Replicació de pagament de gasoil per administradora contra comunitat de propietaris

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI

DC

Representant: Sr. Marcos

Advocat: Sra. Pina

Apel·lat: B, SLU

Representant: Sra. Izquierdo

Advocat: Sr. Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: RECLAMACIÓ DE QUANTITAT. Acció de repetició fonamentada en el pagament de l'indegut. Administradora d'una comunitat de propietaris reclama l'import per ella avançat en concepte de gasoil calefacció.

SENTÈNCIA 000067/2025

Andorra la Vella, el 10 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 25 de maig de 2018, la representació processal de la societat B SLU interposà demanda contra la Comunitat de Propietaris de l'XXXX, tot sol·licitant l'estimació de la seva demanda i la condemna de l'adversa al pagament de les quanties sol·licitades al cos del seu escrit (sic). Quanties que sembla ser que es trobaven detallades en el seu apartat Sisè: 25.461 EUR en concepte de despeses de neteja no reemborsades; 4.861,38 EUR en concepte de despeses de gasoil no reemborsades, més els interessos legals des de la contesta a la demanda i les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

En tràmit de conclusions la part agent procedí a modificar la seva pretensió econòmica: continuava reclamant l'abonament del mateix import en concepte de despeses de neteja, però en concepte de despeses de gasoil procedia a reclamar únicament la suma de 2.400 EUR satisfets per ella a la societat F, tot renunciant a reclamar la suma de 2.461,38 e per ella abonada a Estació C, per haver-se servit el gasoil a un altre edifici.

2.- En data 28 de juny de 2019, la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'XXXX oposà les excepcions de manca de legitimació activa i passiva, de manca de litisconsorci actiu necessari i de prescripció de l'acció, contestant subsidiàriament la demanda, oposant-se a la mateixa.

3.- En data 21 de maig de 2024, el Tribunal de Batlles va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar parcialment l'excepció de manca de legitimació activa de la societat B, SLU aixecada per la part defenent en el sentit expressat al Fonament de dret Sisè de la present resolució.

Segon.- Estimar molt parcialment la demanda interposada per la societat B, SLU contra la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI DC, en el sentit de condemnar la darrera a abonar a la primera la suma de 2.400 euros en concepte de reemborsament del pagament de part de la factura núm. 6177597 de 31.12.2013 emesa per la societat F, SAU a càrrec de la referida Comunitat de propietaris.

Dit import haurà de ser majorat dels interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda, a saber, a partir del 28.06.2019, i fins al seu total pagament.

Tercer.- No fer imposició a cap de les parts de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el que es disposa al darrer Fonament de dret de la present resolució."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'XXXX, en considerar que la mateixa incorre en un error en la valoració probatòria i en una infracció de les normes processals. En síntesi, fonamenta el seu recurs en què el Tribunal a quo no ha respectat el principi fonamental de la distribució de la càrrega de la prova, en el sentit en què ha de recaure en qui afirma i no en qui nega; en què els majors comptables aportats al 2016 per la societat B, SL i elaborats per la mateixa societat, constituint per tant un acte propi, no reflecteixen que la mateixa sigui creditora de la Comunitat per l'import de 2.400 EUR en concepte de gasoil; tot afegint a més que en la causa referenciada de Propietat horitzontal 3000347/2016, el Tejada va afirmar haver pagat ell aquest import. I finalment, en què l'acció exercitada no és de repetició, ja que la Comunitat mai no va autoritzar aquest pagament ni es va efectuar pel seu compte, tractant-se en tot cas d'un pagament efectuat en el marc d'una relació comercial entre la Comunitat de propietaris i B, SLU, trobant-se sotmès al termini de prescripció de 3 anys des de la data de la seva realització, que ja havia transcorregut. Demana la revocació parcial de la resolució d'instància, en el sentit per ella interessat, i la desestimació de la demanda interposada per la societat B, SLU establint-se que la Comunitat de propietaris no li endeuta cap quantitat, imposant-li el pagament de la totalitat de les costes del procediment, inclosos taxes judicials i honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies.

5.- La representació processal de la societat B, SL s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació i la confirmació de la Sentència impugnada, amb condemna de l'apel·lant al pagament de les costes processals i judicials generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat rau en determinar la procedència de la condemna de la Comunitat de propietaris de l'XXXX a abonar a la societat B, SL l'import de 2.400 EUR per ella pagat a la societat F, SAU, per compte de la Comunitat de propietaris i mentre n'ocupava el càrrec d'administradora.

Segon.- Als efectes d'aconseguir una millor comprensió dels fets d'autes ens hem de referir als següents antecedents:

1. El Tejada és propietari dels pisos 2n.2a. i àtic 2a. de l'escala A de l'XXXX radicat a la Parròquia d'Ordino.

El mateix ostentà el càrrec de President de la Comunitat de propietaris del dit edifici durant diferents exercicis i fins el 23 d'octubre de 2015 (foli 50 i ss.).

2. El dit Tejada és soci únic i administrador de la societat B, SLU, que també ostentava el càrrec d'administradora de la Comunitat d'autes durant diferents exercicis i fins el 23 d'octubre de 2015 (foli 50 i ss.).

3. En data 31 de desembre de 2013, la societat F SAU emeté la factura referenciada de número 6177597, dirigida a la Comunitat de propietaris de l'XXXX pel serveis de gasoil de calefacció, per un import global de 4.139,50 EUR, IGI inclòs (foli 79).

D'aquesta factura, la societat agent reclama el pagament de la suma de 2.400 EUR, que afirma haver satisfet mitjançant el xec quina còpia simple obra al foli 78.

4. En el procediment referenciat de Propietat Horitzontal 3000347/2016, la Comunitat de propietaris demandà al Tejada en reclamació de la suma de 19.542,07 EUR en concepte de despeses comunitàries pendents. El mateix hi oposà que ell no li devia res en haver assumit diverses despeses de la Comunitat, que superaven les que li eren reclamades i quin pagament interessà mitjançant la pertinent demanda reconvencional. En el marc del mateix se'l condemnà a satisfer a la comunitat la suma global reclamada en concepte de despeses comunitàries impagades fins el 31 de desembre de 2015, posant-se de relleu que alguns crèdits que reclamava podrien correspondre a la societat B, SL, desestimant-se en conseqüència la seva demanda reconvencional. Concretament en la Sentència d'instància (f. 89 i ss.), confirmada en aquesta alçada, es diu: "Sembla que el Tejada confon el que a tall personal eventualment pot pretendre enfront a la Comunitat de Propietaris amb els suposats crèdits que pugui ostentar la mercantil "B, SLU" enfront a l'instant d'aquest procediment civil dirigit contra ell com a propietari morós en reclamació de derrames comunitàries.".

Tercer.- Tot i que podria semblar que per coherència sistemàtica hauria de procedir resoldre prèviament la prescripció invocada per la part recurrent de l'acció de reclamació efectuada per l'agent; com sigui que aquesta venia condicionada a un previ pronunciament sobre l'eventual realitat del pagament pretès de 2.400 EUR, que la part recurrent nega que s'hagi efectuat, procedeix que primer valorem la seva pretesa producció.

I la prova documental constant en autes confirma que el pagament de 2.400 EUR a la societat F fou realitzat mitjançant xec a través del compte corresponent a B SLU, així com la realitat de l'anotació manuscrita que figura en el dit xec que resa: "a compte factura desembre DC XXXX" -amb independència de la seva autoria-. Perquè així es deriva de la certificació bancària que obra al foli 361, de les pròpies manifestacions efectuades per F al Batlle d'instància, en el sentit de què aquest import li fou abonat en data 5 de març pel xec que obra en autes (i que obra en la causa referenciada de 3000347/2016, adjuntada a la present per corda fluixa i amb còpia simple acompanyada per la societat recorreguda al seu escrit de contesta al recurs d'apel·lació interposat). I això sense perjudici de què en ella s'afirmi que li abonà el Tejada, ja que ja hem vist que el compte correspon a la societat B, SLU amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada del seu soci únic. A banda de què aquest pagament ve també confirmat per les anotacions que obren al llibre major de comptabilitat de la societat, per imports i data de pagament. Respecte de la validesa del mateix, cap indici existeix en autes de què les seves anotacions no es corresponguin amb la realitat. Ben al contrari, ja hem vist que resten confirmades per la resta de la documental suara mencionada i quina validesa no ha restat discutida.

En conseqüència, hem de concloure a l'igual que efectua la resolució d'instància, que el pagament de 2.400 EUR, en concepte de gasoil de calefacció de la Comunitat de propietaris recurrent es va efectuar per part de B, SLU, qui ho ha acreditat.

Quart.- Una vegada acreditada la concurrència dels pressupòsits de l'acció de repetició -la realització per B SL del pagament del servei de subministrament de gasoil que corresponia satisfer a la Comunitat-, la resolució d'instància considera que corresponia a la defenent acreditar o bé el reembossament de l'import que se li reclama en concepte de despeses de gasoil a la que havia sigut la seva administradora -B, SL-, o bé demostrar el pagament de la factura, ja que la realitat dels serveis reclamats, compra de gasoil, no es qüestiona. Conclou la resolució impugnada que en no haver-ho fet, només a ella la pot perjudicar, en aplicació de les regles de distribució de la càrrega de la prova.

I no podem fer més que confirmar la conclusió a la que arriba la resolució d'instància, donat que així ens hem pronunciat en diferents ocasions, com per exemple en la Sentència de data 27 de febrer de 2018, dictada en el marc del rotlle TSJC-457/17:

"Així ho motivàvem en la nostra sentència 167-16 del 27-10-2016 :

"Les regles de la prova, són conegudes i les vam recordar recentment així com la seva evolució més moderna ( veure les sentències TSJSC 265-14 del 05-02-2015 i 374/14 del 14-04-2015).

Segons aquestes regles, és un principi bàsic que, una vegada acreditats els fets constitutius del dret reclamat, correspon a la part defenent la prova dels fets obstatius, impeditius o extintius.

La solució té uns arrels molts antigues i profundes i esta compartida pels sistemes del nostre seu entorn. Així, el sempre vigent article 1315 del code civil français ("Celui qui réclame l'exécution d'une obligation doit la prouver. Réciproquement, celui qui se prétend libéré doit justifier le paiement ou le fait qui a produit l'extinction de son obligation") que tenia el seu equivalent en el código civil espanyol en l'article 1214 ("Incumbe la prueba de las obligaciones al que reclama su cumplimiento, y la de su extinción al que la opone") ara derogat per l'article 217 de la ley de enjuiciamiento civil (2. Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención. 3. Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el apartado anterior.") són la manifestació de la mateixa exigència.

Dit d'una manera més trivial, un cop establert la realitat del crèdit per la part que es pretén creditora, és a la part debitora provar que s'ha alliberat del deute o que existeix un motiu que pot contradir o extingir el dret de creditor. Per tant de cap manera es podia exigir de la demandant que acrediti que el debitor havia pagat 19.497,26.-euros dels 34.497,26.-euros constituint el dret de crèdit, sinó que és el deutor qui havia de provar quan i quina quantia havia pagat per alliberar-se, cosa que no ha fet.".

En matèria de pagament, es pot recordar la locució "solutionem asseveranti probationis onus incumbit" que expressa el principi que qui té la carrega de la prova que s'ha efectuat un pagament és el deutor (Digest 22,3-25-2 i Codi 8,43,25)."

Corresponia, en conseqüència, a la Comunitat de propietaris de l'XXXX acreditar la realitat del seu pagament, ja fos directament o indirectament, donat que la prestació del servei concret i abonat no ha restat discutida.

Cinquè.- Però, ben al contrari, la Comunitat de Propietaris recurrent en lloc d'acreditar haver efectuat el pagament de l'import que se li reclama corresponent al subministrament de gasoli per part de la societat F, SAU i abonat per l'aleshores administradora, B, SLU, critica la prova de la que es deriva la procedència d'aquesta reclamació, a la que hem fet referència en l'anterior Tercer Fonament de Dret, sense fonamentar-se en cap activitat probatòria que recolzi les seves crítiques, malgrat tenir-ne la càrrega.

Sisè.- Procedeix ara determinar el tipus d'acció exercida per la par agent i avui recorreguda i la seva eventual prescripció.

En relació a la identificació de l'acció interposada, la part recurrent afirma que no és la de repetició, donat que la Comunitat de Propietaris mai va autoritzar el pagament de B, SLU pel seu compte ni, molt menys, aquest tampoc li fou comunicat.

Malgrat aquesta manca de comunicació a la Comunitat de propietaris del pagament efectuat, s'ha acreditat tant la seva realització com el benefici del servei prestat i abonat a favor de la mateixa. En conseqüència, i als efectes d'evitar un enriquiment injust per la Comunitat que s'ha beneficiat de què un tercer abonés indegudament, sense obligació contractual específica al respecte els serveis de gasoil de calefacció a ella subministrats, procedeix confirmar la seva condemna a abonar-los a la societat B, SLU, en haver estat la mateixa que els va fer efectius.

En relació a la prescripció i als efectes de justificar l'aplicació de la prescripció mercantil triennal, la representació processal de la Comunitat de Propietaris afirma que el seu abonament per part de la societat B, SLU es va efectuar en el marc de la relació comercial que la vinculava amb la Comunitat. El cert és però que tot i que B, SLU n'era l'administradora, en cap moment s'ha acreditat l'existència de cap acord o pacte que imposés a l'administrador assumir a l'avança el pagament de les despeses de calefacció, que corresponien a la Comunitat, no formant part de les obligacions pròpies d'un administrador.

El que procedeix, en conseqüència, és confirmar la resolució recorreguda en el sentit d'aplicar a l'acció de repetició que cal considerar exercida, la prescripció trentenària prevista a l'usatge Omnes Causae.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'XXXX contra la Sentència dictada en data 21 de maig de 2024 pel Tribunal d'instància, que confirmem.

SEGON.- Imposar el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.