RECURS D'APEL·LACIÓ. Inadmissibilitat del recurs per raó de la quantia inferior a 1.500 euros. La inadmissibilitat no apreciada inicialment en converteix en causa de desestimació.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000013/2023 ORIGEN.- 2000024/2021 - 0

NIG: 5300545320210000050

SENTÈNCIA 6-2024

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Ropero Advocada: Sra. Olmo

Apel·lat: COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Agullo Advocada: ídem

Apel·lat: Sra. Serra Administradora Judicial del Sr. Farré Representant: ídem

Advocada: Sra. Escolano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 16 de febrer de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000024/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Serra, actuant en qualitat d'administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida personal del Sr. Farré, va interposar demanda contra el Govern i el Comú d'Andorra la Vella, en què impugnava la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 26 de febrer de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la diligència d'embargament emesa per l'Administració comunal el 14 de desembre de 2020, relativa al deute originat per diversos tributs i sancions, per un import global de 535,04 EUR.

La sentència de 10 de gener de 2023 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda, anul·lant la diligència d'embargament impugnada, sens perjudici que el deute tributari pugui ser presentat i admès, sense recàrrecs ni interessos, a l'administradora judicial.

2.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El Decret de 4 d'octubre de 1969, sobre cessació de pagaments i fallides, només regula els deutes de naturalesa comercial, i no inclou els deutes personals com els exigits pel Comú d'Andorra la Vella.

No es pot complir el termini de 30 dies que preveu l'article 35 del Decret de 1969, ja que es tracta de deutes posteriors a la declaració de fallida.

La Llei de bases de l'ordenament tributari i la Llei de finances comunals són disposicions posteriors i no inclouen la declaració de fallida com un dels motius d'oposició a l'embargament.

3.- La representació del Comú d'Andorra la Vella, tot i no haver formulat recurs d'apel·lació, s'adhereix als arguments del Govern. Considera que, tot i que el procés és de quantia inferior a 1.500 EUR, és transcendental resoldre el recurs per establir un criteri sobre la qüestió litigiosa.

4.- La Sra. Serra s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

El Decret de 1969 estableix com a principi general la suspensió de les accions individuals dels creditors quan les mateixes s'adrecen contra persones sotmeses a un procediment concursal, sens perjudici dels crèdits privilegiats.

Els articles 14 a 16 del Decret de 1969 no fan cap distinció relativa al tractament que s'ha de donar als crèdits en funció de quina sigui la seva naturalesa, ja que tots ells han de formar part de la massa, segons la regla de la par conditio creditorum.

Un cop decretat el procediment concursal l'any 2016, l'Administració no podia iniciar l'any 2019 un procediment d'execució al marge de la fallida, sinó que havia de presentar els crèdits a l'administració judicial.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el present procés versa sobre la legalitat de la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 26 de febrer de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la diligència d'embargament emesa pel Comú d'Andorra la Vella el 14 de desembre de 2020, relativa al deute originat per diversos tributs i sancions, per un import global de 535,04 EUR.

Com a qüestió prèvia, s'ha d'examinar la qüestió plantejada per la representació del Comú, relativa a si el recurs d'apel·lació que formula el Govern és o no admissible, en funció de la quantia de la pretensió que s'articula en aquest procés.

Segons l'article 47 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, són susceptibles de recurs les sentències dictades per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, excepte les que resolguin assumptes de quantia inferior a 1.500 euros.

En el present supòsit, s'impugna la resolució de la Comissió Tècnica Tributària que va confirmar una diligència d'embargament per un import de 535,04 EUR, que es va emetre per al cobrament de diversos tributs i sancions. En conseqüència, és evident que la quantia del procés és inferior al llindar que fixa el referit precepte per permetre la interposició d'un recurs d'apel·lació, de manera que el que formula el Govern és efectivament inadmissible.

Cal tenir en compte que l'article 7.1.a) de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu disposa expressament que, per tal de fixar el valor econòmic de la pretensió, quan se sol·liciti l'anul·lació d'un acte, s'ha d'atendre al seu contingut econòmic. D'aquesta manera, la quantia del procés ve determinada per l'import de la diligència d'embargament de 535,04 euros, que és inferior al límit establert per l'article 47.1 de la referida Llei.

Atès que aquesta causa d'inadmissibilitat no es va apreciar inicialment, en aquest tràmit la mateixa es converteix en causa de desestimació del recurs.

En definitiva, atès que la quantia del procés no supera el llindar que estableix l'article 47.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d'acord amb l'article 8.1 de la Llei processal administrativa.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada el 10 de gener de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.