Decret del 25-7-2012 del programa de l'assignatura de comunicació i realització audiovisuals I i II de batxillerat de l'Escola Andorrana

Document tal com es va publicar al BOPA, sense consolidar: no incorpora les modificacions posteriors. BOPA 01/08/2012

�� Decret del programa de l assignatura de comunicaci� i realitzaci� audiovisual I i II de batxillerat de l Escola Andorrana Exposici� de motius Vist l article 17 de la Llei qualificada d educaci�, del 3 de setembre de 1993, en la qual s estableix que els principis rectors del sistema educatiu andorr� i les seves modalitats, els nivells, els cicles, els cursos i les opcions establerts per la Llei es desenvoluparan per un reglament que en determinar� els programes; Vist l article 9.2 de la Llei qualificada esmentada, en la qual es reconeix que els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui valorat amb criteris objectius; Vist l article 11 de la Llei esmentada, en la qual es reconeix el dret de llibertat de c�tedra dels docents, en el respecte a la Constituci� i exercint-lo amb una finalitat educativa; Vist l article 3 de la Llei d ordenament del sistema educatiu andorr�, del 9 de juny de 1994, en la qual s especifica que correspon al Govern fixar els programes dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions d ensenyament; Vist l article 5 de la Llei esmentada, en la qual es defineix programa com el conjunt d objectius, continguts, m�todes pedag�gics i criteris d orientaci� i avaluaci� de cadascun dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions que configuren el sistema educatiu andorr�; Vist l article 6 de la mateixa Llei, en qu� es concreten diverses consideracions sobre la confecci� i l aplicaci� dels programes; Vist el Decret d ordenament del nivell educatiu de batxillerat del sistema educatiu andorr�, del 21 de novembre del 2007, i les seves modificacions per decret el 3 de mar� del 2010 i el 16 de maig del 2012; Vist l annex 2 del Decret esmentat, en el qual s inclou el programa de l assignatura de comunicaci� i realitzaci� audiovisual I i II i la necessitat de derogar-lo; Atesa la necessitat de prescriure el programa de l assignatura de comunicaci� i realitzaci� audiovisual I i II per acomplir el que estableix la normativa esmentada anteriorment, presentar �ntegrament totes les parts del programa i desenvolupar-ne les prescripcions i les orientacions; At�s que el fet de publicar el programa de cada assignatura de batxillerat per separat facilitar� les eventuals modificacions posteriors; A proposta de la ministra d Educaci� i Joventut, el Govern, en la sessi� del 25 de juliol del 2012, Decreta Article 1 Objecte del Decret Aquest Decret fixa el programa de l assignatura de comunicaci� i realitzaci� audiovisual I i II de batxillerat de l Escola Andorrana, que es recull a l annex. Article 2 Modalitats en qu� s aplica el programa El programa de l assignatura de comunicaci� i realitzaci� audiovisual I i II s implementa en les condicions que estableix el pla d estudis i s aplica a les modalitats de batxillerat que determina la normativa reguladora de l ordenament de batxillerat de l Escola Andorrana. Disposici� derogat�ria Amb l entrada en vigor d aquest Decret queda derogat l annex II del Decret d ordenament del nivell de batxillerat del sistema educatiu andorr� del 21 de novembre del 2007 que establia el programa de comunicaci� i realitzaci� audiovisual I i II. Disposici� final El present Decret entra en vigor l 1 de setembre del 2012. Cosa que es fa p�blica per a coneixement general. Andorra la Vella, 25 de juliol del 2012 P.O. Jordi Alcob� Font Ministre d Economia i Territori Annex Comunicaci� i realitzaci� audiovisual I i II 1. Introducci� Malgrat la realitat evident que tots vivim en un m�n en qu� les imatges i els sons s�n omnipresents, hem de constatar que no ens trobem davant d un conjunt homogeni. Ben al contrari, el m�n de l audiovisual es manifesta a trav�s de nombrosos suports, com el paper, la pel�l�cula acetat, la banda magn�tica, els suports digitals o optodigitals, i sota m�ltiples formes com ara la ficci�, el documental, el reportatge, la diversi�, i en activitats econ�miques tan diverses com la ind�stria de la producci� i la distribuci� cinematogr�fica, la televisi� o la comunicaci� d empresa, entre d altres. D altra banda, s inscriu, sense ambig�itats, en l �mbit dels mitjans de comunicaci� i tamb� ha estat explorat en les darreres d�cades pels artistes pl�stics, creadors de peces audiovisuals que ja es poden trobar en els museus d art contemporani d arreu. El fet �s que des de la invenci� de la fotografia, del cinema despr�s i, finalment, la televisi�, i m�s enll� de l analogia que les imatges visuals o sonores tenen amb el que representen, s han elaborat uns codis que aquest programa pret�n estudiar i aplicar a realitzacions audiovisuals. �s important proporcionar a tots els alumnes les eines que els permetin analitzar aquests missatges audiovisuals, i poder sortir de l aparen�a enganyosa de la semblan�a, de l evid�ncia del que s ha de veure i sentir. Qualsevol imatge visual o sonora sempre �s un punt de vista, �s a dir, una selecci� feta per la persona que les enregistra i les organitza. L eina que cal utilitzar �s, essencialment, la de la semiologia de la imatge. Molt sovint es retreu la fredor de la semiologia, el fet de mantenir l objecte d an�lisi a dist�ncia. No obstant aix�, constitueix un instrument efica� i pedag�gicament productiu. 2. Contribuci� a l educaci� per a la ciutadania La primera impressi� sobre la comprensi� dels diversos missatges que es transmeten a trav�s d un canal de comunicaci� audiovisual �s que aquesta es du a terme de manera espont�nia i natural. En certa manera, aix� es deu a una il�lusi� de transpar�ncia de les imatges i els sons, que tenen la particularitat de tenir, a trav�s d all� que presenten, un fort poder de semblan�a que dissimula els codis utilitzats, �s a dir, el significat subjacent produ�t pel realitzador en el moment de prendre la imatge o fer el muntatge. Desenvolupar compet�ncies en l an�lisi i la producci� de missatges audiovisuals permet formar individus capa�os de llegir imatges, amb m�s capacitat per donar una opini� cr�tica respecte de la quantitat cada vegada m�s important i creixent de les imatges i els sons difosos pels mitjans de comunicaci� de masses. I tamb� permet assentar les bases per als alumnes que se sentin atrets i tinguin ganes de professionalitzar-se dins el sector audiovisual. La creaci� audiovisual �s rarament conseq��ncia d un sol individu. M�s aviat es tracta del producte del treball d un equip, en qu� cadascun treballa, segons les seves compet�ncies, i comparteix les tasques i el respecte dels altres. Dur a terme una producci� audiovisual requereix haver de passar per un cert nombre d etapes que mobilitzen compet�ncies molt diverses i que dif�cilment les pot assumir un sol individu. El treball en equip �s intr�nsec a l activitat i, generalment, la qualitat del producte acabat dep�n de la pr�pia qualitat d aquest treball en equip. D aquesta manera, hi ha una necessitat de col�laborar que comporta, en el moment de l aprenentatge, el descobriment dels diversos oficis que formen part del camp d activitat de l audiovisual. D aquesta manera, cadasc� pot descobrir quines s�n les compet�ncies que posar� al servei de l equip de producci� en funci� dels seus gustos i interessos. Una altra conseq��ncia �s la responsabilitzaci� de cada membre de l equip respecte del propi equip i el treball que s ha de dur a terme. Aix� requereix la capacitat indispensable de saber escoltar, respectar els altres i col�laborar, capacitats que cada alumne pot reinvertir en les relacions amb els altres. 3. Compet�ncies espec�fiques 1. Dominar els fonaments del llenguatge, la composici� i el muntatge amb l objecte de poder analitzar formalment una producci� audiovisual. 2. Determinar els codis que es troben a la base del significat a partir de la relaci� dels diversos elements que conformen un missatge. 3. Comprendre, dominar i aplicar el principi de funcionament de les eines utilitzades en el marc de la realitzaci� d una producci� audiovisual (c�mera i micr�fon). 4. Elaborar el gui� d una producci� audiovisual. 5. Harmonitzar la imatge visual i el so per produir missatges amb una finalitat i una intencionalitat concreta. 6. Mostrar aptituds de treball en grup. Els alumnes que escullen comunicaci� i realitzaci� audiovisual II com a assignatura d especialitat, tamb� han de desenvolupar les compet�ncies espec�fiques seg�ents: 1. Dominar els fonaments del llenguatge, la composici� i el muntatge amb l objecte de poder analitzar formalment una producci� audiovisual. 2. Determinar els codis que es troben a la base del significat a partir de la relaci� dels diversos elements que conformen un missatge. 3. Comprendre, dominar i aplicar el principi de funcionament de les eines utilitzades en el marc de la realitzaci� d una producci� audiovisual (c�mera, micr�fon, taula de muntatge). 4. Construir una estrat�gia de gesti� de projecte audiovisual. 5. Elaborar el gui� d una producci� audiovisual. 6. Aplicar les diverses etapes del proc�s de realitzaci�. 7. Harmonitzar la imatge visual i el so per produir missatges amb una finalitat i una intencionalitat concreta. 8. Defensar i argumentar les pr�pies decisions en el desenvolupament d un projecte de realitzaci� audiovisual. 4. Continguts Primer curs Comunicaci� audiovisual: una aproximaci� semiol�gica 1. Fonaments de la representaci� visual 1.1. La imatge com a sistema de signes 1.2. La noci� de codi i de la representaci� com a construcci� 1.3. L analogia i el seu condicionament 1.3.1. La noci� de quadre i d enquadrament: el tractament de l espai i la intenci� comunicativa 1.3.1.1. El valor dels diversos quadres en relaci� amb la figura humana: el pla detall o el gran primer pla, el pla mitj�, el pla americ�, el pla sencer, el pla general i el gran pla general 1.3.2. L angulaci� 1.3.2.1. L angle picat i el zenital 1.3.2.2. L angle contrapicat o emf�tic 1.3.3. La profunditat de camp i els recursos est�tics per desenvolupar la profunditat 1.3.3.1. La nitidesa, el flou i el mogut 1.3.3.2. El blanc i negre i el color 1.3.3.3. La llum 1.4. La polis�mia en la relaci� de la imatge i el text 1.4.1. La redund�ncia 1.4.2. L ancoratge 1.4.3. El relleu 1.5. Lectura de la imatge 1.5.1. Des del punt de vista de la denotaci�: l analogia, el seu condicionament i la seva fabricaci� 1.5.2. Des del punt de vista de la connotaci�: producci� espont�nia de significats i recerca de significants. Classificaci� de significants i connotacions 2. La imatge visual m�ltiple 2.1. La imatge tabular: la fotonovel�la 2.1.1. Els codis espec�fics de la imatge tabular: l organitzaci� de la p�gina, l orientaci� de la lectura, el codi de les bafarades, l onomatopeia, les l�nies cin�tiques i l ideograma 2.2. La imatge cin�tica: el moviment i el temps 2.2.1. La noci� de pla i de seq��ncia 2.2.2. El moviment en la imatge i el moviment de la imatge 2.2.2.1. Diferenciaci� entre les tres formes principals de moviment: el tr�veling, la panor�mica i el tr�veling-panor�mica 2.2.2.2. La c�mera objectiva i la c�mera subjectiva 2.2.3. El muntatge temporal i espacial 2.2.3.1. La continu�tat 3. El so 3.1. La banda sonora: els di�legs, el comentari, els efectes sonors, la m�sica i el silenci 3.1.1. Lligam entre la banda sonora i la imatge 3.1.2. Distinci� de la veu in i la veu off en el comentari i els di�legs 3.2. La m�sica i les seves funcions segons l �s expressiu que t� 3.2.1. La m�sica en relaci� amb les imatges: la dieg�tica i l extradieg�tica Segon curs. La realitzaci� audiovisual: una aproximaci� t�cnica 1. Coneixement i domini de l eina del v�deo 1.1. Els formats de la imatge. Els formats digitals 1.2. La compressi� digital i els principals est�ndards de compressi� 1.3. La c�mera digital i la presa de vistes 1.3.1. Els �rgans de les c�meres digitals 1.3.2. Les funcions que influeixen en la imatge 1.3.2.1. L automatisme 1.3.2.2. El balan� de blanc i l equilibri dels colors 1.3.2.3. El diafragma i el control de la llum 1.3.2.4. L obturador i el domini del moviment 1.3.2.5. El guany i el treball amb poca intensitat de llum 1.4. La presa de so 1.4.1. La presa de so integrada 1.4.2. La presa de so amb micr�fon exterior 1.4.3. Caracter�stiques essencials dels micr�fons 1.4.3.1. El tipus din�mic, amb condensador i electrost�tic 1.4.3.2. La directivitat cardioide, hipercardioide i omnidireccional 1.4.3.3. La sensibilitat i la resposta en freq��ncia La realitzaci� audiovisual: aproximaci� pr�ctica 1. La preproducci� 1.1. Preparaci� de la narraci� de no-ficci� 1.1.1. La documentaci�, el gui� i les localitzacions 1.2. Preparaci� de la narraci� de ficci� 1.2.1. De la idea al gui� 1.2.2. El gui� literari i el gui� t�cnic 1.2.3. El gui� il�lustrat (storyboard) Els alumnes que escullen comunicaci� i realitzaci� audiovisual II com a assignatura d especialitat, tamb� han de desenvolupar els continguts seg�ents: La realitzaci� audiovisual: una aproximaci� t�cnica 1. Coneixement i domini de l eina del v�deo 1.1. Els formats de la imatge. Els formats digitals 1.2. La compressi� digital i els principals est�ndards de compressi� 1.3. La c�mera digital i la presa de vistes 1.3.1. Els �rgans de les c�meres digitals 1.3.2. Les funcions que influeixen en la imatge 1.3.2.1. L automatisme 1.3.2.2. El balan� de blanc i l equilibri dels colors 1.3.2.3. El diafragma i el control de la llum 1.3.2.4. L obturador i el domini del moviment 1.3.2.5. El guany i el treball amb poca intensitat de llum 1.4. La presa de so 1.4.1. La presa de so integrada 1.4.2. La presa de so amb micr�fon exterior 1.4.3. Caracter�stiques essencials dels micr�fons 1.4.3.1. El tipus din�mic, amb condensador i electrost�tic 1.4.3.2. La directivitat cardioide, hipercardioide i omnidireccional 1.4.3.3. La sensibilitat i la resposta en freq��ncia 1.5. El muntatge digital 1.5.1. L estaci� digital i la seva arquitectura 1.5.2. Ergonomia dels programaris d adquisici� d imatges i edici� 1.5.2.1. Funcionalitats dels programaris 1.5.3. Les grans etapes del muntatge 1.5.3.1. El d�rushage o consignaci� 1.5.3.2. La captura 1.5.3.3. L edici� o el muntatge 1.5.3.4. L exportaci� de la pel�l�cula o el programa acabat cap a diversos suports diferents: la banda magn�tica, el suport digital, o els fitxers destinats a ser enregistrats sobre CD-ROM, DVD o difosos per web La realitzaci� audiovisual: aproximaci� pr�ctica 1. La preproducci� 1.1. Preparaci� de la narraci� de no-ficci� 1.1.1. La documentaci�, el gui� i les localitzacions 1.2. Preparaci� de la narraci� de ficci� 1.2.1. De la idea al gui� 1.2.2. El gui� literari i el gui� t�cnic 1.2.3. El gui� il�lustrat (storyboard) 1.2.4. El pla de rodatge 1.3. Presentaci� del dossier complet del projecte amb aproximaci� econ�mica i permisos de rodatge 1.3.1. Definici� i distribuci� de les diverses tasques que ha de dur a terme la producci� 2. La producci� 2.1. El rodatge 3. La postproducci� 3.1. La postproducci� d imatge 3.1.1. La postproducci� de so 3.1.2. El grafisme 4. Presentaci� de l obra audiovisual 4.1. Discussi� i integraci� de l experi�ncia: dels objectius inicials als resultats de l obra acabada 5. Avaluaci� 5.1. Orientacions per a l avaluaci� La finalitat de l avaluaci� �s regular i orientar la progressi� i el ritme dels aprenentatges dels alumnes. En el camp de la comunicaci� i la creaci� audiovisual, l avaluaci� es fa en tres �mbits particulars, que s�n els sabers te�rics, les compet�ncies t�cniques i l aptitud per treballar en equip. Quant als sabers te�rics, es demana als alumnes que siguin capa�os de reinvertir els seus coneixements en l an�lisi d un cartell o un missatge publicitari, un fragment d una ficci� o un documental. Tamb� es pot demanar que analitzin un dispositiu de plat� de televisi� o una graella de programes, a partir d una revista setmanal especialitzada. Aquests s�n alguns exemples, a t�tol indicatiu, dels possibles temes que poden centrar l avaluaci� dels alumnes. Pel que fa a les compet�ncies t�cniques, cal dir que aquestes es mesuren en funci� de la capacitat que t� cada alumne per fer una realitzaci� en petits grups d un m�nim de tres alumnes, un tema informatiu curt que poden escollir lliurement, d una durada limitada en un temps tamb� limitat. Cal remarcar que en el cas dels alumnes de batxillerat art�stic, les compet�ncies t�cniques se cenyiran a la captura d imatges i sons. L aptitud per treballar en equip s avalua en el marc de la pr�pia realitzaci�, duta a terme per un grup de fins a 6 alumnes, d una producci� de no-ficci� preferentment, com ara un reportatge o un petit documental, al qual caldr� adjuntar el gui� t�cnic i el gui� il�lustrat pertinent. Sempre que sigui possible, cal prioritzar les pr�ctiques de no-ficci� per damunt de la ficci�, ja que tot i que el programa introdueix la ficci�, no aborda la narrativa. Val a dir que la facilitat, la lleugeresa i el cost redu�t de l eina del v�deo convida a la seva descoberta, motiu pel qual cal introduir-la en tots i cadascun dels passos del proc�s de realitzaci�. En alguns apartats potser seria bo deixar la porta oberta a l experimentaci�. L obra resultant ha de ser objecte d una presentaci� en p�blic durant la qual cadasc� explicar� el rol que ha tingut en el proc�s i la part de treball que ha efectuat. 5.2. Criteris d avaluaci� Primer curs 1. Analitzar una imatge des del punt de vista de la seva denotaci� (l analogia, el condicionament de l analogia i la fabricaci� de l analogia) i de la seva connotaci� (significat, tipus de significat i tipus de connotaci�). 2. Descriure les caracter�stiques principals de la imatge tabular prenent com a exemple l elaboraci� d una fotonovel�la i destacant els codis espec�fics i no espec�fics de la imatge. 3. Recon�ixer i comentar els aspectes principals relacionats amb el moviment i el muntatge audiovisual presents en una determinada producci� de cinema o de televisi�. 4. Analitzar els aspectes sonors d una producci� audiovisual considerant els di�legs, els efectes sonors, la m�sica o la banda sonora utilitzada i la seva incid�ncia en l estructuraci� de l espai i del temps, relacionant tots aquests aspectes amb les escenes de la producci� i assenyalant-ne la funci�. 5. Analitzar una producci� audiovisual considerant els factors t�cnics (il�luminaci�, so, tipus de pla, tipus de muntatge, blanc i negre / color, etc.) i els factors argumentals (funcionament de l estructura, personatges, posici� de l espectador, estil indirecte o directe, temporalitat, etc.). 6. Situar l an�lisi d una producci� en el context de la comunicaci� i la creaci� audiovisual, i contrastar la producci� analitzada amb altres produccions quant a la tem�tica, el g�nere i el suport utilitzat. 7. Aplicar amb precisi� la terminologia pr�pia del camp de la comunicaci� i la realitzaci� audiovisuals a l hora de fer treballs, an�lisis, descripcions, comentaris o definicions. Segon curs 1. Seleccionar i utilitzar amb destresa els recursos t�cnics i els materials propis del camp de la comunicaci� i la realitzaci� audiovisuals m�s adequats per a la resoluci� d una tasca determinada o per als prop�sits d un objectiu individual o d equip concret. 2. Enregistrar imatges seleccionant de manera adequada l exposici�, la il�luminaci� i el balan� de blancs. 3. Enregistrar sons ajustant amb precisi� la modulaci�, la sensibilitat i la freq��ncia i seleccionant adequadament el tipus de micr�fon. 4. Idear documentaci� i guionatge d una obra audiovisual. �s molt important que es pugui enregistrar: la culminaci� de tot gui� �s la realitzaci�. 5. Mostrar aptitud de treball en equip, relacionant-se constructivament amb altres persones i adoptant una actitud de cooperaci�, flexibilitat, coordinaci�, supervisi� o subordinaci�, participaci�, inter�s i respecte, que permeti fer tasques comunes i refusar tot tipus de discriminaci� per motius personals o socials. 6. Mostrar els h�bits i les rutines necessaris per al funcionament �ptim i el manteniment dels espais de treball i del material t�cnic audiovisual emprat. Per als alumnes que escullen batxillerat art�stic i de la comunicaci� II com a assignatura d especialitat, tamb� s han de considerar els criteris d avaluaci� seg�ents: 7. Seleccionar i utilitzar amb destresa els recursos t�cnics i els materials propis del camp de la comunicaci� i la realitzaci� audiovisuals m�s adequats per a la resoluci� d una tasca determinada o per als prop�sits d un objectiu individual o d equip concret. 8. Enregistrar i editar imatges seleccionant de manera adequada l exposici�, la il�luminaci� i el balan� de blancs de la manera m�s id�nia. 9. Enregistrar i editar sons ajustant amb precisi� la modulaci�, la sensibilitat i la freq��ncia i seleccionant adequadament el tipus de micr�fon. 10. Presentar un dossier escrit d un projecte de producci� audiovisual en qu� es defineixi el projecte i les fases que t�, es determinin els noms i les funcions dels membres de l equip, es detalli la documentaci�, el gui�, s indiquin els llocs on es far� el rodatge i es presenti un pressupost detallat del projecte. 11. Explicar i justificar oralment un projecte de producci� audiovisual a partir de la documentaci� presentada en el dossier escrit del projecte. 12. Realitzar produccions audiovisuals respectant les etapes principals de muntatge, atenent els criteris de comprensibilitat i pertin�ncia quant a la comunicaci�, tenint en compte la qualitat del muntatge pel que fa a la ret�rica, la din�mica i el grau d acabament. 13. Mostrar aptitud de treball en equip, relacionant-se constructivament amb altres persones i adoptant una actitud de cooperaci�, flexibilitat, coordinaci�, supervisi� o subordinaci�, participaci�, inter�s i respecte, que permeti portar a bon terme tasques comunes i refusar tot tipus de discriminaci� per motius personals o socials. 14. Mostrar els h�bits i les rutines necessaris per al funcionament �ptim i el manteniment dels espais de treball i del material t�cnic audiovisual emprat. 6. Orientacions did�ctiques La comunicaci� i la creaci� audiovisuals han anat elaborant els seus propis codis progressivament, i s han adaptat als desenvolupaments i a les evolucions t�cniques de la producci� i la difusi�. Els alumnes, en tant que espectadors i auditors assidus dels mitjans de comunicaci� de masses, han constru�t coneixements impl�cits dels codis aplicats. La did�ctica de l audiovisual s ha de basar en dos aspectes clau. D una banda, la primacia de l acci�, de la realitzaci� i del fer. D altra part, l explicitaci� necess�ria dels codis a partir de les concepcions i les representacions que els alumnes tenen de l audiovisual. En la fase d aprenentatge �s important rec�rrer a la cultura de l audiovisual que tenen els alumnes, mitjan�ant exercicis amb objectius precisos que permetin fer-la sorgir, si m�s no, en les seves formes elementals. L ensenyant ha de relacionar aquestes formes primeres, perqu� s�n m�s patents, amb les m�s elaborades dels professionals i els artistes. La finalitat �s assignar un nom a aquestes formes que s organitzen per, finalment, produir significat. Circumstancialment s ha dit que una pedagogia de l audiovisual tendeix a desenvolupar en els alumnes una atenci� a les figures significadores. Ens hem de situar en una dimensi� metaling��stica i considerar que no �s indiferent que un alumne que compr�n certs codis entengui per qu� els compr�n. Cal evitar construir un sistema normatiu un�voc, que podria fer creure que hi ha una gram�tica de l audiovisual. Ans al contrari, la confrontaci� de la pr�ctica dels alumnes amb les produccions culturals recurrents o in�dites, aquest vaiv� incessant entre pr�ctica, an�lisi i confrontaci� amb les obres de refer�ncia, �s la millor garantia per veure com aquests alumnes desenvolupen un gust m�s madur i menys c�ndid. D aquesta manera, els aprenentatges es nodriran els uns dels altres. Cal prestar una atenci� especial a l hora d incloure aquests aprenentatges en l exploraci� m�s completa possible del m�n de la imatge i el so. La relaci� amb les altres assignatures tamb� s ha de mantenir en la mesura que sigui possible, sobretot amb les assignatures de car�cter art�stic i de car�cter literari. Amb la intenci� de construir aquest ensenyament sobre una activitat de producci� considerable, tamb� es pret�n desenvolupar aptituds de comportament i de saber estar. El treball en equip n �s la columna vertebral i el motor. La intenci� �s desenvolupar, per a cada alumne, unes compet�ncies que li permetin erigir-se com a subjecte aut�nom pel que fa a gustos, opcions creatives, saber fer i com a individu capa� de col�laborar amb altres per dur a terme un projecte. At�s que el treball creatiu i en equip es fa molt dif�cil de valorar perqu� es creatiu i mancat de cap norma o premissa, i perqu� els equips tendeixen a diluir la responsabilitat de cada un dels seus membres es proposa que cada projecte tingui uns objectius clars i que tot l equip els pugui assumir. Pel que fa a aquests objectius, caldr� analitzar si s han assolit o no al final del projecte. No hem d oblidar alhora el treball individual. Per con�ixer b� l alumne i les aptituds que t�, tamb� hem de poder fer el seguiment de les pr�ctiques i els exercicis que siguin individuals. Caldr� aprofitar totes les possibilitats de dur a terme col�laboracions amb professionals de l audiovisual, sempre que aix� ho permetin les estructures institucionals. Aquesta relaci� amb el m�n dels mitjans de comunicaci� nom�s pot augmentar la legitimitat dels ensenyaments escolars, amb la condici�, tanmateix, de mantenir una coher�ncia pedag�gica. Cal afirmar el paper preponderant de l ensenyant com a mediador d aquesta col�laboraci�. En el primer curs, el programa es dedica a explorar i estudiar les nocions fonamentals per comprendre els processos de comunicaci� audiovisual i elucidar els diversos elements en joc. En les activitats d ensenyament es poden tractar els codis no espec�fics de la iconografia visual i tots els factors que constitueixen l analogia de la imatge. La intenci� d aquestes activitats hauria de ser comparar i confrontar suports diferents com ara imatges fixes i imatges animades, fotografia, cartell, cinema i televisi�. D aquesta manera, es podria construir un marc de cultura comuna audiovisual. Pot ser de gran utilitat comptar amb materials docents pr�viament preparats pel professorat quant a mostrar un ventall d exemples dels �tems que es desenvolupen en el punt 2.2. dels continguts (la imatge cin�tica: el moviment i el temps), i el punt 3 (el so). Tamb� cal dedicar una part molt significativa de l horari lectiu a manipular les eines t�cniques disponibles, com ara les c�meres de v�deo i els aparells de foto digitals, en una clara intenci� pedag�gica de vincular l aprenentatge dels sabers i dels saber fer. Les pr�ctiques poden a�llar diversos exercicis per practicar-los i aprendre ls d un amb un, o agrupar diversos �tems del programa en una petita pr�ctica amb voluntat comunicativa, a mesura que l experi�ncia ho permeti. Un exemple d aix� �ltim seria un pla M�li�s un pla fix, ben compost, il�luminat si cal, amb profunditat de cap, en qu� s hi desenvolupa una petita hist�ria d un minut o un minut i mig. Juntament amb el pla M�li�s, i seguint en el mateix sentit, es pot introduir una petita hist�ria amb un pla seq��ncia amb moviment. El segon curs permetr� reinvertir i aplicar els coneixements adquirits durant el primer curs en realitzacions m�s ambicioses, tant per la intencionalitat com per la realitzaci�. Cal dedicar una atenci� especial a introduir els codis espec�fics del muntatge, �s a dir, la funci� del muntatge, els sistemes de r�cords o la relaci� entre la banda imatge i la banda sonora o el paper dels textos respecte de la relaci� que tenen amb la imatge i el so, entre d altres aspectes. L aproximaci� pr�ctica del segon curs del batxillerat en comunicaci� i realitzaci� audiovisual, com a assignatura d especialitat, est� dividida en quatre apartats. Els tres primers: preproducci�, producci� i postproducci�, acoten les tres grans fases de tot proc�s de treball lligat a l experi�ncia creativa audiovisual. Tenen la finalitat d organitzar els continguts de la manera m�s did�ctica i, alhora, es corresponen amb la manera professional d anomenar i abordar qualsevol producte audiovisual, amb independ�ncia del g�nere i el suport (v�deo o cinema). Per aquest mateix criteri i amb l �nim d unificar conceptes, tamb� el segon curs del programa de cinema es troba dividit en aquests mateixos tres grans apartats. A grans trets podem dir que tots els preparatius que ens porten justament a preparar la materialitzaci� de l obra pertanyen a la preproducci�. L enregistrament d imatges i de sons pertanyen a la producci� i l edici� de les imatges, els sons i la incrustaci� de r�tols a la postproducci�. Pel que fa a la preproducci�, cal abordar en tota la seva dimensi� i import�ncia totes les tasques, creatives i t�cniques, que pertanyen a aquesta fase. Cal dedicar el temps i la reflexi� necessaris a tots els elements de la preproducci�, una de les claus m�s decis�ries del projecte que es vol aixecar. S ha de facilitar una combinaci� de pr�ctiques que abastin realitat i ficci�, abordar la dualitat de propostes, m�todes i formes de narrar resulta, �bviament, d un gran valor formatiu. Es pot suggerir a l alumnat idees de possibles treballs per equilibrar una mica la balan�a dels seus interessos primerencs. Per exemple, si van excessivament cap a la ficci�: s ha d abordar la realitat a partir del retrat d una persona, d un esport o d una localitat, etc. Quant a l apartat presentaci� de l obra audiovisual , t� a veure amb el fet que el sentit de qualsevol obra �s comunicar, arribar al p�blic. De manera que la presentaci� p�blica del projecte de cada equip a l entorn de la classe, el visionat i el fet de rebre el feedback de la resta de companys i del docent forma part de l experi�ncia, integra coneixements apresos i tamb� clarifica errors perqu� no es tornin a repetir. Aquest tamb� �s un bon moment per fer el rep�s dels objectius inicials que s han d haver plantejat a l inici del projecte i analitzar si s han assolit o no s han assolit. Pel que fa al segon curs del batxillerat art�stic, cal incentivar els alumnes a participar en les pr�ctiques, i de manera molt ferma en les fases de preproducci� i producci�, on els coneixements espec�fics poden esdevenir molt enriquidors. La creativitat necess�ria per desenvolupar un gui�, el gui� il�lustrat, l escenografia, l estilisme, la decoraci� o el vestuari, convoca el perfil d aquests alumnes amb la finalitat de sumar talents que es tradueixin en el millor resultat de l obra acabada.