Decret, de data 19 de gener del 2000, pel qual s'aprovava el Pla comptable normalitzat que havien d'implantar tots els components operatius del sistema financer

Decret pel qual s'aprova el Pla comptable normalitzat que han d'implantar tots els components operatius del sistema financer. Vist l’article 24 de la Llei d’ordenació del sistema financer, que estableix: "Cadascun dels grups d’entitats integrades en el sistema financer – "entitats bancàries", "entitats financeres amb activitat creditícia" i "altres entitats financeres" – seran objecte, per part del Govern, d’una reglamentació específica que tractarà de tots aquells aspectes relacionats amb la present Llei que requereixin un desenvolupament normatiu a nivellen forma de reglament." Vista la disposició addicional primera de la Llei de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, que disposa que el Ministeri de Finances, amb relació a l'article 9 de la Llei, relatiu als estats financers, ha d'establir un Pla comptable normalitzat que han d’implantar les entitats bancàries i que ha de determinar les normes subsidiàries inherents a la seva aplicació i al seu desenvolupament; Atès que el Ministeri de Finances pot delegar aquesta facultat en l'INAF; Atès que la complexitat creixent dels mercats financers, la interconnexió més gran entre les places financeres mundials i el caràcter cada cop més sofisticat de les operacions bancàries i financeres comporten un augment significatiu dels riscos inherents al sistema financer; Atès que l'increment dels riscos, l’augment de la competència, l'eliminació de les barreres en els mercats financers internacionals i els canvis estructurals produïts en les economies de tots els països i en els avenços tecnològics, com també en els serveis d'informació, van configurant un entorn financer internacional en què es fa més necessari que mai establir normes comptables que permetin registrar adequadament totes les operacions que es poden realitzar, i emmarcar els esforços realitzats per les entitats per controlar els riscos; Atès que les entitats del sistema financer han de seguir amb la màxima cura les diverses classes de riscos a què està sotmesa la seva activitat financera, i han de disposar de la informació necessària per poder avaluar els riscos de mercat (d'interès, de canvi...), de liquiditat, de concentració de riscos i d'insolvències per tal de prendre les mesures correctores per minimitzar les situacions no desitjades; Atès que el Pla comptable normalitzat haurà de tenir en compte els principis i les normes bàsiques perquè les entitats procedeixin a un seguiment dels diferents riscos associats amb el negoci; Atès que el Pla haurà d’incloure els procediments de les entitats del sistema financer andorrà, les directrius comunitàries i les normes internacionals, amb més emfasització del criteri de prudència i de la imatge fidel, per raó de l'especial necessitat de protegir els fons aliens confiats a les entitats esmentades, i de garantir el subministrament de crèdits a l'economia; Atès que per a l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) el Pla comptable satisfà diverses motivacions, entre les quals és essencial la de permetre una supervisió efectiva del sistema financer mitjançant la informació en uns formats homogenis que les entitats del sistema financer han de trametre a l'INAF, delegant-hi a aquest efecte les facultats necessàries, i tenint en compte que el Pla també ha de definir la presentació dels estats financers públics de manera que els clients de les entitats del sistema financer puguin disposar d'una informació mínima; Atès que la informació a trametre a l'INAF té una freqüència trimestral pel que fa a les entitats i una freqüència semestral pel que fa als grups, i que segueix uns formats més elaborats que els dels estats financers públics, però que ambdós s'elaboren seguint les normes establertes en el Pla; En execució de l'acord del Govern de data 19 de gener del 2000, Decreto Article primer 1. S'aprova el Pla comptable normalitzat que han d’implantar tots els components operatius del sistema financer (annex núm. 1). Els principis, els criteris i les normes establerts en el Pla han de ser aplicats pels components operatius del sistema financer en allò que els afecti. 2. Els principis, les normes i els criteris establerts també afecten indirectament altres entitats quan, seguint la definició dels grups que es fa en el Pla, s'integren en grups formats per les entitats del sistema financer. 3. Pel que fa als organismes d'inversió s'establirà, en un termini breu seguint l'aplicació del Pla comptable aprovat, el corresponent als fons de pensions, als fons d'inversió i a altres organismes d'inversió. Article segon 1. L'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), en el marc de les seves funcions, és l’òrgan competent per supervisar la implementació del Pla i la seva aplicació, i per adoptar les mesures i portar a terme les actuacions que s’hi preveuen. 2. Com que els principis i les normes comptables no són elements estàtics que es puguin establir definitivament quan la pràctica financera i les normes van evolucionant, i a fi d'evitar que el Pla esdevingui caduc a mitjà termini, l'INAF ha d’anar aportant els complements adequats i ha d’efectuar les adaptacions que siguin oportunes al Pla mitjançant comunicats tècnics. 3. Als efectes previstos en el present article i en el contingut del Pla, es deleguen en l'INAF les facultats corresponents d'acord amb l’establert en el segon paràgraf de la disposició addicional primera de la Llei de regulació del règim bàsic de les entitats bancàries, de data 30 de juny de 1998. Aquesta delegació es fa pública en compliment del que disposa l'article 34 del Codi de l'Administració. Disposició derogatòria Resta derogat el Decret de data 23 de novembre de 1999 pel qual s'aprova el Pla comptable normalitzat que han d'implantar tots els components operatius del sistema financer, publicat en el Butlletí Oficial del Principat, núm. 71 any 11, de data 1 de desembre de 1999. Disposició final Aquest Decret entrarà en vigor als al cap de quinze dies de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. Andorra la Vella, 19 de gener del 2000 Marc Forné Molné Cap de Govern Pla comptable del sistema financer Índex A. Introducció I. Àmbit d’aplicació II. Implementació B. Entitats del sistema financer III. Principis comptables IV. Definició i disposicions específiques de les principals rúbriques del balanç 1. Actiu 2. Passiu V. Definició i disposicions de les principals rúbriques dels comptes d’ordre VI. Definició i disposicions de les principals partides del compte de pèrdues i guanys VII. Definició i disposicions de les principals partides de l’estat d’origen i aplicació de fons VIII. Normes generals de valoració 1. Balanç 2. Comptes d’ordre 3. Compte de pèrdues i guanys IX. Normes específiques de classificació X. Normes específiques de valoració XI. Normes d’elaboració dels estats financers A. Normes bàsiques B. Normes genèriques C. Models d’estats financers D. Notes als estats financers E. Annexos C. Grups del sistema financer XII. Estructura financera de les entitats XIII. Principis generals de consolidació XIV. Normes d’elaboració dels estats financers consolidats Annexos Annex 1. Estats financers reservats (versió INAF) a) Balanç b) Comptes d’ordre c) Compte de pèrdues i guanys d) Estat d’origen i aplicació de fons Annex 2. Estats financers públics a) Balanç b) Comptes d’ordre c) Compte de pèrdues i guanys d) Estat d’origen i aplicació de fons Annex 3. Comunicats tècnics que estableixen les trameses regulars d’informació a l’INAF Comunicat núm. 15 Comunicat núm. 23 Comunicat núm. 24 Comunicat núm. 28 Comunicat núm. 29 Comunicat núm. 39 Comunicat núm. 45 Comunicat núm. 54 Comunicat núm. 55 Annex 4. Comunicats tècnics que estableixen normes específiques Comunicat núm. 20 Comunicat núm. 21 Comunicat núm. 22 Comunicat núm. 81 Comunicat núm. 81 bis Introducció La creixent complexitat dels mercats financers, la major interconnexió entre les places financeres mundials i la cada cop major sofisticació de les operacions bancàries i financeres comporten un augment significatiu dels riscos inherents al sistema financer. L’increment dels riscos, la major competència, l’eliminació de les barreres en els mercats financers internacionals i els canvis estructurals produïts en les economies dels diferents països i en els avançaments tecnològics, com també en els serveis d’informació, van configurant un entorn financer internacional en què es fa més necessari que mai l’establiment de normes comptables que permetin registrar adequadament totes les operacions que es poden realitzar, i emmarcar els esforços realitzats per les entitats per controlar els riscos. Les entitats del sistema financer han de seguir amb la màxima cura les diverses classes de riscos a què està sotmesa la seva activitat financera. Han de disposar de la informació necessària per poder avaluar els riscos de mercat (d’interès, de canvi,...), de liquiditat, de concentració de riscos i d’insolvències per tal de prendre les mesures correctores per minimitzar les situacions no desitjades. S’estableixen en aquest document els principis i les normes bàsiques perquè les entitats procedeixin a un seguiment dels diferents riscos associats amb el negoci. Per desenvolupar aquest document en estreta col·laboració amb l’ABA, s’han considerat els procediments de les entitats del sistema financer andorrà, les directrius comunitàries i les normes internacionals, amb una major emfatització del criteri de prudència i de la imatge fidel, a raó de l’especial necessitat de protegir els fons aliens confiats a les esmentades entitats, i de garantir el suministre de crèdits a l’economia. Per a l’INAF, aquest pla comptable satisfà diverses motivacions, una de les quals és essencial: permetre una supervisió efectiva del sistema financer mitjançant la informació en uns formats homogenis que les entitats del sistema financer han de trametre a l’INAF. Però també es defineixen en aquest document la presentació dels estats financers públics de manera que els clients de les entitats del sistema financer puguin disposar d’una informació mínima. La informació a trametre a l’INAF té una freqüència trimestral pel que fa a les entitats i una freqüència semestral pel que fa als grups. Aquesta informació segueix uns formats més elaborats que els dels estats financers públics. Ambdós, però, s’elaboren seguint les normes establertes en el present document. Àmbit d’aplicació Tots els components operatius del sistema financer han d’aplicar els principis, els criteris i les normes establerts en aquest pla en allò que les afecti. Entitats bancàries Entitats financeres –no bancàries- de crèdit especialitzat Entitats financeres d’inversió Entitats financeres de serveis diversos El principis, les normes i els criteris també afecten indirectament altres entitats quan, seguint la definició dels grups que es fa en aquest document, s’integren a grups formats per les entitats del sistema financer. Pel que fa als organismes d’inversió s’establirà, amb caràcter simultani o en un termini molt breu seguint l’aplicació del present pla comptable, el corresponent als fons de pensions, als fons d’inversió, i a altres organismes d’inversió que, en el futur, es defineixin. II. Implementació L’INAF és l’òrgan que, en el marc de les seves funcions, supervisarà la implementació del pla i la seva futura aplicació. Així també serà l’INAF l’òrgan que haurà d’atorgar les autoritzacions prèvies per als casos previstos en el present pla (revaloració d’actius,...). El pla comptable s’aplicarà a partir del primer de gener del 2000. Abans del 30 de gener del 2000, les entitats del sistema financer trametran a l’INAF informació sobre els efectes de l’entrada en vigor del pla. Amb aquesta tramesa, les entitats que vulguin portar contra reserves l’efecte que provoquin els canvis de criteri adreçaran tota la informació relativa a l’INAF que, abans del 30 de març, notificarà a cada entitat, si s’escau, la seva autorització, considerant bàsicament les adaptacions que ja s’hagin anat efectuant amb caràcter previ i en particular des que l’ABA i l’INAF van començar a elaborar els primers esborranys d’aquest document. Cada trimestre (del primer al tercer), junt amb els estats financers, les entitats del sistema financer trametran a l’INAF informació motivada sobre les normes que no estiguin implantades en aquell moment i el termini previst per a la seva implementació. En qualsevol cas, els estats financers a 31 de desembre de l’any 2000 hauran de reflectir i d’ésser elaborats de conformitat amb la totalitat de les normes establertes en aquest document. A l’efecte de comparació, a 31 de desembre del 2000 es presentaran els estats financers a 31 de desembre de 1999 homogeneïtzats. La moneda de referència, a partir de l’1 de gener de l’any 2001, serà l’euro. A l’efecte de presentació dels estats financers, en aquell exercici s’hauran de convertir les xifres de l’any anterior a euros. En el present document, de forma genèrica, s’entén per divises o altres monedes totes les monedes diferents de l’euro o de les monedes que en formen part. Si en algun cas procedeix una interpretació diferent, se’n fa l’esment corresponent. Els principis i les normes comptables no són elements estàtics que es poden establir definitivament quan la pràctica financera i les normes van evolucionant. Per evitar que el pla esdevingui caduc a mig termini, l’INAF, seguint la col·laboració amb l’ABA i les altres entitats del sistema financer que ha permès arribar a aquest document, anirà aportant els complements escaients mitjançant comunicats tècnics, per fer les adaptacions oportunes. El pla estableix uns principis, unes normes i uns criteris que en cap cas impedeixen les entitats del sistema financer d’aplicar mesures més estrictes que les reflectides en el present document en allò que creguin convenient. B. Entitats del sistema financer III. Principis comptables Apartat 1. Principi d’imatge fidel Els balanços, els comptes d’ordre, els comptes de pèrdues i guanys, els estats d’origen i aplicació de fons, les notes als estats financers anyals i altres estats complementaris hauran de reflectir amb claredat la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’entitat, i el curs de les seves operacions amb exactitud. Quan l’aplicació dels principis comptables no sigui suficient perquè els estats financers expressin la imatge fidel s’haurà de proporcionar en les notes als estats financers les explicacions necessàries sobre els principis comptables aplicats. En aquells casos excepcionals en què l’aplicació d’un principi comptable o de qualsevol altra norma comptable sigui incompatible amb la imatge fidel que han de mostrar els estats financers, es considerarà improcedent l’esmentada aplicació. Tot això es mencionarà en les notes als estats financers, on s’explicarà la seva motivació i s’indicarà la seva influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat. Apartat 2. Principi de prudència valorativa Únicament es comptabilitzaran els beneficis realitzats a la data de tancament de l’exercici. S’hauran de comptabilitzar tots els riscos previsibles i les pèrdues eventuals amb origen en l’exercici o en un exercici precedent tan aviat com siguin coneguts, tant si han estat realitzats com si són potencials. Es donarà una especial rellevància al principi de prudència valorativa que s’haurà de considerar per a una correcta interpretació de les normes comptables, el qual prevaldrà en cas de conflicte amb els altres principis, o a falta d’aquelles. No es considera incompatible l’aplicació d’aquest principi amb la comptabilització, en alguns casos, de plusvàlues latents en la cartera de valors. Apartat 3. Principi del preu d’adquisició Com a norma general, tots els béns i drets es comptabilitzaran pel seu preu d’adquisició amb les correccions valoratives que s’escaiguin. No obstant això, i sense perjudici d’aquest principi, els valors, en els casos particulars establerts en aquest document, es comptabilitzen als preus de mercat. Apartat 4. Principi de meritació Com a norma general, els ingressos i les despeses es registren en funció del seu flux real, amb independència del flux monetari o financer que se’n deriva. Es comptabilitzen tots els ingressos meritats i les despeses produïdes/ meritades, menys els interessos meritats dels riscos dubtosos i molt dubtosos que només es registren quan es cobren efectivament. Apartat 5. Principi d’uniformitat Quan es fixen uns criteris en l’aplicació dels principis comptables dins de les possibilitats que aquests permetin, hauran de mantenir-se en el temps i aplicar-se a tots els elements patrimonials de similars característiques mentre no es modifiquin els supòsits que varen originar l’elecció de l’esmentat criteri. En cas que es modifiquessin els esmentats supòsits, el canvi de criteri es faria constar en les notes als estats financers i s'indicaria la motivació del canvi i la incidència qualitativa i quantitativa de la variació en els estats financers. Apartat 6. Principi de continuïtat El balanç d’obertura ha de correspondre exactament al balanç de tancament de l’exercici precedent. Amb excepció del repartiment de dividends amb càrrec a reserves, de les revaloracions d’actius autoritzades per l’INAF, de les aportacions/ càrrecs als fons de pensions per canvis en els criteris actuarials autoritzades per l’INAF, i de les reduccions de capital autoritzades per l’INAF, no es poden reduir ni incrementar directament les reserves sense que els corresponents ingressos i despeses transitin pel compte de pèrdues i guanys. Apartat 7. Principi del registre Tots els drets i obligacions de l’entitat, inclosos els de caràcter futur o contingent, s’hauran de registrar comptablement en el mateix moment en què s’originin, ja sigui en comptes patrimonials o en comptes d’ordre, segons correspongui. Igualment, hauran de comptabilitzar-se tan aviat com es coneguin les alteracions i transformacions de valor dels anteriors drets i obligacions. Apartat 8. Principi de no-compensació Com a norma general, no es compensaran les partides d’actiu i de passiu del balanç de situació i les de despeses i ingressos del compte de pèrdues i guanys establertes en els estats financers. Així mateix, en tot cas no es compensaran els diferents comptes d’un mateix titular que hauran de reflectir-se en els conceptes corresponents. Malgrat aquest principi, en alguns casos es poden compensar guanys i pèrdues en les operacions cobertes i en les operacions de cobertura. Apartat 9. Principi de correlació d’ingressos i despeses El resultat de l’exercici estarà constituït pels ingressos del període menys les despeses que siguin necessàries per obtenir-los, com també els beneficis i menyscaptes/ pèrdues no relacionats clarament amb l’activitat ordinària de l’entitat. Apartat 10. Principi d’empresa en funcionament Es considerarà que la gestió de l’entitat té pràcticament una duració il·limitada. En conseqüència, l’aplicació dels principis comptables de forma general no s’encaminarà a determinar el valor del patrimoni a l’efecte de la seva venda total o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació. Aquest principi, però, no és incompatible amb la valoració d’alguns béns i drets seguint criteris de valoració patrimonial o de preu de liquidació. Apartat 11. Principi d’importància relativa Podrà admetre’s la no-aplicació estricta d’alguns dels principis comptables, sempre i quan la importància relativa en termes quantitatius de la variació que aquest fet produeixi sigui particularment i escassament significativa i, en conseqüència, no alteri els estats financers com a expressió de la imatge fidel. IV. Definició i disposicions específiques de les principals rúbriques del balanç 1. Actiu Apartat (1). Caixa i bancs centrals de l’OCDE Bitllets i monedes Imports a la vista en bancs centrals de l’OCDE Inclou els bitllets i les monedes de curs legal, i els imports a la vista amb els bancs emissors de l’OCDE. Apartat (2). INAF Dipòsits de reserves en garantia Altres S’hi inclouen tots els imports a la vista o a termini amb l’INAF. Es consideren imports a la vista aquells que poden ser retirats en qualsevol moment sense avís previ, o que estan subjectes a un preavís de 24 hores o d’un dia laborable. No s’hi inclou el deute públic emès pel Govern d’Andorra que figura en l’apartat 5 a). Apartat (3). Intermediaris financers a la vista a) Bancs i entitats de crèdit b) Altres intermediaris financers c) Fons de provisions per a insolvències (-) Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers A "Bancs i entitats de crèdit", s’hi inclouen tots els imports a la vista de l’entitat sobre entitats bancàries de dret andorrà, segons estan definides en la legislació vigent, o entitats de crèdit estrangeres, inclosos els organismes oficials nacionals i internacionals de caràcter bancari. A "Altres intermediaris financers", s’hi inclouen tots els imports a la vista de l’entitat sobre altres entitats del sistema financer andorrà (entitats financeres d’inversió i entitats financeres de serveis diversos) o estranger (societats i agències de valors, societats gestores,...). A aquestes partides, no s’hi inclouen ni els imports sobre intermediaris financers a termini ni els crèdits representats per obligacions o per qualsevol altra classe de títol negociable registrats respectivament en l’apartat 4 i en la partida a) de l’apartat 5 "Cartera de valors". Apartat (4). Inversions creditícies a) Bancs i entitats de crèdit b) Altres intermediaris financers c) Préstecs i crèdits a clients d) Descoberts en comptes de clients e) Cartera d’efectes de clients f) Fons de provisions per a insolvències (-) Riscos especifics Intermediaris financers a termini Clients Riscos genèrics Aquest apartat inclou totes les inversions creditícies a Andorra o a l’estranger no representades per obligacions o per qualsevol altra classe de títol de renda fixa. Pel que fa als punts a) i b), el contingut és el mateix que el corresponent a l’apartat 3. Aquí, però, només es reflecteixen els imports a termini. Pel que fa als punts c), d) i e), s’hi inclouen tots els elements disposats o altres saldos deutors per a les diferents classes de crèdits o préstecs atorgats a clients, quedant-hi compresos els arrendaments financers atorgats, els descoberts en compte i els pagarés, i incloent-hi els interessos vençuts pendents de cobrament i que no corresponguin a crèdits molt dubtosos o dubtosos. A la cartera d’efectes, no s’hi inclouen els emesos pel M.I Govern que figuren en l’apartat 5 a). Apartat (5). Cartera de valors Obligacions i altres títols de renda fixa Deute públic emès pel M.I. Govern Deute públic dels països de l’OCDE Altres obligacions i títols de renda fixa Fons de provisions per a insolvències (-) Fons de fluctuació de valors (-) Participacions en empreses del grup Participacions en empreses del grup Cotitzades en mercats reglamentats No cotitzades en mercats reglamentats Fons de fluctuació de valors (-) Altres participacions Altres participacions Cotitzades en mercats reglamentats No cotitzades en mercats reglamentats Fons de fluctuació de valors (-) Accions i altres títols de renda variable Accions i altres títols de renda variable Cotitzats en mercats reglamentats No cotitzats en mercats reglamentats Fons de fluctuació de valors (-) Organismes d’inversió De renda fixa De renda variable Altres organismes d’inversió Fons de fluctuació de valors (-) Autocartera Per reducció de capital Per compravenda en curs Altres Partida a) "Obligacions i altres títols de renda fixa" A "Deute públic", s’hi inclouen tots els títols emesos pel M.I. Govern i per les administracions centrals dels països de l’OCDE. S’hi inclou el Deute Públic i els efectes públics, és a dir els títols de crèdit sobre les administracions centrals d’Andorra i dels països de l’OCDE. A "Altres obligacions i títols de renda fixa", s’hi inclouen, amb independència de l’emissor (entitats de crèdit, empreses o organismes públics), els crèdits representats per obligacions o per qualsevol altra classe de títols de renda fixa. Partida b) "Participacions en empreses del grup" Inclou les participacions en entitats amb què es manté una unitat de decisió i que, per tant, pertanyen al grup econòmic. Partida c) "Altres participacions" Inclou les accions i títols que representen participacions en el capital d’altres entitats que no pertanyen al grup econòmic de l’entitat i que tenen com a finalitat contribuir a l’activitat del grup de manera duradora. S’hi inclouen sistemàticament totes les participacions que no pertanyen al grup econòmic i que sobrepassen el 3% del capital si cotitzen en borsa, el 20% si no cotitzen en borsa. Partida d) "Accions i altres títols de renda variable" Inclou les accions i títols que representen participacions en el capital d’altres entitats que no s’inclouen en els apartats b) i c) precedents. Partida e) "Organismes d’inversió" S’inclouen a "Organismes d’inversió de renda fixa" les participacions en organismes d’inversió classificats en la categoria de renda fixa segons les normes vigents. També inclou a un epígraf específic les parts d’organismes d’inversió de renda variable segons la definició legalment establerta. Els altres organismes d’inversió, monetaris, mixtos i altres se situen en l’epígraf "Altres organismes d’inversió". Mentre no existeixi cap regulació al respecte, les entitats podran classificar els organismes d’inversió segons els seus propis criteris. Partida f) "Autocartera" Inclou les accions pròpies de l’entitat. Es distingirà l’autocartera per motius conjunturals, com poden ésser una reducció de capital o compravendes en curs els títols objecte de les quals transiten per l’entitat, dels altres casos en què la constitució d’una cartera d’accions pròpies i els seus moviments requeriran l’acord previ de l’INAF. Les accions pròpies no donaran dret a dividends en cap cas. Apartat (6). Actius immaterials i despeses amortitzables a) Fons de comerç b) Aplicacions informàtiques c) Despeses amortitzables d) Altres e) Fons d’amortització f) Fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat immaterial (-) Inclou els elements intangibles constituïts per drets susceptibles de valoració econòmica. El fons de comerç només podrà figurar en l’actiu quan el seu valor es posi de manifest com a conseqüència d’una adquisició onerosa. Es consideraran despeses amortitzables les que per la seva naturalesa puguin ser afectades a més d’un exercici. Els pagaments a tercers per adquisició i elaboració de sistemes i programes informàtics, inclosos els de personal aliè o propi amb contracte temporal, formalitzats específicament per realitzar els esmentats treballs la utilitat previsible dels quals es perllongui a més d’un exercici, podran registrar-se com despeses amortitzables. En cap cas es comptabilitzaran com despeses amortitzables els costos produïts en relació amb aplicacions i sistemes informàtics, deguts a la modificació o modernització dels ja existents, revisions globals de control, consultes realitzades a altres empreses, formació del personal o manteniment. A "Altres", s’hi inclou els drets sobre béns en règim d’arrendament financer i les despeses de constitució. El fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat immaterial correspon a la correcció valorativa motivada per una pèrdua reversible en l’immobilitzat immaterial. Apartat (7). Actius materials a) Afectes a l’explotació b) No afectes a l’explotació c) Fons d’amortització (-) d) Fons de provisió per a depreciació de l’actiu material (-) Inclou els elements patrimonials tangibles, tant mobles com immobles. A l’immobilitzat material, s’hi incorporen les inversions addicionals o complementàries que es realitzin, que suposen un increment del valor de l’immobilitzat, com poden ser les millores, que en cap cas es consideraran despeses amortitzables. El fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat material correspon a la correcció valorativa motivada per una pèrdua reversible en l’immobilitzat material. Apartat (8). Comptes de periodificació a) Ingressos meritats i no cobrats Interessos Comissions Altres b) Despeses pagades per anticipat Interessos Comissions Altres En aplicació del principi de meritació, aquesta partida i la partida 7 del passiu recullen els ingressos i les despeses meritats i no cobrats i les despeses i ingressos pagats o cobrats per anticipat. Apartat (9). Altres actius a) Operacions en curs b) Existències c) Opcions adquirides d) Altres Tots els actius no compresos en les classificacions anteriors queden inclosos en aquest apartat. Al punt d) "Altres, s’hi inclouen totes les altres partides de deutors que no són pròpies de l’activitat bancària i financera que figuren en els apartats 3 i 4. 2. Passiu Apartat (1). INAF a) INAF A la vista A termini A aquest apartat, s’hi inclouen tots els crèdits que l’INAF posseeix sobre l’entitat, distingint entre els que són a la vista i els que són a termini. Apartat (2). Creditors a) Bancs i entitats de crèdit A la vista A termini b) Altres intermediaris financers A la vista A termini c) Dipòsits de clients A la vista A termini A la partida a) "Bancs i entitats de crèdit", s’hi inclouen tots els crèdits que les entitats bancàries de dret andorrà o entitats de crèdit estrangeres posseeixen sobre l’entitat. A la partida b) "Altres intermediaris financers", s’hi inclouen tots els crèdits que les altres entitats del sistema financer andorrà o estranger posseeixen sobre l’entitat. Per a la distinció entre aquestes dues partides, se segueixen els criteris esmentats en l’apartat 3 de l’actiu. A la partida c) "Dipòsits de clients", s’hi inclouen tots els crèdits propis de l’activitat bancària i financera que els clients nacionals o estrangers diferents de l’INAF i dels intermediaris financers posseeixen sobre l’entitat. No s’inclouen a aquestes partides els crèdits representats per obligacions o per qualsevol altra classe de títol negociable que figuraran en l’apartat 3 "Deutes representats per títols". Els deutes amb proveïdors i altres creditors es computaran en l’apartat 8 "Altres passius". Apartat (3). Deutes representats per títols a) Obligacions b) Bons de caixa o similars c) Altres títols de renda fixa Inclou les obligacions i altres deutes representats per títols que han estat emesos per l’entitat, com ara bons de caixa o tresoreria, cèdules, obligacions, pagarés i instruments similars. Els valors es consideraran subscrits i apareixeran, per tant, en el passiu del balanç de situació des del moment que, obert el termini de subscripció, l’adquirent hagi fet el pagament o s’hagi fet provisió en un compte no disponible per ell, encara que no s’hagi tancat el termini de subscripció ni entregat els valors. Apartat (4). Fons de provisions per a riscos i càrregues a) Provisions per a pensions i obligacions similars Per a pensions causades Per a pensions no causades b) Provisions per a passius contingents c) Provisions per a operacions de futur d) Provisions per a litigis e) Provisions per a impostos f) Altres provisions Aquest apartat inclou els imports l’objectiu dels quals és la prevenció de pagaments o de càrregues contingents amb caràcter específic. En les "Provisions per a pensions i obligacions similars", s’hi distingiran les pensions causades i les pensions no causades. Les primeres són relatives al pagament de pensions o complements de pensions a personal jubilat o als seus beneficiaris, o a personal amb dret a pensió. Les segones corresponen als riscos de pagaments de pensions o altres indemnitzacions assimilables a pensions o substitutòries d’elles, corresponents al personal actiu, i meritades. El risc meritat per a pensions no causades reflectirà la part dels compromisos que, atenent la vida activa total estimada i la transcorreguda, s’hagi d’imputar per serveis prestats. El risc de firma s’inclou a les provisions per a passius contingents. A les provisions per operacions de futur, s’hi inclouen les provisions per operacions de futur, el resultat de les quals no s’inscriu de manera simètrica als actius coberts i que puguin suposar despeses futures per a l’entitat. A l’apartat f), s’hi inclouen els altres fons específics de les entitats (prejubilacions, educació,...). Apartat (5). Fons per a riscos generals a) Riscos generals b) Reserves latents La partida a) "Riscos generals" inclou els imports que l’entitat assigna, per raons de prudència atès els riscos propis inherents a les activitats bancàries i financeres, a la cobertura dels riscos generals de l’activitat bancària i financera sense que hi hagi un deteriorament identificat del valor dels actius. La partida b) "Reserves latents" inclou totes les provisions o correccions valoratives que deixen de ser econòmicament necessàries a l’explotació, que no estan afectades a una altra finalitat i que, per consegüent, constitueixen reserves latents. Els fons per a riscos generals es consideraran com fons propis a l’efecte de la normativa vigent. Apartat (6). Passius subordinats a) Representats per títols b) No representats per títols Inclou els deutes els drets dels quals només es poden exercir en cas de liquidació o de fallida després que els altres creditors hagin exercit els seus drets. S’hi inclouen les accions preferents que donen lloc a qualsevol tipus de remuneració preestablerta. Apartat (7). Comptes de periodificació a) Despeses meritades i no pagades Interessos Comissions Altres b) Ingressos cobrats per anticipat Interessos Comissions Altres Aquests comptes són els simètrics als reflectits a l’apartat 8 de l’actiu. Apartat (8). Altres passius a) Dividends pendents de pagament b) Operacions en curs c) Opcions emeses d) Proveïdors i altres creditors Administracions públiques Altres El compte "Dividends pendents de pagament" s’alimenta de les afectacions de resultats a dividends (a compte o complementaris) i es carrega dels imports efectivament pagats als accionistes. El seu saldo no pot ésser deutor. Es comptabilitzen a "Opcions emeses" els imports rebuts per l’emissió d’opcions. A "Proveïdors i altres creditors", s’hi inclouen totes les partides que no són pròpies de l’activitat bancària i financera que figuren en els apartats 1, 2, 3 i 6. Apartat (9). Capital social a) Capital subscrit Aquest compte reflectirà la totalitat dels fons desemborsats pels socis pel que fa al capital inicial. També inclourà les possibles ampliacions de capital. Apartat (10). Reserves a) Reserva legal b) Reserves en garantia c) Reserves estatutàries d) Reserves voluntàries e) Reserves de revaloració f) Reserves per autocartera g) Primes d’emissió Es distingeixen els diferents tipus de reserves que per requisits legals s’han de constituir (reserves legals i reserves en garantia), les que s’han de constituir segons els estatuts (estatutàries), les que provenen d’operacions de revaloració de l’actiu i les voluntàries, que corresponen a afectacions voluntàries de beneficis. Per a l’autocartera es constitueix una reserva d’un import equivalent, de manera que reflecteixi aquest supòsit en els comptes de fons propis. Per canvis en els criteris actuarials, es poden fer aportacions al fons de pensions intern contra reserves amb l’autorització prèvia expressa de l’INAF. Apartat (11). Resultats a) Resultat de l’exercici en curs b) Resultats d’exercicis anteriors pendents d’afectació c) Dividends a compte (-) En els apartats a) i b) d’aquest compte, s’hi recull el resultat de l’exercici en curs i els resultats d’exercicis anteriors que no han estat objecte d’afectacions per part de l’entitat. En l’apartat c), s’hi recullen en negatiu els dividends a compte pagats als accionistes. V. Definició i disposicions de les principals rúbriques dels comptes d’ordre Apartat (1). Passius contingents a) Garanties, caucions, fiances i avals atorgats A entitats bancàries A tercers b) Crèdits documentaris emesos o rebuts i confirmats als clients c) Acceptació d’efectes i similars d) Passius contingents dubtosos e) Altres passius contingents S’hi inclouen totes les operacions en què es garanteixen obligacions de tercers. Per crèdits documentaris rebuts i confirmats al client s’entén els que ha rebut i confirmat la pròpia entitat i que, per consegüent, presenten risc per a aquesta. Els passius contingents dubtosos són els que quan s’executin s’han de traduir en dèbits dubtosos, és a dir en els que concorren les dues condicions següents: l’execució ha de ser probable i el client ha de ser incapaç de reemborsar l’entitat. Quan s’ha produït l’execució, es comptabilitza al balanç i s’apliquen les provisions per a insolvències escaients. Les entitats tindran especial cura a no duplicar els compromisos de fora balanç amb inversions creditícies comptabilitzades al balanç. Apartat (2). Compromisos i riscos contingents a) Compromisos i riscos de naturalesa operacional Valors subscrits pendents de desemborsament Compromisos de col·locació i subscripció de valors Actius financers venuts amb opció de recompra a exercir per l’altra part Disponible per tercers en comptes de crèdit b) Compromisos i riscos de naturalesa actuarial Compromisos per pensions causades Riscos per pensions no causades Riscos meritats Riscos no meritats c) Altres compromisos i riscos contingents S’hi inclouen tots els compromisos irrevocables de naturalesa operacional o actuarial. Al punt "Disponible per tercers en compte de crèdit", no s’hi inclouen els imports disposats que ja figuren a l’actiu del balanç. A "Compromisos per pensions causades", també s’hi comptabilitzen els compromisos assegurats amb entitats d’assegurances o coberts per organismes independents, o per fons de pensions externs mentre l’entitat mantingui la responsabilitat final dels compromisos. En els casos en què l’entitat gestiona ella mateixa els fons de pensions, els compromisos per pensions causades i els riscos meritats per pensions no causades han de correspondre amb el saldo del fons de pensions. Apartat (3). Operacions de futur a) Compravenda no vençuda de divises Compravenda de divises al comptat Divises a rebre Divises a lliurar Compravenda de divises a termini Divises a rebre Divises a lliurar b) Operacions sobre instruments financers a termini En divises En mercats reglamentats Opcions comprades/emeses Futurs En mercats no reglamentats Opcions comprades/ emeses Acords De tipus d’interès En mercats reglamentats Opcions comprades/ emeses Futurs En mercats no reglamentats Opcions comprades/ emeses Acords De valors, mercaderies i altres instruments financers En mercats reglamentats Opcions comprades/ emeses Futurs En mercats no reglamentats Opcions comprades/ emeses Acords c) Compravenda no vençuda d’actius financers Valors venuts a crèdit a la borsa pendents de liquidació Altres d) Altres operacions de futur S’hi inclouen totes les operacions relacionades amb els diferents riscos de mercat (canvi, interès, contrapartida). Per compravenda de divises al comptat s’entén les operacions contractades amb venciment fins a dos dies hàbils. A termini, és a partir de dos dies hàbils. Les operacions al comptat encara no vençudes es comptabilitzaran en comptes d’ordre com una operació de futur a un o dos dies hàbils. En l’apartat a), la referència a "divises" inclou també les monedes que formen part de l’euro i l’euro mateix (la comptabilització d’aquests partides queda reflectida en el comunicat núm. 81). Apartat (4). Dipòsits de valors i altres títols en custòdia a) Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers D’organismes d’inversió de què una entitat bancària andorrana és dipositària, gestionats per una entitat gestora de dret andorrà Accions Obligacions Parts d’organismes d’inversió l’entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari Altres De carteres de clients individuals gestionades mitjançant mandat Accions Obligacions Parts d’organismes d’inversió l’entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari Altres D’altres clients individuals Accions Obligacions Parts d’organismes d’inversió l’entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari Altres D’altres Accions Obligacions Parts d’organismes d’inversió l’entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari b) Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis Accions Obligacions Parts d’organismes d’inversió l’entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari Altres S’hi inclouen, a preus de mercat, tots els valors i títols cotitzats que l’entitat té per compte de tercers o pel seu propi compte. En aquest últim cas es tracta dels valors que ja figuren al balanç en la cartera de valors, però que es troben valorats en comptes d’ordre en tots els casos a preus de mercat. Apartat (5). Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu a) Garanties i compromisos rebuts Garanties, caucions, fiances i avals rebuts en garantia D’entitats bancàries De tercers Crèdits documentaris rebuts no confirmats als clients Actius en garantia Disponible a favor de l’entitat Altres b) Altres comptes d’ordre Actius molt dubtosos Productes meritats, no cobrats, per actius dubtosos o fallits Valors i títols propis no cotitzats Fidúcies Altres (traveller xecs,...) S’hi inclouen totes les partides que no comprometen el patrimoni de l’entitat. Per garanties i compromisos rebuts s’entén tant a favor de la pròpia entitat com de clients de l’entitat. Els actius, en ésser considerats molt dubtosos, segons es defineixen en "Classificació del risc de crèdit" del capítol IX "Normes específiques de classificació", es donen sistemàticament de baixa de l’actiu (han d’estar provisionats al 100%) i es registren en comptes d’ordre. Aquesta baixa es produeix al considerar-se com irrecuperables o d’escàs i improbable valor de recuperació. A "Productes meritats no cobrats per actius dubtosos o fallits", s’hi inclouen els interessos vençuts pendents de cobrament i que corresponen a actius dubtosos o molt dubtosos. Els interessos meritats dels riscos considerats dubtosos o molt dubtosos no es podran registrar en el compte de pèrdues i guanys, sinó que es registraran en comptes d'ordre per al seu oportú control. Només es registraran com rendiments de l’explotació quan hagin estat efectivament cobrats. A "Valors i títols propis no cotitzats", s’hi inclouen els valors i títols que ja figuren al balanç en la cartera de valors. A "Fidúcies", s’hi inclouen tots els valors i títols que l’entitat té per compte de tercers i que no figuren en l’apartat 4 a). S’explicitarà de manera detallada (en les notes als estats financers) la valoració de cadascuna de les categories de valors que s’hi incloguin. VI. Definició i disposicions de les principals partides del compte de pèrdues i guanys Apartat (1). Interessos i rendiments assimilats a) INAF i intermediaris financers a la vista INAF Bancs centrals de l’OCDE Intermediaris financers a la vista Bancs i entitats de crèdit a la vista Altres intermediaris financers a la vista b) D’inversions creditícies Intermediaris financers a termini Bancs i entitats de crèdit a termini Altres intermediaris financers a termini Clients Préstecs i crèdits Descoberts en compte Cartera d’efectes c) D’obligacions i altres títols de renda fixa Inclou els rendiments de les partides de l’actiu següents: Apartat 1 b) Apartat 2 Apartat 3 Apartat 4 Apartat 5 a) Es consideren rendiments de l’apartat 5 a) els ingressos de les periodificacions de la diferència entre el valor de reemborsament i el preu d’adquisició corregit dels actius de renda fixa (cartera d’inversió al venciment i cartera d’inversió ordinària) adquirits a un preu inferior al valor de reemborsament. Els ingressos per interessos d’aquests títols, si estan adquirits a un preu superior al de reemborsament, es minoraran de l’import de la periodificació corresponent. S’hi inclouen els interessos meritats d’obligacions i altres títols de renda fixa. També s’inclouen a aquest apartat els rendiments amb caràcter d’interessos de les operacions a termini que siguin de cobertura i que es periodifiquin en el transcurs de la duració efectiva de l’operació. Apartat (2). Interessos i càrregues assimilades a) INAF i intermediaris financers INAF Intermediaris financers Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers b) De dipòsits de clients c) De deutes representats per títols Obligacions Bons de caixa o similars Altres d) De passius subordinats e) Del fons de pensions intern f) D’altres Inclou les càrregues relatives als compromisos de les partides del passiu següents: Apartat 1 Apartat 2 Apartat 3 Apartat 6 A "Interessos i càrregues assimilades de deutes representats per títols", s’hi inclou la periodificació de les primes corresponents a la diferència entre el preu d’adquisició i el valor de reemborsament. També s’inclouen en aquest apartat les càrregues amb caràcter d’interessos de les operacions a termini que siguin de cobertura i que es periodifiquin al llarg de la duració efectiva de l’operació. S’inclouen als apartats c) i d) els interessos meritats d’obligacions i altres títols de renda fixa emesos i de passius subordinats. Les despeses per interessos d’aquests títols, si estan emesos a un preu superior al valor de reemborsament, es minoraran de la periodificació de les primes dels passius emesos a un preu superior al valor de reemborsament. El punt e) relatiu al fons de pensions intern correspon als "costos" derivats del fons per a pensions i obligacions similars per la part gestionada per la pròpia entitat si no té una afectació d’actius específica. La contrapartida d’aquest cost és un increment del fons de pensions per rendiment d’aquest calculat segons la taxa mitjana de rendiment intern obtinguda dels actius financers totals de l’entitat. Apartat (3). Rendiments de valors de renda variable a) De participacions en empreses del grup b) D’altres participacions c) D’accions i altres títols de renda variable d) D’organismes d’inversió Inclou els rendiments, en forma de dividends o altres, de les partides de l’actiu següents: Apartat 5 b) Apartat 5 c) Apartat 5 d) Apartat 5 e) Apartat 5 f) Els organismes d’inversió que siguin de renda fixa, de renda variable o altres es consideren a aquest efecte com valors de renda variable. No s’inclouen les correccions valoratives positives o negatives computades en l’apartat 5 del compte de pèrdues i guanys epígrafs a), b) o c). Apartat (4). Comissions per serveis netes a) Comissions meritades per serveis prestats Per operacions amb empreses vinculades Per operacions amb valors i altres títols de tercers Per operacions de crèdit Per compravenda de divises Altres b) Comissions meritades per serveis rebuts (-) Per operacions amb empreses vinculades Per operacions amb intermediaris financers Altres Inclou els rendiments, apartat a), o les càrregues, apartat b), corresponents als serveis prestats a tercers o rebuts de tercers meritats durant l’exercici que no poden ser assimilats –per concepte, per periodicitat, o altres– a un tipus d’interès. Pel que fa a les comissions meritades per serveis prestats, s’hi inclouen, sense que tinguin caràcter exhaustiu: les comissions per operacions amb títols per compte de tercers (inclou la compra, la venda, la custòdia de valors i altres títols, la gestió de carteres); les comissions de fiances, avals, etc.; les comissions d’obertura i gestió de crèdits; les comissions de canvi per compravenda de monedes dels clients; les comissions d’obertura i manteniment de comptes (de qualsevol tipus: corrents, valors,...); les comissions de liquidació d’operacions comercials (targetes de crèdit,...); les comissions per altres operacions. Apartat (5). Resultats d’operacions financeres a) Dotacions netes al fons de fluctuació de valors Dotacions al fons de fluctuació de valors Recuperacions del fons de fluctuació de valors b) Resultats per diferències de canvi c) Resultats d’operacions amb valors d) Resultats d’operacions de futur e) Altres En l’apartat "Dotacions netes al fons de fluctuació de valors", s’hi comptabilitzen les correccions valoratives de la cartera de participacions permanents i dels valors de renda variable de la cartera d’inversió ordinària, i el saldo, si és negatiu, de les diferències de valoració entre el preu de mercat i el valor corregit dels valors de renda fixa de la cartera d’inversió ordinària. A "Resultats d’operacions amb valors", a més dels resultats de les vendes i/o amortitzacions de valors, s’hi comptabilitzen les correccions valoratives dels valors de la cartera de negociació, inclosos els organismes d’inversió. S’hi inclouen també els sanejaments de valors, si s’escau, en la part no coberta amb el fons de fluctuació. A "Resultats d’operacions de futur", s’hi inclouen les correccions valoratives de les operacions de futur que figuren en comptes d’ordre i de les opcions que figuren en altres actius i/o altres passius, en ambdós casos contractades en mercats reglamentats. Apartat (6). Altres resultats ordinaris a) Rendiments d’actius materials b) Altres Inclou els lloguers rebuts de l’immobilitzat material no afecte a l’explotació i qualsevol altre resultat ordinari que no s'hagi computat en els cinc apartats anteriors. Apartat (7). Despeses de personal a) Personal i Consell d’Administració Sous i gratificacions del personal Remuneracions i gratificacions del Consell d’Administració Reintegraments de la Seguretat Social o d’altres òrgans de previsió(-) Altres b) Indemnitzacions c) Seguretat Social d) Dotacions o aportacions ordinàries al fons de pensions intern e) Dotacions o aportacions ordinàries a altres organismes de previsió f) Altres despeses de personal La partida a) "Personal i Consell d’Administració" inclou els imports per tots els conceptes, tant obligatoris com voluntaris, meritats directament o indirecta pel personal en nòmina, fix o eventual, sigui quina sigui la seva funció o activitat. Inclou tota classe de percepcions en metàl·lic o en espècie, satisfetes al personal actiu, en concepte de sous, gratificacions o altres. La partida "Remuneracions i gratificacions del Consell d’Administració" inclou la remuneració fixa i/o variable per tots els conceptes i les dietes dels membres del Consell d’Administració formin o no part del personal de l’entitat. Els imports reintegrats per la Seguretat Social o per altres organismes de previsió, per personal malalt o altres motius es deduiran dels sous, remuneracions i gratificacions. A la partida b), les indemnitzacions inclouen els pagaments per jubilacions anticipades o qualsevol altra fórmula similar i les indemnitzacions per acomiadament. La partida c) "Seguretat Social" inclou els imports meritats en aplicació de la legislació vigent per les partides a) i b) precedents. En les partides d) "Dotacions o aportacions ordinàries al fons de pensions intern" i e) "Dotacions o aportacions ordinàries a altres organismes de previsió", s’hi computen les dotacions al fons de pensions intern i les primes o aportacions pagades a altres òrgans de previsió amb aquest propòsit que hagin estat meritades en l’exercici. Només es computen les dotacions o aportacions ordinàries ja que les de caràcter extraordinari (actualització de taules de mortalitat,...) es comptabilitzen en l’apartat 14 "Resultats extraordinaris". La partida d) no inclou el rendiment teòric dels fons de pensions intern, que es computa en l’apartat 2 com interessos i càrregues assimilades per compensar els ingressos del fons que, en no tenir una materialització concreta, queden integrats a la partida "Interessos i rendiments assimilats". Apartat (8). Despeses generals a) Material b) Serveis externs Investigació i desenvolupament Arrendaments Reparació i conservació (manteniment) Serveis de professionals independents Servei de vigilància i transport de fons Primes d’assegurances Publicitat i relacions públiques Subministraments Altres c) Tributs Administració central Administracions locals d) Altres despeses generals En "Altres despeses generals", hi figuren les no compreses en els apartats anteriors. Apartat (9). Amortitzacions d’actius netes de recuperacions a) Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials b) Dotació al fons d’amortització per a actius materials Per actius afectes a l’explotació Per actius no afectes a l’explotació c) Recuperacions dels fons d’amortització S’hi inclouen les dotacions al fons d’amortització d’actius que signifiquen correccions valoratives de les partides d’actiu material i immaterial. Apartat (10). Provisions per a depreciació d’actius netes de recuperacions a) Dotació al fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat immaterial b) Dotació al fons de provisió per a depreciació de l’immobiltzat material c) Recuperacions dels fons de provisió S’hi inclouen les dotacions al fons per a depreciació d’actius que signifiquen correccions valoratives de les partides d’actiu d’actius materials i immaterials. Apartat (11). Provisions per a insolvències netes de recuperacions a) Dotacions al fons de provisió per a insolvències Dotacions específiques Risc d’insolvència Risc país Dotacions genèriques b) Recuperacions del fons de provisió per a insolvències S’hi inclouen les dotacions i recuperacions que afecten el fons de provisió per a insolvències de les partides de l’actiu d’ "Intermediaris financers", "Inversions creditícies" i en l’apartat d’obligacions i altres títols de renda fixa de la partida "Cartera de valors", per corregir el valor de l’actiu en funció del risc d’insolvència. Apartat (12). Provisions per a riscos i càrregues netes de recuperacions a) Dotacions per a riscos i carregues Per a passius contingents Risc de firma Altres Operacions de futur Litigis Impostos Altres b) Recuperacions del fons de provisió per a riscos i càrregues S’hi inclouen els moviments de les provisions per a riscos i càrregues corresponents a l’apartat 4 del passiu. A les "Dotacions per operacions de futur", s’hi inclouen les dotacions per operacions de futurs incloses les opcions, en ambdós casos no contractades en mercats reglamentats. Apartat (13). Dotacions al fons per a riscos generals a) Riscos generals b) Reserves latents Aquest epígraf reflecteix les dotacions al fons per a riscos generals corresponents a l’apartat 5 del passiu. Les recuperacions del fons es computen en l’apartat 14 "Resultats extraordinaris". No es podrà dotar el fons mentre hi hagi defectes en la cobertura de fons específics. Apartat (14). Resultats extraordinaris a) Benefici (pèrdua) net/a per alienació o baixa d’actius materials i/o immaterials b) Aportacions o recuperacions extraordinàries al fons de pensions c) Recuperacions del fons per a riscos generals d) Altres resultats extraordinaris positius e) Altres resultats extraordinaris negatius Inclou el resultat de totes les operacions atípiques de l’activitat bancària i financera que no generen fluxos regulars, com les vendes d’actius materials i les recuperacions del fons per a riscos generals. Quan aquestes últimes siguin significatives, es farà menció en les notes als estats financers. Pel que fa a l’apartat b) "Aportacions o recuperacions extraordinàries al fons de pensions", aquestes poden carregar-se, amb l’acord previ de l’INAF, directament contra reserves. Apartat (15). Resultat de l’exercici És la suma dels resultats ordinaris més els extraordinaris. El resultat ordinari és la diferència entre els ingressos i les despeses no extraordinaris de l’exercici. VII. Definició i disposicions de les principals partides de l’estat d’origen i aplicació de fons Només s’enumeren els epígrafs de l’estat d’origen i d’aplicació de fons, en correspondre a partides de balanç i de compte de pèrdues i guanys prèviament definides. Per participacions, s'entén a l’efecte d’aquest capítol les participacions en empreses del grup i les altres participacions 1. Origen de fons Apartat (1). Recursos generats per les operacions a) Resultat de l'exercici b) Dotacions netes al fons de provisions per a insolvències c) Dotacions netes als fons de depreciació d'actius d) Dotacions netes al fons de fluctuació de valors e) Dotacions a altres fons (fons de pensions,...) f) Amortització d'actius materials i immaterials g) Pèrdua per venda d'immobilitzat h) Pèrdua per venda d'accions pròpies i participacions (*) i) Benefici per venda d'immobilitzat (-) j) Benefici per venda d'accions pròpies i participacions (*) (-) k) Altres (+) l) Altres (-) Apartat (2). Variació positiva de passius menys actius a) INAF (Passiu - Actiu) b) Bancs i entitats de crèdit (Passiu - Actiu) c) Altres intermediaris financers (Passiu - Actiu) d) Altres conceptes (Passiu - Actiu) Apartat (3). Increment net de passius a) Creditors: clients b) Deutes representats per títols c) Passius subordinats Apartat (4). Disminució neta d'actius a) Caixa b) Inversions creditícies: clients c) Cartera de valors menys participacions (*) Apartat (5). Vendes d'inversions permanents a) Vendes de participacions (*) b) Vendes d'immobilitzat Apartat (6). Recursos generats per les activitats de finançament a) Aportacions externes al capital b) Altres partides de fons propis 2. Aplicació de fons Apartat (1). Recursos aplicats en les operacions a) Aplicacions dels altres fons (fons de pensions,...) b) Altres (+/-) Apartat (2). Variació positiva d'actius menys passius a) INAF (Actiu - Passiu) b) Bancs i entitats de crèdit (Actiu - Passiu) c) Altres intermediaris financers (Actiu - Passiu) d) Altres conceptes (Actiu - Passiu) Apartat (3). Disminució neta de passius a) Creditors: clients b) Deutes representats per títols c) Passius subordinats Apartat (4). Increment net d'actius a) Caixa b) Inversions creditícies: clients c) Cartera de valors menys participacions (*) Apartat (5). Compres d'inversions permanents a) Compres de participacions (*) b) Compres d'immobilitzat Apartat (6). Recursos aplicats per les activitats de finançament a) Reemborsament de participacions en el capital b) Dividends a compte de l'exercici c) Dividends complementaris de l'exercici anterior d) Distribució de reserves e) Altres partides de fons propis (*) A participacions, s’hi inclouen les participacions en empreses del grup i les altres participacions VIII. Normes generals de valoració 1. Balanç a) Actiu Com a norma general, les partides de l’actiu que representen drets sobre persones o sobre béns es valoraran pel preu d’adquisició. Es practicaran valoracions als preus de mercat en els casos establerts en la present normativa. Adquisició dinerària d’actius Com a preu d’adquisició s’entén el conjunt de desembossaments dineraris realitzats o compromesos, incloent-hi, si s’escau, les despeses inherents a la compra que puguin integrar-se al seu valor de recuperació o de mercat, incloent-hi els drets de subscripció o les opcions comprades i exercides i excloent-hi, si s’escau, els interessos per pagament ajornat. Els actius adquirits amb pagament ajornat es comptabilitzaran per l’import total de la compra, amb exclusió de la part financera, i es registrarà en el passiu l’obligació de pagament compromesa. S’entendrà que els interessos per l’esmentat ajornament es meriten, encara que no figurin expressament en el contracte. En aquest cas, la càrrega financera es calcularà utilitzant tipus d’interès similars als que l’entitat hagi establert per a la remuneració de dipòsits per a terminis iguals a l’ajornat (s’utilitzarà el corresponent compte de periodificació per traslladar progressivament les despeses al compte de pèrdues i guanys). Per a l’adquisició d’immobles amb pagament ajornat no superior a 180 dies i per a altres actius amb pagament ajornat fins a 90 dies no s’aplicarà el paràgraf anterior. Els elements de l’actiu estaran sotmesos a correccions valoratives (amortitzacions i sanejaments) quan correspongui, les que minoraran les corresponents partides d’actiu. Actius adjudicats Els actius adquirits per aplicació d’altres actius (accions procedents de la conversió d’obligacions, participacions adquirides amb aportacions no dineràries, valors o immobles adjudicats com a pagament de deutes, dissolució d’entitats participades, etc.) es valoraran al mínim d’entre el valor comptable dels actius aplicats a la seva adquisició (sense considerar les provisions dels mateixos), incrementats amb les despeses judicials, registrals i tributàries que s’hagin originat, com també amb els interessos pendents de cobrament i el valor de mercat dels actius adquirits considerant, si s’escau, les quantitats que, dins d’aquest últim valor, poguessin quedar pendents de pagament a tercers per subrogació d’obligacions en l’aplicació dels actius. El valor de mercat dels actius adquirits per aplicació d’altres actius s’estimarà per la seva cotització en mercats reglamentats quan hi sigui, per taxació d’una entitat de taxació independent en el cas dels immobles o d’altres actius materials, o pel valor teòric comptable resultant de l’últim balanç disponible, en cas de participacions en entitats no cotitzades, utilitzant criteris de màxima prudència valorativa. No obstant això, els actius materials que no siguin immobles adquirits per aplicació d’altres actius es comptabilitzaran al menor import entre el valor comptable dels actius aplicats, menys les provisions constituïdes per a la seva cobertura (valor net comptable), i el valor que pogués esperar-se obtenir en la venda mitjançant les peritacions i taxacions procedents o altres indicadors fiables del mercat de segona mà. Per als terrenys i immobles adjudicats, la valoració comptable s’haurà de justificar mitjançant la taxació actualitzada (com a mínim cada dos anys), realitzada per una entitat de taxació independent. En cas de produir-se menysvaloracions, es dotaran les mateixes al compte de pèrdues i guanys. b) Passiu Com a norma general, els saldos que representen obligacions per a l’entitat es comptabilitzaran pel seu valor de reembossament. En cas de passius emesos al descompte (s’hi inclouen els emprèstits "cupó zero" pels quals els interessos es fan efectius en el moment de l’amortització), la diferència entre el valor de reemborsament i l’import rebut en generar-se l’obligació amb tercers es comptabilitzarà en un compte de periodificació fins que l’esmentat passiu desaparegui del balanç. En l’emissió d’emprèstits amb primes, lots o incentius similars, quan aquests siguin certs, la diferència entre el preu de reemborsament i l’import rebut, més les despeses d’emissió (escriptura, impostos, confecció de valors, publicitat, comissions, etc.) es comptabilitzaran en l’actiu en els comptes de periodificació. El seu import s’amortitzarà, com a mínim, en funció de la vida dels valors emesos i del seu pla d’amortització. L’adquisició de qualsevol valor negociable emès per la pròpia entitat (si les condicions de l’emissió ho permeten) suposarà la baixa immediata en el passiu del balanç de situació i, si s’escau, per la part que correspongui dels interessos anticipats i meritats. 2. Comptes d’ordre Com a norma general, els drets i els compromisos de naturalesa contractual es registraran en comptes d’ordre pel valor contractat al moment en què es pacti l’acord i progressivament se saldaran o disminuiran les posicions de fora balanç de la part de les obligacions vençudes totalment complertes pel beneficiari. Per tal de poder realitzar els ajustaments necessaris, caldrà que les entitats sotmetin a reavaluacions periòdiques el conjunt de les garanties donades. En cas de risc probable de pèrdua sobre les garanties donades, abans d’arribar al venciment, es pot constituir una provisió per a riscos i càrregues per l’import que es consideri necessari. En cas que el beneficiari no complís al venciment (o a un dels venciments) amb la seva obligació, i per consegüent l’entitat hagués d’executar la (o part de la) garantia: se saldarà (o disminuirà) la partida corresponent de fora balanç de l’import executat per imputar-lo al balanç com a crèdit dubtós o amb càrrec al compte del garant; en el termini màxim de 6 mesos, després que el beneficiari no hagi complert les seves obligacions, es neutralitzarà la partida de fora balanç del saldo no vençut (en cas que n’existís un) que pogués implicar l’execució de la resta del contracte de garantia per l’entitat, i es transferirà a la partida 1 d) de fora balanç "Passius contingents dubtosos". Els valors i títols en dipòsit, de tercers o propis, contractats en mercats reglamentats es valoraran a preus de mercat. Pel que fa als valors i títols de tercers no contractats en mercats reglamentats es comptabilitzaran, quan sigui possible, pel seu valor de cost en el punt b) de l’apartat 5 en l’epígraf "Fidúcies". En qualsevol cas s’explicitarà de manera detallada en les notes als estats financers el mecanisme emprat per a la valoració. Els valors i títols propis no cotitzats es comptabilitzaran pel seu valor de cost. Pel que fa als compromisos per operacions de cobertura es valoraran seguint el mateix criteri que l’element cobert. Quan és possible, se segueix el criteri del preu de mercat. La comptabilització als comptes de pèrdues i guanys dels resultats de l’element de cobertura es farà de manera simètrica a la de l’element cobert. En cas de compromisos per operacions de cobertura, la constitució de qualsevol provisió sobre l’element cobert haurà de constituir-se sempre després d’haver computat els resultats de l’element de cobertura. L’import de la provisió només afectarà les pèrdues latents constatades deducció feta del resultat de l’operació de cobertura. En cas que l’element cobert es doni de baixa, sigui perquè ha arribat al seu venciment o per motius d’alienació, l’element de cobertura haurà de ser reclassificat poguent fer l’objecte de cobertura d’un altre element de les mateixes característiques. No obstant això, no es podrà classificar mai com a element de macrocobertura. 3. Compte de pèrdues i guanys La periodificació d’interessos, tant d’actiu com de passiu, amb terminis de liquidació superiors a 12 mesos es calcularan pel mètode financer, és a dir, en funció del tipus intern de rendibilitat o cost que resulti. Per a les operacions de termini inferior a 12 mesos, es podrà triar entre aquest mètode i la periodificació lineal. No es registraran en el compte de pèrdues i guanys els beneficis aparents obtinguts mitjançant la venda d’immobles, valors, participacions o altres actius a persones o entitats vinculades a l’entitat, ni les revaloracions realitzades mitjançant la venda i posterior recompra d’actius o els seus equivalents a tercers vinculats o no, ni qualsevol revaloració no autoritzada que es pugui realitzar. Si es duu a terme alguna operació de les esmentades anteriorment, les plusvàlues comptables que puguin produir-se es neutralitzaran mitjançant la constitució d’una reserva específica no disponible fins que es realitzin, de manera efectiva, aquestes operacions, excepte per a les operacions sobre actius negociades en mercats reglamentats. En cas de venda d’actius immobles amb pagament ajornat o finançat per la mateixa entitat, el reconeixement dels beneficis s’haurà de registrar amb criteris de màxima prudència, considerant les condicions de la venda i la solvència del deutor. IX. Normes específiques de classificació Classificació del risc de crèdit Les entitats del sistema financer posaran la màxima cura i diligència en l'estudi rigorós del risc de crèdit de les seves operacions, no només en el moment de concedir els crèdits, sinó també contínuament durant la seva vigència. Amb la finalitat de detectar les situacions de risc de crèdit, les entitats mantindran un seguiment continuat del risc d’insolvència i del risc país. D’acord amb aquest seguiment, les entitats han de mantenir classificats els seus riscos crediticis en funció de les previsions que, en tot moment i amb la deguda prudència, han de realitzar sobre les possibilitats de la seva recuperació. En funció d’aquestes previsions es podran reclassificar els riscos quan hagin desaparegut els motius pels quals es va produir una determinada classificació. A l'efecte de la seva classificació en el balanç de situació s'aplicarà el criteri més sever en els actius en què concorrin el risc d'insolvències i el risc país. a) Risc d’insolvència a) Risc d’insolvència de les partides de l’actiu S’entén per risc d’insolvència el risc dels titulars de crèdits (intermediaris financers i clients) i dels emissors de renda fixa. Per a l’anàlisi d’aquests riscos es considerarà, entre altres, l’evolució dels negocis dels titulars dels crèdits, ús adequat del finançament rebut, comportament en relació a les obligacions contretes i capacitat de pagament en les condicions pactades. El risc d'insolvència es classificarà en els tipus de risc següents: risc molt dubtós, dubtós, vençut i normal. 1) Es classificaran com a molt dubtosos els deutes/dèbits que es considerin irrecuperables o d’un valor de recuperació escàs i improbable. El risc molt dubtós correspondrà a les inversions creditícies, als valors de renda fixa i altres saldos deutors, vençuts o no, els titulars dels quals hagin estat declarats en fallida o concurs de creditors, o pateixin un deteriorament irrecuperable de la seva solvència, així com les operacions amb greus deficiències documentals en la seva instrumentació. S’entendrà per "greus deficiències documentals" la inexistència de la documentació acreditativa dels recursos, patrimoni i/o garanties necessàries per a l’autorització de l’operació, així com la no-actualització d’aquesta documentació. S’hi inclouen les operacions en què el principal i els interessos hagin vençut des de fa més d’un any i el prestatari hagi mostrat escassa diligència per negociar fórmules alternatives de pagament. S’entendrà per "escassa diligència per negociar" la ineficàcia de les reclamacions extrajudicials del tipus de les gestions personals, les advertències escrites i, eventualment, els avisos d’inici d’actuacions judicials. En tot cas, s’inclouran en aquest grup tots els saldos impagats transcorreguts tres anys des del seu venciment. (En cas de tenir garanties hipotecàries, no es considerarà molt dubtós fins que estigui provisionat al 100%). 2) Es classificaran com a dubtosos els deutes/dèbits el total reembossament dels quals es pugui considerar com a problemàtic en apreciar-se una reduïda possibilitat de cobrament per la incapacitat dels deutors per complir les seves obligacions en els termes contractuals. El risc dubtós correspondrà als actius els titulars dels quals es trobin en circumstàncies prou rellevants (reclamacions judicials, patrimoni negatiu, suspensió de pagaments o situacions equivalents, morositat...) per ésser considerats problemàtics. S’hi inclouen a raó de la seva morositat els actius -efectes, quotes a cobrar de préstecs, crèdits o arrendaments financers, cupons, valors de renda fixa, altres dèbits vençuts i no cobrats- quan per principal o interessos hagin transcorregut més de sis mesos des del seu venciment. En cas de préstecs amb quotes periòdiques, les quotes posteriors passaran a dubtoses el mateix dia del seu venciment. En els descoberts o altres saldos deutors a la vista sense venciment pactat, aquest termini es comptarà des del primer requeriment de reembossament que efectuï l'entitat, o des de la primera liquidació d'interessos que resulti impagada. En cas d'un sol risc amb l'acumulació d'imports vençuts i no cobrats classificats com a dubtosos, tant en concepte del principal com d'interessos i despeses, amb una quantia superior al 25% dels riscos no vençuts (exclosos els interessos no meritats), o de l’existència d'un import impagat superior a l'any, l’entitat haurà de classificar la totalitat d'aquests últims com a dubtosos. En tot cas, l’entitat avaluarà la possibilitat de classificar o no la totalitat de riscos dineraris d'un client com a dubtosos, considerant criteris de prudència i les garanties aportades pel deutor, quan l'acumulació de riscos classificats com a dubtosos superi el 25% dels riscos pendents no classificats com a dubtosos (exclosos els interessos no meritats). Si el referit percentatge supera el 35%, es classificarà la totalitat dels riscos pendents com dubtosos. 3. Es classificaran com a riscos vençuts els deutes/dèbits que han de ser objecte d’un seguiment per veure si és procedent reclassificar-los en algun dels grups precedents, ja que s’ha detectat problemes i s’ha produït algun grau d’incompliment en les operacions. El risc vençut correspon als saldos deutors que han vençut i que no són classificats com a risc molt dubtós o risc dubtós. 4) El risc normal és el que no està classificat en cap de les categories anteriors. b) Risc d’insolvència de les partides de comptes d’ordre Correspon als riscos derivats d’operacions per les quals l’entitat garanteix obligacions d’un tercer. Es classificaran com a dubtosos en els casos en què l’exercici de la garantia s’estimi probable i de recuperació dubtosa. Es classificaran com a dubtosos els imports dels avals financers que haguessin estat classificats com a dubtosos en cas de riscos dineraris referits en el punt 2 precedent. Es classificaran com a dubtosos avals per raons diferents de les de morositat principalment en els casos en què els avalats siguin declarats fallits o pateixin un deteriorament notable de la seva solvència (suspensió de pagaments,...). En qualsevol cas els avals hauran de ser classificats com a dubtosos a partir de 6 mesos després de la primera quota impagada per part de l’avalat al beneficiari, sense perjudici que la quota impagada s’hagi considerat o no crèdit dubtós. b) Risc país S'entén per risc país el que concorre en els deutes d'un país globalment considerats per circumstàncies diferents del risc d’insolvència habitual. Engloba: Risc sobirà: és el dels creditors dels estats o d'entitats garantides per ells, mentre puguin ser ineficaces les accions legals contra el prestatari o I'últim obligat al pagament per raons de sobirania. Risc de transferència: és el dels creditors estrangers dels residents d'un país que experimenten una incapacitat general per fer front als seus deutes perquè no disposen de la divisa o divises en què són denominats. El domicili de l’últim obligat al pagament serà també el del risc país. En aquest sentit els riscos sobre sucursals a l’estranger d’una entitat s’imputaran al país de residència de la casa mare. El risc país afecta tots els actius financers i passius contingents de l’entitat sobre un país, independentment de la naturalesa del subjecte finançat i la instrumentació del finançament, exceptuant els casos següents: els actius denominats en euros tant del sector públic com del sector privat quan el risc estigui domiciliat en països amb aquesta moneda de referència; en aquest cas desapareix el risc de transferència; les accions i participacions en empreses ja que suposen una inversió a llarg termini que concedeix, en qualsevol cas, un dret de propietat; els crèdits comercials, dineraris o no, i els financers que en derivin amb un venciment inferior a 1 any degut al curt termini de l’operació; els actius del sector privat de països que pertanyen a la zona monetària d’una divisa emesa per països que pertanyen a l’OCDE; en aquest cas també desapareix el risc de transferència; els actius financers adquirits per a la seva col·locació a tercers per un període inferior a 6 mesos degut a la naturalesa de l’operació. Classificació de les inversions en renda fixa i renda variable Els valors de renda fixa i de renda variable es classificaran en funció de la seva finalitat, és a dir, en la cartera de negociació, en la cartera d'inversió a venciment, en la cartera de participacions permanents o cartera d'inversió ordinària, tal com es defineix a continuació. Aquesta classificació només és factible si l’entitat té la possibilitat de realitzar les seves intencions, per la qual cosa ha de tenir una presència permanent en el mercat amb un sistema de control adequat i actuar en mercats suficientment líquids per facilitar la realització de les operacions. Es considera que totes les entitats bancàries compleixen aquest requisit. Per a les altres entitats del sistema financer es farà una anàlisi cas per cas. a) Cartera de negociació Inclourà els valors cotitzats de renda fixa i renda variable, i els organismes d’inversió la finalitat dels quals serà beneficiar-se a curt termini de les variacions en els preus. b) Cartera d'inversió a venciment Inclourà els valors de renda fixa que les entitats hagin decidit mantenir fins a la seva amortització, i tinguin capacitat financera per fer-ho. c) Cartera de participacions permanents Inclourà les "participacions" i les "participacions en empreses del grup" que hauran de servir de manera duradora les activitats de l'entitat. d) Cartera d'inversió ordinària Inclourà la resta de valors no classificats en les carteres anteriors, inclosos els organismes d’inversió, si s’escau. e) Traspassos entre carteres Es podran produir traspassos de la cartera de negociació a qualsevol altra, de la cartera de participacions permanents a qualsevol altra i de la cartera d’inversió ordinària a la d’inversió a venciment. No es realitzaran traspassos de la cartera d'inversió a venciment a altres carteres, ni de la inversió ordinària a la de negociació. X. Normes específiques de valoració Valoració del risc de crèdit Totes les entitats de crèdit estaran obligades a tenir constituïdes provisions per a riscos d’insolvència en una quantia suficient per cobrir el deteriorament dels seus actius i passius contingents. Aquestes provisions no podran ser inferiors a l’import dels riscos contrets amb cada titular que s’estimi, amb criteris de màxima prudència valorativa, que hi ha probabilitats que no es facin efectius al seu venciment. La valoració del risc d’insolvència s’efectuarà aplicant una anàlisi individualitzada i una anàlisi genèrica. Durant la vigència del risc d’insolvència, per a les partides d’actiu les entitats del sistema financer dotaran un fons d’insolvències per cobrir els riscos específics dubtosos i aquells riscos no identificats individualment com a problemàtics. a) Riscos específics Risc d’insolvència Cobertura dels riscos de les partides d’actiu Les entitats no endarreriran l'amortització dels saldos deutors, i la seva cobertura amb fons especials, segons correspongui, tan aviat com s'apreciï l'existència d'una situació anormal de risc d’insolvència. Quedaran exclosos d’aquesta cobertura els riscos amb administracions centrals dels països de l’OCDE i d’Andorra i els avalats per bancs centrals de països de l’OCDE. Es crearà un fons d'insolvències per als riscos dubtosos en funció de les garanties i del temps transcorregut des del venciment impagat. Així mateix el fons per a insolvències podrà ésser alliberat en la mesura que es realitzi el cobrament o abans, si les condicions i la solvència del deutor milloren i ja no permeten tenir dubtes sobre el bon fi de I'operació. Els calendaris, aquí esmentats, són uns calendaris de mínims. L’entitat en pot aplicar uns altres, sempre que superin les esmentades cobertures. Amb caràcter general: Temps transcorregut des del primer venciment impagat Percentatge de provisió Des de 6 mesos fins a 12 25% Des de 12 mesos fins a 18 50% Des de 18 mesos fins a 24 75% A partir de 24 mesos 100% Riscos amb garantia hipotecària (sempre que els immobles estiguin finalitzats, els terrenys siguin edificables i tots els permisos estiguin en ordre): Temps transcorregut des del primer venciment impagat Percentatge de provisió Des de 3 anys fins a 4 25% Des de 4 anys fins a 5 50% Des de 5 anys fins a 6 75% A partir de 6 anys 100% L'escala precedent no s'aplicarà als crèdits, préstecs ni arrendaments financers, sempre que estiguin al corrent de pagament, que passin a la situació de dubtosos a causa d’una acumulació de riscos dubtosos superior al 25% dels riscos pendents no classificats com dubtosos. Cobertura dels riscos de les partides de comptes d’ordre Els avals i altres garanties prestades pel banc classificats com a dubtosos es provisionaran en un import igual al que, amb criteris de màxima prudència valorativa, es consideri irrecuperable. En qualsevol cas, els imports dubtosos es cobriran com a mínim amb els percentatges establerts per als riscos dineraris. En els casos de riscos classificats com a dubtosos per motius que no siguin de morositat es provisionarà el 100% dels imports dubtosos els avalats dels quals estiguin declarats en fallida, el 25% dels imports dubtosos en els casos en què s’hagi constatat un deteriorament notable de la solvència, i un 10% de la resta dels imports classificats com a dubtosos. Risc país Les entitats analitzaran, en base consolidada, els esmentats riscos amb criteris de màxima prudència i determinaran les cobertures necessàries. Es considerarà, entre altres, per a cada país l'apreciació global del risc en funció de l'evolució de la balança de pagaments, del nivell d'endeutament i de les càrregues pel servei del deute, de les cotitzacions dels deutes en els mercats secundaris internacionals i d'altres indicadors i circumstàncies de cada país. Les entitats hauran de facilitar en els annexos als estats financers a trametre a l’INAF informació relativa a les diferents correccions valoratives realitzades per les entitats en concepte de risc país. L’INAF, si considera insuficients els provisionaments, podrà sol·licitar que es complementin. Aquells actius financers depreciats per raons de risc de crèdit i adquirits a preus inferiors als del seu principal queden exclosos de la constitució de provisions si el preu d’adquisició és inferior al valor nominal menys la cobertura escaient. Quan desapareguin les causes que van motivar les dotacions, aquestes es "recuperaran" i es comptabilitzaran en l’apartat b) de l’epígraf 11 "Provisions per a insolvències netes de recuperacions" del compte de pèrdues i guanys. b) Riscos genèrics Amb independència dels fons previstos resultants de l'aplicació de les anàlisis abans esmentades, s'han de cobrir aquests riscos genèrics no identificats individualment com a problemàtics amb càrrec al compte de pèrdues i guanys. Les entitats hauran de provisionar aquests riscos, deduint-se la part coberta per provisió d’insolvències específica, en funció de la seva experiència històrica, considerant la tipologia de l’actiu. Es dotará en qualsevol cas per un import igual aI 0,5% de les inversions creditícies netes a entitats bancàries i de l’1% de les inversions creditícies netes a clients (excepte per a la part coberta per garanties dineràries contractualment pignorades i els riscos amb garantia pignoratícia de valors cotitzats, en el límit del valor de mercat d’aquests valors, i els crèdits i préstecs hipotecaris), i dels títols de renda fixa (excepte els títols sobre les administracions centrals dels països de l’OCDE i d’Andorra i sobre els bancs centrals del països de l’OCDE o expressament garantits per aquests organismes). Valoració de les inversions en renda fixa i en renda variable Els valors de renda fixa i de renda variable es valoraran en funció de la seva classificació. a) Cartera de negociació Els valors de la cartera de negociació es presentaran al seu valor de mercat. Les diferències que es produeixin per les variacions del valor de mercat respecte al seu preu d’adquisició es regularitzaran pel net en l’apartat 5 c) del compte de pèrdues i guanys. Per als valors de renda fixa que cotitzen amb cupó corregut es consideren les diferències sense el cupó. El cupó meritat després de l’adquisició es computa a l’apartat 1 del compte de pèrdues i guanys "Interessos i rendiments assimilats". b) Cartera d'inversió a venciment Aquests valors (amb rendiments explícits o implícits) es presentaran al seu preu d'adquisició corregit: el preu d'adquisició es corregirà mensualment per l'import resultant de periodificar la diferència positiva o negativa entre el valor de reembossament i el preu d'adquisició durant la vida residual del valor. Els valors de renda fixa amb rendiments explícits es comptabilitzaran inicialment pel seu preu d'adquisició, prèvia deducció, si s'escau, de l'import del cupó corregut, que es comptabilitzarà transitòriament a la partida 8) "Comptes de periodificació", i de les bonificacions i comissions obtingudes en el moment de la subscripció. No obstant això, no es deduiran quan aquestes bonificacions tinguin caràcter de cupons prepagats i, en aquest cas, es periodificaran com a ingressos financers durant el període corresponent. Per als valors de renda fixa amb rendiments implícits (cupó zero o a descompte) no s’efectuen deduccions al preu d’adquisició. No caldrà constituir una provisió com a fons de fluctuació de valors en aquests valors. En les alienacions, les pèrdues que puguin produir-se es porten al compte de pèrdues i guanys com a menyscaptes extraordinàries. En cas de guany, es periodificarà linealment al llarg de la vida residual del valor venut. c) Cartera de participacions permanents Com a norma general, els valors de renda variable classificats en la cartera de participacions permanents es valoraran en el balanç de situació pel valor de la fracció que representen del net patrimonial de la participació. El valor dels fons propis corresponents es determinarà sobre el valor teòric comptable de la participació obtingut a partir de I'últim balanç de situació disponible. Les diferències de valoració es regularitzaran pel net en l’apartat 5 c) del compte de pèrdues i guanys. d) Cartera d'inversió ordinària Valors de renda fixa Els valors de renda fixa es presentaran valorats de la mateixa manera que els que figurin a la cartera d'inversió a venciment. Així mateix es calcularà la diferència entre el preu de mercat i el preu d'adquisició corregit. Es dotarà una provisió al fons de fluctuació de valors igual al sumatori de les diferències negatives menys el sumatori de les diferències positives fins a l’import de les diferències negatives. Valors de renda variable Els valors de renda variable es presentaran valorats al seu cost d'adquisició o al seu valor de mercat, l'inferior. Les possibles menyscaptes existents per comparació del valor comptable amb el valor de mercat, si cotitzen, o amb el valor teòric comptable, si no cotitzen, es registraran, si s’escau, mitjançant la dotació necessària al fons de fluctuació de valors. En la presentació del balanç de situació, el fons de fluctuació d'aquests valors minorarà l’epígraf corresponent als actius a què faci referència. e) Traspassos entre carteres Els traspassos de valors de la cartera de negociació a qualsevol altra cartera es realitzaran a preus de mercat, deduït, si s'escau, el cupó corregut. Els traspassos de la cartera d'inversió ordinària a la d'inversió a venciment es realizaran a l’inferior preu de mercat i el preu d'adquisició corregit, i se sanejaran, si s'escau, les pèrdues que es posin de manifest. Els traspassos de la cartera de participacions permanents a altres carteres es realizaran al valor net comptable. Immobilitzat immaterial i despeses amortitzables Les despeses amortitzables i el fons de comerç hauran d’amortitzar-se de manera sistemàtica contra el compte de pèrdues i guanys, i no podran excedir del període durant el qual l’esmentat fons contribueixi a l’obtenció d’ingressos, amb el límit màxim de 5 anys. Les entitats poden adreçar a l’INAF una sol·licitud motivada d’ampliació d’aquest termini fins a 10 anys. La resta de partides de l’immobilitzat immaterial s’amortitzarà linealment durant el període d’utilització previst, que en cap cas podrà excedir de 10 anys. La comptabilització dels períodes s’inicia a partir de la totalitat dels corresponents pagaments, o des de la data de la seva finalització o posada en funcionament, si fos anterior. Immobilitzat material Els béns inclosos en l’immobilitzat material així com les inversions addicionals o complementàries que es realitzin hauran de valorar-se al preu d’adquisició. Quan es tracti de béns adquirits a títol gratuït, es considerarà com a preu d’adquisició el seu valor venal en el moment de l’adquisició, amb contrapartida als comptes de periodificació de passiu que s’aniran rebaixant amb abonament a resultats de l’exercici ("Altres resultats extraordinaris positius") en funció de l’amortització dels béns activats. a) Preu d’adquisició El preu d’adquisició inclou, a més a més de l’import facturat pel venedor, totes les despeses addicionals que es produeixin fins a la seva posada en condicions de funcionament: despeses d’esplanació i enderroc, transport, drets aranzelaris, assegurances, instal·lació, muntatge i altres similars. Es permet la inclusió de les despeses financeres al preu d’adquisició, sempre que les esmentades despeses s’hagin meritat abans de la posada en condicions de funcionament de l’actiu, i hagin estat girades pel proveïdor o corresponguin a préstecs o a altre tipus de finançament aliè, destinat a l’adquisició. En aquest cas, la seva inclusió a l’actiu haurà d’exposar-se en les notes als estats financers. b) Valor venal El valor venal d’un bé és el preu que es presumeix que estaria disposat a pagar un adquirent eventual, considerant l’estat i lloc en què es troba l’esmentat bé. El valor venal s’apreciarà en funció de la situació de l’empresa i, generalment, sota la hipòtesi de continuïtat de l’explotació del bé. c) Correccions de valor de l’immobilitzat material En tots els casos es deduiran les amortitzacions practicades, les quals hauran d’establir-se sistemàticament en funció de la vida útil dels béns, considerant la depreciació que normalment pateixen pel seu funcionament, ús i utilització, sense perjudici de considerar també l’obsolescència que pogués afectar-los. Per a la depreciació duradora que no es consideri definitiva s’haurà de dotar una provisió; aquesta provisió es deduirà igualment a l’efecte d’establir la valoració del bé de què es tracti; en aquest cas no es mantindrà la valoració inferior quan les causes que varen motivar la correcció de valor deixin d’existir. Quan la depreciació dels béns sigui irreversible i diferent de l’amortització sistemàtica, es comptabilitzarà directament la pèrdua i la disminució del valor del bé corresponent. d) Revaloracions d’actius materials Quan l’Administració autoritzi les revaloracions d’alguns béns, aquestes plusvàlues es comptabilitzaran en la partida "Reserves de revaloració" de l’apartat 10 del passiu "Reserves". Aquest, juntament amb els càrrecs o aportacions al fons de pensions intern per canvi en els criteris actuarials, seran els únics casos en què es podran augmentar reserves sense contrapartida en resultats. Fons per a riscos generals Aquesta partida inclourà els imports que l'entitat decideixi assignar a la cobertura dels riscos generals, quan motius de prudència ho exigeixin atès els riscos particulars inherents a les activitats bancàries i financeres. Les dotacions al fons per a riscos generals es reflectiran en la partida 13 "Dotacions al fons per a riscos generals" del compte de pèrdues i guanys, i les recuperacions es reflectiran en la partida 14 "Resultats extraordinaris" del compte de pèrdues i guanys. L'esmentat fons no podrà dotar-se mentre hi hagi defectes en la cobertura d'altres fons específics. Les provisions o correccions valoratives que deixen de ser econòmicament necessàries a l'explotació i que no estan afectades a una altra finalitat (constitució de provisions econòmicament necessàries - durant el mateix exercici) constitueixen reserves latents, que s’integren al fons per a riscos generals. Es podran constituir reserves latents en la mesura en què aquestes contribueixin a assegurar de manera duradora la prosperitat de l’entitat, el repartiment constant de dividends i els interessos dels accionistes. Quan la reducció o reversió de provisions sigui significativa, es farà menció a les notes als estats financers. S'entén com a significativa si representa almenys l’1% dels fons propis o el 5% del benefici de l’exercici. Les entitats hauran de mantenir, a l’efecte d'un adequat control intern, la informació extracomptable que inclogui els imports referents a la constitució (mitjançant la dotació al compte de pèrdues i guanys o per transformació de provisions i correccions valoratives), afectació i reducció o reversió de les reserves latents efectuades en el transcurs de cada exercici econòmic, desglossada per rúbriques del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys. Valoració dels compromisos per pensions Els compromisos per pensions causades i els riscos per pensions no causades es valoraran amb criteris actuarials i seran certificats, almenys en els estats financers de tancament d’exercici, per un actuari independent que farà explícits en el seu informe els criteris aplicats. S’aplicaran en els càlculs criteris de prudència en relació als fets futurs desconeguts o incerts, per assegurar la solvència de l’entitat. Així mateix, el tipus d’actualització dels pagaments futurs es fixarà amb criteris de màxima prudència, considerant la duració del període de pagament. En qualsevol cas, les diferents hipòtesis utilitzades amb els càlculs seran coherents entre si i s’explicitaran en les notes als estats financers. No s’exclourà del valor així calculat el corresponent als compromisos assegurats amb entitats d’assegurances, o coberts per organismes independents, o per fons de pensions externs, mentre l’entitat mantingui la responsabilitat final dels compromisos. Venda temporal d’actius financers S’han de distingir operacions fermes i opcionals. a) Operacions fermes Els actius instrumentats en valors negociables, adquirits o venuts en operacions amb pacte de retrocessió ferm (no opcional) es comptabilitzaran en comptes separats de l’actiu o del passiu. Es considerarà pacte de retrocessió de l’operació ferma, sigui quina sigui la seva forma instrumental, aquella operació per la qual el venedor o l’adquirent quedi respectivament compromès a la recompra al comprador o revenda al venedor dels mateixos valors o efectes venuts o adquirits, o altres de la mateixa classe. Els actius venuts no es donaran comptablement de baixa de la cartera del venedor, sense perjudici de la transmissió de la titularitat. Per consegüent, el venedor seguirà meritant els productes dels actius venuts. L’adquirent dels actius els donarà d’alta en el seu balanç. La valoració de les esmentades operacions serà: 1. Les operacions sobre actius al descompte o cupó zero pel preu efectiu contractat per a la venda. La diferència entre aquest i el preu de recompra es periodificarà com a cost d'un finançament rebut (pel venedor) o producte d'una inversió (per al comprador). 2. Les operacions sobre actius amb interessos periòdics es valoraran pel preu efectiu contractat per a la venda, inclòs el cupó corregut. La diferència entre aquest valor i la suma del preu de recompra més, si s'escau, els imports totals dels cupons intermedis es periodificaran com a cost d'un finançament (per al venedor) o producte d'una inversió (per al comprador). Si durant el període de duració de I'operació hi hagués un o diversos pagaments de cupó, el comprador i el venedor hauran de: el primer, descarregar els seus comptes de periodificació de productes contra el cobrament dels cupons i registrar-ne l'excés, si s'escau, en un compte de periodificació, que es cancel·larà al venciment de I'operació; el segon, compensar els comptes de periodificació de costos i productes, i cancel·lar la diferència, si n'hi hagués, al venciment de l’operació. 3. En les operacions que es realitzin amb preus que siguin superiors als de mercat, la diferència entre ambdós es comptabilitzarà per separat, com un dipòsit a termini de l'adquirent o com un préstec personal al venedor. En cas d'operacions de compravenda amb pacte de retrocessió a la vista, en les quals el compromís de recompra pugui exigir-se al llarg d'un deteminat període, havent-se de realitzar necessàriament de no ser exigit abans, al final d'aquest període s'aplicaran les mateixes normes comptables assenyalades; la periodificació d'interessos es calcularà a partir de la rendibilitat interna acordada. S'entendrà per venciment la data en què s'exerciti la recompra; i el seu termini es considerarà a la vista, a I'efecte de la distribució dels saldos patrimonials per terminis. b) Operacions opcionals En les vendes amb opció de retrocessió que ha d'exercir l’adquirent, aquest donarà d’alta els actius en el balanç de situació segons les normes de valoració que li siguin aplicables. El venedor tractarà I'operació com una venda, reflectirà en comptes d'ordre la contingència de l'eventual recompra, la valorarà al preu convingut per aquesta i provisionarà, si s'escau, la pèrdua potencial resultant de la diferència entre l'esmentat valor i el de mercat. Derivats financers La seva comptabilització estarà en funció de dues variables: 1) La finalitat de I'operació: a) Cobertura b) Negociació Es consideraran operacions de cobertura aquelles en què concorrin les dues condicions següents: Que havent-hi elements patrimonials o altres operacions que contribueixen a exposar l'entitat a un risc de mercat (canvi, interès), aquelles operacions tinguin per objecte i a aquest efecte eliminar o reduir significativament l'esmentat risc. Que les operacions cobertes i de cobertura siguin identificades explícitament des del naixement de la cobertura. 2) El tipus de mercat on es contracten: a) Mercat reglamentat b) Mercat no reglamentat A aquest efecte s'entén per mercats reglamentats aquells en els quals, en haver establert un sistema de dipòsits en garantia actualitzables diàriament en funció de les cotitzacions registrades, hi hagi un centre de compensació que organitzi la cotització i negociació del mercat, registri les seves operacions i s'interposi entre les parts, actuant com a comprador davant del venedor i com a venedor davant del comprador. El tractament comptable dels derivats financers serà el següent: a) Operacions de cobertura En aquestes operacions regeix el principi de simetria: els beneficis o les pèrdues resultants de les operacions de cobertura es portaran al compte de pèrdues i guanys de manera simètrica a les pèrdues o guanys produïts per l’element cobert. En mercats reglamentats: en funció de la cotització diària. En mercats no reglamentats (OTC): valoració de l’operació de cobertura i periodificació del benefici o pèrdua. La compravenda a termini de divises representa una excepció ja que els premis o descomptes sorgits de la diferència entre el canvi contractual i el canvi de comptat del dia del contracte es periodificaran al llarg de la vida d’aquest, i es comptabilitzaran com a rectificacions del cost o productes per operacions de cobertura. Les macrocobertures enteses com l’adquisició de derivats destinats a la reducció de riscos globals de masses correlacionades d’actius i passius i altres operacions es regiran també pel principi de simetria –excepte les compravendes a termini de divises– si els elements coberts presenten una suficient homogeneïtat. En qualsevol cas, aquestes operacions seran objecte d’una notificació específica i detallada a l’INAF justificant que se sotmeten permanentment a un sistema integrat i consistent de mesura, gestió i control de riscos i resultats que permetin el seguiment i identificació de les operacions. b) Operacions de negociació En mercats reglamentats, les pèrdues o els beneficis resultants de les variacions, de més o menys, en les cotitzacions dels respectius mercats, es comptabilitzaran en el compte de pèrdues i guanys en funció de la liquidació diària. En mercats no reglamentats, les pèrdues o els beneficis resultants de l’operació es comptabilitzaran en el compte de pèrdues i guanys en el moment de la liquidació. No obstant això, les entitats realitzaran, almenys a final de cada mes, tancaments teòrics de les posicions que no siguin de cobertura en operacions de futur contractades fora de mercats reglamentats, i efectuaran amb càrrec al compte de pèrdues i guanys les provisions necessàries quan, dels esmentats tancaments, en resultin pèrdues potencials. Les esmentades provisions s'inclouran dins del passiu a la partida 4 "Provisions per a riscos i càrregues". Per determinar els resultats s'agruparan, d'una banda, les operacions relacionades amb el risc de tipus d'interès, i, d'una altra, les relacionades amb els altres riscos de mercat. Pel que fa a les primeres, s'hauran de determinar les pèrdues potencials netes de cada conjunt d'operacions denominades amb la mateixa moneda i amb característiques homogènies, i respecte a les segones, s'hauran de calcular les pèrdues potencials netes per a cada emissor. La compravenda a termini de divises representa una excepció, ja que es convertiran a euros al tipus de canvi del mercat de divises a termini (termini residual) a la data del tancament. Les diferències de canvi en moneda estrangera, produïdes com a conseqüència de la conversió a euros, es comptabilitzaran íntegrament i pel net en el compte de pèrdues i guanys. Per això, i pel que fa a les operacions a termini, s'utilitzaran com a contrapartida comptes a incloure entre els comptes diversos (partida 9 "Altres actius" de l'actiu, o partida 8 "Altres passius" "Operacions en curs" del passiu del balanç de situació), que es cancel·laran a la liquidació o resolució dels contractes. Per als convenis de tipus d'interès i en les permutes financeres d'interès o altres contractes el flux financer dels quals, amb independència de la data de la seva liquidació, es conegui al començament del període d'interès, es portarà íntegrament al compte de pèrdues i guanys en l'esmentat moment. Opcions Per a la comptabilització dels contractes d'opció sobre divises, valors, tipus d'interès i mercaderies es consideraran les regles següents: a) L'import de les primes cobrades o pagades es comptabilitzarà en els comptes diversos (partida 9 "Altres actius" de l'actiu o partida 8 "Altres passius" del passiu del balanç de situació) com un actiu patrimonial per al comprador i com un passiu per a l'emissor. b) Quan les opcions s'hagin contractat en mercats reglamentats, els actius o passius corresponents es valoraran pels preus de mercat dels esmentats instruments en el dia de tancament del balanç o en la data més propera immediata anterior. La contrapartida de la correcció de valor es farà amb l’apartat 5 del compte de pèrdues i guanys "Resultats d’operacions de futur". c) Quan les opcions no s'hagin contractat en mercats reglamentats, els actius o passius corresponents es mantindran valorats pel preu rebut o pagat per les primes. Quan aquestes opcions no siguin de cobertura, almenys a final de cada mes es faran tancaments teòrics i s'efectuaran les dotacions necessàries a l’epígraf "Operacions de futur" de l’apartat 12) "Fons de provisions per a riscos i càrregues" quan, dels esmentats tancaments, en resultin pèrdues potencials netes per cada classe de risc. Els compromisos relacionats amb els esmentats contractes es comptabilitzaran a comptes d'ordre pel valor d’exercici de l'instrument financer subjacent en les opcions comprades o emeses. En cas d'opcions sobre valors, divises i mercaderies, si el dret ha estat exercit, el seu valor comptable s'afegirà al cost de l'element subjacent adquirit o venut. S’exclouran d'aquesta regla les opcions que es liquidin per diferències, per a les quals regirà el que s’estableix per a operacions de cobertura i d'especulació en derivats financers. En cas d’adquisició, l'esmentat cost no podrà superar els preus de mercat del dia en què l’opció s'exerceixi, i es registrarà la diferència com a pèrdues a la cartera, diferències de canvi o altres menyscaptes extraordinàries, respectivament. Conversió de divises a) Norma general Els actius i passius en altres monedes diferents de l’euro i les operacions al comptat no vençudes es convertiran a euros utilitzant els tipus de canvi dels mercats internacionals que figuraran en els annexos als estats financers reservats, segons la cotització de l’últim dia hàbil de tancament del balanç de situació. Els beneficis o les pèrdues per les diferències de canvi originades es registraran íntegrament pel net en l’apartat 5 del compte de pèrdues i guanys. Quan el risc sigui expressat en moneda estrangera, les entitats xifraran els fons de provisió corresponents en la moneda en què s'expressi el risc, i es reflectirà en el balanç de situació segons les regles aplicables a la conversió de l'actiu provisionat. b) Posicions de balanç cobertes amb operacions de compravenda de divises a termini En aquestes operacions, les entitats podran optar: 1) Per no generar el benefici o la pèrdua latent resultant de I'aplicació de la norma general precedent als actius i passius coberts, o 2) en cas que es generin els beneficis o les pèrdues latents abans esmentats, es crearà un compte compensatori que neutralitzi els esmentats beneficis o pèrdues. c) Actius immobles i participacions permanents no coberts Aquests actius no coberts es manté valorat al tipus de canvi del dia de la seva adquisició, sense que es computin els guanys per diferències de canvi. Si, de les cotitzacions de les divises en què fos denominat l'actiu no cobert, en resultessin pèrdues potencials es constituiria I'oportuna dotació en un fons de provisions que minoraria la corresponent partida d'actiu. XI. Normes d’elaboració dels estats financers Les entitats del sistema financer, amb independència de la seva pertinença a un grup o no, han d’elaborar dos tipus d’estats financers: els públics i els que trameten exclusivament a l’INAF (reservats), que es diferencien pel nivell de detall en la seva presentació i per la seva freqüència d’elaboració. A. Normes bàsiques L’activitat de les entitats del sistema financer es divideix en exercicis de 12 mesos, coincidint l’exercici social amb l’any natural. Els estats financers inclouran el balanç de situació, els comptes d’ordre, el compte de pèrdues i guanys, l’estat d’origen i aplicació de fons, les notes als estats financers i els quadres annexos. Per a la seva elaboració, se seguiran els principis comptables, les normes de classificació i les de valoració establerts en aquest document. L’elaboració dels estats financers és responsabilitat dels administradors de l’entitat i s’ajusten als models establerts en el present document. B. Normes genèriques Les partides del balanç, comptes d’ordre, compte de pèrdues i guanys i estat d’origen i aplicació de fons no podran canviar-se o agrupar-se. Si es considerés necessari algun desglossament, s’utilitzaran les notes als estats financers. En cadascuna de les partides del balanç de situació, dels comptes d’ordre, del compte de pèrdues i guanys i de l’estat d’origen i aplicació de fons, hi hauran de figurar, a més de les xifres de l’exercici en curs, les corresponents al tancament de l’exercici immediatament anterior. No podran modificar-se els criteris de comptabilització d’un exercici a l’altre, tret de casos excepcionals que s’indicaran i justificaran en les notes als estats financers. Es privilegiaran, si hi ha conflictes d’interpretació, els aspectes econòmics i financers sobre els jurídics. C. Models d’estats financers S’estableixen dos models d’estats financers: un correspon als estats financers públics i l’altre, als estats financers que es trameten exclusivament a l’INAF. Amb independència de les diferents freqüències d’elaboració (els primers són anyals i els segons són trimestrals i anyals), requereixen un nivell de detall diferent. Els estats financers trimestrals contenen a més a més uns annexos en què figura tota una sèrie d’informació que s’anirà definint progressivament (aquesta informació correspon a la que actualment se sol·licita mitjançant comunicats tècnics, que encara no és exhaustiva). En l’actualitat només els estats financers públics estan sotmesos a auditoria, però l’INAF té la facultat de fer auditar els estats financers trimestrals. Els models d’estats financers figuren en els annexos. D. Notes als estats financers Les notes als estats financers afecten exclusivament els estats financers públics anuals i hauran de contenir, almenys i en relació amb el que pugui afectar cada entitat, la informació següent: 1. Activitat de l'entitat Haurà d'incloure I'objecte social de l'entitat i l'activitat o activitats principals a què es dediqui. 2. Bases de presentació Es farà referència a: L’aprovació o no dels estats financers per la junta general d’accionistes. Les raons excepcionals que justifiquin la falta d'aplicació d'un principi comptable obligatori, indicant l’efecte en el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat. Les raons excepcionals per les quals no s'han aplicat altres normes bàsiques i normes genèriques i l'efecte que ha suposat sobre el patrimoni la situació financera i els resultats de l'entitat. Informacions complementàries que resulti necessari incloure quan l'aplicació de les disposicions legals no sigui suficient per mostrar la imatge fidel. Les causes que impedeixen la comparació dels estats financers de l'exercici amb els del precedent i, si s’escau, les adaptacions efectuades dels imports de l'exercici precedent per facilitar la comparació amb l'exercici actual i, en cas contrari, la impossibilitat de realitzar aquesta adaptació. Si existeixen uns estats financers consolidats o no. 3. Principis comptables i criteris de valoració aplicats S'indicaran els principis comptables (meritació,....) i els criteris de valoració (comptes en divises, cartera de valors, immobilitzat immaterial, immobilitzat material, operacions de futur) aplicats a les diferents partides dels estats financers, com també els mètodes de càlcul de les correccions valoratives (provisions per a insolvències, provisions per a riscos generals, per a pensions i obligacions similars, i altres). 4. Venciment residual d’actius i passius S'indicarà de manera separada per a les partides de l’apartat 4 de l’actiu "Inversions creditícies", i totes les partides dels apartats 1 "INAF" i 2 "Creditors" del passiu l’import dels esmentats actius i passius desglossats en funció del seu termini residual de la manera següent: Vençut; fins a un mes; d’un mes a tres mesos; de tres mesos a un any; d'un any a cinc anys, de més de cinc anys; i sense venciment. Per a les partides d’actiu s’indicaran els valors bruts, és a dir sense considerar la provisió. També es desglossaran les partides d’actiu i passiu esmentades per divises distingint l’euro (i monedes in) de les altres. En relació a la subpartida 5 a) "Obligacions i altres títols de renda fixa" de l'actiu i 3 "Deutes representats per títols" del passiu, es detallaran els imports dels elements d'actiu i passiu segons el seu venciment residual a partir de la data de tancament del balanç i segons el detall següent: Vençuts Inferior a 3 mesos Entre 3 mesos i 1 any D’1 a 5 anys Superior a 5 anys En l’import dels esmentats actius i passius que impliquin cobraments o pagaments esglaonats, s'entendrà per termini residual el temps que transcorri entre la data de tancament del balanç i la data de venciment de cada cobrament o pagament, respectivament. 5. Inversions creditícies S’indicarà el detall dels actius dubtosos, vençuts i normals de les inversions reflectides en l’apartat 4) de l’actiu. També s’indicaran els imports coberts amb garanties hipotecàries, dineràries, de valors o altres garanties reals. També es donaran els detalls del moviment del fons de provisió per a insolvències (saldo inicial, dotació, aplicació, recuperacions, saldo final). Es donarà informació sobre els préstecs al sector públic diferenciant l’administració central de les locals i de les empreses públiques. 6. Cartera de valors Es donarà el detall de les "Participacions en empreses del grup", de les "Altres participacions" i de les "Accions i altres títols de renda variable". S’indicarà el domicili, el percentatge de participació directe o indirecte, el capital de la participada, l’objecte, el resultat de l’exercici, el dividend a compte de l’exercici, el total de fons propis i el valor en llibres. Aquestes indicacions no seran necessàries per a les participacions classificades en la cartera de negociació que no siguin qualificades. S’indicarà el desglossament de les partides de l’apartat 5 "Cartera de valors" de l’actiu del balanç de situació en funció de la seva consideració com a cartera de negociació, cartera d'inversió ordinària, cartera d'inversió a venciment o cartera de participacions permanents. Addicionalment, també s’indicarà el valor a preus de mercat de les carteres d'inversió ordinària i a venciment, i el d'adquisició de la cartera de negociació, i es precisarà l’import de les plusvàlues no registrades. Així mateix s'indicaran els criteris particulars per assignar els valors a les diferents categories. Pel que fa a la partida "Organismes d’inversió" es distingiran els que estan gestionats per entitats vinculades dels altres. Moviment del fons de fluctuació de valors (saldo inicial, dotacions, aplicacions, recuperacions, saldo final). 7. Actiu immobilitzat S'hauran d'indicar els moviments de les diverses partides de l'actiu immobilitzat (material i immaterial). A aquest efecte, es partirà del cost d'adquisició i figuraran separadament per a cadascun dels elements de l'actiu immobilitzat, d'una banda, les altes, baixes i traspassos de l'exercici, i de l'altra, les correccions valoratives acumulades a la data del tancament del balanç (amortitzacions i/o depreciacions), com també les rectificacions fetes durant l'exercici sobre correccions d'exercicis anteriors (revaloracions). Per a l’immobilitzat material, es distingiran els actius afectes a l’explotació dels altres, i en cadascuna d’aquestes dues partides, s’hi precisaran, si s’escau, les dades corresponents a: Terrenys Edificis Mobiliari Instal·lacions Equips informàtics i processadors de dades Vehicles Altres (immobilitzat en curs,...) Per a l’immobilitzat immaterial, s’indicaran les dades corresponents a: Fons de comerç Aplicacions informàtiques Altres Addicionalment es donarà la deguda informació sobre: Coeficients i sistemes d'amortització utilitzats per grups d'elements. Import dels interessos i diferències de canvi de l’exercici que s’hagin capitalitzat (i, per tant, meritat fins a la posada en condicions de funcionament, d’acord amb la definició del preu d’adquisició). Característiques de l'immobilitzat no afecte directament a l'explotació. Qualsevol altra circumstància de caràcter significatiu que afecti béns de l'immobilitzat material. 8. Provisions per a riscos i càrregues Detall dels saldos dels diferents fons de provisions constituïts i dels moviments. 9. Fons de pensions Per al fons de pensions s’indicarà: Saldo a l’inici de l’exercici Dotació de l’exercici Aplicacions de l’exercici Rendiment de l’exercici Dotacions extraordinàries Saldo al final de l’exercici També es reflectiran les hipòtesis actuarials i s’indicarà si el fons està gestionat específicament per l’entitat. En cas que hi hagi partides d’actiu específiques afectades al fons de pensions, es donarà els detalls corresponents. En cas que no hi hagi les referides partides, s’indicarà el rendiment aplicat al fons. En cas que es dotin altres fons (per a jubilacions anticipades, educacionals,...) es donarà la mateixa informació. 10. Distribució de resultats En cas que encara no hagi tingut lloc la junta general d’accionistes, s’indicarà la proposta d’afectació de resultat. Si ja s’ha dut a terme la junta general d’accionistes, es presentarà la distribució acordada. Es farà una menció dels dividends a compte i complementaris. 11. Moviment dels fons propis Desglossament del moviment dels fons propis, detallant els moviments, si n’hi ha hagut, de les partides 9 del passiu "Capital", 10 "Reserves", 11 "Resultat" i 5 "Fons per a riscos generals" segons els seus diferents conceptes. Addicionalment es donarà la deguda informació sobre: Nombre d'accions i valor nominal de cadascuna d'elles, distingint per classes d'accions els drets que s'hi atorguen i les restriccions que puguin tenir. També, si s'escau, s’indicaran per a cada classe d'accions els desembossaments pendents, com també la data d’exigibilitat. Ampliació de capital en curs indicant el nombre d'accions que cal subscriure, el seu valor nominal, la prima d'emissió, el desembossament inicial, els drets que incorporaran i les restriccions que tindran; com també l'existència o no de drets preferents de subscripció a favor d'accionistes o obligacionistes; i el termini concedit per a la subscripció. Si hi ha circumstàncies específiques que restringeixen la disponibilitat de les reserves, se’n farà una menció explícita. 12. Altres partides del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys En particular, es donarà informació dels elements de les partides d’actiu, de passiu i de compte de pèrdues i guanys següents si sobrepassen el 10% dels fons propis per a les partides d’actiu i passiu, i el 5% del resultat de l’exercici per a les partides del compte de pèrdues i guanys. Actiu 9. Comptes de periodificació 10. Altres actius Passiu 7. Comptes de periodificació 8. Altres passius Compte de pèrdues i guanys 6. Altres resultats ordinaris 14. Resultats extraordinaris 13. Actius i passius en monedes diferents de l’euro S’indicarà l'import global dels elements de l’actiu i del passiu expressats en moneda altra que l’euro convertits en euros. Així mateix, s'indicarà el procediment de determinació de les paritats utilitzades per a la conversió a euros dels esmentats actius i passius. 14. Derivats financers Les posicions de fora balanç sobre productes derivats (operacions a termini no vençudes a la data de tancament comptable) es desglossaran, per a cada tipus de producte diferent (swaps de tipus d’interès, swaps de divises, FRA, opcions,....), segons els criteris següents: Si s’han efectuat o no amb l’objectiu de cobrir els efectes de les fluctuacions del tipus d’interès, del tipus de canvi o d’altres preus de mercat (micro i macrocobertura) amb la corresponent descripció dels mecanismes de mesura i de seguiment dels riscos coberts. Si pertanyen o no a mercats reglamentats. Si són operacions fermes o opcionals. Si tenen una durada residual inferior a un any, d’un any a cinc anys i de més de cinc anys. En cas que existissin operacions que estiguessin lligades a imports elevats del balanç (primes d’opcions per exemple), caldrà fer-ne menció a les notes als estats financers. 15. Actius cedits en garantia Es facilitarà informació, si s'escau, dels actius cedits com a garantia dels seus propis compromisos o compromisos de tercers (inclosos els passius contingents), de manera que es reflecteixi I'import total dels corresponents actius per a cada partida del passiu o cada partida dels comptes d'ordre. 16. Operacions amb entitats i persones vinculades i amb entitats del grup Es desglossaran les operacions amb entitats i persones vinculades i amb entitats del grup quan sobrepassin al compte de resultats el 5% del resultat de l’exercici i al balanç, el 10% dels fons propis. Es diferenciaran les operacions amb els accionistes (persones i/o entitats) i amb societats participades. Es farà, si s’escau, una menció particular a les operacions relacionades amb actius immobles. 17. Riscos de mercat Es facilitarà informació sobre l’organització interna de control dels riscos de mercat. En aquest sentit les entitats indicaran el(s) departament(s) encarregat(s) del seguiment i de la gestió dels riscos de mercat. També es mencionara(n) els departaments responsable(s) de la supervisió d’aquest seguiment així com de la delimitació de l’exposició màxima a aquests riscos. Pel que fa a la mesura pròpiament dita del risc, caldrà que les entitats informin del(s) model(s) emprats així com de les hipòtesis establertes. També indicaran la periodicitat de l’avaluació d’aquest risc. La informació facilitada a les notes als estats financers inclourà els límits d’exposició per a l’exercici concernit així com un desglossament de l’esmentat risc segons el factor generador (tipus de interès, tipus de canvi,...). 18. Altres comptes d’ordre En particular, es donarà informació sobre les partides: Fidúcies 19. Actius donats de baixa Compliment de les normes legals En els estats financers, hi figuraran com a mínim les següents referències a les normes legals vigents: Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres (per a les entitats bancàries) "El M.I.Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 29 de febrer de 1996, va aprovar la Llei de Regulació dels Criteris de Solvència i de Liquiditat de les Entitats Financeres. Aquesta Llei obliga les entitats bancàries a mantenir una ràtio de solvència, formulada a partir de les recomanacions del "Basle Committee on Banking Regulation and Supervisory Practices", com a mínim del 10%. Així mateix obliga a mantenir una ràtio de liquiditat, com a mínim del 40%. Les ràtios de solvència i de liquiditat determinades d’acord amb aquesta Llei eren a 31 de desembre de (exercici present) del ------% i ------%, i a 31 de desembre de (exercici anterior) del ------% i -------%, respectivament. La Llei de Regulació dels Criteris de Solvència i de Liquiditat de les Entitats Financeres limita, addicionalment, la concentració de riscos a favor d’un mateix beneficiari al 20% dels fons propis de l’entitat bancària. D’altra banda l’esmentada llei estableix que l’acumulació de riscos que individualment superin el 5% dels fons propis no pot sobrepassar el límit del 400% dels esmentats fons propis. Així mateix el risc mantingut amb membres del Consell d’Administració no pot superar el 15% dels fons propis. Els mencionats riscos són ponderats segons el que estableix l’esmentada llei. En l’exercici present el Banc ha complert amb els requeriments continguts en aquesta Llei, la concentració de risc a favor d’un mateix beneficiari màxima assolida ha estat del -------% dels fons propis de l’entitat bancària. Els crèdits, o altres operacions que impliquen risc a favor d’un mateix beneficiari, que excedeix el 5% dels fons propis, no han sobrepassat una acumulació de riscos agregadament del ------%." Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors productes del crim "El M.I. Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió de l’11 de maig de 1995, va aprovar la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors productes del crim. D’acord amb el que disposa l’article 13 d’aquesta Llei, l’entitat ha establert una sèrie de procediments de control i comunicació interna, a fi de protegir el secret bancari i de prevenir i impedir operacions de blanqueig de diner. En tal sentit, s’han dut a terme programes específics de formació del personal." 20. Esdeveniments més importants produïts amb posterioritat al tancament S'indicarà la informació complementària sobre fets produïts després del tancament que no afectin els estats financers a l'esmentada data, però el coneixement dels quals sigui útil per a I'usuari dels estats financers. També s’esmentaran els fets produïts després del tancament dels estats financers que afecten l'aplicació del principi d'empresa en funcionament. 21. Altres elements d’interès puntual Si n’hi ha, s’esmentaran els elements que es considerin d’interès. En el cas de les entitats que tenen contretes obligacions en matèria d’obra social o similar, es farà menció explícita de les actuacions relacionades amb aquest fet. E. Annexos Els annexos afecten exclusivament els estats financers a trametre a l’INAF. S’hi integraran progressivament totes les trameses d’informació que, en compliment dels comunicats tècnics, es facin amb caràcter regular. A més a més, s’hi indicaran les paritats utilitzades per a la conversió a euros dels passius i actius en altres monedes. Abans de finalitzar el present exercici s’establirà la informació que ha de figurar-hi relativa al nombre d’oficines, al Consell d’Administració, a la Direcció en les seves vessants de gestió i de control, al personal, a les ràtios d’eficiència, ROE, ROA, als imports en concepte de gestió i assessorament meritats pels òrgans d’administració, direcció i control de l’entitat o per entitats vinculades, al risc país... Així mateix, i també abans de finalitzar l’exercici s’establiran comunicats tècnics per tal de detallar la informació del passiu. C. Grups del sistema financer XII. Estructura financera de les entitats Entitats dominants i entitats dependents Existeix una relació de domini d’una entitat dominant sobre una entitat dependent quan la primera, de manera directa, per si mateixa, o indirecta, a través d’altres persones o entitats que actuen pel seu compte o concertadament amb ella: posseeixi la majoria dels drets de vot, o pugui disposar, en virtut d’acords convinguts amb altres socis, de la majoria de drets de vot de la segona; tingui la facultat o, de fet l’hagi exercit, de nomenar o de destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la segona; hagi nomenat, exclusivament amb els seus vots, almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona; controli l’òrgan d’administració perquè almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona siguin consellers o alts directius, directament o indirecta, de la primera; S’entén per entitats dependents aquelles que es trobin en relació amb la dominant en algun dels supòsits establerts, com també les successivament dominades per aquestes. Entitats paral·leles Les entitats que, sense tenir entre elles una relació de dominació en el sentit expressat anteriorment: tenen accionariats o òrgans d’administració o de direcció o de control compostos majoritàriament per les mateixes persones físiques o jurídiques; i desenvolupen activitats del sistema financer o auxiliars o participen conjuntament en societats es consideraran entitats paral·leles. Influència significativa Participació en les decisions d’explotació i financeres d’una societat, encara que no s’arribi a controlar-les. Pot ésser exercida de diverses formes, usualment mitjançant representació en l’òrgan d’administració però també, per exemple, amb la participació en el procés de fixació de polítiques, transaccions importants, intercanvi de directius, o bé dependència tecnològica. La influència significativa pot obtenir-se mitjançant la participació en la propietat o per acords. En cas de participació en la propietat, i sense perjudici d’altres circumstàncies, es presumirà que s’exerceix influència significativa quan la companyia inversora posseeixi directament o indirecta més del 20% dels drets de vot o del capital o del 3% si cotitza en mercats reglamentats. Grup econòmic d’entitats Es consideraran com pertanyents a un mateix grup econòmic les entitats que, amb independència de la seva forma jurídica, activitat, domicili social constitueixen: una unitat de decisió perquè alguna d’elles exerceixi, de manera directa o indirecta, la direcció única de les altres o bé perquè la referida direcció sigui exercida per una o diverses persones físiques que actuen sistemàticament de manera concertada. una unitat econòmica de risc perquè la seva solvència, capacitat de generació de fons o viabilitat futura depèn estretament d’algun dels seus components. S’entendrà en tot cas que existeix una unitat econòmica de risc entre aquelles entitats i titulars en què es produeixi una o més circumstàncies següents: relacions de negocis, de capitals o d’administració que permetin a una o més d’elles exercir una influència significativa en les decisions de les altres; presumpcions fundades que els crèdits atorgats a una d’elles seran utilitzats en benefici d’altres; presumpcions fundades que diverses persones mantenen relacions d’una naturalesa tal que, de fet, formen una unitat d’interessos econòmics. S’entendrà en tot cas que les entitats dominants i dominades i les entitats paral·leles constitueixen un mateix grup. Entitats multigrup Són entitats multigrup aquelles entitats no incloses en el grup econòmic que són gestionades per una o diverses entitats del grup i que participen en el seu capital social, conjuntament amb una altra o altres que en siguin alienes. En tot cas, s’entén que hi ha gestió conjunta sobre una entitat quan, a més de participar directament o indirecta en el capital, es produeixi alguna de les circumstàncies següents: que s’estableixi la gestió conjunta en els estatuts socials; que hi hagi pactes o acords que permetin als socis l’exercici del dret de veto en la presa de decisions socials. Entitats associades Tindran la consideració d’entitats associades aquelles no incloses en el grup econòmic, quan es compleixin els dos requisits següents: que una o diverses entitats del grup participin directament o indirecta en el capital social de l’entitat; que es creï una relació duradora contribuent a la seva activitat. Es presumirà que es compleixen els requisits establerts abans esmentats, sense perjudici d’altres casos, quan una o diverses entitats del grup posseeixin una participació directament o indirecta en el capital d’una entitat que no pertanyi al grup, almenys, del 20% o el 3% si aquesta cotitza en mercats reglamentats. Participacions qualificades Es consideren participacions qualificades aquelles en què es dóna una de les tres condicions següents: l’entitat posseeix, directament o indirecta, almenys un 5% del seu capital o dels seus drets de vot; l’entitat pot designar, directament o indirecta, almenys un 20% dels membres del Consell d’Administració de l’empresa participada; l’entitat exerceix influència significativa en la participada. Entitats vinculades Es consideraran vinculades totes les entitats que pertanyen a un mateix grup econòmic d’entitats, així com les entitats associades, les entitats multigrup i les entitats en què hi ha una participació qualificada. Persones vinculades Es consideraran vinculades a l’entitat totes les persones que per relacions accionarials, o a través de persones interposades, o per altres mitjans exerceixen una influència significativa en l’entitat. Operació o transacció vinculada Tota transferència de recursos, drets o obligacions entre parts vinculades, amb independència que es conegui o no el preu. Participacions indirectes Són les participacions que l’entitat posseeix a través d’entitats o persones vinculades. XIII. Principis generals de consolidació Els estats financers consolidats permetran el control del compliment d’una part dels preceptes prudencials establerts en la legislació vigent al nivell del perímetre de consolidació. L’obligació de consolidar no eximeix les entitats d’elaborar els corresponents estats financers no consolidats. En el procés d’implementació d’aquest pla, s’establiran mitjançant comunicats tècnics quines de les informacions sol·licitades actualment s’han de comunicar en base consolidada i quines no. A. Perímetre de consolidació Les entitats del sistema financer que formin part d’un mateix grup econòmic, tal com es defineix en el capítol precedent, consolidaran entre elles els seus estats comptables sota les següents regles: si l’entitat que controla el grup és una entitat financera andorrana, s’integraran al grup consolidable totes les entitats financeres del grup, incloses les entitats del ram de les assegurances, independentment de la seva nacionalitat, domicili o naturalesa jurídica i sigui quin sigui el país en el qual desenvolupin les seves activitats; si l’entitat que controla el grup és una entitat financera estrangera o persones físiques o entitats no financeres, amb independència de la seva nacionalitat, el grup consolidat corresponent estarà format per les entitats financeres de nacionalitat andorrana i, en el seu cas, les filials d’aquestes últimes que siguin entitats financeres, incloses les entitats del ram de les assegurances, independentment de la seva nacionalitat, domicili o naturalesa jurídica i sigui quin sigui el país en el qual desenvolupi la seva activitat; encara que no tinguin la consideració d’entitats financeres, s’entendran integrades al grup consolidable les societats instrumentals o auxiliars l’activitat de les quals suposi la prolongació del negoci d’una entitat financera o consisteixi fonamentalment en la prestació a entitats del grup de serveis, com ara tinença d’immobles o actius materials, prestació de serveis informàtics, de taxació, de seguretat o d’altres similars. també es consolidaran les participacions en societats multigrup, en societats associades i les altres participacions que tenen activitats diferenciades que pertanyen al grup. En cas que les entitats referides en aquest punt tinguin una talla que es consideri poc rellevant per al grup, les entitats del sistema financer poden adreçar una sol·licitud motivada a l’INAF que podrà autoritzar l’entitat a no procedir a la consolidació. En cas que les entitats canalitzin participacions no financeres mitjançant subgrups, es pot procedir a la consolidació del subgrup amb l’acord previ de l’INAF. B. Mecanismes de consolidació Els mètodes de consolidació aplicables són els següents: Consolidació per integració global Consolidació per integració proporcional Consolidació per posada en equivalència Els criteris per determinar els mecanismes de consolidació són dos: El basat en les activitats de l’entitat a consolidar (funcional) El basat en el grau de dependència i/o de control de l’entitat a consolidar (material) S’aplicarà la integració global quan l’entitat a consolidar tingui una activitat no diferenciada (entitat del sistema financer o entitat instrumental i/o auxiliar bàsicament) i pertanyi al grup econòmic. S’aplicarà la integració proporcional quan l’entitat a consolidar sigui una societat multigrup i tingui una activitat no diferenciada. S’aplicarà el mètode de posada en equivalència quan l’entitat a consolidar sigui una societat associada, quan pertanyi al grup econòmic però tingui una activitat diferenciada, i quan sigui una societat multigrup amb activitat diferenciada i que, per consegüent, no es consolidi per integració proporcional. S’indicarà en la memòria el mecanisme de consolidació utilitzat en cada cas. C. Principals característiques dels mecanismes de consolidació per integració El mètode d’integració global consisteix bàsicament en substituir el valor comptable de la participació i els fluxos derivats d’aquesta situació pels actius i passius, i pels ingressos i despeses de la societat participada. És a dir, s’afegeix o se suma en el balanç i compte de pèrdues i guanys de la societat matriu les partides de les filials a consolidar que formen part del grup, substituint els valors comptables de les participacions pels actius i passius de les societats a consolidar. Per a l’aplicació de la integració global, la incorporació dels elements del balanç i del compte de pèrdues i guanys de la participada a consolidar es fa prèvia homogeneïtzació temporal, valorativa, per operacions internes i per agregació, i prèvia eliminació de la participació. Després de la integració global de les masses d’actiu i passiu al balanç consolidat del grup afegint el seu valor a cadascuna de les partides corresponents de la societat matriu, s’ha d’evitar duplicitats en cas que dues societats del grup comparteixin masses patrimonials. En la cartera de valors del grup consolidat, no hi figuraran les participacions de les societats dependents integrades globalment. També s’eliminaran les partides de capital i reserves de les participades. Per a l’aplicació de la integració proporcional, la incorporació dels elements del balanç i del compte de pèrdues i guanys de la participada a consolidar es fa en la proporció del capital que representa la participació, sense perjudici de les homogeneïtzacions i participacions pertinents. Per a la resta, el procés és similar al d’integració global. D. Consideracions relatives al procés de consolidació per integració L’aplicació de qualsevol mecanisme de consolidació haurà d’efectuar-se prèvia homogeneïtzació dels criteris comptables, prèvia conversió dels comptes denominats en moneda estrangera, eliminació de les operacions internes al grup (crèdits, deutes i compromisos contrets) i prèvia reavaluació de les provisions per a riscos correguts. 1. Homogeneïtzació dels criteris comptables Els comptes de les entitats consolidades hauran de ser regits per les mateixes normes de classificació, de valoració, d’amortització i de provisionament. Consegüentment, en cas que les entitats implicades en el procés de consolidació disposin al seu actiu de títols d’idèntiques característiques, aquests hauran de ser classificats i avaluats sota els mateixos criteris. En cas contrari, es faran les revaloracions escaients a l’efecte de la consolidació. També s’ha de procedir, si s’escau, a les homogeneïtzacions temporals prèvies, que consistiran bàsicament en el fet que les dates de tancament i els períodes dels comptes de les entitats a consolidar corresponguin amb els dels estats consolidats. En cas que no corresponguin les dates o els períodes, es trametrà una proposta motivada amb caràcter previ a l’INAF. Quan una entitat no pertany al perímetre de consolidació durant tot l’exercici, només s’integren els resultats relatius al període durant el qual n’ha format part. 2. Conversió dels comptes denominats en moneda estrangera Els comptes anyals denominats en moneda estrangera d’entitats incloses al perímetre de consolidació es convertiran a la moneda de referència dels estats financers de la societat mare segons els criteris següents: Els actius i passius del balanç es convertiran amb base al tipus de canvi del dia del tancament dels comptes consolidats. Pel que fa a l’elaboració del compte de pèrdues i guanys consolidat, els comptes de pèrdues i guanys de les filials es convertiran amb base al tipus de canvi mitjà de l’any. No obstant això, la diferència fruit de l’evolució del tipus de canvi al llarg de l’exercici comptable sobre el capital, reserves i romanent es computarà a la partida "Diferències de conversió" al passiu a l’efecte que les referides partides figurin al balanç consolidat pel mateix import que el de l’any anterior (després de l’afectació dels resultats i exceptuant les possibles modificacions intervingudes durant l’any). Les diferències derivades dels diferents mètodes de conversió del balanç i del compte de resultats es comptabilitzaran a la partida "Diferències de conversió" del passiu. 3. Eliminació de les operacions internes al grup A l’efecte de consolidació del balanç i dels comptes de fora balanç, s’haurà de procedir a l’eliminació de tots els crèdits, deutes i compromisos existents entre entitats del grup. Respecte a les operacions amb efectes patrimonials (compravenda d’actius entre societats del grup), s’haurà de procedir a l’eliminació de la participació a l’actiu en contrapartida al capital i reserves. Pel que fa al compte de pèrdues i guanys, també es procedirà a l’eliminació de tots els ingressos i despeses lligades a operacions entre entitats consolidades. Aquestes eliminacions no afecten el resultat. Els resultats produïts per operacions internes s’eliminaran i es diferiran fins que es realitzin front a tercers. Per poder procedir a les esmentades eliminacions serà necessari que el sistema de comptabilitat de les entitats permeti distingir les operacions internes al grup de les externes. L’eliminació dels comptes recíprocs haurà de dur-se a terme pel 100% de les operacions internes al grup en cas de consolidació per integració global i per la part proporcional a la participació en cas d’integració proporcional. 4. Reavaluació de les provisions per a riscos correguts Les provisions ja constituïdes individualment per a cada entitat hauran de ser analitzades amb base global, sobre el conjunt dels riscos correguts pel grup. S’haurà de procedir als complements o recuperacions de provisions que es considerin necessaris. 5. Interessos minoritaris En cas de consolidacions per integració global, és necessari distingir en el resultat consolidat la part corresponent al grup (en funció del percentatge de participació) i la part corresponent a la minoria, és a dir que no pertany al grup. En el balanç, s’inclou al passiu una partida "Interessos minoritaris" que no forma part dels fons propis que reflecteix la part corresponent als minoritaris. La part que correspon al grup figura en fons propis. 6. Diferències de primera consolidació En cas que la inclusió d’una nova entitat al perímetre de consolidació faci aparèixer una diferència entre el preu pagat pels títols de la filial i la part de fons propis que li correspon, aquesta es comptabilitzarà a la partida "Diferències de consolidació" de l’actiu o del passiu, segons correspongui. Les diferències positives (s’ha pagat un sobrepreu per la filial que correspon a un fons de comerç consolidat) figuraran a l’actiu i s’hauran d’amortitzar segons una durada fixada per l’entitat sense que aquesta pugui excedir 5 anys. De la mateixa manera, les diferències negatives es comptabilitzaran al passiu en l’epígraf "Diferències negatives de consolidació", traspassant-les al compte de resultats en un termini màxim de 5 anys. L’entitat podrà adreçar una sol·licitud motivada a l’INAF d’ampliació dels terminis fins a 10 anys. E. Característiques i consideracions relatives al procés de posada en equivalència Per a l’aplicació de la consolidació per posada en equivalència se substituirà el valor comptable de la participació pel percentatge de fons propis de la participada que correspongui, amb l’ajustament al passiu, si s’escau, derivat de les diferències entre la inversió i els fons propis de la societat posada en equivalència. A ingressos (en l’apartat 3 del compte de resultats), s’hi comptabilitza el resultat de la participada proporcional al percentatge de participació. Per a les consolidacions posteriors, les variacions de fons propis (si són negatives, fins a la diferència entre els fons propis de l’anterior consolidació i el valor comptable de la inversió) transitaran pel compte de resultats "Participació en pèrdues/ beneficis de societats posades en equivalència" per la part corresponent als resultats de l’entitat participada. En els altres casos, les variacions de fons propis tindran una contrapartida directa al passiu "Reserves de consolidació". F. Cas particular Per a la consolidació de diverses entitats andorranes controlades per una entitat financera estrangera o un grup de persones físiques o entitats no financeres, en el que precedeix s’han de considerar les referències a l’entitat que controla el grup com les referències a aquestes entitats (entitats paral·leles). Els epígrafs de partides de fons propis dels comptes consolidats reflecteixen la suma de cadascuna de les entitats. XIV. Normes d’elaboració dels estats financers consolidats Les normes d’elaboració són les mateixes que per als estats financers individuals excepte per al que s’especifica tot seguit. Com per als estats financers individuals, hi ha dos nivells de detall per als estats financers públics i els reservats. Pel que fa als que s’han de trametre a l’INAF, a diferència dels estats financers individuals, la freqüència de les trameses dels consolidats serà semestral. A. Balanç Actiu En la cartera de valors, ja no hi figuren les participacions consolidades per integració global i proporcional i les consolidades per posada en equivalència hi figuren en funció del valor dels seus fons propis. En el primer exercici, en què es consolida, s’introdueixen, si s’escau, "Diferències positives de primera consolidació" segons s’estableix en l’apartat 6 del capítol precedent, que es mantenen posteriorment fins a la seva total amortització. Passiu En cas que les diferències de primera consolidació siguin negatives, figuren al passiu a "Diferències negatives de primera consolidació". En l’apartat 10 relatiu a les reserves, s’hi faran constar les "Reserves de consolidació". A aquest epígraf, s’hi inclouen, per a les consolidacions posteriors, les diferències de consolidació per a les participades consolidades per integració global i proporcional, i els ajustaments de les entitats posades en equivalència. En la partida "Diferències de conversió", s’hi computen les diferències derivades de la conversió dels comptes denominats en moneda estrangera d’entitats consolidades. La partida "Interessos minoritaris" reflecteix la part dels fons propis del grup consolidat que no pertany al grup. B. Compte de pèrdues i guanys En l’apartat 3) del compte de resultats "Rendiments de valors de renda variable", s’hi afegirà l’epígraf "Rendiments nets de societats posades en equivalència". També s’ha d’afegir a l’apartat 5 "Resultats d’operacions financeres" l’epígraf "Diferències de canvi per consolidació" i l’epígraf "Participació en pèrdues/ beneficis de societats posades en equivalència". L’apartat 15 del compte de pèrdues i guanys "Resultat" esdevindrà "Resultat consolidat". Aquesta partida es desglossarà en "Resultats atribuïts a la minoria" (Interessos minoritaris) i "Resultats atribuïts al grup". C. Estat d’origen i aplicació de fons En l’apartat "Recursos generats per les operacions", s’hi inclourá l’epígraf "Resultats aportats per societats posades en equivalència" que reduirà aquest apartat, i a "Recursos generats per les operacions de finançament", s’hi inclourà amb signe positiu un epígraf "Dividends cobrats de participacions permanents". D. Notes als estats financers consolidats La nota 2) "Bases de presentació" dels estats financers de l’entitat esdevé "Bases de presentació i principis de consolidació" en els estats financers del grup. En aquesta nota, s’indicarà el perímetre de consolidació donant la composició exhaustiva del grup i de les altres entitats que formen part del perímetre de consolidació, que es consoliden per integració (llista de societats del grup, domicili, objecte social, percentatge de participació directa i indirecta, fons propis, beneficis, dividends a compte) i quin mecanisme de consolidació s’ha utilitzat per a cada cas. També es donarà aquesta informació per a les entitats que, amb l’acord previ de l’INAF, no s’han consolidat. S’indicarà també si els estats financers de les diferents entitats han estat o no aprovats pels òrgans de govern corresponents, si s’auditen o no. També es farà una referència a les entitats vinculades. En la nota 6) "Cartera de valors", s’hi esmentaran les participacions integrades per posada en equivalència i per quin valor han estat integrades. A més a més s’esmentaran totes les altres participacions que no formen part del perímetre de consolidació amb la informació referida al punt precedent (no cal reflectir la llista de participacions que integren el perímetre de consolidació que ja figura en la nota 2). E. Annexos als estats financers Com per als estats financers no consolidats, per comunicat tècnic s’anirà establint el contingut d’aquests annexos. En qualsevol cas, s’hauran d’adjuntar als estats financers consolidats tramesos a l’INAF els estats financers auditats de totes les entitats auditades i els estats financers no auditats de les entitats no auditades que formen part del perímetre de consolidació (encara que per motius de talla insuficient no es procedeixi a la seva consolidació). Annex 1 Estats financers reservats (versió INAF) a) Balanç Actiu I – Caixa i bancs centrals de l’OCDE Bitllets i monedes Imports a la vista en bancs centrals de l'OCDE II - INAF Dipòsits de reserves en garantia Altres III - Intermediaris financers a la vista Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers Fons de provisió per a insolvències (-) Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers IV - Inversions creditícies Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers Préstecs i crèdits a clients Descoberts en comptes de clients Cartera d'efectes de clients Fons de provisió per a insolvències (-) Riscos específics Intermediaris financers a termini Clients Riscos genèrics V - Cartera de valors Obligacions i altres títols de renda fixa Deute públic emès pel M.I. Govern Deute públic dels països de l’OCDE Altres obligacions i títols negociables de renda fixa Fons de provisió per a insolvències (-) Fons de fluctuació de valors (-) Participacions en empreses del grup Participacions en empreses del grup Cotitzades en mercats reglamentats No cotitzades en mercats reglamentats Fons de fluctuació de valors (-) Altres participacions Altres participacions Cotitzades en mercats reglamentats No cotitzades en mercats reglamentats Fons de fluctuació de valors (-) Accions i altres títols de renda variable Accions i altres títols de renda variable Cotitzats en mercats reglamentats No cotitzats en mercats reglamentats Fons de fluctuació de valors (-) Organismes d'inversió Organismes d’inversió de renda fixa Organismes d’inversió de renda variable Altres organismes d’inversió Fons de fluctuació de valors (-) Autocartera Per reducció de capital Per compravenda en curs Altres VI - Actius immaterials i despeses amortitzables Fons de comerç Aplicacions informàtiques Despeses amortitzables Altres Fons d'amortització (-) Fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat immaterial (-) VII - Actius materials Afectes a l'explotació No afectes a l'explotació Fons d'amortització (-) Fons de provisió per a depreciació de l’actiu material (-) VIII - Comptes de periodificació Interessos meritats i no cobrats Interessos Comissions Altres Despeses pagades per anticipat Interessos Comissions Altres IX - Altres actius Operacions en curs Existències Opcions adquirides Altres TOTAL ACTIU Passiu I - INAF INAF A la vista A termini II - Creditors Bancs i entitats de crèdit A la vista A termini Altres intermediaris financers A la vista A termini Dipòsits de clients A la vista A termini III - Deutes representats per títols Obligacions Bons de caixa o similars Altres títols de renda fixa IV - Fons de provisions per a riscos i càrregues Provisions per a pensions i obligacions similars Per a pensions causades Per a pensions no causades Provisions per a passius contingents Provisions per a operacions de futur Provisions per a litigis Provisions per a impostos Altres provisions V - Fons per a riscos generals Riscos generals Reserves latents VI - Passius subordinats Representats per títols No representats per títols VII - Comptes de periodificació Despeses meritades i no pagades Interessos Comissions Altres Ingressos cobrats per anticipat Interessos Comissions Altres VIII - Altres passius Dividends pendents de pagament Operacions en curs Opcions emeses Proveïdors i altres creditors Administracions públiques Altres IX - Capital social Capital subscrit X - Reserves Reserva legal Reserves en garantia Reserves estatutàries Reserves voluntàries Reserves de revaloració Reserves per autocartera Primes d'emissió XI - Resultats Resultat de l'exercici en curs Resultats d'exercicis anteriors pendents d'afectació Dividends a compte (-) TOTAL PASSIU b) Comptes d’ordre I - Passius contingents Garanties, caucions, fiances i avals atorgats A entitats bancàries A tercers Crèdits documentaris emesos o rebuts i confirmats als clients Acceptació d'efectes i similars Passius contingents dubtosos Altres passius contingents II - Compromisos i riscos contingents Compromisos i riscos de naturalesa operacional Valors subscrits pendents de desemborsament Compromisos de col·locació i subscripció de valors Actius financers venuts amb opció de recompra a exercir per l'altra part Disponible per tercers en comptes de crèdit Compromisos i riscos de naturalesa actuarial Compromisos per pensions causades Riscos per pensions no causades Riscos meritats Riscos no meritats Altres compromisos i riscos contingents III - Operacions de futur Compravenda no vençuda de divises Compravenda de divises al comptat Divises a rebre Divises a lliurar Compravenda de divises a termini Divises a rebre Divises a lliurar Operacions sobre instruments financers a termini En divises En mercats reglamentats Opcions comprades/ emeses Futurs En mercats no reglamentats Opcions comprades/ emeses Acords De tipus d'interès En mercats reglamentats Opcions comprades/ emeses Futurs En mercats no reglamentats Opcions comprades/ emeses Acords De valors, mercaderies i altres instruments financers En mercats reglamentats Opcions comprades/ emeses Futurs En mercats no reglamentats Opcions comprades/ emeses Acords Compravenda no vençuda d'actius financers Valors venuts a crèdit a la borsa pendents de liquidació Altres Altres operacions de futur IV - Dipòsits de valors i altres títols en custòdia Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers D'organismes d'inversió de què una entitat bancària andorrana és dipositària, gestionats per una entitat gestora de dret andorrà Accions Obligacions Parts d'organismes d'inversió l'entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari Altres De carteres de clients individuals gestionades mitjançant mandat Accions Obligacions Parts d'organismes d'inversió l'entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari Altres D'altres clients individuals Accions Obligacions Parts d'organismes d'inversió l'entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari Altres D'altres Accions Obligacions Parts d'organismes d'inversió l'entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis Accions Obligacions Parts d'organismes d'inversió l'entitat dipositària dels quals no és cap entitat bancària andorrana Títols del mercat monetari Altres V - Altres comptes d'ordre amb funcions exclusives de control administratiu Garanties i compromisos rebuts Garanties, caucions, fiances i avals rebuts en garantia D'entitats bancàries De tercers Crèdits documentaris rebuts no confirmats als clients Actius en garantia Disponible a favor de l'entitat Altres Altres comptes d'ordre Actius molt dubtosos Productes meritats, no cobrats, per actius dubtosos o fallits Valors i títols propis no cotitzats Fidúcies Altres (traveller xecs,...) TOTAL COMPTES D’ORDRE c) Compte de pèrdues i guanys I - Interessos i rendiments assimilats A INAF i intermediaris financers a la vista INAF Bancs centrals de l'OCDE Intermediaris financers a la vista Bancs i entitats de crèdit a la vista Altres intermediaris financers a la vista D'inversions creditícies Intermediaris financers a termini Bancs i entitats de crèdit a termini Altres intermediaris financers a termini Clients Préstecs i crèdits Descoberts en compte Cartera d’efectes D'obligacions i altres títols de renda fixa II - Interessos i càrregues assimilables B INAF i intermediaris financers INAF Intermediaris financers Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers De dipòsits de clients De deutes representats per títols Obligacions Bons de caixa o similars Altres De passius subordinats Del fons de pensions intern D’altres III - Rendiments de valors de renda variable C De participacions en empreses del grup D'altres participacions D'accions i altres títols de renda variable D'organismes d'inversió MARGE FINANCER (D = A – B + C) IV - Comissions per serveis netes E Comissions meritades per serveis prestats Per operacions amb empreses vinculades Per operacions amb valors i altres títols de tercers Per operacions de crèdit Per compravenda de divises Altres Comissions meritades per serveis rebuts (-) Per operacions amb empreses vinculades Per operacions amb intermediaris financers Altres V - Resultats d'operacions financeres F Dotacions netes al fons de fluctuació de valors Dotacions al fons de fluctuació de valors Recuperacions del fons de fluctuació de valors Resultats per diferències de canvi Resultats d'operacions amb valors Resultats d'operacions de futur Altres VI - Altres resultats ordinaris G Rendiments d'actius materials Altres MARGE ORDINARI (H = E + F + G+ D) VII - Despeses de personal I Personal i Consell d'Administració Sous i gratificacions del personal Remuneracions i gratificacions del Consell d'Administració Reintegraments de la Seguretat Social o d'altres òrgans de previsió (-) Altres Indemnitzacions Seguretat Social Dotacions o aportacions ordinàries al fons de pensions intern Dotacions o aportacions ordinàries a altres organismes de previsió Altres despeses de personal VIII - Despeses generals J Material Serveis externs Investigació i desenvolupament Arrendaments Reparació i conservació (manteniment) Serveis de professionals independents Servei de vigilància i transport de fons Primes d'assegurances Publicitat i relacions públiques Subministraments Altres Tributs Administració central Administracions locals Altres despeses generals IX - Amortitzacions d'actius netes de recuperacions K Dotació al fons d'amortització per a actius immaterials Dotació al fons d'amortització per a actius materials Per actius afectes a l'explotació Per actius no afectes a l'explotació Recuperacions dels fons d’amortització d’actius X – Provisions per a depreciació d’actius netes de recuperacions L Dotació al fons de provisió per a depreciació de l'immobilitzat immaterial Dotació al fons de provisió per a depreciació de l'immobilitzat material Recuperacions dels fons de provisió MARGE D’EXPLOTACIÓ (M = H - I – J – K - L) XI - Provisions per a insolvències netes de recuperacions N Dotacions al fons de provisió per a insolvències Dotacions específiques Risc d'insolvència Risc país Dotacions genèriques Recuperacions del fons de provisió per a insolvències XII - Provisions per a riscos i càrregues netes de recuperacions O Dotacions al fons de provisió per a riscos i càrregues Per a passius contingents Risc de firma Altres Operacions de futur Litigis Impostos Altres Recuperacions del fons de provisió per a riscos i càrregues XIII - Dotacions al fons per a riscos generals P Riscos generals Riscos latents RESULTAT ORDINARI (Q = M – N – O – P) XIV - Resultats extraordinaris R Benefici (pèrdua) net/a per alienació o baixa d'actius materials i/o immaterials Aportacions o recuperacions extraordinàries al fons de pensions Recuperacions del fons per a riscos generals Altres resultats extraordinaris positius Altres resultats extraordinaris negatius XV - Resultat de l'exercici RESULTAT EXERCICI (S = Q + R) S d) Estat d’origen i d’aplicació dels fons ORIGEN DELS FONS Recursos generats per les operacions Resultat de l'exercici Dotacions netes al fons de provisions per a insolvències Dotacions netes als fons de depreciació d'actius Dotacions netes al fons de fluctuació de valors Dotacions a altres fons (fons de pensions,...) Amortització d'actius materials i immaterials Pèrdua per venda d'immobilitzat Pèrdua per venda d'accions pròpies i participacions (*) Benefici per venda d'immobilitzat (-) Benefici per venda d'accions pròpies i participacions (-) (*) Altres (+) Altres (-) Variació positiva de passius menys actius INAF (Passiu - Actiu) Bancs i entitats de crèdit (Passiu - Actiu) Altres intermediaris financers (Passiu - Actiu) Altres conceptes (Passiu - Actiu) Increment net de passius Creditors: clients Deutes representats per títols Passius subordinats Disminució neta d'actius Caixa Inversions creditícies: clients Cartera de valors menys participacions Vendes d'inversions permanents Vendes de participacions (*) Vendes d'immobilitzat Recursos generats per les activitats de finançament Aportacions externes al capital Altres partides de fons propis TOTAL ORIGEN FONS APLICACIÓ DE FONS Recursos aplicats en les operacions Aplicacions dels altres fons (fons de pensions,...) Altres (+/-) Variació positiva d'actius menys passius INAF (Actiu - Passiu) Bancs i entitats de crèdit (Actiu - Passiu) Altres intermediaris financers (Actiu - Passiu) Altres conceptes (Actiu - Passiu) Disminució neta de passius Creditors: clients Deutes representats per títols Passius subordinats Increment net d'actius Caixa Inversions creditícies: clients Cartera de valors menys participacions (*) Compres d'inversions permanents Compres de participacions (*) Compres d'immobilitzat Recursos aplicats per les activitats de finançament Reemborsament de participacions en el capital Dividends a compte de l'exercici Dividends complementaris de l'exercici anterior Disminució de reserves Altres partides de fons propis TOTAL APLICACIÓ DE FONS (*) A participacions, s’hi inclouen les participacions en empreses del grup i les altres participacions Annex 2 Estats financers públics a) Balanç Actiu I – Caixa i bancs centrals de l’OCDE II - INAF III - Intermediaris financers a la vista IV - Inversions creditícies Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers Préstecs i crèdits a clients Descoberts en comptes de clients Cartera d'efectes de clients Fons de provisió per a insolvències (-) V - Cartera de valors Obligacions i altres títols de renda fixa Fons de provisió per a insolvències (-) Fons de fluctuació de valors (-) Participacions en empreses del grup Fons de fluctuació de valors Altres participacions Fons de fluctuació de valors (-) Accions i altres títols de renda variable Fons de fluctuació de valors (-) Organismes d'inversió Fons de fluctuació de valors (-) Autocartera VI - Actius immaterials i despeses amortitzables Actius immaterials i despeses amortitzables Fons d'amortització (-) Fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat material VII - Actius materials Actius materials Fons d'amortització (-) Fons de provisió per a depreciació de l’actiu material (-) VIII - Comptes de periodificació Interessos meritats i no cobrats Despeses pagades per anticipat IX - Altres actius Operacions en curs Existències Opcions adquirides Altres TOTAL ACTIU Passiu I - INAF II - Creditors Bancs i entitats de crèdit Altres intermediaris financers Dipòsits de clients III - Deutes representats per títols IV - Fons de provisions per a riscos i càrregues Provisions per a pensions i obligacions similars Provisions per a passius contingents Provisions per a operacions de futur Provisions per a litigis Provisions per a impostos Altres provisions V - Fons per a riscos generals VI - Passius subordinats VII - Comptes de periodificació Despeses meritades i no pagades Ingressos cobrats per anticipat VIII - Altres passius Dividends pendents de pagament Operacions en curs Opcions emeses Proveïdors i altres creditors IX - Capital social Capital subscrit X - Reserves Reserva legal Reserves en garantia Reserves estatutàries Reserves voluntàries Reserves de revaloració Reserves per autocartera Primes d'emissió XI - Resultats Resultat de l'exercici en curs Resultats d'exercicis anteriors pendents d'afectació Dividends a compte (-) TOTAL PASSIU b) Comptes d’ordre I - Passius contingents Garanties, caucions, fiances i avals atorgats Crèdits documentaris emesos o rebuts i confirmats als clients Acceptació d'efectes i similars Passius contingents dubtosos Altres passius contingents II - Compromisos i riscos contingents Compromisos i riscos de naturalesa operacional Compromisos i riscos de naturalesa actuarial Altres compromisos i riscos contingents III - Operacions de futur Compravenda no vençuda de divises Operacions sobre instruments financers a termini Compravenda no vençuda d'actius financers Altres operacions de futur IV - Dipòsits de valors i altres títols en custòdia Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis V - Altres comptes d'ordre amb funcions exclusives de control administratiu Garanties i compromisos rebuts Altres comptes d'ordre TOTAL COMPTES D’ORDRE c) Compte de pèrdues i guanys I - Interessos i rendiments assimilats A INAF i intermediaris financers a la vista D'inversions creditícies D'obligacions i altres títols de renda fixa II - Interessos i càrregues assimilables B INAF i intermediaris financers De dipòsits de clients De deutes representats per títols De passius subordinats D’altres III - Rendiments de valors de renda variable C De participacions en empreses del grup D'altres participacions D'accions i altres títols de renda variable D'organismes d'inversió MARGE FINANCER (D = A – B + C) IV - Comissions per serveis netes E Comissions meritades per serveis prestats Comissions meritades per serveis rebuts (-) V - Resultats d'operacions financeres F Dotacions netes al fons de fluctuació de valors Resultats per diferències de canvi Resultats d'operacions amb valors Resultats d'operacions de futur Altres VI - Altres resultats ordinaris G MARGE ORDINARI (H = E + F + G+ D) VII - Despeses de personal I Personal, Consell d'Administració i indemnitzacions Seguretat Social Altres despeses de personal VIII - Despeses generals J Material Serveis externs Tributs Altres despeses generals IX - Amortitzacions d'actius netes de recuperacions K Dotació al fons d'amortització per a actius immaterials i materials Recuperacions dels fons d’amortització X – Provisions per a depreciació d’actius netes de recuperacions L Dotació al fons de provisió per a depreciació de l'immobilitzat immaterial i material Recuperacions dels fons de provisió MARGE D’EXPLOTACIÓ (M = H - I – J – K - L) XI - Provisions per a insolvències netes de recuperacions N Dotacions al fons de provisió per a insolvències Recuperacions del fons de provisió per a insolvències XII - Provisions per a riscos i càrregues netes de recuperacions O Dotacions al fons de provisió per a riscos i càrregues Recuperacions al fons de provisió per a riscos i càrregues XIII - Dotacions al fons per a riscos generals P RESULTAT ORDINARI (Q = M – N – O – P) XIV - Resultats extraordinaris R XV - Resultat de l'exercici RESULTAT EXERCICI (S = Q + R) S d) Estat d’origen i d’aplicació dels fons ORIGEN DELS FONS Recursos generats per les operacions Resultat de l'exercici Dotacions netes al fons de provisions per a insolvències Dotacions netes als fons de depreciació d'actius Dotacions netes al fons de fluctuació de valors Dotacions a altres fons (fons de pensions,...) Amortització d'actius materials i immaterials (Benefici) Pèrdua per venda d'immobilitzat (Benefici) Pèrdua per venda d'accions pròpies i participacions (*) Altres (+/-) Variació positiva de passius menys actius INAF i intermediaris financers (Passiu - Actiu) Altres conceptes (Passiu - Actiu) Increment net de passius Creditors: clients Deutes representats per títols i passius subordinats Disminució neta d'actius Caixa Inversions creditícies: clients Cartera de valors menys participacions Vendes d'inversions permanents Vendes de participacions (*) Vendes d'immobilitzat Recursos generats per les activitats de finançament Recursos generats per les activitats de finançament TOTAL ORIGEN FONS APLICACIÓ DE FONS Recursos aplicats en les operacions Aplicacions dels altres fons (fons de pensions,...) Altres (+/-) Variació positiva d'actius menys passius INAF i intermediaris financers (Actiu - Passiu) Altres conceptes (Actiu - Passiu) Disminució neta de passius Creditors: clients Deutes representats per títols i passius subordinats Increment net d'actius Caixa Inversions creditícies: clients Cartera de valors menys participacions (*) Compres d'inversions permanents Compres de participacions (*) Compres d'immobilitzat Recursos aplicats per les activitats de finançament Dividends Altres TOTAL APLICACIÓ DE FONS (*) A participacions, s’hi inclouen les participacions en empreses del grup i les altres participacions Descarrega el document