**** (0035/07)
- Resolució
- Sentència · 10/07/2007
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 99/2007
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2007:99
- Recurs
- 35/07
- Ponent
- Eulàlia Amat Llari
- Magistrats
- Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- RESPONSABILITAT PAGAMENT CONTRACTE SOCIETAT SOCI LEGITIMACIÓ DEMANDA PROVA RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la societat "E. SA" contra la sentència del Tribunal Unipersonal de Batlles que havia estat favorable a la societat "S.E.H. SA" en una disputa sobre el pagament de mercaderies. La sentència estableix que la societat "E. SA" és responsable del deute, ja que les proves indiquen que va ser ella qui va adquirir les mercaderies, tot i que la compra inicial va ser realitzada per la societat "I.Q.S. SA". El tribunal també destaca que les dues societats estan vinculades i van actuar de manera que van crear confusió sobre qui era el deutor real, la qual cosa va portar a la societat "S.E.H. SA" a presentar la demanda contra "E. SA". Finalment, el tribunal decideix imposar les costes del recurs a la societat "E. SA".
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
TSJC-035/07
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 10 de juliol de 2007
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 20 de setembre del 2004 la representació processal de la societat "S.E.H. SA" va formular demanda contra la societat "E. SA" en reclamació de la suma de 8.027,73 euros, import de diverses mercaderies que, segons al·legava, la seva mandant va subministrar a la demandada.
II.- La representació processal de la societat "E. SA" va contestar a la demanda en data 8 de novembre del 2004 formulant excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, argumentant que la compra de les mercaderies va ser feta per la societat "I.Q.S. SA" i no pas per la seva mandant.
III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 15 de gener del 2007 desestimant l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva oposada per la part demandada i estimant la demanda formulada en tots els seus extrems.
IV.- Contra la Sentència d'instància formula recurs d'apel·lació la representació de la societat "E. SA" i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació de l'excepció formulada.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- La recurrent argumenta per impugnar la resolució d'instància que l'Hble. Batlle ha valorat erròniament la prova que consta a les actuacions, ja que, segons el seu parer, d'ella es desprèn que va ser la societat "I.Q.S. S.A." qui va adquirir la mercaderia subministrada per la demandant, l'import de la qual es reclama en el present procediment.
Malgrat els arguments de la recurrent, considerem que a les actuacions hi ha indicis per presumir, en el mateix sentit que ho fa l'Hble. Batlle, que va ser la societat "E. SA" la que va adquirir la mercaderia l'import de la qual es reclama. En efecte, la societat "E. SA" és titular administrativa del negoci "S.B.S.", que va funcionar en un primer moment al local situat en un principi al XXXX i posteriorment al mateix carrer número 15-25 planta baixa i primer pis (foli 58). El citat local va ser sotsarrendat per la societat "D.-C." a "E. SA" en data 1 de setembre del 2001, havent-se encarregat d'equipar-lo i de comprar els paraments i equips de cuina i de restauració la societat "I.Q.S.", de tal manera que es fa esment en el contracte de sotsarrendament que la societat demandada reconeix haver rebut el local amb la totalitat d'instal·lacions reglamentàries efectuades i totalment equipat (foli 45). Per aquesta raó, es possible que l'equip que es trobava al local quan va ser sotsarrendat fos adquirit per I.Q.S. a la societat agent, però les factures el pagament de les quals es reclama són de data 14 de desembre del 2001, 24 d'abril, 28 de maig, 6 de juny i 4 de setembre del 2002 (folis 19 a 24) i la mercaderia que consta a les mateixes va ser lliurada al local sotsarrendat per la demandada com titular administratiu del negoci "S.B.S.", i a nom seu, en dates 26 d'abril, 31 de maig, 10 de juny i 10 de setembre del 2002 (folis 26 i 28), raó per la qual cal pensar que aquesta mercaderia va ser adquirida per "E. SA", ja que en el moment de rebre-la feia més de tres mesos que "I.Q.S." havia completat la tasca que se li havia encarregat d'equipar el local.
II.- En tot cas, si no va ser "E. SA" sinó "I.Q.S." la que va adquirir la mercaderia el pagament de la qual se li reclama, entenem que aquestes societats estan vinculades entre sí i van actuar de tal manera que van portar a l'agent a considerar que era la primera la que devia el seu import i per tant a dirigir contra ella la demanda. Així, consta a les actuacions que en data 27 de gener del 2004 Garzón va enviar dues cartes dirigides a la societat "E. SA-S.B.S.", una a l'adreça d'aquesta societat, com es dedueix del Registre de Societats i Comerç del M.I. Govern (foli 59), XXXX i un altre a l'adreça del negoci del què aquesta és titular al carrer Prat de la Creu, 15, reclamant el pagament de les esmentades factures i el dia 15 de juliol del 2004 el Sr. Aguilar les va contestar amb un altre amb anagrama del "C.I.S.s" queixant-se del mal estat de la mercaderia rebuda i del retard en subministrar-la i manifestant que aquesta es trobava a la disposició de la venedora. La demandada afirma que el Sr. Aguilar era empleat de "I.Q.S.", que en aquest concepte va respondre a les missives, però com el mateix Sr. Aguilar reconeix això "és parcialment cert" (foli 96 en relació al 52). En efecte, les cartes en les què es reclamava el pagament de les factures es van dirigir a "E. SA-S.B.S." a l'adreça d'aquesta societat, i a la del negoci "S.B.S.", i el Sr. Aguilar al respondre-les en cap moment va manifestar que la societat deutora de les mateixes no era la destinatària de les cartes, sinó "I.Q.S.", ni va destacar que el que signava la resposta no actuava en nom de la societat a la què anaven destinades les missives, sinó en nom de I.Q.S. que era la veritable deutora, ni que el domicili a la qual s'havien enviat no era el de la societat deutora, ja que I.Q.S. tenia un domicili diferent, fets que indubtablement l'agent no podia imaginar i que havien de portar-lo a una justificada confusió.
III.- Aquesta confusió creada pel grup d'empreses de les que la demandada forma part comporta que les factures que es reclamen vagin dirigides tant a I.Q.S. com a ORG_4 (E. SA) i que el Sr. Daza, legal representant de la societat agent, reconegui que ells van subministrar mercaderia a la societat I.Q.S., encara que no diu si aquest subministrament era el que es va fer abans que el local fos sotsarrendat, però, com el citat senyor posa de relleu, les citades factures es dirigeixen contra les dues societats, encara que fent menció en elles del negoci del qual la demandada era titular i constant l'adreça d'aquesta darrera, atesa l'actuació de les mateixes que, com afirma aquest senyor, són "un conglomerado de empresas que son la misma" (foli 90 en relació al 66). D'altra banda, i en recolzament d'aquestes manifestacions, s'ha d'observar que en les seves declaracions el Sr. Aguilar a preguntes de l'Hble. Batlle manifesta que "I.Q.S.", "C.I.S." i "ORG_2 són administrades per la mateixa persona i que ell treballava tant per la primera com per la segona, com es pot veure a la cèdula de citació de la pàgina 94, que es dirigeix i es rebuda per ell en el domicili social d'aquesta darrera societat.
Atesa aquesta situació, considerem que o bé les mercaderies van ser adquirides exclusivament per la demandada i per tant la seva legitimació és clara, o bé, si no va ser així, la seva actuació i la d'altres empreses vinculades a ella va portar a l'agent a creure que la demandada era la deutora de l'import de les mercaderies. Per aquesta raó, la recurrent no pot pretendre ara que la responsabilitat del deute correspon sols a una de les empreses vinculades entre sí quan aquestes han actuat com una de sola, prevalent-se d'una confusió que elles han creat, o permès, en perjudici de tercer per tal de negar la seva legitimació passiva en el present procediment.
IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la societat ORG_2 contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles en data 15 de gener del 2007, que CONFIRMEM íntegrament imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.