Liquidació societat-rescabalament deutes contra exsoci (TSJC 411/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000411/2014 ORIGEN: 2000253/2012 - 00

SENTÈNCIA

En nom del poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 3 d'abril del 2012, el Sr. Vives, actuant en la seva qualitat de liquidador de la societat Arnau - EN LIQUIDACIÓ -, posava de manifest substancialment que durant el mes de gener del 2010 va pactar verbalment amb el Sr. Montenegro la dació en pagament del negoci "Morales." a canvi de la assumpció per part demandada de tots els deutes de la societat en front de tercers creditors fins a aquella data. Que malgrat el demandat va donar parcialment compliment a les obligacions contretes en mèrits de la dació en pagament del negoci i va fer-se càrrec de diversos deutes de la demandant, no va satisfer el pagament dels imports de 8.745,25.- EUR en concepte de subministrament de material divers per part de la societat Ferrer en dates 17 d'abril i 7 de maig del 2009, així com altres subministraments de material divers per import de 2.153,19.- EUR per part de la societat Esparza en dates 29 i 30 de juny del 2009, ja que el demandant considera que dits deutes no es reclamaven enfront de la seva persona. Que el demandat ha continuat amb la explotació del negoci. Afegeix que aquest incompliment contractual ha generat una sèrie de danys i perjudicis a la demandant en el marc de les causes B-1373-6/11 i B-1184- 1/2011.

Que de conformitat amb el precedentment exposat, i desprès d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licitava que en el seu dia es dictés sentència condemnant al Sr. Montenegro al pagament de la quantitat total de 10.898,44.- EUR en concepte del subministrament de material divers per part de Ferrer i Esparza, juntament amb els interessos legals que generin a partir de la data de contesta a la demanda i fins a definitiva liquidació del deute, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals pèrits a acreditar en període d'execució de sentència.

II. Per escrit de data 17 d'abril del 2012, la representació processal del Sr. Montenegro contestà a la demanda manifestant que s'oposava a la demanda interposada, tot negant l'existència del pacte verbal acordat entre les parts per procedir a realitzar la dació en pagament abans referida en la demanda. Afegeix que si bé el Sr. G. és soci de la societat Arnau amb un 33% del seu capital social, aquest no pot respondre amb el seu patrimoni personal dels seus deutes socials. Així mateix exposa que el negoci Morales., que en realitat es denomina Morales. va ser donat de baixa de forma unilateral per part del Sr. Vives, en tant que representant legal de la demandant, sense que la part adversa fos informada. Que la part defenent va donar d'alta el nou comerç Morales. perquè amb posterioritat va tenir coneixement que havia estat resolt el contracte d'arrendament amb la part demandant, creant doncs un negoci nou i independent del que fins llavors havia estat regentat per la part demandant. Finalment exposa que ha estat assabentat mitjançant la demanda, que la societat demandant es troba en fase de liquidació i que el seu representat mai ha estat convocat a cap junta general per tal de procedir a la dissolució i ulterior liquidació de la societat.

III.- El dia 15 de maig del 2012 s'obrí el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte la societat demandant presentà un escrit proposant la pràctica de les proves I.-DOCUMENTAL PRIVADA, II.- TESTIFICAL, III.- ALTRA DOCUMENTAL PRIVADA, IV.- ALTRA DOCUMENTAL PRIVADA, V.- ALTRA TESTIFICAL, VI.- ALTRA TESTIFICAL, VII.- CONFESSIÓ EN JUDICI i VIII.- ALTRA DOCUMENTAL PRIVADA; en quant al demandant, aquest presentà un escrit proposant la pràctica de les proves I.- DOCUMENTAL PÚBLICO-PRIVADA, II.- DOCUMENTAL PÚBLICA PER REQUERIMENT JUDICIAL, III.- DOCUMENTAL PRIVADA PER REQUERIMENT JUDICIAL i IV.- CONFESSIÓ EN JUDICI.

IV.- El dia 5 de febrer del 2013 les parts presentaren els seus respectius escrits de conclusions, mantenint les seves pretensions inicials.

V.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència de data 26-09-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIXO

Que he de desestimar i desestimo la demanda formulada pel Sr. Vives en qualitat de liquidador de la societat Morales. contra el Sr. Montenegro, absolent aquest darrer de les pretensions de l'agent, i imposant a la part demandant les costes judicials ocasionades a la part defenent d'acord amb l'establert en el IV.- CONSIDERANT de la present resolució.".

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Vives en qualitat de liquidador de la societat Arnau., i en data de registre 22-12- 2014, ha presentat el seu escrit de conclusions, segons el qual, i en atenció als arguments continguts en al mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment la societat Arnau. en liquidació reclama contra un exsoci el pagament d'unes factures que al seu torn li han reclamat judicialment dos proveïdors (Ferrer. i Esparza.) perquè considera que el defenent va assumir quedar-se el negoci a canvi de fer-se càrrec de tots els deutes de la SL.

La Sentència d'instància va resoldre entenent que no s'ha demostrat que existeixi el pacte de fer-se càrrec dels deutes de la societat. Contra aquest darrer pronunciament que s'aixeca la recurrent.

SEGON.- Hem de començar per posar de manifest els següents fets que han resultant acreditats: 1) el demandat Sr. G. de nacionalitat espanyola era soci del 33 % de les participacions de la societat demandant. L'altre soci era el Sr. Vives., de nacionalitat andorrana, que era el nu propietari de la resta de participacions (67%), atès que havia constituït l'usdefruit temporal (30 anys) de les seves participacions en favor del Sr. G. per un preu de 335.000 PTA mitjançant escriptura notarial de data 2-10-2001 (folis 186 i seg); 2) a començaments del mes de gener del 2010 i per causes que es desconeixen els dos socis varen decidir posar fi a la seva societat i varen donar de baixa el negoci a nom de la societat en data 28.05.2010 i el Sr. G. el va donar d'alta a nom de la seva nova societat Arnau. en data 1-06-2010. Aquesta societat tenia el domicili del Sr. G. i es dedicà a l'explotació del negoci de venda de tabacs en el local del XXXX, al qual només va tenir que canviar el rètol del nom comercial; 3) El Sr. G. va fer un nou contracte d'arrendament a nom de la nova societat del local del carrer La Unió i va retolar l'establiment amb el nom comercial Morales.; 4) el Sr. G. va acudir a la Notaria del Sr. Bueno. el dia 17-05-2011 i es va subrogar en dos préstecs hipotecaris i un crèdit en compte corrent que la societat Arnau. havia obtingut de l'entitat bancària Arnau (número protocol 345) i dels quals en restava pendent un ròssec de 165.436,03 EUR i ho va fer hipotecant béns personals; 4) en el mateix dia i amb el mateix Notari, amb el següent número del protocol 346, el Sr. Téllez va procedir a elevar a escriptura pública l'acord de dissolució de la societat pres en el mateix dia 17-05-2011 per la Junta General Universal i Extraordinària;

5) el legal representant de la societat Esparza. que era creditora de la societat per import de 2.153,19 EUR va declarar en seu judicial que el Sr. G. s'havia compromès a pagar-li aquell import (declaració del Sr. Téllez., folis 75-202, pregunta quarta); 6) el que era aleshores treballador de la societat Ferrer. que era creditora de la societat per import de 8.745,25EUR va declarar en seu judicial que el Sr. G. s'havia compromès a pagar-li aquell import (declaració del Sr. Daza., folis 76-204, pregunta 4ª).

TERCER.- Per analitzar la prova practicada hem de recordar quins són els principis sobre càrrega probatòria que hem de seguir. Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes (incumbit probatio qui dicit non qui negat" o "onus probandi incumbit ei qui dicit": 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) a relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l'extinció d'una obligació, en aquest cas, li correspon al demandat demostrar els denominats fets "extintius" o "impeditius" o "exhoneratius". 2) Ara bé, l'aplicació d'aquests principis ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal (principi d'adquisició processal).

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d'igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

QUART.- Dit això, ens trobem que la prova testifical dels dos creditors de la societat corrobora que el Sr. G. s'havia compromès a pagar-los el deute de la societat; la prova documental ha permès constatar que el soci Sr. G. es feia càrrec dels deutes que tenia la societat amb l'entitat bancària Arnau i al mateix dia que es dissolia la societat i davant el mateix Notari; la prova documental i la confessió en judici del Sr. G. ha pogut acreditar la continuïtat del negoci de venda de tabacs en el local del XXXX, al qual només va tenir que canviar el rètol del nom comercial; que el Sr. G. va constituir una nova societat que explotava el negoci i la prova testifical del Sr. Daza també ha permès comprovar que li va fer un nou contracte d'arrendament del local.

Si a tot això hi afegim l'actitud processal del Sr. G. que ha negat fets evidents com que va fer-se càrrec dels deutes bancaris amb els seus propis béns; que no ha estat capaç d'aportar documentació acreditativa de la nova compra de material per vendre en el segon negoci per desmentir que no hi havia continuïtat amb l'anterior; que no sabia res de la decisió de dissoldre la societat en comú amb el Sr. Téllez quan ha constat acreditat que hi havia hagut una convocatòria anterior tant a ell com al seu advocat que, per cert, es va aportar conjuntament amb l'acta de la Junta com a document complementari a la mateixa i que estava justificat per la seva al·legació de desconeixement de la voluntat de liquidació, arribem a la conclusió de que el conjunt global de la prova ens permet afirmar que efectivament hi va existir un compromís verbal del Sr. G. de fer-se càrrec de tots els deutes (i també de l'actiu, perquè no consta que adquirís estocs en aquell moment inicial del nou negoci) de la societat anterior de la qual no hem d'oblidar que en tenia la propietat d'un terç de les seves participacions i a la vegada l'usdefruït durant trenta anys de les restants dues terceres parts.

CINQUÈ.- En conclusió, la demanda ha de prosperar de manera íntegra perquè si bé no ens trobem pròpiament davant d'una "dació en pagament" sinó d'un traspàs del negoci de venda de tabac a canvi de fer-se càrrec el seu nou titular de tots els deutes de la societat anterior i, entre ells, les factures reclamades i reconegudes judicialment en altres procediments, conforme la documental aportada ha acreditat i que el defenent no ha pagat. L'estimació de la demanda comporta la imposició de les costes de la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador en aplicació del principi de venciment objectiu (Zenó, Codi 7,51,5).

SISÈ.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Vives en qualitat de liquidador de la societat Arnau. contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 26-09-2014, que REVOQUEM íntegrament en el sentit d'estimar de manera íntegra la demanda i condemnar al Sr. Montenegro a pagar la suma de 10.898,44 EUR més els interessos legals des de la contesta de la demanda així com les costes de la instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

No fem condemna en costes en aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.