LABORAL- incident de nul·litat (TSJC 370/2014)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 00000370/2014 ORIGEN: 6000121/2012

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juliol del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 27-01-2012, la Sra. Pina va presentar demanda laboral contra el Sr. Sancho sol·licitant que es condemnés al demandat a satisfer-li la suma total de 30.912,33.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i de diversos havers laborals, incrementat dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, i al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

El demandat va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació, fent valer que no devia cap concepte i que el comiat era justificat, i la condemna de l'agent a pagar totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 18-09-2014, decidint "Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Pina contra el Sr. Sancho, he de condemnar i condemno a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat neta de 29.068,98.-euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 8 de març del 2012 pel que fa a la suma de 758,88.-euros i de la fermesa de la present resolució judicial pel que fa al import de 28.310,10.-euros, així com a declarar i cotitzar la suma bruta de 30.760,83.- euros prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, fent finalment imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Sancho demanant la seva revocació en el sentit de desestimar totes les pretensions de la demandant, amb imposició de les costes judicials d'ambdues instàncies a l'altra part, però, per Sentència d'aquesta Sala de data 27-04-2015, es va desestimar dit recurs i confirmar íntegrament la Sentència d'instància.

IV.- Per escrit de data 28-05-2015, la representació processal del Sr. Sancho ha formulat incident de nul·litat d'actuacions sol·licitant que es declari la nul·litat de la Sentència i que es procedeixi a retrotreure les actuacions al moment anterior al seu pronunciament dictant-se una nova sense infracció als seus drets fonamentals.

La representació processal de la Sra. Pina demana la desestimació de l'incident, amb imposició de les costes a la part agent incidental.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Considera la part que formula l'incident que la sentència d'aquest Tribunal ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció i a un procés degut, pel fet d'haver-li denegat els mitjans de prova raonables i adequats per la seva defensa i pel fet de no haver respectat el seu dret a la igualtat en el procés, el seu dret a obtenir una decisió motivada en dret, així com el seu dret a ser jutjat per un tribunal imparcial.

Com la sentència criticada ja ho recorda, "El dret a la jurisdicció invocat pel recurrent consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es pugui desprendre que la decisió no és arbitrària."

Quant a la qüestió més específica de la prova, s'ha de recordar que una (suposada) errònia valoració de les proves no pot fonamentar per si un incident de nul·litat.

De manera més general, en propis termes del Tribunal Constitucional, "Aquest Tribunal ha reiterat que no li correspon substituir-se als jutges del fons en l'acceptació i la valoració de les proves o, si s'escau, dels peritatges, sinó que ha de verificar que les condicions en què aquests elements presentats per les parts i que han estat denegats no són vulneradores de les disposicions establertes en l'article 10.1 de la Constitució, és a dir que són motivades i no arbitràries." (Causa 2009-18-RE. sentència de l'1 de febrer del 2010).

Per determinar si existeix tal vulneració ha precisat el Tribunal constitucional que "...no pot entrar, en principi, en aquesta matèria de la prova. Només ho podria fer si es desprengués de manera patent un error indiscutible, clar i diàfan que dugués a conclusions absurdes o arbitràries. O quan s'haguessin denegat a la part uns mitjans de prova essencials." (Causa 2014-36-RE. sentència del 17 de novembre del 2014), i que "la denegació reiterada d'una prova central i decisiva, produeix inquietud i pot tenir transcendència constitucional en relació amb la garantia d'un procés degut segons l'article 10.1 de la Constitució..." i a l'àmbit de les proves "En relació amb aquestes correspon, en principi, a la jurisdicció ordinària, vetllar per l'acompliment de les normes civils o processals aplicables a la prova, admetre o rebutjar aquelles que es proposin, en funció de la seva pertinència, ordenar la seva pràctica, apreciar el seu valor probatori i determinar, en definitiva, els fets que es considerin acreditats i aquells que no. Però tot això, sempre que es respecti l'àmbit i el contingut essencial de la garantia constitucional a un procés degut, és a dir, quan la resposta incurra en error material patent, quan és immotivada o quan resulta arbitrària, en el sentit de lògicament i jurídicament irraonable en el procés i, especialment, quan afecta la prova central i decisiva"(Causa 2012-19-RE. sentència del 15 de març del 2013).

Quant a la igualtat d'armes processals, aquest principi porta a exigir que, tot al llarg del procés, les parts puguin comptar amb uns mitjans similars per presentar i sostenir les seves pretensions, sigui en demanda com en defensa.

En el mateix sentit, la jurisprudència del Tribunal europeu dels drets humans considera com a imprescindible fer respectar la igualtat d'armes entre les parts, devent els òrgans jurisdiccionals respectar l'obligació d'oferir a cada part una possibilitat raonable de presentar la seva causa - incloent-hi les seves proves - en condicions que no la col·loquin en una situació de net desavantatge respecte al seu adversari (Dombo Beheer B.V. c. Països Baixos, 14448/88 § 33).

Respecte a la qüestió de les proves, el caràcter equitatiu del procediment s'aprecia a la vista del procediment en el seu conjunt, i sobretot de la manera amb la qual les proves han estat recollides (Elsholz c. Alemanya, 25735/94 § 66). Cal doncs assegurar-se que els mitjans de prova han estat presentats per tal de garantir un procés equitatiu (Blucher c. República Txeca, 58580/00 § 65), i el jutge nacional ha de procedir a un examen efectiu de les proposicions de prova de les parts (Hurk c. Països Baixos, 16034/90 § 59).

Si apliquem dits principis al present cas, apareix que no existeix cap vulneració d'un dret fonamental, per les raons següents.

II.- El primer aspecte de l'incident és que se l'hauria impedit al defenent d'utilitzar mitjans de prova raonables i adequats per a la seva defensa, situant-lo en indefensió. Més precisament sosté que si s'hagués practicat la prova "XIV.-DOCUMENTAL PRIVADA" i la prova "REQUERIMENT", s'hauria pogut determinar si la Sra. Pina havia rebut pagaments per part de la Sra. Galván i aportar una explicació sobre els mateixos.

Recordarem que, tractant-se d'un acomiadament disciplinari, la qüestió central del plet era de determinar si la treballadora havia o no comés la falta molt greu tipificada en l'article 104.2 del Codi de relacions laborals i invocada en la carta de comiat (actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altra persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta, o fer en les instal·lacions de l'empresa negociacions de comerç o indústria per compte propi o d'una altra persona sense l'autorització expressa de l'empresa) i si, per conseqüent, es podia o no concloure a l'existència d'un comiat injustificat.

Més concretament, mentre que el Sr. Sancho reprotxava a l'empleada d'haver treballat de manera clandestina i retribuïda en el despatx d'una altra advocada quan la relació laboral amb ell encara era vigent, la Sra. Pina sostenia de contrari que només, i durant 3 dies, havia fet una prova en el despatx de la Sra. Galván, relat confirmat per aquesta darrera que va manifestar que en cap moment la Sra. Pina havia treballat per ella, i va manifestar que durant 3 dies, havia fet realitzar a la Sra. Pina unes proves d'aptitud consistent en la realització d'uns escrits i de recerca documental, per tal de comprovar les seves aptituds i decidir si la contractava o no, afegint la Sra. Galván que li havia donat una gratificació.

És aquesta darrera versió que la Sala va donar com a bona i tota la qüestió és de determinar si les proves denegades al defenent podien contradir tal plantejament i que el fet de no practicar-les ha privat el Sr. Sancho de la possibilitat de defendre les seves pretensions.

I la resposta és que no.

En efecte, la Sala va analitzar la pertinència de les proves sol·licitades i denegades en relació a l'objecte del litigi i va motivar que:

pel que fa a les primeres d'aquelles, tenien per objecte d'obtenir per part de l'il·lustre Galvánegi d'advocats d'Andorra i per part de la Cambra de comerç d'Andorra, que es pronunciïn sobre les pràctiques en matèria de selecció d'una secretària, per tal d'establir finalment que no podia estar la Sra. Pina fent unes proves de selecció en el despatx de la Sra. Galván, sinó que hi estava realment treballant, però, que no hi havia res de anormal ni sospitós en la forma en la qual la Sra. Galván va comprovar les aptituds de la Sra. Pina, i que per tant les proves sol·licitades no canvien res al respecte.

pel que fa a la prova XIV.-DOCUMENTAL PRIVADA, aquesta consistia en requerir totes les entitats bancàries del país per establir si la Sra. Pina ha beneficiat de pagaments per part de la Sra. Galván, però que aquesta qüestió ja s'ha dilucidat amb les explicacions aportades per la Sra. Galván i l'estudi dels comptes de la Sra. Pina, i que tal prova resultava innecessària i desproporcionada, fins i tot quan cap element objectiu permet raonablement pensar que la Sra. Pina tindria altres comptes bancaris que els ja identificats.

pel que fa a la prova "REQUERIMENT", per tal que es requereixi a la Sra. Galván per tal que concreti les quantitats que va entregar a la Sra. Pina i que dels quals va fer esment en la seva manifestació en el marc de l'expedient de jurisdicció voluntària, que aquesta senyora ja havia fet les declaracions que havia de fer, i no podem més que repetir que " practicar un nou "requeriment" de la Sra. Galván és totalment innecessari i fins i tot abusiu, puix s'ha establert que no es podia parlar de remuneració, i la Sra. Galván ha sigut prou clara al respecte."

Així hem pogut concloure que s'havien practicat suficients proves per permetre la discussió i el debat, i aportar els elements necessaris, sobre la qüestió de determinar si el comiat disciplinari era justificat, i que aquests elements eren suficients per convèncer la Sala que no ha existit cap comportament de la Sra. Pina que correspongui a la definició de l'article 104.2 del Codi de relacions laborals, i que les proves proposades no podien modificar dita realitat.

Així les coses, considerem que la Sala, en la seva tasca d'aplicar l'ordenament jurídic, no ha incorregut en una aplicació arbitrària, o absurda, o mancant de manera manifesta de raonament, i no es pot considerar que la sentència no estaria fonamentada en dret.

La part defenent ha tingut la possibilitat de defensar de manera adequada les seves pretensions i d'aportar les proves adients i en relació al thema probandi, i la resposta feta al recurrent per a explicitar la desestimació del seu recurs ha estat raonada i motivada.

III.- El segon aspecte de l'incident és que s'hauria violat el seu dret a la igualtat en el procés i el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret perquè, de manera resumida, s'han dictat resolucions contradictòries en el mateix litigi,

Sosté en primer lloc, la part incidental que la primera contradicció és que l'aute de data 26-01-2015 denegant la practica de les proves seria contradictori amb la sentència de la mateixa Sala, tota vegada que el primer ha motivat la denegació de les proves perquè "obren a les actuacions els elements necessaris per a poder resoldre en deguda forma el recurs", quan la segona exposa que "...no queda establert que la Sra. Pina ha treballat per una altra empresa del mateix ram d'activitat i no es pot dir que ha actuar amb frau i deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades.", quan és justament la denegació de les proves sol·licitades que explicaria que no s'ha establert aquest aspecte essencial del litigi.

Però, cap contradicció existeix, ja que, com recordat en el Fonament anterior, hem afirmat en la sentència que s'havien practicat suficients proves, argument totalment coherent amb l'argument de l'Aute de denegació de proves segons el qual obren a les actuacions els elements necessaris per a poder resoldre en deguda forma el recurs.

De fet, sí que existien en autes prou elements en autes per resoldre el litigi, i aquests elements han permès a la Sala arribar a la conclusió abans recordada.

Sosté en segon lloc la part incidental que la contradicció ve del fet que en un altre cas (rotlle 337/14), la Sala va dictar un aute denegant la pràctica de proves motivant no només sobre unes consideracions generals sinó sobre una justificació concreta i especifica, quan en el present cas l'aute de data 23-01-2015 no ha aportat cap justificació concreta i específica.

Però, el present incident de nul·litat concerneix la sentència de data 27-04-2015, i no l'aute de data 23-01-2015, i en la referida sentència hem motivat detalladament en el FONAMENT.-VI les raons que havien de portar a denegar la pràctica de les proves sol·licitades

A més a més, no es poden comparar útilment motivacions que corresponen a uns afers diferents, ja que cada resolució té la seva lògica i estructura, i no és perquè certa decisió conté més motivació que una altra que aquesta darrera no és prou motivada.

IV.- El tercer aspecte de l'incident és que de manera general el Tribunal no ha jutjat de manera raonable i imparcial perquè, a més de les critiques que s'acaben d'exposar, no ha valorat el fet que la Sra. Pina ha faltat deliberadament a la veritat i ha mentit en la seva confessió en judici; que ha desestimat de manera contrària a la "raonabilitat" la prova "XIV.-DOCUMENTAL PÚBLICA" quan existeixen elements que permeten raonablement pensar que el taló de 198.-euros correspon a un pagament de la Sra. ENTITY_6; que el tribunal no ha pres en consideració els elements raonables que porten a considerar que la Sra. Galván no va pagar cap gratificació sinó una retribució; que el tribunal ha qualificat l'actuació del defenent amb termes desvaloratius, quan aquesta actuació no té res d'insòlita ni abusiva i només correspon a la seva legitima voluntat de fer reconèixer la veritat pels òrgans jurisdiccionals

S'ha de dir primerament que la part promotora de l'incident es refereix en el seu escrit (pagina 6) a la prova "XIV.-DOCUMENTAL PÚBLICA" quan es tracta de la prova "XIV.-DOCUMENTAL PRIVADA".

En tot cas, tots aquests arguments es resumeixen a criticar la valoració de les proves feta en la sentència però, com ho hem motivat abans, la valoració duta a terme per la Sala no comporta cap vulneració d'un dret fonamental.

Quant a la qüestió de la imparcialitat del tribunal, cal recordar que consisteix en "la possessió per part del jutge de les condicions objectives i subjectives que li permeten mantenir l?equitat o neutralitat del seu criteri sense que estigui mediatitzat ni per les seves relacions amb les parts, ni per les que mantingui amb l'objecte del procés ni per la seva relació orgànica o funcional amb el mateix (sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, causa Piersack, d?1 d'octubre de 1982, i causa De Cubber, de 26 d'octubre de 1984). Tal com es desprèn d'aquesta jurisprudència, les condicions objectives han de ser inherents a les condicions de predeterminació legal i a l?inrevés"( Sentència del Tribunal Constitucional 05-11-1999 (99-9-RE)).

En el cas d'autes, no apareix que el tribunal hauria actuat amb imparcialitat, que sigui subjectiva o objectiva.

No s'ha utilitzat cap terme desvaloratiu en relació a cap de les parts.

El fet de constatar que el defenent ha desenvolupat una activat processal inhabitual, en particular en relació a la pràctica de la prova i que el fet, mitjançant un nou requeriment a la Sra. Galván per intentar d'obtenir noves declaracions per part d'un testimoni que ja ha declarat en seu judicial, constitueix un obvi intent de desviament i d'alteració del resultat d'una prova obtinguda legalment, no suposen cap imparcialitat ni cap prejutjament per part d'aquesta Sala.

V.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal del Sr. Sancho, i condemnar aquest darrer a pagar les costes processals de l'incident.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal del Sr. Sancho.

CONDEMNAR al promotor de l'incident al pagament de les costes judicials del mateix.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.