructora acordà:

"PRIMER.- Unificar la resolució de les peces 1 a 20 reunides a la causa diligències prèvies 9000107/2016 i decidir la desestimació íntegra i arxiu de les querelles i denúncies presentades en el marc de la present causa, per no haver-se reunit indicis de criminalitat (...)

QUART.- En la present causa procedeix condemnar als querellants i denunciants a satisfer les costes processals, inclosos honoraris de lletrat que hagin hagut de sufragar els acusats per a defensar-se de les seves acusacions, les quals hauran d'acreditar en període d'execució de la present resolució, una volta aquesta esdevingui ferma."

Dita resolució fou parcialment confirmada per Aute del Tribunal de Corts de data 19/02/2019 amb la següent part dispositiva:

" (..) confirmar íntegrament l'aute de desestimació i arxiu de les querelles i denúncies, imposant també la condemna en costes d'aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada.

Estimar els recursos d'apel·lació presentats per la representació lletrada de la societat mercantil ORG013 i dels Srs. Horst i Malcolm, Rosa i Custòdia, REVOCANT l'aute apel·lat, deixant sense efecte la condemna en costes que els afecten respecte als honoraris d'advocat de la part querellada, devent, això sí, assumir les pròpies"

II.- RESULTANT: Per Aute de 27/10/2023 la Batlle Instructora decidí:

"Primer.- Fixar que els honoraris a satisfer en concepte de costes a la lletrada, Sra. Maribel ascendeixen a l'import de 5.080.-euros i a la lletrada, Sra. Irene ascendeix a l'import de 6.090.-euros. "

III.- RESULTANT: Per escrit de data de data 23.9.2025 es reclamà el pagament de l'import de 6.090 € i per Aute de 14/01/2026 la Batlle Instructora acordà:

"Primer. Requerir a les persones executades representades per la lletrada Sra. Eliane per a que en el termini de 15 dies, subsegüents a la notificació de la present resolució, abonin en concepte d'honoraris d'advocat dels Srs. Elies, Maxwell, Patrick, Fermí, Casimir, Milton i Indaleci la quantia total de 6.364,05 euros.

Segon. Desestimar les peticions presentades per la lletrada Sra. Eliane per escrit de data 10.12.2025."

En dita resolució es precisa que l'import de 6.364,05 € es correspon, segons s'indica, al de 6.090 € fixat per Aute de data 27/10/2023 més IGI i que "es desestimen les peticions de la part executada, tota vegada que respecte l'import dels honoraris aquests ja es van fixar per resolució anterior, i aquesta és ferma i executable. I també es desestima la petició de condemna mancomunada i s'estableix que ha de ser solidària entre tots els executats de conformitat a la jurisprudència establerta dels tribunals."

IV.- RESULTANT: Per escrit de data 02/02/2026, la representació lletrada de les parts executades, Srs. Roland, Faustí, ORG000, ORG001, ORG002, Horaci, ORG003, ORG004, Derek, Dominique, Jennifer, Cristià, Patrícia, Àlice, ORG005, ORG006, ORG007, ORG008, ORG009, ORG010, ORG011, ORG012, Ginés, Romain, Ismael, Paulo, Enriqueta, Emili i Bàrbara interposà recurs d'apel·lació contra l'apartat segon del referit Aute, en base als següents motius:

1) La natura mancomunada de la condemna en costes per inexistència d'una comunitat jurídica voluntària entre els querellants.

Les accions penals que van donar origen a aquest procediment van ser exercitades per cada querellant de forma autònoma i independent. No va existir una actuació conjunta i voluntària que configurés un litisconsorci actiu voluntari o una "comunitat jurídica d'objectius". Va ser la Batllia qui, d'ofici, va decidir acumular les diferents peces individuals "per a una millor ordenació dels tràmits processals de cadascuna d'elles". Aquesta decisió no pot alterar la natura de les obligacions de les parts ni agreujar la seva posició jurídica. El principi general en matèria d'obligacions, aplicable a la condemna en costes, és que la solidaritat no es presumeix, sinó que ha de ser expressament determinada per la llei o per pacte. En absència d'una disposició legal o d'un acord que estableixi la solidaritat, l'obligació ha de ser considerada mancomunada i cada part haurà de respondre de la part alíquota que li correspongui

2) la infracció de la jurisprudència consolidada sobre la natura mancomunada de la condemna en costes i l'error de dret i en la valoració de la jurisprudència aplicable.

En matèria de costes, la jurisprudència dels Tribunals andorrans ha aplicat reiteradament el principi general esmentat: en cas de pluralitat de deutors, la mancomunitat es presumeix sempre, mentre que la solidaritat ha de ser pactada o establerta expressament per la Llei. L'Aute impugnat contradiu aquesta doctrina i els principis generals en matèria d?obligacions, imposant el pagament solidari de costes a tots els querellants, basant-se en una genèrica i no identificada "jurisprudència establerta dels tribunals". Aquesta afirmació no només és infundada, sinó que és directament contrària a la doctrina específica que ja va ser referida en el seu escrit de manifestacions i sobre la qual l'Aute recorregut ni tant sols es pronuncia.

Recorda que el principi esmentat constitueix un pilar fonamental del dret d'obligacions en els sistemes jurídics del nostre entorn. A espanya, l? article 1.137 del Codi Civil és taxatiu a l'hora d'establir que la solidaritat només existirà "cuando la obligación expresamente lo determine", i la jurisprudència, en aplicació d'aquest precepte, ha consolidat una doctrina plenament aplicable per analogia al nostre ordenament jurídic per interpretar els principis generals del dret que són comuns ambdós territoris, enumerant els requisits perquè la condemna en costes sigui solidària, i que són:

- Que el jutge es pronunciï expressament sobre això.

- Que la part actora ho sol·liciti i

- Que l'obligació principal sigui solidària.

En el present cas, diu que no existeix un pronunciament judicial exprés en la resolució de condemna: l'Aute de 06/11/2017 no conté cap declaració de solidaritat i en fase d'execució, no es pot modificar la naturalesa d'una obligació ja definida en una resolució ferma. Fer-ho suposa una vulneració del principi de cosa jutjada, ja que s'està alterant el contingut d'una decisió judicial que ja no admet recurs.

Tampoc consta que la representació lletrada de la part executant en el seu escrit de data 22/09/2025 en mèrits del qual va sol·licitar l?execució de les costes, demanés expressament que la condemna havia de ser satisfeta amb caràcter solidari. Ans al contrari, fa constar de manera expressa en el seu suplico: "requerir a tots els denunciants i querellants perquè facin efectiva aquesta quantitat a aquesta part."

Finalment, indica que la naturalesa de l'obligació principal tampoc determina automàticament la solidaritat en costes. I així es de veure de la causa principal on tot i que els querellants van actuar en diferents peces separades, la seva responsabilitat per les costes és una obligació processal independent.

Conclou que la decisió de la Batllia d'imposar la solidaritat ex novo i sense motivació contravé no només la doctrina específica del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sinó també els principis generals del dret comparat i compartits en el nostre àmbit jurídic.

3) La manca de motivació i incongruència omissiva de la resolució recorreguda, amb vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.

La part recurrent exposa que en el seu escrit (manifestacions 4 i 5) argumentava extensament la procedència de la mancomunitat, citant precisament l'Aute 15-2022 com a fonament principal. No obstant, l?Aute que ara s'impugna es limita a desestimar la petició amb una frase genèrica: "es desestima la petició de condemna mancomunada", sense entrar a valorar, ni tan sols esmentar, els arguments concrets ni la jurisprudència aportada. Aquesta omissió constitueix una vulneració del deure de motivació de les resolucions judicials, requisit indispensable per garantir el dret a la tutela judicial efectiva, i converteix la decisió judicial en arbitrària generant indefensió doncs es desconeixen les raons reals i fonamentació de la dita decisió.

4) La contradicció interna i la errònia interpretació dels conceptes de solidaritat i mancomunitat.

La pròpia resolució incorre en una contradicció que evidencia la confusió sobre els conceptes que aplica, doncs mentre declara la responsabilitat "solidària" en el Considerant II, en el punt Primer de la part dispositiva requereix de pagament "a les persones executades representades per la lletrada Sra. Eliane", en plural.

La solidaritat implica que el creditor pot exigir la totalitat del deute a un qualsevol dels deutors. La mancomunitat, en canvi, implica la divisió del deute entre tots els deutors. Així doncs, el tenor literal de requeriment contingut en la decisió judicial reflecteix una praxi més propera a la mancomunitat, on es busca el pagament de cada part.

Aquesta ambigüitat reforça la idea que la decisió no ha estat degudament ponderada i que s'ha aplicat el concepte de solidaritat de forma automàtica i sense entendre'n plenament les implicacions ni l'excepcionalitat en l'àmbit de les costes processals.

Per tot l?exposat, demana la revocació parcial de l'aute dictat per la Secció d?instrucció Especialitzada 2, en data 14/01/2026, concretament en el seu pronunciament Segon relatiu a la naturalesa solidària de l'obligació de pagament de les costes.

V.- RESULTANT: Per escrit de data 13/02/2026, el Ministeri contesta al recurs interposat, indicant que essent les pretensions dels recurrents relatives únicament i exclusivament a honoraris d'advocat i despeses processals i, trobant-se querellants i querellats degudament representats per lletrats, de conformitat amb les disposicions de l' article 18 del Codi de Procediment Penal , ho deixa a millor criteri del Tribunal.

VI.- RESULTANT: Per escrit de data 13/02/2026, la representació lletrada dels Srs. Elies, Maxwell, Patrick, Fermí, Casimir, Milton i Indaleci, s'oposa al recurs interposat fent constar que:

1)En relació amb l'acumulació de totes les querelles i les denúncies:

Si bé va ser acordada d'ofici per la batlle instructora, no ha perjudicat els interessos de cap querellant ni denunciant condemnat en costes sinó que, al contrari, els hi ha permès assumir de forma conjunta l'import d'una única condemna en costes quan, sense acumulació, la desestimació de cada querella i de cada denúncia hauria comportat una condemna dinerària en costes exactament igual, amb el mateix import que l'existent a dia d'avui, però per a cadascun dels querellants i denunciants.

2) En relació amb la natura de la condemna en costes

No escau fer una aplicació per analògica de la jurisprudència espanyola sinó que s'ha d'estar a la jurisprudència dels nostres tribunal.

En aquest cas, es remet a la sentència de la Sala Civil TSJC 19/2016, número de recurs 283/15 de 26/01/2026 segons la qual la condemna és solidària davant el perjudicat, sense perjudici de l'obligació mancomunada que hi pugui haver internament entre tots els condemnats al pagament de les costes i, d'aquí, l'acció de repetició que es pot exercitar per qui ha satisfet les costes contra la resta de condemnats, de manera que no pot patir cap perjudici econòmic.

3)No existeix cap infracció de la jurisprudència dels nostres tribunals. Els al·leguen una resolució de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de l'any 2002 quan la citada per la part que s'oposa al recurs és de l'any 2016, de manera que s'ha d'estar a la més recent doctrina jurisprudencial.

4) Sobre la pretesa manca de motivació i incongruència omissiva i contradicció interna i errònia:

No existeix en l'aute recorregut cap contradicció interna ni cap interpretació errònia dels conceptes de solidaritat i mancomunitat ja que l'esmentada resolució conclou que la responsabilitat entre els condemnats al pagament de les costes és solidària i, per tant, requereix a totes les persones físiques i jurídiques que han estat condemnades al pagament de l'import reclamat per aquesta defensa, sent indistint qui efectuï realment el pagament ja que sempre disposa d'una acció de repetició contra la resta de condemnats.

I per raó de tot l'exposat, demana la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de l'aute apel·lat.

Subsidiàriament, pel cas que l'aute d'aquest Tribunal estimi el recurs d'apel·lació, demana que l'import de les costes sigui repartit a parts iguals entre els 18 querellants i els 2 denunciants considerant que la qüestió jurídica i l'objecte és idèntic en tots els escrits.

En aquest cas, demana que s'imposin les costes processals als recurrents ja el recurs no ho és en relació amb l'import reclamat per la defensa així com tampoc en una negativa a satisfer-lo.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: La part recurrent impugna parcialment l'aute de la batllia de data 14/01/2025 concretament el seu apartat Segon on es desestimen les peticions efectuades per la lletrada Sra. Eliane per escrit de data 10.12.2025 en que sol·licitava que l'import a abonar pels seus representats en concepte d'honoraris d'advocat fos mancomunat i no solidari.

II.- CONSIDERANT: De l'examen de les actuacions i malgrat l'evident manca de fonamentació de l'aute impugnat al respecte de la qüestió plantejada (solidaritat o mancomunitat de les costes processals causades) se'n desprèn que no és però en aquest Aute, sinó en el de data 06/11/16, esdevingut ferm en data 19/02/2019 en el quin es condemnà als querellants a satisfer les costes processals causades.

És per tant en aquell Aute en el quin es va determinar el règim de responsabilitat aplicable als deutors de les costes imposades, i aquest règim no pot ser modificat en període d'execució, per altra resolució posterior, tenint en compte el principi de seguretat jurídica i la intangibilitat o invariabilitat de les resolucions judicials fermes.

Així, no havent-se fet en l'Aute de data 06/11/16, esdevingut ferm en data 19/02/2019, cap pronunciament al respecte de la solidaritat, les costes s'han de considerar com essent mancomunades, ja que la solidaritat no es presumeix sinó que requereix base legal o pronunciament exprés.

En aquest sentit, l' article 175 del Codi de procediment penal disposa que:

"Poden fer-se els pronunciaments següents sobre el pagament de les despeses processals:

1. Declarar-les d'ofici.

2. Fixar la part que correspongui a cada un dels condemnats, i declarar la solidaritat, si escau.

3. Condemnar el querellant particular o l'actor civil.

El pagament de les despeses judicials no pot imposar-se als processats que hagin estat absolts."

En el present cas, la solidaritat no ha estat declarada en l'aute que es pretén ara executar, pel que les costes imposades han de ser considerades mancomunades, tal i com va considerar tanmateix la Sala Administrativa en la sentència invocada per la part avui recurrent (TSJA 32/2022, Aute 15/2022) la qual recull al seu torn la doctrina de la Sala Civil igualment aplicable al cas d'autes, segons la qual:

"Sobre la forma en què els agents han de respondre del pagament de les costes, s'ha d'aplicar la doctrina que deriva de l'aute de la Sala Civil d'aquest Tribunal de 22 de juliol de 2004, segons el qual: "La Sentència d'aquesta Sala de 23 de maig de 2002 objecte d'aquesta execució, va "imposar les costes de la primera instància als dos agents, ..."; ço que significa que han estat condemnats mancomunadament d'acord amb el principi contrari a la solidaritat de deutors que es troba al Codi (8,40,2) com va exposar la sentència d'aquesta Sala de 16 d'octubre de 1997". En conseqüència, s'ha d'estimar parcialment el recurs d'apel·lació, en el sentit que les costes processals s'han de fixar d'acord amb la quantia determinada que deriva del contingut econòmic de l'acte administratiu impugnat, i que l'obligació de pagament recau sobre els agents de forma mancomunada."

Així mateix, val a dir que més recentment, la Sentència de la Sala Civil de data 08.11.2023 (TSJC 107/2023), en un cas d'acumulació d'accions en el quin la part recurrent s'oposava a la condemna solidària de les costes judicial acordada en la instància, ha establert que: "No es pot discutir que en el present litigi ha intervingut una acumulació d'accions en el pol actiu del litigi, reclamacions que si bé es justifiquen en un mateix relat de fets, originaven accions i reclamacions diverses (lucre cessant, dany emergent i perjudicis morals) per uns imports diferents (...) En aquesta situació, venim sostenint que en l'àmbit de les costes, si resulten condemnats diferents demandats, s'ha d'aplicar el criteri general contrari a la solidaritat (Codi 8, 40, 2), és a dir, el de la mancomunitat (Sentència de data 27 de setembre de 2022, rotlle 29/2022 i Sentència d'11-5-2023, rotlle TSJC-210/2022). Aquest motiu del recurs haurà de triomfar."

No és d'aplicació la sentència invocada per la part recorreguda (TSJC 283/2015 de 26.01.2026) doncs si bé és cert que en la mateixa es fa imposició solidària de les costes als condemnats i es precisa que serà mancomunada entre ells d'acord amb els percentatges de responsabilitat establerts, aquest pronunciament i per tant la solidaritat, es declara de manera expressa en el títol executiu, el que no és com ja s'ha dit, el cas d'autes, per tot el que el recurs d'apel·lació ha de ser estimat.

III.- CONSIDERANT: L'estimació del recurs, comporta que es declarin d'ofici les costes ocasionades en aquesta alçada, de conformitat amb el què disposen els articles 174 i 175 .1 del Codi de procediment penal i l' art. 354.2 del Codi de procediment civil , aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de les persones físiques i jurídiques següents: Roland, Faustí, ORG000, ORG001, ORG002, Horaci, ORG003, ORG004, Derek, Dominique, Jennifer, Cristià, Patrícia, Àlice, ORG005, ORG006, ORG007, ORG008, ORG009, ORG010, ORG011, ORG012, Ginés, Romain, Ismael, Paulo, Enriqueta, Emili i Bàrbara contra l'aute de data 14/01/2026 dictat per la Batlle en l'executòria núm. 9080003/2025 .

2.- REVOCAR PARCIALMENT la resolució recorreguda en el sentit de deixar sense efecte la solidaritat entre tots els executats, que respondran de les quantitats imposades de forma mancomunada.

3.- DECLARAR D'OFICI les costes del recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.