Decret del 29-05-2013 del programa de l'assignatura d'organització i gestió d'empreses i tècniques d'administració i gestió d'empreses de batxillerat de l'Escola Andorrana

Document tal com es va publicar al BOPA, sense consolidar: no incorpora les modificacions posteriors. BOPA 05/06/2013

�� Decret del Programa de l assignatura d organitzaci� i gesti� d empreses i t�cniques d administraci� i gesti� d empreses de batxillerat de l Escola Andorrana Exposici� de motius Vist l article 17 de la Llei qualificada d educaci�, del 3 de setembre de 1993, en la qual s estableix que els principis rectors del sistema educatiu andorr� i les seves modalitats, els nivells, els cicles, els cursos i les opcions establerts per la Llei es desenvoluparan per un reglament que en determinar� els Programes; Vist l article 9.2 de la Llei qualificada esmentada, en la qual es reconeix que els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui valorat amb criteris objectius; Vist l article 11 de la Llei esmentada, en la qual es reconeix el dret de llibertat de c�tedra dels docents, en el respecte a la Constituci� i exercint-lo amb una finalitat educativa; Vist l article 3 de la Llei d ordenament del sistema educatiu andorr�, del 9 de juny de 1994, en la qual s especifica que correspon al Govern fixar els Programes dels diferents ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions d ensenyament; Vist l article 5 de la Llei esmentada, en la qual es defineix Programa com el conjunt d objectius, continguts, m�todes pedag�gics i criteris d orientaci� i avaluaci�, de cadascun dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions que configuren el sistema educatiu andorr�; Vist l article 6 de la mateixa Llei, en qu� es concreten diverses consideracions sobre la confecci� i l aplicaci� dels Programes; Vist el Decret d ordenament del nivell educatiu de batxillerat del sistema educatiu andorr�, del 21 de novembre del 2007, i les seves modificacions per Decret el 3 de mar� del 2010 i el 16 de maig del 2012; Atesa la necessitat de prescriure el Programa de l assignatura d organitzaci� i gesti� d empreses i t�cniques d administraci� i gesti� d empreses per acomplir el que estableix la normativa esmentada anteriorment, presentar �ntegrament totes les parts del Programa i desenvolupar-ne les prescripcions i orientacions; At�s que el fet de publicar el Programa de cada assignatura de batxillerat per separat facilitar� les eventuals modificacions posteriors; A proposta de la ministra d Educaci� i Joventut, el Govern, en la sessi� del 29 de maig del 2013, Decreta Article 1 Objecte del Decret Aquest Decret fixa el Programa de l assignatura d organitzaci� i gesti� d empreses i t�cniques d administraci� i gesti� d empreses de batxillerat de l Escola Andorrana, que es recull a l annex. Article 2 Modalitats en qu� s aplica el Programa El Programa de l assignatura d organitzaci� i gesti� d empreses i t�cniques d administraci� i gesti� d empreses s implementa en les condicions que estableix el pla d estudis i s aplica a les modalitats de batxillerat que determina la normativa reguladora de l ordenament de batxillerat de l Escola Andorrana. Disposici� final Aquest Decret entra en vigor l endem� de ser publicat al Butllet� Oficial del Principat d Andorra. Andorra la Vella, 29 de maig del 2013 Antoni Mart� Petit Cap de Govern Annex Organitzaci� i gesti� d empreses T�cniques d administraci� i gesti� d empreses 1. Introducci� Les assignatures organitzaci� i gesti� d empreses de primer curs de batxillerat i t�cniques d administraci� i gesti� d empreses de segon aporten una aproximaci� als conceptes relacionats amb la realitat empresarial que, directament o indirectament, seran claus en la vida professional. Des d aquesta concepci� �s pret�n introduir l estudiant de batxillerat dins de la disciplina d economia de l empresa i fer-lo conscient de la multidisciplinarietat de la tem�tica, tal com �s la realitat de l empresa d avui dia. En aquest sentit, aquestes assignatures contribueixen a la formaci� dels estudiants de batxillerat en un camp del saber espec�fic, tot seguint un enfocament multidisciplinari i introduint-se a les diverses disciplines que corresponen a l economia de l empresa. La distribuci� de les dos assignatures gira al voltant d uns eixos diferenciats. D una banda, l assignatura organitzaci� i gesti� d empreses pret�n introduir l estudiant al concepte d empresa, a la seva classificaci� i a la seva concepci� actual. Alhora, d�na les pautes principals per a una gesti� eficient de l empresa, i en destaca les activitats de planificaci�, organitzaci�, gesti� i control. Finalment, endinsa l estudiant en el problema de les exist�ncies, la producci� i els costos, ja que s�n algunes de les decisions m�s operatives que ha de prendre la direcci� de l empresa. El grau de gesti� que s explica durant aquest primer curs �s m�s operatiu i a curt termini, ja que el grau de maduresa necessari per entendre aquests tipus de decisions �s m�s adient per a un estudiant de primer curs. D altra banda, l assignatura de t�cniques d administraci� i gesti� d empreses pret�n desenvolupar en l estudiant un pensament m�s estrat�gic i anal�tic. El curs comen�a analitzant l activitat comercial de l empresa i el concepte de mercat des del punt de vista del m�rqueting. S estudien les activitats principals de m�rqueting que fa l empresa (relacionades amb el producte, el preu, la distribuci� i la comunicaci�) i s acaba estudiant les noves concepcions que aporta el m�rqueting relacional i la qualitat de servei. Despr�s del m�rqueting es convida l estudiant a iniciar-se en el m�n del tractament comptable de la informaci�. Aquest estudi �s fonamental per poder prendre decisions tant des del punt de vista operatiu com estrat�gic. L assignatura no pret�n convertir els estudiants de batxillerat en experts comptables, per� s� en persones capaces de poder interpretar una informaci� comptable i aplicar-la a la presa de decisions. Aix� doncs, es comen�a estudiant el concepte de patrimoni com a element propi de l estudi de la comptabilitat, la seva composici�, el seu dinamisme i es comencen a redactar els primers balan�os. Alhora, s evidencia la necessitat de disposar d una normativa comptable ja que cada estudiant veur�, en fer els exercicis, que els fa diferent dels seus companys, i aquest fet pot ser una bona introducci� a l estudi del Pla general de comptabilitat, els principis comptables, el quadre de comptes i els moviments de cada compte. Un cop l estudiant pren consci�ncia del fet, pot fer front a un exercici comptable complet, tot fent �mfasi en les parts que poden tenir m�s dificultats, com certs tipus d assentaments o les operacions pr�pies de tancament d un exercici comptable. Despr�s d estudiar la comptabilitat, s analitzen els resultats de la informaci� comptable i les principals regles d una bona gesti� econ�mica i financera de l empresa. Tot seguit s introdueix l estudiant en dos grans �rees de decisi�, les inversions i les fonts de finan�ament. Aquests temes s estudien de manera introduct�ria ja que la seva problem�tica �s for�a complexa. La idea principal �s poder donar a l estudiant una s�rie d eines perqu� pugui prendre decisions relacionades amb els fets estudiats. L �ltima part de l assignatura consisteix en la gesti� estrat�gica de l empresa, ja que requereix fer-ne una observaci� global i, per tant, �s necessari con�ixer-ne totes les activitats que du a terme. Aquesta part pret�n desenvolupar la capacitat d an�lisi, tant de forma objectiva com subjectiva, de l activitat empresarial dins un entorn general i poder determinar quines s�n les estrat�gies principals que pot seguir l empresa per poder assolir els objectius a curt i a llarg termini. Alhora es desenvolupen tres temes cabdals en la gesti� estrat�gica com la gesti� de les persones, la gesti� de la qualitat i la responsabilitat social de l empresa. Les assignatures, generalment, pretenen que l estudiant assoleixi uns objectius de coneixement de la gesti� empresarial en profunditat, tant des d un punt de vista estrat�gic com operatiu, per� alhora pretenen desenvolupar un comprom�s �tic, un inter�s per a la planificaci� i l organitzaci�, desenvolupar un proc�s objectiu de presa de decisions per aplicar-ho tant a la feina com a la vida i, finalment, assolir una comprensi� sist�mica de la realitat empresarial. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania Des d un punt de vista econ�mic, tot ciutad� �s un agent econ�mic propietari dels recursos que utilitza l empresa per poder funcionar. El treball, el capital i la terra s�n els elements que utilitza l empresa per poder produir els b�ns i els serveis necessaris per satisfer les necessitats de les persones que els compren. Des d aquest punt de vista, tot ciutad�, com a propietari dels recursos, t� una certa responsabilitat sobre l acci� empresarial i, per tant, �s necessari un coneixement del funcionament per tal de poder convertir-se en un agent cr�tic. Des d un punt de vista �tic, qualsevol empresa que actu� en el mercat legitima la seva activitat per dos accions. Una �s la responsabilitat d oferir un producte o un servei de qualitat i l altre �s la riquesa que aquesta actuaci� suposa per al conjunt de la societat. Les persones i els ciutadans que s�n els responsables d aquesta empresa tamb� s�n responsables de les seves accions i han de legitimar-ne l actuaci�. A m�s, els ciutadans, com a propietaris dels recursos i consumidors dels productes i dels serveis que ofereixen les empreses, tamb� tenen la responsabilitat d acceptar o no acceptar les accions que duen a terme les empreses. Aquestes raons s�n te�riques, pr�pies del pensament i la filosofia, i que justifiquen la necessitat de tot ciutad� de con�ixer el funcionament de l empresa per poder actuar conseq�entment. Mitjan�ant aquestes assignatures l estudiant de batxillerat, com a ciutad�, podr� con�ixer, saber, reflexionar, comprendre i intuir quines s�n les funcions principals de les empreses, quina estructura i quins objectius tenen i perqu� s�n importants les empreses per al desenvolupament de la societat. Es pret�n que els estudiants assoleixin una comprensi� de la realitat empresarial i unes compet�ncies i uns coneixements que poden desenvolupar-se amb estudis posteriors, ja siguin universitaris o no. Aquest fet indica que les assignatures s�n una primera aproximaci� a la realitat empresarial, que mai �s definitiva. De manera col�lateral i tal com estan plantejades les assignatures, l estudiant tamb� desenvolupar� una s�rie de compet�ncies que el permetran convertir-se en un ciutad� millor. Aix� doncs, despertar un sentit cr�tic, treballar en equip, prendre decisions, liderar un equip, entre d altres, s�n activitats relacionades amb la gesti� empresarial. 3. Compet�ncies espec�fiques 1. Analitzar el funcionament de l empresa com un sistema de gesti� que reuneix diverses �rees funcionals interrelacionades, cadascuna de les quals ha de prendre constantment decisions en condicions d incertesa sobre els sistemes de comunicaci�, d organitzaci� i de relaci� interna. 2. Valorar cr�ticament les diverses situacions en qu� es pot trobar una empresa, tot sent conscient de les diverses opcions que es poden prendre tant a curt com a llarg termini. 3. Aplicar els principis de la gesti� en les diverses activitats que du a terme l empresa. Compet�ncies d organitzaci� i gesti� d empreses 1. Comprendre el concepte d empresa i la disciplina d economia de l empresa. 2. Con�ixer les diverses concepcions sobre l empresa fent-se conscient del concepte d empresa com a sistema. 3. Classificar els diversos tipus d empresa segons els criteris establerts. 4. Entendre el paper que han jugat les tecnologies de la informaci� i la comunicaci� en el desenvolupament d un nou tipus d empresa. 5. Recon�ixer la localitzaci� com a una de les primeres decisions de l empresa. 6. Comprendre les implicacions que t� planificar, organitzar, gestionar i controlar en l activitat directiva. 7. Comprendre la necessitat d utilitzar una concepci� a curt i a llarg termini en l establiment de plans. 8. Con�ixer els diversos tipus de models organitzatius que pot adoptar una empresa. 9. Identificar els elements de gesti� eficients i les compet�ncies b�siques que s han de desenvolupar per dur-los a terme. 10. Comprendre la import�ncia de controlar la feina feta tot comparant-la amb la planificada. 11. Entendre la import�ncia de la bona selecci� de prove�dors per al bon funcionament de l empresa. 12. Preveure els costos i les inversions necess�ries per mantenir els estocs de material a l empresa. 13. Recon�ixer els principals sistemes per controlar les exist�ncies i els costos associats. 14. Recon�ixer la import�ncia de les relacions entre una gesti� responsable i una gesti� eficient. Compet�ncies de t�cniques d administraci� i gesti� d empreses 1. Definir el concepte de mercat tant des del punt de vista general com des del punt de vista del m�rqueting. 2. Identificar les diverses relacions que hi ha hagut entre l empresa i el mercat al llarg de la hist�ria. 3. Identificar les caracter�stiques principals d un mercat a partir de les dades obtingudes de la investigaci� de mercats. 4. Comprendre la divisi� en grups del mercat, les seves necessitats concretes i l adaptaci� de l empresa a aquestes necessitats per poder ser eficient. 5. Comprendre el vincle de les pol�tiques relacionades amb el producte, el preu, la distribuci� i la comunicaci� en l activitat de m�rqueting. 6. Comprendre la necessitat de disposar d informaci� comptable per poder prendre decisions a curt i a llarg termini. 7. Redactar un balan� seguint els criteris de liquiditat, exigibilitat i un compte de p�rdues i guanys, i aplicar els principis comptables. 8. Ser conscient de la necessitat de disposar de normes per poder gestionar la comptabilitat de l empresa de manera homog�nia. 9. Identificar els diversos moviments dels comptes del balan� i comptes de p�rdues i guanys. 10. Distingir les diverses operacions que implica un cicle comptable complet. Regularitzar i calcular els beneficis de l empresa. 11. Redactar els comptes anuals (balan� i compte de p�rdues i guanys) i recon�ixer les caracter�stiques principals que ha de tenir la mem�ria. 12. Recon�ixer els principals instruments d an�lisi econ�mica i financera que es fan servir. 13. Recon�ixer els criteris principals que es fan servir per seleccionar tant inversions com fonts de finan�ament. 14. Valorar la import�ncia que t� la gesti� estrat�gica de l empresa dins el plantejament empresarial general. 15. Distingir les fases que implica una planificaci� estrat�gica (l an�lisi de l entorn, l an�lisi intern, la determinaci� de l estrat�gia). 16. Valorar les persones com l actiu m�s important de l empresa. 17. Comprendre els principis de gesti� de la qualitat total. 4. Continguts Continguts d organitzaci� i gesti� d empreses 1. El concepte d empresa 1.1. Introducci� a l economia de l empresa. 1.1.1. La disciplina de l economia de l empresa. 1.1.2. Les teories principals sobre l empresa i els autors principals de cadascuna de les teories. 1.2. La concepci� de l empresa: l empresa com a sistema. 1.2.1. La nova visi� de l empresa com a realitat sist�mica. 1.2.1.1. L empresa com a unitat econ�mica. 1.2.1.2. El paper de l empresari i el risc de l emprenedor. 1.2.1.3. Les principals concepcions de l empresa. 1.2.1.4. L empresa com a sistema. 1.2.1.5. Els subsistemes de l empresa. 1.3. Els diversos tipus d empresa. 1.3.1. Segons el sector d activitat. 1.3.2. Segons la dimensi�. 1.3.3. Segons el tipus de mercat on actua. 1.3.4. Segons la titularitat del capital. 1.3.5. Segons la forma jur�dica. 1.3.6. Les noves empreses arran del desenvolupament tecnol�gic. 1.4. La localitzaci� de l empresa. 1.4.1. La localitzaci� com a decisi� inicial de l empresa. 1.4.2. Les variables que cal considerar per decidir la localitzaci� de l empresa. 2. Introducci� a la direcci� de l empresa 2.1. La planificaci�. 2.1.1. L establiment de plans a llarg termini. 2.1.2. L establiment de plans a curt termini. 2.1.3. L establiment dels objectius empresarials. 2.2. L organitzaci�. 2.2.1. La divisi� del treball i la delegaci� d autoritat. 2.2.2. L �s d organigrames. 2.2.3. Els diversos tipus d organigrama. 2.2.4. L organitzaci� informal. 2.3. La gesti�. 2.3.1. Els principis de gesti� de l empresa. 2.3.2. Les caracter�stiques principals d una gesti� eficient. 2.3.3. Les compet�ncies b�siques de gesti�. 2.4. El control. 2.4.1. La finalitat de l activitat de control. 2.4.2. Les eines de control principals. 2.4.3. Les desviacions positives i negatives. 3. La gesti� operativa de l empresa 3.1. El prove�ment. 3.1.1. L objectiu del prove�ment. 3.1.2. Les relacions de prove�ment externes i internes. 3.2. Els estocs. 3.2.1. La tipologia dels estocs. L estoc de seguretat. 3.2.2. Els costos del prove�ment. 3.2.3. Els m�todes de gesti� dels estocs. 3.3. La gesti� de les exist�ncies. 3.3.1. Els criteris de valoraci� de les exist�ncies. 3.3.2. Els costos de les exist�ncies. 3.4. La funci� de producci�. 3.4.1. El concepte de producci�. 3.4.2. L efici�ncia i l efic�cia. 3.4.3. La funci� de producci�. Factors fixos i variables. 3.4.4. La productivitat. 3.4.5. El pla de producci� i la tecnologia. 3.5. Els costos de producci�. 3.5.1. Concepte de cost i de despesa. 3.5.2. La classificaci� dels costos. 3.5.3. Els sistemes d assignaci� de costos. El sistema de costos d absorci� i el sistema de costos directes. 3.5.4. El punt mort. 3.5.5. La decisi� de produir o comprar. 3.6. L empresa i el medi ambient. 3.6.1. L impacte de l empresa al medi ambient. Les externalitats. 3.6.2. La gesti� responsable dels recursos. 3.6.3. Les certificacions mediambientals: la ISO 14000. Continguts de t�cniques d administraci� i gesti� d empreses 1. La gesti� de m�rqueting 1.1. La integraci� de l empresa al mercat: el m�rqueting. 1.1.1. Definici� de mercat. 1.1.2. El mercat segons el m�rqueting. 1.1.3. Les relacions entre l empresa i el mercat. 1.2. Les t�cniques d investigaci� de mercats. 1.2.1. Recerca d informaci� del mercat. 1.2.2. Els principals prove�dors d informaci� comercial. 1.3. La segmentaci� del mercat. 1.3.1. El concepte de segmentaci�. 1.3.2. L �s de variables objectives i subjectives per segmentar el mercat. 1.3.3. La quota de mercat. 1.4. Introducci� al m�rqueting mix. 1.4.1. El producte. 1.4.2. El preu. 1.4.3. La distribuci�. 1.4.4. La comunicaci�. 1.5. Introducci� al m�rqueting relacional i a la qualitat de servei. 1.5.1. Les relacions entre l empresa i el client: el client com a soci. 1.5.2. La satisfacci� de les necessitats per assolir la qualitat del servei. 1.5.3. Els diversos models de qualitat de servei. 2. La gesti� de la informaci� comptable per a la presa de decisions 2.1. La comptabilitat com a font d informaci� sobre el patrimoni i la gesti� de l empresa. 2.1.1. El patrimoni de l empresa, els elements que el componen i el seu dinamisme. 2.1.2. El tractament comptable del patrimoni: l actiu i el passiu i la redacci� del balan�. 2.2. La normalitzaci� comptable: el Pla general de comptabilitat. 2.2.1. El Pla general de comptabilitat com a eina normalitzadora de la comptabilitat. 2.2.2. Els principis de comptabilitat. 2.2.3. El quadre de comptes. 2.2.4. Les normes de valoraci�. 2.3. El registre de la informaci� econ�mica: l �s de la partida doble. 2.3.1. El moviment dels comptes del patrimoni. 2.3.2. El deure i l haver. 2.3.3. El llibre diari i el llibre major. 2.3.4. Els assentaments. 2.4. El cicle comptable. 2.4.1. L assentament d obertura. 2.4.2. La gesti� comptable di�ria. 2.4.3. Els comptes de tancament. 2.4.4. Les amortitzacions i les variacions d exist�ncies. 2.4.5. El c�lcul del benefici i la regularitzaci�. 2.4.6. L assentament de tancament. 2.5. Els comptes anuals. 2.5.1. Redacci� del compte de p�rdues i guanys. 2.5.2. Redacci� del balan�. 2.5.3. La mem�ria. 3. La gesti� econ�mica i financera 3.1. L estructura econ�mica i financera ideal de l empresa. 3.1.1. La classificaci� dels elements del balan�: les comparacions entre els elements de l actiu i els del passiu. 3.1.2. L equilibri financer i la liquiditat. 3.1.3. L estructura ideal del passiu. 3.2. L �s de r�tios per a l an�lisi econ�mica i financera. 3.2.1. El fons de maniobra. 3.2.2. Els r�tios com a instruments de comparaci� entre els elements del balan�. 3.2.3. L an�lisi del comptes de p�rdues i guanys. 3.2.4. R�tios de rendibilitat econ�mica i financera. 3.3. Fonts de finan�ament a curt i a llarg termini. 3.3.1. El concepte de finan�ament i el passiu. 3.3.2. La classificaci� de les fonts de finan�ament de l empresa i els criteris de propietat del capital, de proced�ncia, d exigibilitat i de temps de perman�ncia. 3.3.3. Els inconvenients i els avantatges principals del finan�ament propi. 3.3.4. El finan�ament extern de l empresa. 3.3.5. Els costos del finan�ament. 3.4. Els criteris de selecci� d inversions i de projectes empresarials. 3.4.1. La funci� d inversi� i el pas del temps. 3.4.2. La valoraci� de les inversions segons m�todes est�tics. 3.4.3. La valoraci� de les inversions segons m�todes din�mics: el VAN i la TIR. 4. La gesti� estrat�gica de l empresa 4.1. La planificaci� estrat�gica. 4.1.1. L an�lisi de l entorn gen�ric de l empresa. 4.1.2. L an�lisi de l entorn espec�fic de l empresa. 4.1.3. L an�lisi interna de l empresa: el valor afegit. 4.2. L an�lisi dels punts forts i febles, de les amenaces i les oportunitats. 4.3. La determinaci� de l estrat�gia empresarial. 4.3.1. Les estrat�gies de desenvolupament. 4.3.2. Les estrat�gies de creixement. 4.3.3. Les estrat�gies competitives. 4.4. El proc�s de presa de decisions. 4.4.1. Les diverses fases en el proc�s de presa de decisions. 4.4.2. Les eines objectives per la presa de decisions: les matrius i els arbres de decisi�. 4.5. La gesti� de les persones. 4.5.1. El departament de recursos humans. 4.5.2. El proc�s de selecci� de les persones. 4.5.3. La formaci� com a factor clau de progr�s. 4.5.4. La motivaci� de les persones. 4.5.5. L administraci� de les persones: els contractes i les n�mines. 4.6. La gesti� de la qualitat total. 4.6.1. El concepte de qualitat. 4.6.2. Els principals experts de la qualitat: Crosby, Deming i Juran. 4.6.3. La gesti� de la qualitat: la norma ISO 9000 i el model EFQM. 4.6.4. La qualitat als serveis. 4.7. La responsabilitat social de l empresa. 4.7.1. El nou concepte d empresa. 4.7.2. La responsabilitat social com a part de l estrat�gia empresarial. 5. Avaluaci� 5.1. Orientacions per a l avaluaci� L avaluaci�, quant a la seva funci�, hauria de ser cont�nua i peri�dica, en cap cas puntual. Cal considerar diversos m�todes d avaluaci�, tot evitant centrar-se �nicament en proves de tipus examen. Sempre s han de tenir molt clares, tant per part del professor com de l estudiant, quines s�n les compet�ncies que s han d avaluar a trav�s de cada activitat i com aquesta activitat forma part de l avaluaci� final. Tot i la necessitat d aprendre i avaluar els continguts, all� que cal avaluar en primer ordre s�n les seves compet�ncies espec�fiques, per a la qual cosa el programa prescriu un conjunt de criteris d avaluaci�. Cal informar l estudiant sobre quina compet�ncia es pret�n avaluar en cada prova d avaluaci� i quins criteris es faran servir. Aix� mateix, les activitats d avaluaci� s han de desenvolupar durant tot el curs i s han d associar a cadascun dels continguts relacionats alhora amb les compet�ncies de les dues assignatures. �s recomanable informar permanentment l estudiant de la seva evoluci� perqu� pugui impulsar l�nies de treball que l ajudin a millorar. Amb la finalitat de realitzar un proc�s d avaluaci� el m�s acurat possible, s aconsella diversificar els m�todes d avaluaci� i no limitar-se a l �s massiu de m�todes tradicionals que limiten la varietat de compet�ncies que s han d avaluar. En aquest sentit, es podrien proposar les activitats d avaluaci� seg�ents: 1. Treballs fets pels estudiants. Aquesta activitat d avaluaci� permet comprovar el progr�s de l estudiant tant de manera individual com en grup. En l observaci� dels treballs es poden considerar aspectes com el grau de responsabilitat a l hora de fer una feina, aix� com l �s i l aplicaci� dels coneixements apresos a l aula. 2. Proves espec�fiques, que poden ser proves objectives (tipus test o de preguntes curtes, entre d altres). Aquest tipus d activitats permeten avaluar la capacitat de s�ntesi i la identificaci� dels conceptes, per� alhora poden suposar un inconvenient, ja que no es fan prevaldre les activitats de reflexi� i de deducci�. En aquest cas es podrien afegir preguntes de verdader o fals, per� argumentant la resposta en 2 o 3 l�nies, per exemple. 3. Proves d an�lisi o de reflexi�, que inclouen tant les proves on es demana a l estudiant que analitzi una informaci� i en tregui conclusions, com l estudi de casos pr�ctics. 4. Entrevistes amb estudiants que permeten avaluar l expressi� oral i con�ixer les dificultats de l aprenentatge individual de cada estudiant. 5. Autoavaluaci�, tant individualment com entre els companys. Aquestes activitats desenvolupen l esperit cr�tic de l estudiant i el reconeixement de les capacitats de cadasc�. Quant als moments de l avaluaci�, caldria comen�ar el curs fent una avaluaci� inicial que permeti aportar un diagn�stic sobre la situaci� inicial de cada estudiant respecte el desenvolupament de les compet�ncies, aix� com els coneixements de l estudiant. L avaluaci� formativa permet valorar el proc�s d aprenentatge i regular la intervenci� docent en funci� de les necessitats de l estudiant. L avaluaci� final serveix per determinar en quin percentatge s han dessenvolupat les compet�ncies i poder determinar objectivament el grau d aprenentatge de l estudiant. En aquest sentit, l avaluaci� i l activitat avaluadora s�n presents en tots els moments del proc�s d ensenyament i d aprenentatge. 5.2. Criteris d avaluaci� Organitzaci� i gesti� d empreses 1. Explicar el concepte d empresa tot determinant-ne l evoluci�. 2. Identificar les principals escoles de pensament sobre l empresa, tot explicant-ne quines aportacions han fet per al seu desenvolupament. 3. Explicar la concepci� d empresa com a sistema. 4. Descriure les principals �rees de divisi� interna de l empresa tot atenent la concepci� sist�mica de l empresa. 5. Classificar diversos tipus d empreses, tenint en compte la mida, el sector d activitat, la dimensi�, el tipus de mercat on actua, la titularitat del capital i la forma jur�dica. 6. Identificar els diversos tipus de formes jur�diques que pot tenir una empresa, enunciant les difer�ncies principals entre elles. 7. Analitzar l efecte del desenvolupament de la tecnologia en la creaci� de nous negocis. 8. Analitzar les diverses possibilitats que pot tenir una empresa per determinar-ne la localitzaci�, definint-ne les variables que s han de considerar. 9. Descriure l activitat directiva com una seq��ncia de planificaci�, organitzaci�, gesti� i control. 10. Redactar un objectiu d empresa que sigui mesurable, espec�fic, acotat en el temps i assolible. 11. Diferenciar entre decisions a curt termini i a llarg termini. 12. Enunciar i delimitar els vincles entre les relacions formals i les informals presentades als organigrames. 13. Descriure les caracter�stiques principals de la gesti� empresarial en funci� de la situaci� de l entorn on estigui ubicada l empresa, i enumerar les principals eines de control de qu� disposa. 14. Descriure els costos associats al prove�ment i a la gesti� d exist�ncies, delimitant ne els diversos sistemes de control d estocs existents. 15. Calcular el cost de les exist�ncies finals i dels consums segons els sistemes FIFO, LIFO i preu mitj�. 16. Definir la funci� de producci�, determinant el pes dels diversos factors de producci�. 17. Determinar el preu final segons una assignaci� de costos basada en sistemes de costos d absorci� i sistemes de costos directes. 18. Calcular el llindar de rendibilitat (punt mort) i els beneficis d un nivell productiu determinat. 19. Determinar els costos de compra o producci� i prendre una decisi� al respecte. 20. Descriure les externalitats mediambientals d una empresa. 21. Definir les etiquetes ecol�giques (ecolabels), explicitant els efectes i els beneficis que t� per a l empresa. T�cniques d administraci� i gesti� d empreses 1. Explicar el concepte de mercat des del punt de vista del m�rqueting. 2. Calcular la quota de mercat d una empresa. 3. Justificar la necessitat de con�ixer les necessitats i les caracter�stiques del mercat per oferir un producte adequat. 4. Analitzar la informaci� comercial amb qu� treballa una empresa. 5. Definir un segment de mercat, enumerant les diverses variables que cal considerar per segmentar el mercat. 6. Identificar estrat�gies de producte, preu, distribuci� i comunicaci� que pot desenvolupar una empresa. 7. Determinar alternatives de m�rqueting per a empreses actuals. 8. Analitzar cr�ticament campanyes de comunicaci�. 9. Definir les expectatives, la percepci� del servei i la qualitat de servei. 10. Analitzar els avantatges d invertir en la fidelitzaci� de clients. 11. Identificar els elements que configuren el patrimoni d una empresa. 12. Classificar els elements patrimonials en actius i passius. 13. Redactar el balan� d una empresa seguint els criteris de liquiditat per a l actiu i exigibilitat per al passiu. 14. Aplicar els principis de comptabilitat a situacions concretes. 15. Aplicar el comptes del Pla general de comptabilitat en la redacci� d un balan�. 16. Justificar els moviments de comptes d actiu, passiu, despesa i ingr�s. 17. Redactar assentaments comptables fent servir el Pla general de comptabilitat, transcrivint la informaci� al llibre major. 18. Diferenciar els conceptes d assentament d obertura i assentament de tancament. 19. Redactar els comptes anuals d una empresa. 20. Definir la situaci� econ�mica i financera d una empresa a partir de l estudi dels r�tios financers. 21. Justificar la situaci� d equilibri financer per part d una empresa, tot enunciant les raons per les quals es d�na aquesta situaci�. 22. Calcular el fons de maniobra i interpretar-ne el resultat. 23. Determinar si una empresa est� en fallida, suspensi� de pagaments o en situaci� normal. 24. Explicar les diverses fonts de finan�ament que pot fer servir una empresa. Calcular els cost de cadascuna d aquestes fonts. 25. Determinar quina �s la millor inversi� per a una empresa a partir de les valoracions fetes segons els m�todes est�tics i din�mics. 26. Explicar la import�ncia del DAFO per al plantejament de l estrat�gia empresarial. 27. Determinar quina �s la millor estrat�gia empresarial (de desenvolupament, creixement o competitiva) a partir de les dades del DAFO. 28. Calcular una matriu de decisi� amb les dades facilitades i prendre una decisi� sobre la millor opci�. 29. Valorar la import�ncia de les persones a les empreses. 30. Valorar cr�ticament el proc�s de selecci� de personal. 31. Explicar l evoluci� del concepte de qualitat al llarg de la hist�ria. 32. Analitzar la influ�ncia en els resultats de l empresa gr�cies a un comportament socialment responsable. 6. Orientacions did�ctiques Tradicionalment, les mat�ries relacionades amb l organitzaci�, la gesti� i l administraci� de l empresa han estat organitzades pels estudis professionals i universitaris de grau mitj� i superior, sense que hi hagi una gran tradici� a l ensenyament secundari o al batxillerat. Aquest fet, juntament amb una did�ctica pensada per a estudis universitaris, s�n els principals problemes que es detecten entre els estudiants de secund�ria i de batxillerat que comencen a estudiar mat�ries d aquesta �rea de coneixement. A tots aquests fets es podrien afegir les dificultats que pot tenir per a l estudiant de batxillerat la formalitzaci� excessiva, una gran c�rrega de continguts i un alt contingut te�ric ali� a la realitat empresarial. L estudiant de batxillerat �s capa� de formular hip�tesis, arribar a conclusions, argumentar i explicar de forma raonada diverses teories i, per tant, el punt de partida de les assignatures relacionades amb la gesti� empresarial s ha d ajustar a aquestes possibilitats i compet�ncies pr�vies, com a indicadors del grau de profunditat dels objectius que s han d aconseguir i les activitats que s han de fer. Cal considerar, a m�s, que molts estudiants de batxillerat tenen una visi� limitada de qu� �s una empresa, i molts tenen idees preconcebudes sobre certes disciplines que preveuen aquestes mat�ries. A vegades, aquestes idees no s�n precises i poden suposar un obstacle per a la comprensi�, ja que s han de modificar mitjan�ant problemes i situacions que demostrin les limitacions i els errors dels coneixements previs. Tots aquests problemes permeten dur a terme uns aprenentatges que afavoreixen una comprensi� m�s significativa. D aquesta manera s evita un aprenentatge mec�nic i es potencia la descoberta, l adquisici� de procediments, la clarificaci� de valors i la clara comprensi� d uns conceptes fonamentals. Abans de l inici de cada curs, �s convenient dur a terme una activitat pr�via de presentaci� de la mat�ria, on es mostrar� als estudiants quines s�n les compet�ncies que es pretenen desenvolupar, quines s�n les principals activitats d aprenentatge que es faran i com s avaluar� l assignatura. �s recomanable, tamb�, fer un primer diagn�stic dels coneixements que tenen els estudiants per detectar certes incongru�ncies, t�pics i el nivell inicial. Aquest exercici permet que l estudiant faci una primera reflexi� sobre l assignatura i els possibles prejudicis que pugui tenir. Des d un punt de vista pr�ctic es proposen algunes estrat�gies d exposici� dels continguts, que consisteixen en una exposici� te�rica dels continguts i l aprenentatge per experimentaci�. L exposici� te�rica dels continguts consisteix a presentar als estudiants les teories i els coneixements ja elaborats de manera oral o escrita. S�n �tils per a continguts te�rics que requereixen una visi� general dels conceptes i de continguts que tenen un grau alt d abstracci�. Per generar inter�s als estudiants cal acompanyar aquestes presentacions d algun exercici, activitat o treball complementari. Es recomana que el docent faci sevir esquemes o mapes conceptuals, per exemple, per acompanyar les explicacions. Tamb� �s recomanable l �s de diaporames sempre que suposin un suport per a l aprenentatge. Cal evitar les diapositives amb massa text o massa complicades. Moltes vegades una imatge �s m�s explicativa que un text massa ampli. Finalment, el docent pot plantejar als estudiants de repartir la part te�rica per escrit i proposar que cada un faci de professor durant algun moment de la sessi�. D aquesta manera aconseguirem que es generi una empatia dels estudiants vers la feina del professor, que es preparin un tema a fons, que posin en pr�ctica les habilitats de comunicaci� i que alhora siguin capa�os d avaluar la feina feta pels companys. Es poden proposar exercicis pr�ctics associats a explicacions te�riques amb l �s de dades reals d empreses o sectors d activitat. D aquesta manera l estudiant s apropar� molt m�s a la realitat empresarial i ser� capa� de formar-se una opini� sobre la realitat, a banda de comprendre la realitzaci� d un exercici. D altra banda, l aprenentatge per l experimentaci� permet una aplicaci� reflexiva de conceptes i procediments amb la finalitat d afavorir-ne la comprensi� significativa i funcional i d estudiar la realitat empresarial. A l hora de plantejar aquest tipus d aprenentatge es pot rec�rrer a activitats com: les visites a empreses, la resoluci� de casos pr�ctics, l observaci� de la realitat, i l �s de premsa. Les visites a empreses signifiquen un esfor� important, per� faciliten que l estudiant conegui en primera persona la realitat empresarial i tingui un contacte directe amb la vida di�ria que es desenvolupa en una empresa. Es recomana que la visita es prepari pr�viament, ja sigui en grups o de manera individual, i que la visita serveixi per con�ixer quin tipus d empresa �s, la localitzaci�, l organitzaci�, i tots els aspectes que la descriguin. Durant la visita, l estudiant podria planificar alguna xerrada amb algun treballador de l empresa, per exemple. Posteriorment, �s important que el docent faci una activitat d avaluaci� per assentar els coneixements i, a m�s, que demani als estudiants una avaluaci� de la visita per poder ajustar altres visites futures. La resoluci� de casos pr�ctics se centra en l estudi de la realitat empresarial mitjan�ant l observaci� de dades reals o adaptades per tal de fer-les aptes als estudiants de batxillerat. Amb aquests aprenentatges es desenvolupen capacitats com l aplicaci� dels coneixements te�rics en un context diferent; recerca, tractament i an�lisi de la informaci�; presa de decisions i lideratge d equips, entre d altres. Per utilitzar aquest tipus d aprenentatge �s convenient assentar els coneixements te�rics pr�viament i entrenar l estudiant en la t�cnica de resoluci� de casos pr�ctics. Si no se segueixen aquestes dos accions podria arribar a ser contraproduent, ja que l estudiant no se sentiria segur amb la feina feta ni seria capa� d entendre la utilitat de la t�cnica utilitzada. En el moment d estudiar un cas pr�ctic �s molt important seguir les fases seg�ents: la primera, de lectura i explicaci� de la informaci� sobre el cas, i explicaci� de quins s�n els objectius que s han de desenvolupar amb el cas pr�ctic. La segona fase, de treball en grups per part dels estudiants, amb el seguiment de l evoluci� de la feina feta per comprovar que s estan assolint els objectius plantejats. La tercera fase �s la discussi� entre el grup, i en aquest cas, el professor �s converteix en moderador perqu� el grup assoleixi uns objectius i arribi a unes conclusions. L observaci� de la realitat es pot dur a terme prenent Internet com a recurs, ja que �s un espai virtual que ofereix unes grans possibilitats d aprenentatge. La utilitzaci� de v�deos promocionals d empreses disponibles a la xarxa (per exemple, youtube.com), la visualitzaci� de p�gines web d empreses concretes, la recerca de fotografies, logotips, marques de productes o realitats empresarials diferents de les pr�pies s�n activitats a l abast del professorat i que permeten una aproximaci� a la manera de pensar de l estudiant com a usuari d aquestes eines, molt sovint de nivell avan�at. Finalment, l �s de la premsa facilita el seguiment de la realitat empresarial. �s important que la tria d informaci� sigui d articles breus, de lectura f�cil, en relaci� amb els continguts treballats a l aula. En certes ocasions pot ser recomanable l elaboraci� d un glossari de termes empresarials, com si fos un diccionari.