Pòlissa s'assegurança - patologia desconeguda al moment de la contractació (0008/11)
- Resolució
- Sentència · 28/04/2011
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 99/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2011:99
- Recurs
- 8/11
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social Mercantil i societats
- Descriptors
- CONTRACTACIÓ SOCI ASSEGURANÇA CONDICIONS GENERALS (PÒLISSA) ACCIDENT LABORAL INCAPACITAT TEMPORAL DEMANDA
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha revocat la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles que havia desestimat la demanda del Sr. Esparza contra la societat Arnau, condemnant-la a pagar-li 6.120 EUR en concepte d'indemnització per baixa laboral, juntament amb els interessos legals i les costes judicials d'ambdues instàncies. La decisió es basa en la falta de proves que demostren que el Sr. Esparza coneixia la seva patologia preexistent abans de contractar la pòlissa d'assegurança, la qual cosa impedeix que la companyia Arnau pugui oposar l'exclusió derivada de les disposicions del capítol 5.a de les condicions generals de la pòlissa.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TSJC- 0008/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Esparza va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Arnau, en reclamació de la quantitat de 6.120 EUR en concepte d'indemnització per baixa laboral, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i més, expressa imposició de costes a la part demandada.
II.- La societat Arnau va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que les raons per les que considera que no ha de pagar l'indemnització diària al Sr. Esparza deriven de que la malaltia que presenta és una malaltia preexistent al moment de formalitzar la pòlissa i endemés no declarada.
III.- Per sentència de data 25 de novembre del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar íntegrament la demanda formulada per la part agent, absolent la companyia Arnau de totes les pretensions del Sr. Esparza, sense fer especial imposició en costes.
IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Esparza ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que el Tribunal a quo ha mal interpretat els documents probatoris constant en autes.
II.- En data 7 d'agost del 2008 el Sr. Esparza va subscriure prop de la societat Arnau, una pòlissa d'assegurança "Arnau Renta" garantint el risc d'incapacitat temporal. El dia 26 de setembre del 2008 el Sr. Esparza va patir un accident laboral que va ocasionar- li una baixa des del dia 22 de setembre fins al dia 14 d'abril del 2009, o sigui un total de 204 dies. Nogensmenys, la companyia d'assegurança va negar la seva cobertura pel motiu que es tractava d'una patologia preexistent no declarada en la declaració de salut de la pòlissa, basant-se sobre les disposicions del capítol 5 apartat a) de les condicions generals de la pòlissa, que expressen que: "Queden exclosos de les garanties d'aquest contracte d'assegurança i, per tant, no donaran dret a cap indemnització els fets causants següents: les malalties, lesions, patologies o molèsties preexistents, aixi com els defectes constitucionals o físics congènits i els que siguin la conseqüència d'accidents o malalties i les seves seqüeles, patits o manifestats amb anterioritat a la data d'efecte de la pòlissa o durant els períodes de carència estipulats, encara que no s'haguessin diagnosticats de manera concreta, si eren coneguts per l'assegurat i no haguessin estat declarats en la contractació de la pòlissa".
III.- Resulta de l'informe d'alta redactat el dia 22 d'octubre del 2008 pel metge Sr. Peña, que el Sr. Esparza va ingressar el servei d'urgència el dia 26 de setembre del 2008 per presentar lumbar post esforços. El diagnòstic fou hernia discal L4-L5, L5-S1 post esforç; i el dia 14 d'octubre s'intervé quirúrgicament realitzant flavotomies L4-L5 bilaterals i L5-S1 esquerra.
Segons l'informe pericial del Dr. Sandoval, hi ha un fet objectiu que orienta, sense cap mena de dubte, a considerar que existia simptomatologia prèvia al 1 d'agost de 2008, i es l'existència de contacte a les arrels nervioses a nivell de L4-L5 i L5-S1; ens trobem doncs davant d'un procés degeneratiu de molt llarga durada i sense que hi hagi signe de lesió aguda ni clínica d'aparició brusca de les hernies. Per tant, sempre segons el parer d'aquest perit, és evident que tractant-se d'una patologia degenerativa de molt llarga evolució, ha degut de presentar manifestacions simptomatològiques des de anys abans del diagnòstic del Dr. Peña, encara que el pacient no li referís i la intensitat del dolor fos menor.
En el seu informe pericial el Dr. Peña manifesta que una hernia discal pot tenir -i habitualment en té- una simptomatologia anterior a la de la data en que es diagnostica. Nogensmenys, cal considerar que la patologia que presentava el Sr. Esparza consistent en una doble discopatia lumbar, associada a doble hernia discal, pot tenir una doble vessant, des del punt de vista evolutiu: d'una banda, les discopaties son fenomens degeneratius d'evolucio crònica, mentre que les hernies discals associades corresponen a un fenomen que pot ser manifestat com a patologia aguda i secundaria a un esforç aïllat o repetit.
D'ambdós dictàmens pericials se'n desprèn que el Sr. Esparza presentava una discopatia, fenomen degeneratiu d'evolucio crònica que existia prèvia a la signatura de la pòlissa d'assegurança. Per tant es pot parlar de malaltia, lesió, patologia o molèsties preexistents al sentit del capítol 5 de les condicions generals del contracte.
IV.- Dit això, per que aquesta malaltia preexistent sigui de natura a descartar la garantia subscrita, es imprescindible, tal com ho precisen les referides condicions generals, que la mateixa sigui coneguda pel assegurat i no hagués estat declarada en la contractació de la pòlissa.
A la qüestió sobre si és possible o no que el Sr. Esparza conegués o hagués tingut algun tipus de símptoma de la dita infermetat laboral a la data 1 d'agost del 2008, el Dr. Sandoval no contesta de manera rotunda, limitant-se a manifestar que el contacte sobre les arrels nervioses també és de llarga durada; sent aquest contacte causa suficient per produir dolors de tipus crònic. Al contrari el Dr. Peña és molt més explícit, manifestant que una patologia crònica com la discopatia degenerativa pot passar desapercebuda o evolucionar de forma subclínica amb molèsties suportables i perfectament compatibles amb una vida normal, fins al moment de la seva agudització, quan es produeixi un episodi d'hèrnia discal que provoca un dolor molt mes agut, i en moltes ocasions, irradiat en forma de lumbociatalgia; i que aquest podria ser el cas que ens ocupa, ja que tan sols el propi pacient coneix si ha tingut o no dolor previ a l'episodi pel qual ha estat tractat i quina ha estat l'intensitat del quadre dolorós. A la mateixa qüestió que la que fou posada al Dr. Sandoval, el Dr. Peña contesta de manera afirmativa, però afegeix que també és possible el contrari, és a dir que el Sr. Esparza no hagués tingut patologia prèvia, al menys identificada com a tal, abans del seu accident laboral.
A més a més, s'ha de posar de manifest que quan el Sr. Esparza va ingressar l'hospital va declarar com antecedents al·lèrgia a contrast iodat, apendicectomia i còlics nefrítics, però cap dolor o molèstia relacionada a una possible discopatia o hernia discal, i que el Sr. Peña va creure el Sr. Esparza quan va afirmar que la seva patologia era recent i secundaria a la realització d'esforços laborals, ja que aquesta explicació no presentava cap contradicció evident i resultava compatible amb la possibilitat de que en ocasions, el pacient pot no esdevenir plenament conscient del seu problema fins que arriba un episodi d'agudització del mateix.
V.- En conseqüència, no consta en autes la prova suficientment significativa de que el Sr. Esparza era coneixedor de la patologia que patia, preexistent a la contractació de la pòlissa, i per tant no podia declarar- la, ço que fa que la companyia no pot oposar al Sr. Esparza l'exclusió derivada de les disposicions del capítol 5.a de les condicions generals de la pòlissa. S'ha doncs d'estimar la demanda de la part recurrent i condemnar a la companyia Arnau a satisfer al Sr. Esparza la quantitat de 6.120 EUR, no discutida, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part recorreguda en virtut del principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4;
Revocar la sentència de l'Hble Tribunal de Batlles de data 25 de novembre del 2010;
Estimar íntegrament la demanda de la part agent; Condemnar a la societat Arnau a satisfer al Sr. Esparza la quantitat de 6.120 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, aixi com a pagar les costes judicials d'ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.