Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes (TSJ 0001/22)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000001/2022

SENTÈNCIA 010-2022

PARTS:

Agent: Sr. Valverde

Advocat: Sra. Espada

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Marti

Advocada: Sra. Ferreras

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes.

Andorra la Vella, el 28 de juny del 2022.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada del Sr. Valverde, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el dia 5 de maig de 2020 (i amb d'altres posteriors d'insistiment) la part agent va demanar al Batlle instructor l'aixecament de la mesura cautelar consistent en el bloqueig i control dels seus comptes bancaris en el marc de la causa penal Delictes Majors 0000001/2019 coneguda per L.

2.- En data de 20.10.21 es va dictar Aute aixecant aquella mesura cautelar.

3.- Atesa la situació de demora abans del dit Aute, va acudir al Tribunal Constitucional el qual va dictar sentència en data 20.12.21 (2021-75-RE) el qual va resoldre -pel que ara interessa- que el Sr. Valverde havia vist lesionat el dret fonamental a un judici de durada raonable i que tenia dret a una indemnització pels danys i perjudicis eventualment soferts a causa de la durada del procés i la seva dilació indeguda i que havia de ser fixada per la jurisdicció ordinària.

6.- La representació processal del Sr. Valverde ha formulat demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, sol·licitant ser indemnitzat per l'Estat a raó de la quantitat total de 2.500 EUR en concepte de dany moral.

7.- El Ministeri fiscal no s'oposa a la petició de rescabalament efectuada i deixa a criteri del Tribunal la suma a satisfer pel dany moral ocasionat.

8.- La representació del Govern estima de manera principal que no correspon cap indemnització per no existir cap dany cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat; subsidiàriament establint una indemnització per un import global no superior a 1000EUR derivat del dany moral ocasionat per la demora de 14 mesos.

9.- Les parts varen efectuar les seves respectives conclusions per escrit reiterant les seves peticions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Tribunal Constitucional, mitjançant Sentència de 20.12.21, estima el recurs d'empara presentat per la representació processal del Sr. Valverde, declarant que s'ha vulnerat el seu dret a un procés degut de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució i, als efectes de la demanda que ara ens ocupa, declara que dit ciutadà té dret a ser indemnitzat pels perjudicis soferts.

Segon.- Consegüentment, es tracta únicament en el cas d'autes de determinar l'abast d'aquesta indemnització, sol·licitant la representació processal del Sr. Valverde que es fixi en l'import global de 2.500EUR per indemnització pel dany moral pels 17 mesos d'endarreriment en el dictar del corresponent Aute que va resoldre sobre la petició d'aixecament de la mesura cautelar de bloqueig i control dels comptes del Sr. Valverde.

Tercer.- El dany moral és aquí la conseqüència del retard en dictar-se el corresponent aute relatiu a la petició d'aixecament de mesures cautelars, és a dir, pels patiments emocionals o dolors psíquics que pateix la víctima esperant durant un llarg període de temps que es resolgui la seva petició a la justícia, tenint en compte a més que es tracta d'una situació que afecta directament a l'economia i administració dels havers d'un ciutadà.

En el cas d'autes, com ja hem relatat en els antecedents, va veure com la seva petició va trigar 17 mesos en ser resolta (del 5.5.20 al 20.10.21) però ja admet el sol·licitant que cal descomptar els tres mesos (entre el 9.6.20 i el 7.9.20) en que el Tribunal Constitucional va suspendre les actuacions arran de la recusació de la Batlle instructora. Per tant la demora ha de computar-se en 14 mesos però amb el matis que direm a continuació.

Aquí hem de fer l'observació que el fet de que per causa de la pandèmia de SARS-CoV-2 s'acordés per lleis 3/2020 (art. 23.2); 5/2020 (art. 49.2) i 7/2020 la suspensió dels procediments judicial en general entre el 14 de març de 2020 fins al 10 de juny del mateix any que es va reprendre pel Decret 9.6.2020.

Els articles esmentats en les Lleis 3/2020 i 5/2020 d'idèntic contingut establien:

Article 23. Suspensió de terminis processals

Se suspèn el còmput dels terminis previstos en les normes processals per a tots els ordres jurisdiccionals i per al Tribunal Constitucional, amb efectes des del dia 14 de març del 2020 inclòs, fins al moment en que el Govern declari la fi de la situació d'emergència sanitària causada pel SARS-CoV2a. Tots els dies compresos en aquest període tenen la consideració de dies no hàbils a efectes processals.

La suspensió de terminis no afecta els procediments d'habeas corpus ni els altres procediments preferents i urgents de protecció de drets fonamentals, les actuacions amb persones detingudes o preses, les actuacions urgents en matèria de vigilància penitenciària, l'adopció de mesures cautelars i l'adopció de mesures per les persones en situació de risc.

Per excepció al que disposen els apartats 1 i 2 anteriors, l'òrgan jurisdiccional competent pot acordar la pràctica de qualssevol actuacions que consideri necessàries per evitar perjudicis irreparables als drets i interessos legítims de les parts. Així mateix, en fase d'instrucció, l'òrgan jurisdiccional competent pot acordar la pràctica de les actuacions que consideri inajornables.

Sense perjudici de la suspensió, totes les actuacions processals que hagin estat realitzades durant el període de suspensió de terminis són vàlides i eficaces.

Com es pot constatar, les dites lleis sempre van deixar al marge de la suspensió a l'adopció de les mesures cautelars i demés actuacions que es considerés necessari adoptar per evitar perjudicis irreparables als drets i interessos legítims de les parts. Però el cas present no es pot encabir en cap d'aquests supòsits excepcionals en no tractar-se ni de cap procediment preferent ni urgent de la protecció de drets fonamentals ni d'adoptar mesures cautelars urgents, ni es tractava de cap perjudici irreparable per l'afectat. Aleshores, aquest període de Covid de 82 dies a de ser exclòs del còmput de 14 mesos

És cert que es tracta d'un perjudici de caràcter personal, amb conseqüències psicològiques per la part recurrent. No es discuteix que, sense concorre cap dificultat especial o complexitat en reprendre el curs de l'execució, la justícia va ser molt lenta o, millor dit, totalment passiva a la petició del ciutadà al qual li va provocar una ansietat particular que podia veure dificultada la seva disposició dels seus havers de manera injustificada amb el pas del temps, ja reconegut judicialment. Resulta evident que no tenia el deure de suportar aquest retard i, sobretot, l'absència absoluta d'explicació per part del Tribunal executor, cosa que també crea desconfiança en l'acció de la Justícia.

Seguint els criteris de casos similars (per totes, la causa 022-20 de data 17 de febrer de 2021), aquest Tribunal considera que pels 11 mesos de retard injustificat en la tramitació de la seva petició d'aixecament de la mesura cautelar de bloqueig i control dels comptes, la suma que ha de percebre la fixem en 1.200EUR.

Quart.- Atès que no s'han demanat les costes del procediment davant el Tribunal Constitucional, no cal fer cap mena de pronunciament al respecte.

Cinquè.- Pel que fa a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat de que havent estat estimada parcialment la demanda i en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament de condemna.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal del Sr. Valverde pel que fa al dany moral patit.

Segon.- Declarar el dret del Sr. Valverde a rebre de l'Estat una indemnització de mil dos-cents euros (1.200.- EUR) per l'esmentat dany moral.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.